Alemany Ferrer, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RAFAEL ALEMANY FERRER
EL IX COLLOQUI INTERNACIONAL
DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Del 9 al 14 de serembre de 1991 va tenir Iloc a Alacant i a Elx (Pais Valencia) el
IX Colioqui International de Llengua i Literatura Catalanes, convocat per I'Associacio
homimima i organitzat per la Universitat d'Alacant amb la coliaboracio de les de
Valencia i Castello. Les sessions de treball es van desenvolupar a la Universitat
d'Alacant excepte la de clausura, que tingue per escenari la ciutat d'Elx. Hi van
participar mes de sis-cents catalanofils d'arreu del mon (Alemanya, Italia, Anglaterra,
Franca, Suissa, Russia, Canada, Belgica, Holanda, Hongria...) i de tots els territoris
de parla catalana (l'Alguer i la Catalunya del Nord inclosos).
Els dos eixos tematics fonamentals del CoHoqui van set Ilengties en contacte (Seccio
do Llengua) i literatura medieval (Secci(5 de Literatura). La primera d'aquestes sec-
tions va comptar amb la conferencia plenaria inaugural de Joseph Gulsoy (Universi-
tat de Toronto) sobre El rossellones com a dialecte de transicio i amb les ponencies La
inlertextualitat com a fenomen de la lingulstica de contacte (Jenny Brumme, Universi-
tat de Leipzig), Evolucio i interferencia linguistica en el diasistema demostratiu catala
(Emili Casanova, Universitat de Valencia), La llengua catalana a Murcia (Jordi
Colomina, Universitat d'Alacant), A proposit d'alguns mossarabismes (Germa Colon,
Universitat de Basilea), Els arabismes del catali : historia d'un rebuig cultural (Maria
Jesus Rubiera, Universitat d'Alacant) i Problemes d'interferencia en catala (Joan
Veny, Universitat de Barcelona). Al seu torn, la seccio de literatura va acollir la
conferencia plenaria de clausura de Joan Fuster, Considerations sobre el Tirant Ia
Blanc, i les ponencies Les prosificacions en les croniques medievals catalanes (Stefano
Asperti, Universitat d'Udine), Ramon Llull i I'elogi de la variant (Anthony Bonner,
Schola Lullistica, Mallorca), HTirant to BlancH: algunes questions que planteja (Albert
G. Hauf, Universitat de Valencia), Falsos dell segles XIII, XIV i XV (Jaume Riera i
Sans, Arxiu de la Corona d'Arago), Elf dos textos catalans del xSermo del Bisbeto»
Llengua & Literatura . S. 1992-1993
782 Llengua & Literatura , 5. 1992-1993
(Josep Romeu i Figueras , Barcelona ) i La llengua dejoan Rols de Corella : observations
a base d 'una concordanfa completa (Curt Wittlin , Universitat de Saaskatoon ). Singu-
larment rica -corn no dir -ho ad!- ha resultat la polemica suscitada per la ponencia
de
Jaume Riera i Sans , en la qual aquest estudios va negar 1 ' autenticitat d'algunes
obres
tradicionalment considerades com a medievals , com ara la Vida Coetdnia de Ramon
Llull o el Curial e Guelfa, novella , aquesta ultima , que Riera considera
com una
falsificacio decimononica de Mila i Fontanals , davant la cautela , primer , i la
refutacio
quasi unanime , despres, de medievalistes i paleografs . A totes aquestes
aportacions,
cal afegir , encara , un total de seixanta - tres comunicacions presentades per
altres cants
membres de l'AILLC. D'aquestes , trenta-tres van correspondre a la Seccio de
Llengua
i se centraren en l'analisi de multiplicitat d'aspectes , passats i presents , de
la linguistica
de contacte , tant a partir de la llengua oral com de l ' escrita -documentacio
histi rica i
administrativa , textos literaris -, que van set tractats des de perspectives
metodolbgi-
ques molt variades - sociolingiiistica , dialectologia , ortografia , fonologia,
morfosin-
taxi, lexicologia , sernantica . Quant a les trenta comunicacions restants , de
tematica
literaria , unes van girar al voltant de textos poc coneguts i menys
treballats -les
Llegendes rimades , el Debat de lo Cor ab lo Cors...-, unes altres estaven
relacionades
amb instrumenta operatius - proposta d'una nova bibliografia
informatitzada de la
literatura catalana antiga i d'un arxiu , aixi mateix informatitzat , de textos
catalans
antics -, ensems que no hi van faltar aquelles que incidien sobre aspectes
novedosos o
matisables d'autors i obres mes coneguts , fonamentalment del segle d ' or
valencia (el
Curial , el Tirant, Jaume Roig , Isabel de Villena , Rois de Corella ...), o que es plante-
javen el tema de la produccio i de la recepcio textual a la tardor medieval.
El fet d ' haver posat a l'abast de la major part dels congressistes un volum pre-
print amb els textos sencers de les comunicacions i amb els resums de les
conferencies
plenaries i de les ponencies va permetre que els debats que seguien a les
expositions
foren, generalment , forca vius i enriquidors , ja que tothom podia assistir a les sessions
amb un coneixement previ de les tesis que anaven a defensar-hi els
estudiosos i, per
tant, amb un grau de reflexio superior sobre les questions plantejades al que , normal-
ment , hom pot obtenir- ne d'una primera recepcio oral.
Al marge de les dues macrotematiques generals ressenyades , al si del
IX Colloqui
es van desenvolupar , aixi mateix , tres taules rodones . La primera , a
carrec de l'Asso-
ciacio d ' Escriptors en Llengua Catalana , va sotmetre a debar el terra
Literatura i
societat a les terres defrontera, amb les interventions de Margarida
Aritzeta (Tarrago-
na), Gaspar Jaen Urban ( Elx), Pon4 Pons Gimenez (Mao), Jaurne Perez
Montaner
(Valencia) i Emili Rodriguez Bernabeu ( Alacant ), tots els quals moderats per
Lluis
Alpera (Alacant ). La segona taula va girar al voltant del Present i futur del
KMisteri
d'Elxv i va comptar amb els punts de vista de Josep Romeu ( Barcelona),
Luis
Cronica 783
Quirante (Valencia), Jesus Francesc Massip ( Barcelona ) i Joan Castano ( Elx), mode-
rats per Josep Massot i Muntaner ( Montserrat ). Per ultim , la tercera taula va analitzar
la tematica de L'ensenyament del catala arreu del mon a traves de les interventions de
Miguel Reniu ( director general de Politica Linguistica de la Generalitat de Catalu-
nya), Kalman Faluba ( Hongria), Josep Roca Pons (America del Nord), Arthur Terry
(Anglaterra ), Isolda Bigbava i Marina Abrarnova ( Russia ) i Giuseppe Tavani ( Italia)
que, alhora , va actuar corn a moderador.
Durant la setmana que va durar el Colioqui, els congressistes van poder presenciar
quatre exposicions ben diferents : una primera de llibres de tematica valenciana
-fi-
lologics, histories , antropologics ...- procedents del Eons particular del bibliofil Ma-
nuel Bas Carbonell ( Xabia ), cedits desinteressadarnent pei propietari , que va quedar
instaliada a la Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Ala-
cant . Una segona , for4a original , que, amb el titol Llibres sense limits : 102 Ilibres-
objecte fets al Pals Valencia , va estar ubicada a la Sala d ' Exposicions de la Universitat
d'Alacant i at Palau Gravina de la ciutat . La tercera va estar dedicada a la memoria de
Manuel Sanchis Guarner , i, situada at Centre Social de la Universitat , va set frequen-
rada no sots pels participants at CoHoqui , sing tambe per un elevat nombre de
membres de la comunitat universitaria alacantina . Finalment , el darter dia del
Congres, es va inaugurar at Centre Cultural Sant Josep d'Elx I'exposicio Man i Misteri
de la Festa d'EIx.
Dins el capitol d' activitats culturals complementaries cal fer esment de 1'interes-
santissim espectacle Colps de memoria , ofert pel Grup de Danses de Quart de Poblet,
en el mare del castell de Santa Barbara , i del concert de musica de la tort d ' Aifons el
Magnanim i del can4oner del due de Calabria que, a carrec del Collegium Vocale de
Valencia, va tenir hoc a la cocatedral alacantina de Sant Nicolau de Bari.
A fi de possibilitar algunes inflexions « oxigenades o dins l ' atapeIt programa de
treball del IX Colloqui, aixi corn , una familiaritzacio , si mes no «impressionista», dels
congressistes amb la regio geografica que acollia aquesta novena trobada cientifica de
1'AILLC, l'organitzacio va prograrnar tres excursions guiades i comentades. La prime-
ra va estar constituida per una visita a la ciutat d'Alacant, que es va cloure amb una
recepcio de 1'Ajuntament de la vila at castell de Santa Barbara , on es va oferir un
buffet seguit de 1'actuaci6 , ja esmentada , del Grup de Danses de Quart de Poblet. La
segona va tenir corn a desu alguns dels paratges mes bells de la cornarca de la Marina
Baixa, corn ara les viles del Castel) de Guadalest i d'Altea ; aquesta excursio tingue
corn a colofo un sopar a Benidorm ofert amb la coliaboracio de I'Ajuntament d'aques-
ta ciutat , que va actuar corn a amfitrio. Per ultim , la tercera , el dissabte 14, va
cunsistir a visitar Elx , on, despres d'haver rebut 1'alcalde la junta de Govern de
I'AILLC en la Casa Consistorial , es va inaugurar 1'exposici6 Mon i Misteri de la Festa
784 Llengua & Literatura , 5. 1992-1993
d'Elx; tot seguit, en el mart del Gran Teatre, el recentment malaguanyat Joan Fuster
va pronunciar la conferencia plenaria final del congres i es va celebrar 1'acte protocolari
de cloenda. La jornada d'Elx va acabar amb un magnific dinar ofert per la corporacio
local al Parc Municipal.
Aquesta cronica sumaria no quedaria completa sense afegir, encara, que, al llarg
del IX Colloqui, es va presentar el Llibre Blanc sobre la unitat de la Llengua catalana,
aixi com el primer volum de la Miscelania ford: Carbonell -que va comptar amb la
presencia i amb la paraula emocionada de l'homenatjat- i del quart de la Miscellanea
Joan Fuster, tots dos editats recentment per les Publications de 1'Abadia de Montser-
rat. Per altra banda hi va tenir hoc tambe 1'assemblea general preceptiva de l'AILLC,
la qual, a mes de renovar la junta Directiva i elegir Frankfurt com a seu del X
Colioqui, va aprovar dos escrits, dirigits a la Presidencia de la Generalitat Valenciana,
on, respectivament, l'Associacio insta les maximes autoritats del Pais Valencia a
adoptar les mesures legals pertinents que garantesquen la presencia del catala als
mitjans de comunicacio publics i preserven la unitat de la Llengua catalana, enfront de
qualsevol intent secessionista, a tot I'ambit territorial valencia.
Ara nomes resta esperar que la publicacio de Les acres del congres ens permeta
avaluar, amb una major perspectiva critica, el que, al cap i a la fi, ha constituit el moll
fonamental d'aquest Colioqui International de Llengua i Literatura Catalanes, el
Colioqui d'Alacant-Elx, i tant de bo que el balanc que en puguen fer flavors ratifique
la impressio positiva que practicament tothom n'ha obtingut fins a hores d'ara.
RAFAEL ALEMANY FERRER
Universitat d'Alacant


El IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert