Camprubí, Michel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 543
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
a vehicular el pensament i el mètode. El fet de tenir en compte en les investigacions les caracterís-
tiques dels sistemes complexos (no linealitat, borrositat (fuzzy), caoticitat, fractalitat, gradualitat)
comporta canvis en la manera de fer ciència i també en la seva epistemologia.
Van intervenir-hi conferenciants ben coneguts en el camp de la complexitat: Francis Paul
Heylighen, de la Vrije Universiteit Brussel («Consciousness, intelligence and cognition from an
evolutionary- perspective»), Salikoko Mufwene, de la University of Chicago («The Emergence of
Complexity in Language: An Evolutionary Perspective»), Roland Terborg, de la Universidad Na-
cional Autónoma de México («La “ecología de presiones” en el desplazamineto de las lenguas»),
Maria Novo, Cátedra Unesco de Educación Ambiental y Desarrollo Sostenible («Los lenguajes de
la ciencia y del arte desde un enfoque complejo) i Frederic Munné, de la Universitat de Barcelona
(«La complexitat borrosa (fuzzy) del llenguatge»). A més a més, coordinat per Albert Bastardas,
es realitzà un Seminari en el marc del CUSC, a càrrec de Salikoko Mufwene i de Roland Terborg:
«Approaches to linguistic ecology: Coincidences and divergences».
Els enregistraments de les conferències els podeu trobar a la web http://www.ub.edu/com-
plexitat. Obrí el col·loqui Jordi Alberch Vié, vicerector de Recerca, que s’atansà a la complexitat
a través de la seva especialitat, la neurologia. Hi intervingueren també Ignasi Adiego, vicedegà de
la Facultat de Filologia, Albert Bastardas, responsable del Grup de Complexitat, Comunicació i
Sociolingüística i Àngels Massip, corresponsable del Grup de Complexitat, investigadora princi-
pal del projecte Scripta i Projecció Dialectal i organitzadora del col·loqui.
ÀngelsMassip
Universitat de Barcelona
Homenatge a Peter Thomas Ricketts a la Universitat de Toulouse-le Mirail (juny de
2010). –Ambmotiu de la remesa a Peter T. Ricketts, catedràtic emèrit de la universitat de Londres
i professor honorari de la universitat de Birmingham, de les insígnies de Doctor Honoris Causa
per la universitat de Toulouse-le Mirail, el 23 de juny de 2010, es va celebrar un mini-col·loqui
intitulat en occità : «Saber de paraulas com van». Aquest títol fa referència, amb la sigla COM, a
través del joc de paraules, a la Concordància Occitana Medieval de la qual l’homenatjat és el
principal artífex. Totes les comunicacions de l’esmentat col·loqui, d’una durada d’un quart d’hora
cadascuna, es referien, d’una manera o altra, a la Concordància. El col·loqui va ser organitzat per
Dominique Billy i Patric Sauzet en el marc del LDOR (Laboratori d’Estudis Occitans i Romànics
del CLLE-ERSS).
Dominique Billy va fer una presentació de la com, recordant primer el seu començament, als
anys 80, o sigui la presa de dades informàtiques, entrant directament els textos. El 1981, jubilat,
P. Ricketts va reemprendre la seva tasca, mirant d’estructurar-la. Així, en una reunió, es pogué
precisar el destí de la base de dades i l’elaboració d’un programari que permetés trobar directa-
ment les instàncies (occurrences en francès) i les coocurrències. El primer resultat del treball va
ser la com 1 amb la poesia trobadoresca. El 2005: la com 2 amb textos de prosa i poesia no lírica.
És prevista per al 2013 la com 3.
Lola Badia va fer la seva comunicació en català («adaut~azaut: Fèlix i la pastora»), distri-
buint el text català de la seva intervenció. Després de resumir el contingut de Fèlix o Llibre de
Meravelles de Ramon Llull, es va interessar per la paraula asalta («...encontrà una asalta pasto-
ressa...»), en l’edició crítica («que pren com a base el manuscrit Add. 16428 de la British Library,
datat el 1386»). Un manuscrit de la Biblioteca Vaticana dóna azalta amb la grafia occitana. Es
tracta, doncs, ens diu Lola Badia, de «l’ús de l’adjectiu occità azaut/azauta per part de Llull»,
precisant que: «L’adjectiu s’aplica a personatges agradables, bells i cortesos». En relació amb la
021-Romanics XXXIII 04.indd 543 22/3/11 15:24:05
544 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
com, ens diu: «Les quinze pàgines de concordances d’adaut-azaut de la com de Peter Ricketts
m’han ensenyat com funcionaven les paraules que m’interessaven en els textos occitans del segles
xii i xiii i això m’ha permès de valorar quin ús feien els catalans d’aquestes mateixes paraules una
mica més tard.»
Kathy Bernard («genh : la ruse et l’esprit») va analitzar el sentit de la paraula occitana tal com
surt a la novel·la Flamenca i també en altres textos (Ramon Ventador, etc.), tot basant-se en la com.
El significat és el d’esprit faux, fourbe; és igualment la marca de «la non-valeur» de la persona,
també expressada sota la forma de «ses genh» (sense genh). Però a la novel·la Flamenca, l’autor
en fa un ús nou i original. Fa utilitzar la paraula pels personatges: els amants estan units pel genh
o sigui l’astúcia. Aquest art de l’astúcia esdevé l’únic mitjà de viure «la fina amor» dins la societat
embastardida i representa el valor últim de la «fina amor».
Gilda Caiti Russo («Salvatja d’Auramala, la Malespina… les noms propres dans la com») va
fer la seva exposició en dues parts: la primera, teòrica, concernent la com, analitzant-la com a
l’acabament del treball filològic, la seva superació. En la segona part, estudia les referències de la
com als Malaspina / Malespina, llinatge de la Toscana (marquesos) present en l’obra de Dant.
L’anàlisi concerneix la prosopopeia que se’n destaca.
Jean-François Courouau («patt- et ses (faux) amis») va presentar les seves consideracions
etimològiques entorn de la paraula patois (patoès), recordant que diversos autors la relacionen
amb l’arrel patte/pata i el francès patauger (em permeto remetre aquí al català patollar, empatol-
lar-se). Aquest conjunt de paraules derivarien d’una onomatopeia patt. La paraula patois data de
finals dels segles xiii i xiv. Curiosament desapareix després dels textos. Segurament perquè no
se’n veia la utilitat. Després va ressorgir quan el context històric ho va facilitar.
Valérie Fasseur («aziman, aiman: diamant et aimant») va indicar que l’occità medieval uti-
litza una sola paraula per a dir aimant (cat. «imant») i diamant: adimant/azimant, tal com es troba
dins la com. Al Breviari d’amor (Mapfre Ermengaud), s’exposen les virtuts de l’imant com a lli-
gam a la parella. A la novel·la Flamenca, hom passa del saber enciclopèdic a les consideracions
gramaticals (el pas de la i a la a...). La memòria intertextual es pot retrobar gràcies a la com.
Joèla Ginestet («ferm voler: ‘ferm’ e ‘voler’») va seguir aquesta expressió a través de diver-
sos trobadors gràcies a la com. El substantiu voler s’hi troba també associat a d’altres adjectius
(voler clar); o bé ferm és seguit dels substantius coratge + consell + amic. Igualment té un ús
adverbial, creire ferm o ferm amorós, o encara ferm fermat (per a un cor fermament lligat). El verb
voler (cf. poder, saber) té un ús com a substantiu generalment i té un significat clarament positiu,
acostant-se més a la idea de «desig» que no a la de «voluntat».
Jaume Gourc («pabalhon: le champ et l’honneur») va tractar d’aquest substantiu que repre-
senta una «insígnia», una «bandera» en els trobadors. Al poema «Quand veire...», cançó de dona,
amb manlleus a trobadors coneguts comMarcabrú, la paraula representa el lloc clos on es troba el
llit. Etimològicament, ens recorda J. Gourc, la paraula ve de papillon («papallona»), passat a pa-
villon (de tela) als combats; i d’allí, en l’àmbit trobadoresc, pren el sentit de ‘lloc d’amor’, ‘cor-
tina’, ‘alcova’. Això ens demostra la capacitat dels trobadors d’adaptar el lèxic a llur propi àmbit
o context: del guerrer al de l’amor.
Jòrdi Passerat («Tolosa!») va resseguir, a través dels textos trobadorescs gràcies a la com,
el destí de la capital llenguadociana evocat en la seva evolució: primer la «Tolosa urosa», des-
prés la «Tolosa gloriosa» i finalment la «Tolosa dolorosa» (amb la Croada dels Albigesos, a la
Canço).
Patric Sauzet («ardimen : l’amor, la guèrra e la lei») va examinar la paraula primer a Las non
parelhas receptas, precisant que no és un gal·licisme sinó un arcaisme en 1555. A la com surt unit
a creis (“creix”). La paraula s’utilitza en el context guerrer i en l’amorós. Segons l’etimologia,
prové del germànic (cf. alemany hart, amb el sentit de «dur»).
021-Romanics XXXIII 04.indd 544 22/3/11 15:24:05
CRÒNICA 545
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
Xavier Ravier («Conegudas causas sián: los tèxtes non-literaris dins la COM»), que termi-
nava el col·loqui, no pot va poder la seva exposició, per manca de temps i va remetre al discurs que
ha de pronunciar durant la cerimònia del doctorat Honoris Causa concedit a Peter Ricketts.
Michel Camprubí
Universitat de Toulouse II-le Mirail
III Simposi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània (Univer-
sitat Pompeu Fabra, juliol de 2010). – El dijous 8 i el divendres 9 de juliol de 2010 va tenir lloc
a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra el III Sim-
posi sobre traducció i recepció en la literatura catalana contemporània, que portava per títol «La
traducció i el món editorial de postguerra», organitzat pel Grup de Recerca Consolidat en estudis
de Traducció, recepció i literatura catalana (TRILCAT).
El simposi va començar amb la ponència de Ricard San Vicente, de la Universitat de Barce-
lona, «La traducció del rus durant el franquisme. Els traductors vinguts de la URSS (1963-1976)».
San Vicente va reivindicar el paper d’una colla d’exiliats espanyols i catalans a la URSS, que en
retornar van realitzar una tasca important i molt poc coneguda fins avui com a traductors de la
literatura russa i soviètica en editorials barcelonines de referència; entre altres, el ponent va desta-
car la personalitat d’August Vidal per la seva estreta i especial vinculació a la cultura catalana.
La primera sessió de comunicacions va continuar amb l’ull posat sobre les literatures esla-
ves. Bozena Zaboklicka, de la Universitat de Barcelona, va presentar la comunicació «Les traduc-
cions de la literatura polonesa a Catalunya durant el règim franquista (1939-1975)», en què va fer
un repàs exhaustiu a la producció editorial catalana de traduccions de la literatura polonesa; va
destacar que de les 152 traduccions fetes a l’Estat espanyol, 100 es van fer a Catalunya, però
només una en català: Ferdydurke (Edicions 62, 1968), de Witold Gombrowicz, traduïda per Ra-
mon Folch i Camarasa a partir de la traducció espanyola (Sudamericana, 1964). Zaboblicka va
assenyalar també que Henryk Sienkiewicz va ser l’autor més profusament traduït, especialment
per Quo Vadis?
Ivan Garcia Sala, també de la Universitat de Barcelona, va tornar a la literatura russa amb la
comunicació «Anàlisi de la traducció d’Els germans Karamàzov de Joan Sales», en la qual va
analitzar amb detall l’esmentada, el seu modus operandi, les versions de referència en altres llen-
gües i els seus punts de vista tant narratius com traductològics.
Finalment, Marta Pasqual, de la Universitat de Girona, va continuar parlant de Joan Sales, en
aquest cas en la seva faceta d’adaptador, en la comunicació «Joan Sales: adaptador i editor de
rondalles durant la postguerra». Pasqual es va centrar en les rondalles publicades per l’editorial
Ariel (1949-1952), que tenien com a objectiu donar a conèixer la literatura catalana de tots els
temps, i en l’adaptació per a infants i per al teatre de Tirant lo Blanc, apareguda també a l’editorial
Ariel. Amb aquesta comunicació es van posar en comú tant els criteris seguits per Sales en les
seves adaptacions com en les traduccions, que s’havien comentat en la comunicació anterior.
La segona sessió de comunicacions es va centrar en la literatura anglosaxona. Teresa Re-
quena i Gemma López, de la Universitat de Barcelona, amb la comunicació «La traducció i la
recepció de la literatura nord-americana en el món editorial de postguerra» van mostrar l’estadi
inicial del projecte de recerca que tenen en marxa i les vies obertes de treball per al futur. Es van
basar especialment en el període que abraça de la guerra civil fins al final dels anys 50 i en els
catàlegs de Janés, Caralt, Seix Barral i Destino, amb traduccions d’autors tan significatius com
Ernest Hemingway, Sinclair Lewis, John Dos Passos, Jack London, William Faulkner i Pearl S.
Buck, entre d’altres.
021-Romanics XXXIII 04.indd 545 22/3/11 15:24:06


Homenatge a Peter Thomas Ricketts a la Universitat de Toulouse-le Mirail (juny de 2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana