Ardolino, Francesco

Revistes Catalanes amb Accés Obert

512 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
nuel Salamanca López. El primer día, José Sánchez-Arcilla Bernal (Univ. Complutense de Ma-
drid) pronunció su ponencia sobre «El gobierno de las Indias desde la metrópoli: el Consejo de
Indias y la Secretaría del Despacho», a la que siguieron las conferencias de Teresa Díez de los
Ríos San Juan (Archivo Histórico de Protocolos de Madrid) y María Mercedes Martín-Palomino
y Benito (Archivo General de la Administración) sobre fondos hispanoamericanos custodiados en
los archivos en que trabajan cada una de ellas. Durante la segunda jornada, intervinieron Pilar del
Campo Hernán (Archivo del Museo Naval), «Archivo del Museo Naval: fuentes documentales
para la Historia de América», y Cristina González Martín (Archivo General del Ministerio de
Asuntos Exteriores y Cooperación), «Fuentes para la Historia Contemporánea de Hispanoamérica
en el Archivo General del Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación». El jueves 5, tuvieron
lugar las conferencias de María del Carmen Díez Hoyo (Agencia Española de Cooperación Inter-
nacional para el Desarrollo, AECID), «La Biblioteca Hispánica: una colección americanista en
Madrid»; María Josefa Villanueva Toledo (Centro de Información Documental de Archivos), «El
CIDA y la difusión de la información archivística en América Latina»; María Isabel Ferreiro La-
vedán (Fundación José Ortega y Gasset), «Los fondos archivísticos y bibliográficos de la Funda-
ción Instituto Universitario de Investigación José Ortega y Gasset»; y María Pilar de San Pío
Aladrén (Real Jardín Botánico), «El Archivo del Real Jardín Botánico: fuentes para la Historia
Natural de América». El último día, participó Sylvia Hilton (Univ. Complutense de Madrid) con
la ponencia «Indígenas de la América española en archivos madrileños: los pueblos de la frontera
norteamericana». El encuentro se completó con una mesa redonda sobre «Las tecnologías de la
información al servicio de las experiencias innovadoras», diversos coloquios y las visitas al Mu-
seo Naval, a la Biblioteca Hispánica de la AECID y al Museo Antropológico Nacional.
Ana Segovia Gordillo
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Congrés Internacional sobreMaquiavel (novembre de 2009). − Els dies 5 i 6 de novembre
de 2009 ha tingut lloc al cccb i a la Universitat de Barcelona el Congrés Internacional «Maquiavel
a Espanya / Espanya a Maquiavel». L’organització ha estat a càrrec del grup «Maquiavel·lisme i
maquiavel·lismes a la cultura castellana i catalana (segles xvi-xxi)» dirigit per la Dra. Helena
Puigdomènech de la Universitat de Barcelona.
Pocs dies abans de la celebració, en una entrevista al diari La Repubblica, Enzo Baldini −do-
cent de la Universitat di Torino, director de la xarxa telemàtica Hypermachiavellism i ànima del
Congrés− denunciava els nivells desmesurats als quals ha arribat la passió per a la figura de Mac-
hiavelli. El fenomen, que va començar a Amèrica i va explotar durant els anys de l’hedonisme
reaganià a través, també, del liberalisme thatcherià, va connotar una època d’individualisme arro-
gant. Així doncs, es fa gairebé impossible ordenar els usos i abusos dels pensaments del florentí
al llarg d’un arc que va des de l’univers dels rappers fins als manuals militars, amb una disbauxa
de frases distorsionades i atribucions apòcrifes, tal com Baldini va denunciar a la conferència in-
augural del Congrés. I quedi aquí constància anecdòtica d’un cas extrem que donaria encara més
suport a la seva tesi: «...but we must divide and conquer, as Machiavelli said». La citació, trans-
crita exactament, procedeix d’un còmic dels X-Men.
Des d’una perspectiva més científica, la producció de Machiavelli estimula molts camps de
coneixement diferents, i això explica la varietat de les especialitzacions dels congressistes. Si, per
un costat, algunes intervencions es van centrar en l’aspecte literari i sobretot en el vessant de la
recepció (com l’estudi de Gabriella Gavagnin sobre les traduccions catalanes de començament del
segle xx, o el de Walter Ghia sobre les influències del Príncep en el Quixot), per l’altre costat, la
021-Romanics XXXIII 04.indd 512 22/3/11 15:23:55
CRÒNICA 513
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
part de lleó se la van endur les anàlisis de caire historicopolític: una aproximació a la «funció
Maquiavel» a l’Espanya del Segle d’Or presentada per Juan Manuel Forte, la vigència del model
a la cort de Nàpols sota el duc Luis Francisco de La Cerda (Silvio Suppa) i a la «Nueva España»
(Federico Vázquez), o, més concretament, les seves traces en el pensament polític de Furió Ceriol
(Antonio Hermosa). Mereix una nota a part l’aplicació d’unes paraules clau maquiavel·lianes en la
jurisprudència espanyola amb què Eloy García va donar un escorç sobre les contradiccions del
dret postmodern. En aquest bloc historicopolític, s’hi van afegir unes ponències, els temes de les
quals sortien de l’àmbit ibèric i de les possessions espanyoles stricto sensu, com ara la de Martin
Van Gelderen, que va analitzar la realitat republicana holandesa del segle xvii, i la de Jacob Soll,
que va evidenciar la línia maquiavel·liana a partir de la qual l’Oráculo manual y arte de prudencia
de Baltasar Gracián s’obriria un camí dins la vida de les corts franceses. Tanmateix, el contingut
expressat per la segona part del títol del Congrés va ser recollit per Julio Pardos que organitzà un
recorregut temàtic de qüestions hispàniques dins els escrits de Machiavelli.
El debat interpretatiu es va focalitzar en una visió més contemporània, aportada per Josep
Ramoneda, que va proposar una lectura filosòfica del Príncep, i amb la dutxa freda que el magis-
trat Roberto Scarpinato va donar, com a cloenda, sobre l’actual situació política italiana.
Al voltant de les dues jornades s’han anant desenvolupant altres manifestacions paral·leles,
entre les quals cal ressaltar l’Exposició «Niccolò Machiavelli a la Biblioteca de Catalunya» coor-
dinada per Montserrat Casas i, a la seu de l’Istituto Italiano di Cultura, la presentació de les reedi-
cions castellanes de La Mandrágora i lesHistorias florentinas, i també la projecció de la pel·lícula
La Mandragola d’Alberto Lattuada.
La publicació de les actes del Congrés, que ocuparan un volum monogràfic de la revista Qua-
derns d’Italià, servirà com a impuls per a la futura preparació del cinquè centenari de la redacció
del Príncep (1513).
Francesco Ardolino
Universitat de Barcelona
Congreso Internacional «Tradición e innovación: nuevas perspectivas para la edición y
el estudio de documentos antiguos» (Madrid, Centro de Ciencias Humanas y Sociales del
CSIC, 11-13 de noviembre de 2009). – La Red Internacional CHARTA (Corpus Hispánico y
Americano en la Red: Textos Antiguos), integrada por quince grupos de investigación nacionales
y extranjeros, junto con el Centro de Ciencias Humanas y Sociales del Consejo Superior de Inves-
tigaciones Científicas (CSIC), organizó este Congreso Internacional. El encuentro, coordinado
por Mª Jesús Torrens Álvarez (CSIC) y Pedro Sánchez-Prieto Borja (Univ. de Alcalá), pretendía
reunir a aquellos investigadores interesados en la recuperación del patrimonio documental de
España y América, en su edición con criterios homogéneos, en la creación de grandes corpus
electrónicos y en la aplicación de nuevas perspectivas y métodos de análisis para el estudio de los
documentos. El primer día, tras la ponencia inaugural de Pedro Sánchez-Prieto Borja, «La red
CHARTA: nuevas perspectivas en la edición y estudio de documentos hispánicos», José Luis
Ramírez Luengo (Univ. de Jaén) coordinó una mesa redonda sobre los problemas, los métodos y
otros aspectos específicos de la edición de documentos americanos; en ella participaron Esther
Hernández (CSIC), Enrique Obediente (Univ. de Los Andes) y Juan Sánchez Méndez (Univ. de
Neuchâtel). El segundo día, Pilar Díez de Revenga Torres (Univ. de Murcia) pronunció la ponen-
cia «La tradición textual en la Edad Media: una muestra del siglo xiii» y Miguel Ángel Puche
(Univ. de Murcia) moderó una mesa redonda en torno a «Los documentos y la historia de la len-
gua española», en la que intervinieron Rosa González Monllor (Univ. de Las Palmas de Gran
021-Romanics XXXIII 04.indd 513 22/3/11 15:23:56


Congrés Internacional sobre Maquiavel (novembre de 2009)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana