Alemany i Vilamajó, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Amb el nom d’Albània (gr. Aλανα, ll.
Albania, arm. AØowank‘, georg. Rani, àr.
Arrān, escrit al-Rān, etc) coneixem una anti-
ga regió situada entre les vessants orientals
del Gran Caucas i la mar Càspia, correspo-
nent al sud del Daguestan i al nord de
l’Azerbaijan actuals. Lògicament, l’adjec-
tiu “caucàsica” es fa necessari per tal de dife-
renciar-la de l’Albània balcànica (Shqipëria,
antigament Arbër < Arbën, d’on també el
la realidad cultural del mundo grecorroma-
no del que él fue testigo y compilador excep-
cional.
Pese a la naturaleza habitualmente desi-
gual de este tipo de publicaciones, lo cierto es
que algunas de las investigaciones aquí pre-
sentadas son absolutamente sobresalientes.
Desde un punto de vista global, la desarro-
llada por J. F. Martos Montiel, bajo el título
«Sexualidad en Plutarco», supone un con-
trapunto claro, al tiempo que una recopila-
ción general, a los argumentos expuestos por
el resto de los participantes englobados en
el apartado denominado Erotismo, Homo-
sexualidad y Pederastia. Algo similar suce-
de con M. Martínez Hernández y su «El dios
Eros en Plutarco», reflejo de la situación
general de la investigación actual y referen-
te de gran utilidad, tanto en bibliografía como
en tendencias explicativas a las cuestiones
que plantea. Otro tanto encontramos, por
ejemplo, en la investigación de M. Lucchesi,
«Heroes without Love?», o en la propuesta
de análisis de S. Teodorsson titulada «Four
Terms of friendly emotion in Plutarch». No
cabría esperar menos de especialistas del cali-
bre de los citados. En este sentido, tanto las
jornadas celebradas como la publicación pre-
sente aparecen como una perfecta forma de
iniciación a los jóvenes investigadores que
van haciéndose un hueco en el panorama
investigador. No obstante, muchas de las
investigaciones contenidas aparecen como
muestras de trabajos más amplios o, en oca-
siones, como sencillas compilaciones de
datos sin exposición de conclusiones. Buenas
muestras de ello son los trabajos de P. Díez
del Corral Corredoria, «Eros que desata los
miembros: Convenciones iconográficas para
el amor de Dioniso y Ariadna», J. Redondo
y S. Sancho, «Las mujeres plutarqueas en el
humanismo catalán» o M. Jufresa Muñoz,
«El amor de los animales en las Vidas
Paralelas», por citar solamente algunos ejem-
plos de los múltiples recogidos en estas pági-
nas. 
La celebración y publicación de los con-
gresos de la Sociedad Española de
Plutarquistas, actualmente trianuales, se ha
convertido en una verdadera celebración de
las humanidades y de la labor investigado-
ra sobre la antigüedad en nuestro país. Por
la cantidad de participantes recogidos en este
último evento, podemos augurar una salud
inmejorable, que, gracias a la posibilidad de
acceso por parte del público en general a las
conclusiones de los mismos, compendiadas
en este volumen, debería contagiarse al resto
de las ramas de los estudios clásicos desa-
rrollados por la comunidad investigadora
nacional. No queda, pues, más que felicitar
a los organizadores de tales eventos y, en
concreto, a los editores de las presentes actas,
ante la satisfacción de un trabajo bien reali-
zado, digno escaparate hacia el extranjero
de la realidad investigadora peninsular. 
Borja Antela Bernárdez
Universitat Autònoma de Barcelona
Borja.Antela@uab.cat
154 Faventia 29/1, 2007 Ressenyes
BAIS, Marco. 2001.
Albania caucasica. Ethnos, storia, territorio attraverso le fonti greche, 
latine e armene.
Milano: Mimesis, Sīmorγ. 224 p. 
ISBN 8887231958
Faventia 29-1 001-175  30/3/09  18:21  Página 154
gr. Aλαν, que designa una tribu il·líria
ja a Ptolemeu). El principal treball dedicat
a la història i cultura de l’Albània caucàsi-
ca és l’obra de l’estudiós soviètic K.V.
Trever, O?erki po istorii i kul’ture Kavkaz-
skoj Albanii (IV v. do n.è.-VII v.n.è), Moscou-
Leningrad 1959. Tanmateix, a la dificultat
d’accedir a la bibliografia sobre el tema,
sovint en rus, armeni o àzeri, s’afegeix el fet
que certes interpretacions de la història alba-
nesa, exaltada pels àzeris i menystinguda
pels armenis, solen estar polititzades i
influenciades pels nacionalismes locals:
aquest és el cas, per exemple, de la con-
trovèrsia sobre l’eventual continuïtat de
l’element albanès (caucàsic) en l’etnogène-
si del poble àzeri (turc). És per tot això que
cal donar la benvinguda al llibre del doctor
Bais, que posa a la nostra disposició un estu-
di aprofundit i objectiu, en una llengua
accessible, sobre l’éthnos albanès des dels
seus orígens fins a la invasió àrab.
El volum s’inicia amb una “Introduzione”
(p. 9-21) on el Dr. Bais fa una primera ava-
luació de les principals fonts a l’abast, no
sols gregues, llatines i armènies, sinó també
georgianes, siríaques, àrabs i perses. El pri-
mer capítol (p. 23-32), també de caire intro-
ductori, està dedicat a una breu geografia
física i lingüística de la regió caucàsica, cata-
logant-ne les diferents famílies de llengües:
indoeuropees, altaiques, semítiques i caucà-
siques, aquestes últimes dividides en cartvè-
liques, nordoccidentals i nordorientals.
La matèria pròpiament dita comença amb
el segon capítol (p. 33-65), que tracta de
situar el poble albanès entre les ètnies del
Caucas oriental repassant les dades de les
fonts grecollatines (sobretot Estrabó, però
també Plini el Vell, Mela, Plutarc, Florus,
Ptolemeu, Arrià, Apià, Cassi Dió i Ammià)
i armènies (Agat‘angeØos, P‘awstos
Bowzandac‘i, EØišē i, de manera destacada,
la Història dels albanesos de Movsēs
KaØankatowac‘i). Especial atenció reben les
notícies relatives a vint-i-set pobles del
Caucas oriental veïns dels albanesos (i aquí
l’Ašxarhac‘oyc‘ atribuït a Anania 0irakac‘i
esdevé una font fonamental), en un intent de
delimitar-ne la identitat exacta i el procés
d’etnogènesi. Endemés, l’anàlisi lingüística
de les dades a l’abast (un corpus epigràfic
d’una decena d’inscripcions, l’alfabet
albanès, descobert el 1937 en un manuscrit
d’˚†miacin, i alguns mots aïllats, com ara els
noms dels mesos) suggereix un vincle entre
l’antic albanès i l’actual udi, que pertany al
grup lèsguic del caucàsic nordoriental.
Al tercer capítol (p. 67-101) segueix una
exposició dels principals problemes de la
història d’Albània des dels origens fins al s.
III dC: la tardana al·lusió (Arrià) a la presèn-
cia d’un contingent albanès a l’exèrcit de
Darius III durant la batalla de Gaugamela,
l’aparició d’una entitat estatal albanesa entre
la caiguda de l’imperi aquemènida i l’en-
trada d’Albània dins l’horitzó de Roma
durant l’expedició caucàsica de Pompeu con-
tra Mitridates, el paper d’Albània durant la
“guerra freda” pel control d’Armènia sota
Tiberi, la fallida expedició in Albanos pro-
jectada per Neró i la política romana a
Transcaucàsia sota els flavis i Trajà. El punt
d’inflexió ve marcat per l’aparició del pui-
xant imperi persa sassànida el 224 dC:
Albània és esmentada a les inscripcions de
0ābuhr (0KZ part 2 ’rd’n, grec 3 Aλαναν)
i del mag Kirdīr (KKZ 12 ’l’ny, KNRm 39
& KSM 18 ’ld’n) entre els països de
l’Anērān-šahr sotmesos al rei de reis.
El quart capítol (p. 103-148), potser el
més complex pel fet que tracta de fets sovint
poc coneguts, està dedicat al període que va
des de la consolidació del domini sassànida
fins a la conquesta àrab (s. IV-VII). La pri-
mera qüestió analitzada és la cristianització
del país: segons la tradició, a una primera
fase representada per la predicació d’Eliseu
(EØišay), deixeble de l’apòstol Tadeu, que
patí el martiri a Gis (avui Kis¸, districte de
S¸Uki, Azerbaijan), li segueix una segona,
més versemblant, marcada per la conversió
del rei albanès Ow ‹rnayr (mitjan s. IV) per
Grigor Lowsaworicˇ‘ (Gregori l’Il·lumina-
dor), el mateix sant responsable de la cris-
tianització d’Armènia. Una conseqüència
d’aquesta conversió sembla haver estat la
creació de l’alfabet albanès per a la traduc-
Ressenyes Faventia 29/1, 2007 155
Faventia 29-1 001-175  30/3/09  18:21  Página 155
ció de les sagrades escriptures, atribuïda,
com en el cas dels alfabets armeni i georgià,
a Sant Mesrop / Maštoc‘.
La segona part del capítol es centra en
els efectes de l’hegemonia sassànida al
Caucas després de la fallida campanya de
Julià l’Apòstata (361-3), que comportà
diverses revoltes, no tant a Albània, aliada
tradicional dels perses contra Roma, com a
Armènia, que desaparegué com a estat el
387, dividida entre aquestes dues potències.
D’una banda, l’autor examina la figura del
marzbān o “marquès” de ¯Cora (Darband),
probablement creada arran de les invasions
hunnes del 395 a la Transcaucàsia persa;
d’una altra, analitza la insurrecció conjun-
ta d’armenis, ibers i albanesos del 450 (ben
coneguda gràcies a l’obra d’EØišē), provo-
cada per la pressió fiscal i el reclutament
forçós derivats de les campanyes del rei
Yazdgird II contra els quionites i el des-
contentament per la imposició del maz-
deisme. Malgrat alguns èxits inicials, els
rebels, liderats per l’heroi armeni Vardan
Mamikonean, foren derrotats a Awarayr
(451), fet que acabà provocant, després
d’una nova revolta, l’abdicació del rei Va?‘e
II i l’abolició del reialme d’Albània (462/3).
En morir el rei persa PērΩz lluitant contra
els heftalites, hi hagué una breu restauració
en la persona de Va?‘agan (485-510), nét de
Va?‘e, però durant les llargues guerres
bizantinoperses del s. VI semblà que el país
quedà de nou sota l’autoritat d’un marzbān
sassànida.
Una tercera part està consagrada al prin-
cipat mihrànida, fundat ca. 590 per Mihran,
segons les fonts, membre de la família sassà-
nida o, més probablement, del casal persa
homònim. Dit principat sembla haver estat
establert per l’emperador bizantí Heracli
durant la seva darrera ofensiva contra Husrav
II (626-28), després de la conversió del
mihrànida Varaz-Grigor al cristianisme cal-
cedoni; la desfeta sassànida vindria seguida
per una breu dominació per part dels khà-
zars aliats d’Heracli, després de la qual, però,
el mateix Varaz-Grigor seria rebatejat pel
catholicos d’Albània Viroy, tornant així a la
doctrina monofisita i a l’òrbita persa. La
figura més remarcable del període següent
és ¯Jowanšēr, fill de Varaz-Grigor, documentat
des del 636 —quan lluità al servei de
Yazdgerd III a Qādisīyah— fins al seu assas-
sinat el 680/1: aquest personatge hagué de
fer front alhora a l’expansió àrab pel sud i a
les incursions dels khàzars pel nord, així
com a la divisió d’Albània en una facció pro-
bizantina (calcedònia) i una sotmesa als cali-
fes (monofisita), fet que contribuí encara
més a la sèrie d’enfrontaments que acaba-
ren provocant  la ruïna del país. A principis
del s. VII Armènia, Ibèria i Albània foren
unides en una única unitat administrativa, la
província d’Armīnīyah, i el 708/9 s’encun-
yaren les primeres monedes àrabs a l’Arrān;
la noblesa mihrànida sobreviuria només sota
el control dels governadors àrabs fins a l’ex-
tinció del casal l’any 822.
El cinquè i darrer capítol (p. 149-184) és
un excurs sobre la geografia històrica de
l’antiga Albània, en el qual l’autor tracta
d’establir els seus límits en quatre seccions,
cadascuna d’elles dedicada a un dels punts
cardinals, a partir d’una acurada anàlisi
filològica de les fonts clàssiques i armènies.
Unes breus conclusions (p. 185-87) que són
més aviat una ràpida síntesi de tota aquesta
trajectòria històrica, una exhaustiva biblio-
grafia (p. 189-215) i un doble índex de noms
(p. 217-224) tanquen el volum.
Després dels anys passats d’ençà de la
publicació del llibre, val a dir que aquesta
ressenya tardana és en part fruit d’un deute
personal envers l’autor, però respon abans
que res a l’originalitat i qualitat de la seva
obra, que corria el perill de passar desaper-
cebuda entre nosaltres. Malgrat tractar-se
d’una versió revisada de la seva tesi docto-
ral, llegida a l’Università Cattolica de Milà
el 1999, ha esdevingut el millor estudi sobre
el tema a occident per l’ús que fa no sols de
les fonts originals, sino també de la biblio-
grafia especialitzada, inclosa aquella de pro-
cedència (ex)soviètica.
Agustí Alemany
Universitat Autònoma de Barcelona
156 Faventia 29/1, 2007 Ressenyes
Faventia 29-1 001-175  30/3/09  18:21  Página 156


BAIS, Marco. Albania caucasica. Ethnos, storia, territorio attraverso le fonti greche, latine e armene

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert