Torné i Teixidó, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
RESSENYES INDIVIDUALS
Virgili Maró, Publi: Bucòliques, traducció de Joaquim Balcells, il·lustracions de
Josep S. Jassans, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.
raMon torné i teixidó
Universitat Oberta de Catalunya, Estudis d’Arts i Humanitats
rtornet@uoc.edu
La publicació de l’opuscle virgilià és, sens dubte, una mostra més de la vigèn-
cia dels clàssics grecollatins els anys en què el Nou-cents es podia considerar
perfectament arrelat en la cultura catalana. La figura de Joaquim Balcells ha estat
manta vegada recordada en les seves facetes d’eximi llatinista a la Universitat i de
competent traductor a la Fundació Bernat Metge, on deixebles seus —Bassols,
Coromines, Olivar, Petit, Trepat, Vergés— van col·laborar amb treballs de bona
factura.1 De fet, a més de preparar traduccions, Balcells també havia establert el
text d’altres volums de la col·lecció: Lucreci, Properci i Ausoni. Per les dades que
en dóna Paredes a la seva Introducció (ps. 24-27), sabem que des del 1930 el nos-
tre llatinista s’havia dedicat a conrear Virgili i a preparar una edició i traducció del
poeta de Màntua que anuncià l’any fatal del 1936.
El punt d’inflexió d’aquest injust oblit, però, fou el doble homenatge que el 1976
la vila d’Alforja va retre a Balcells i a Meyer-Lübke. Fou aleshores que la comissió
organitzadora va tenir accés al manuscrit definitiu de la traducció que els va entregar
Ramon Sugranyes de Franch, el qual l’havia rebut demansmateixes del llatinista poc
abans de morir. L’escultor Josep Salvadó Jassans, amic de la família Balcells i fill
també de l’Alforja, va preparar uns dibuixos inspirats en les Bucòliques i són els que
acompanyen aquesta edició (fa una ponderada semblança de l’artistaMontserrat Pa-
gès a les ps. 13-16).
Per altra part, els arxius de la Fundació Bernat Metge havien conservat el
manuscrit de treball, ratllat i ple d’alternatives i apunts, estadi previ al text que
1. Entre diversos treballs que glossen la seva figura podeu veure, de caràcter més recent, Vi-
dal 2004.
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 105 16/05/12 09:10
106 Llengua & Literatura, 22, 2011-2012
Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
conservava Ramon Sugranyes. L’únic que havia tingut accés a aquest treball pro-
visional2 fou el també il·lustre llatinista Miquel Dolç, que el 1956 publicava en
aquesta col·lecció un gruixut volum amb una Introducció general a Virgili i les
Bucòliques, inaugurant així la rastellera de volums del corpus vergilianum que no
va cloure fins el 1984. Indubtablement—així ho reconeix Dolç mateix— el treball
de Balcells s’hi deixa notar: Paredes (p. 29) acara uns exemples de la Bucòlica IV
mostrant retocs, actualització de lèxic, canvis d’ordre de mots, etc.
Arribats a aquest punt queda palès que valia la pena treure’n una edició per tal
de fer justícia a l’insigne llatinista d’Alforja. L’edició ha estat preparada amb cura i
deteniment atès que fins i tot Paredes ha detectat errors (p. ex. a la p. 65 n. 20, etc.).3
El llibre també incorpora el text llatí que Balcells tenia preparat per a publicar-lo
en la col·lecció bilingüe de la Fundació BernatMetge, cosa que li confereix un valor
dereconeixementcientífic.Amanerad’apèndixs’inclou la transcripciód’anotacions
diverses sobre Virgili que es troben en cinc fulls afegits en el llegat (ps. 151-152)4 i
l’article «El paisatge bucòlic» publicat a La Revista (gener-juny de 1930).
Entre els documents que conserva la carpeta del llegat Sugranyes, en fi, hi ha
també la carta del virgilianista Aurelio Espinosa que, en no haver estat publicada
en el llibre, podem incloure aquí mateix com a testimoni de l’admiració que el
malaguanyat llatinista va despertar:
Colegio de Cotocollas. Apartado 266. Quito. Ecuador, S.A.
19 de Diciembre de 1932
Sr. Dr. Dn. J. Balcells
Barcelona
Muy estimado Doctor de toda mi consideración y respeto:
Aunque no tengo el alto honor de conocerle, me atrevo, por el interés que
Ud. demuestra por los estudios relacionados con Virgilio, a ofrecerle como res-
2. Ens comunica la Dra. Maria Paredes que ella va tenir accés a aquest segon manuscrit des-
prés d’haver estat editat el llibre a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Els dubtes que
planteja a la p. 28, doncs, es poden donar per resolts.
3. Algunes petites errades no desllueixen pas aquesta labor: fa por (per fa poc) i veiam a la
p. 45; de reüll, p. 63; annus (per agnus), ps. 118 i 122 al v. 39; innenarrable, p. 155; defeta (per
desfeta), p. 157.
4. Hem pogut examinar novament el llegat de Sugranyes que conserva la Biblioteca de Ca-
talunya referent a aquestes Bucòliques (cf. p. 35 n. 47). En aquests cinc fulls hi ha anotacions
lèxiques (la del full 77 per exemple és una nota lèxica referida a baccar i és reproduïda a la p. 83 n.
29, on caldrà llegir ¥saron) i idees que probablement Balcells voldria haver desenvolupat en el seu
estudi introductori; algunes han estat subratllades en vermell, com aquesta: «El seu romanticisme
[scil. de Virigili] pot ésser més fàcilment explicat amb la jovenívola devoció al grup de poetes
catulians». Aquests fulls contenen també bibliografia variada sobre pensament catòlic i socialisme
i marxisme (cosa que Paredes no acaba de concretar).
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 106 16/05/12 09:10
Ressenyes 107
Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
petuoso homenaje el volumen que acabo de publicar: Virgilio. El poeta y su mi-
sión providencial.
Tuve noticia que con ocasión del Bimilenario dedicó parte de sus cursos en la
Universidad de Barcelona a temas virgilianos. Con sumo empeño, una y otra vez,
recomendé a mi librero, Sr. Dn. Miguel Casado, que si algo se publicaba de esas
conferencias, me lo enviara inmediatamente. Pero lo único que logré fué un discur-
so publicado en ElMatí, de 16 de Diciembre de 19305. Esta muestra de sus concep-
ciones virgilianas no hizo sino avivar más mis deseos, sin lograr satisfacerlos.
He formado aquí una sección virgiliana en nuestra biblioteca, y comprende
ahora unas 300 obras y más de 1000 folletos o artículos de revista; pero desgracia-
damente lo español o catalán o hispanoamericano no constituye sino una ínfima
minoría.
Me he atrevido a contribuir por mi parte al conocimiento de Virgilio con este
estudio que me atrevo a poner en sus manos, feliz si logro ocupar su atención y
obtener el beneficio de su crítica. Son por acá tan pocos los que gusten de trabajos
de esta clase y tengan competencia para juzgarlos, que el aislamiento literario
entorpece no poco el desarrollo de nuestros estudios. De allí que sintamos nece-
sidad de buscar apoyo y consejo en quienes pueden ser nuestros maestros.
Con el mayor respeto me pongo, pues, a su disposición, y me honro con
subscribirme de Ud. muy atto. s. s.
Aurelio Espinosa Pólit, S. I.
P.D. Dígnese excusarme de que le remita esta carta por intermedio de mi
librero,6 por no conocer su dirección.
BIBLIOGRAFIA
Vidal (2004): J. Ll. Vidal, «Joaquim Balcells, el llatinista de la Universitat Autòno-
ma», dins: J. Malé, R. Cabré i M. Jufresa (eds.),Del Romanticisme al Noucentisme.
Els grans mestres de la Filologia Catalana i la Filologia Clàssica a la Universitat de
Barcelona, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, ps.
93-106.
Medina (2009): J. Medina, De l’Edat Mitjana al Dos mil. Estudis sobre la tradició
clàssica a Catalunya, Barcelona: Publicacions Internacionals Catalanes.
5. El discurs de Balcells és reproduït també perMedina 2009: 214-219.
6. Afegit amb llapis, per la mà del propi Balcells, podem llegir al peu de la carta: «Tipografia
Catòlica Casals. Caspe, 108».
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 107 16/05/12 09:10


Virgili Maró, Publi: Bucòliques, traducció de Joaquim Balcells, il·lustracions de Josep S. Jassans, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009.

Virgili Maró, Publi: Bucòliques, traducció de Joaquim Balcells, il·lustracions de Josep S. Jassans, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert