Boada i Vilallonga, M. Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

En recordanga
de la companya
M. Antonieta Cot
El dia 25 d'octubre del passat 1994 morí la bibliotecária M. Antonieta Cot i
Miralpeix. Després d'una activa i intensa vida professional continua interes-
sant-se i no pas passivament peí món bibliotecari fins que la malaltia l'allun-
yá de tota activitat, pero no en queda desconnectada. Quan veia companys
de la professió no deixava mai d'interessar-se i de preguntar per tot el que fa
referencia a les biblioteques i ais bibliotecaris.
Gairebé tota la seva vida professional transcorregué, amb dedicació i
entusiasme, dins les Biblioteques Populars. La seva primera activitat, just
acabada la carrera, encara en Guerra Civil, fou a la Biblioteca de I'Escola, on
treballá uns mesos juntament amb la Rosa Ricart.
Després de la Guerra va ser destinada a la Biblioteca Popular de Sitges
on deixá un bon record i bones amistáis. Aconseguí, en aquells moments tan
tristes per a la cultura catalana, que la Biblioteca fos un focus d'interés, d'u-
nió ¡ potser de refugi, no sois per ais lletraferits, sino que despertés l'afició a
la lectura i al país a molts sitgetans.
Destinada a la Biblioteca de Catalunya el 1944, passá per diverses sec-
cions -préstec, catalogació, ...- sense aturar-s'hi gaire, i finalment va anar a
la Central de Biblioteques Populars d'on no es va moure fins a la seva jubi-
lado el 1980. Treballá allí sota la direcció i mestratge de Justa Bailó, directora
de la Central, i a la jubilació d'aquesta n'ocupá el seu Hoc director.
La M. Antonieta, a la Central de Biblioteques Populars, representa l'enllag
entre l'ahir -Mancomunitat, Generalitat- i I'avui. Tot conservant la tradició,
estigué oberta i alerta a les noves tecnologies i sistemes bibliotecaris. Assistí
a reunions i congressos nacionals i internacionals prenent-hi sempre part molt
activa. Al Congrés Nacional de Biblioteques (1972) fou redactora de la
ponencia sobre Biblioteques Populars.
Aprofitá totes les escletxes possibles per introduir llibres i conferencies en
cátala a les Biblioteques Populars. Incansablement feia i refeia esbossos i
plans per a l'expansió i coordinació de les Biblioteques, planyent-se que el
Servei es limites a la "provincia" de Barcelona, i no comprengués tot Cata-
lunya, tal com era en l'época de la Mancomunitat i de la primera Generalitat.
Les seves col-laboracions a les diverses revistes del moment -San Jorge
ítem 16 (1995), p. 137-138 137
M.Teresa Boada — En recordantpa de la companva M. Antonieta Cot
de la Diputado de Barcelona, Biblioteconomía, ...- versaren sempre sobre
aspeóles de les Biblioteques Populars. Cap ais anys selxanta publica un arti-
cle a Serra d'or que comporta un curiosa anécdota. L'escrigué la M. Anto-
nieta, pero el signa la Rosa Leveroni. En dono fe. Ens demanaren uns arti-
cles. Es tractava de promocionar i renovar les Biblioteques Populars i l'Escola
de Bibliotecáries i que quedes ben ciar que eren institucions catalanes. A
l'hora de firmar ens advertiren que podíem teñir problemes, ja que érem fun-
cionarles de la Diputado. Sembla que es necessitava una mena de permís o
de vist-i-plau. La Rosa Leveroni no hi treballava i s'oferí gentilment a posar el
seu nom. Covardia? No, prudencia! Aquesta era la virtut que s'havia de teñir
en aquells temps. De totes maneres calia que la M. Antonieta continues a la
direcció de les Populars sense problemes.
Tot i el seu aire tranquil i seré, tingué alguns gestos que es poden quali-
ficar de valents. Per exemple, les classes de cátala que aconseguí fer a les
Populars, es pot dir que per sorpresa. Després d'una conversa sobre el tema
que tingué amb el ponent de Cultura de la Diputado, n'obtingué el permís.
No sé si va ser l'endemá mateJx que el Diario de Barcelona va publicar una
nota anunciant que la matricula era oberta per a aqüestes classes a l'Escola
de Bibliotecáries. Fou un éxit d'inscripció (era a les darreries deis anys cin-
quanta), i a continuado les Biblioteques Populars anaren inaugurant també
aqüestes classes. La primera fou la de Rubí, el 1960.
També ens sorprengué, ben agradablement, per la Festa de Nadal del
1958, amb una representado de La pell de brau de Salvador Espriu, feta pels
alumnes del FAD. No he entes mai com s'ho va fer per sortir-se'n.
La companya que ens ha deixat era una bona bibliotecária, enamorada
del seu ofici. Possela unes qualitats no gaire fácils de trabar: sabia escoltar i
sabia, com ningú, conciliar criteris i opinions ben diferents fins arribar a un
acord que permetia de treballar junts i amb profit. La trobem a faltar.
M. Teresa Boada i Vilallonga
138


En recordança de la company M. Antonieta Cot

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert