Aquest assaig, centrat en la sèrie de paraments que es conserven al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, forma part d’un estudi més general sobre les col·leccions d’art de Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), duc de Medina de las Torres i virrei de Nàpols de 1637 a 1644. A més de la reconstrucció dels fets que van dur a la transferència d’aquesta sèrie de Nàpols a Madrid —i en particular al convent de Santa Teresa de Jesús, fundada pel seu fill Nicola Carafa—, es proporciona també una significativa obertura al coneixement de les col·leccions de paraments i tapissos propietat del virrei Medina, a partir d’una lectura de documents d’arxiu coneguts i inèdits i d’alguns testimonis literaris fins ara oblidats per la crítica.This essay, which describes a group of hangings kept in the National Archaeological
Museum of Madrid, is part of a more general investigation into the art collection of
Ramiro Felípez Núñez de Guzmán (1600-1668), Duke of Medina de las Torres and
Viceroy of Naples from 1637 to 1644. In addition to reconstructing the events leading
to the transfer of this series from Naples to Madrid – and, in particular, to the Convent
of Santa Teresa de Jesús founded by his son Nicola Carafa – it also adds significant
contributions to our knowledge of Viceroy Medina’s collections of hangings and tapestries
through the reading of various archival documents, both familiar and unpublished,
along with formerly neglected literary evidence
