Cruz Palma, Óscar de la

Revistes Catalanes amb Accés Obert

comentari general, els autors aprofiten l’avi-
nentesa per matisar el que ells mateixos
havien dit dels vitralls de Girona, en els
quals veien similituds amb els de Pedralbes.
Ara, però, observen un arcaisme i una
expressivitat més gran en els vitralls de
Pedralbes que no pas en els de Girona. Per
la resta el sistema de descripció és el mateix
i la precisió de detalls i d’anàlisis, idèntica.
Aquí també els esquemes de trames, perfec-
tes, i les fotografies, insuperables, permeten
de fer-se una idea absoluta de l’estat de con-
servació dels vitralls i de gaudir-ne fins al
més petit detall, guiats tothora per les expli-
cacions completes i precises que les prece-
deixen.
Els mateixos catalogadors descriuen a
continuació els vitralls del monestir de Sant
Cugat del Vallès.
L’últim capítol, dedicat a il·lustracions
complementàries, és degut a Joan Vila-Grau
i a Anscari M. Mundó. Es tracta de peces
disperses o de fotografies antigues de vitralls
perduts, de la catedral de Barcelona i de
Santa Maria del Pi, amb l’únic exemple del
fragment de vitrall de possible època romà-
nica. Un glossari, utilíssim (però necessitat
potser de més coherència interna. Per què
definir dues vegades «brusidor», una sub
voce, l’altra en l’entrada «ferre de trencar
vidre»? Per què explicar «corrosió» i no
«capcer», «dosser» o «galze», per exem-
ple?), elaborat per Joan Vila-Grau, i la biblio-
grafia i un resum en castellà i francès
tanquen, amb la taula, el llibre.
La lectura i visió d’aquest llibre, verta-
derament magnífic en la forma i en el con-
tingut, són captivadores; és un gaudi visual
i estètic que hem d’agrair als directors de
l’empresa, a tots els col·laboradors i a la ins-
titució que ha permès de fer-la realitat.
Jesús Alturo i Perucho
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat
i de l’Edat Mitjana
Ressenyes Faventia 21/1, 1999 175
A través de la colección «Nueva Roma» del
CSIC, subtitulada Monumenta Slavico-
Byzantina et Mediaevalia Europensia,
vol. VII, el doctor Javier Juez nos ofrece un
texto que hasta el momento había permane-
cido inédito, lo cual siempre es un motivo
de celebración. Es la historia de Bulgaria del
franciscano Blasius Kleiner, muerto en 1785.
Según el plan de la obra, Kleiner pretendió
abarcar en tres partes (archivum tripartitum)
la historia de los Búlgaros: en la primera
atiende el periodo desde los orígenes hasta la
toma de Constantinopla por los turcos
(1453), fecha admitida habitualmente como
el límite entre las edades media y moderna.
Esta primera parte fue concluida por Kleiner
en 1761. La segunda atiende a la cuestión de
la función y establecimiento de la orden
de los franciscanos en territorio búlgaro. La
tercera parte, que, como indica J. Juez, pre-
sumiblemente Kleiner no llegó a escribir,
sería la continuación de la primera hasta la
actualidad, es decir, el siglo XVIII. En el libro
que reseñamos, J. Juez ofrece la edición crí-
tica de la primera parte, es decir, los folios
1-207 del manuscrito original, actualmente
conservado en dos volúmenes en la Bi-
blioteca Franciscana de Buda. Esperamos
que el autor continúe con la edición del resto
de la obra.
Junto a la edición del texto de Kleiner,
J. Juez ofrece su propia traducción en cas-
tellano, lo cual, por definición, amplía el
acceso al texto de parte de lectores no espe-
cializados o no familiarizados con la lengua
latina. El estudio de la introducción contie-
ne información sobre la biografía y produc-
ción de Kleiner, así como la descripción
JUEZ GÁLVEZ, Francisco Javier. 1997.
Blasii Kleiner Archivium tripartitum inclytae provinciae Bulgariae.
Madrid: CSIC. Col. «Nueva Roma», 4, Madrid.
Faventia 21/1 155-181  16/3/99 12:55  Página 175
filológica del manuscrito y un estudio sobre
características de estilo. En el apéndice,
J. Juez ha construido un index nominum e
incluye una bibliografía especializada sobre
la materia. Finalmente, la edición de «Nueva
Roma» ha tenido la sensibilidad de añadir
fotografías de algunas páginas del manus-
crito de Kleiner que contribuyen a visuali-
zar los criterios de edición que J. Juez ha
aplicado en su edición del texto. Es enco-
miable la labor del autor de este trabajo en
cuanto a las numerosas notas de identifica-
ción de los nombres que Kleiner va citando
en su relato histórico, así como de los
comentarios de realia y de identificación de
fuentes. Esta labor, tratándose de un texto
de esta naturaleza, es valiosa por lo menos
desde el punto de vista de lo inhabitual que
resultan los estudios sobre textos latinos tar-
díos y, más aun, de la historia de la Europa
oriental.
Mirando las fotografías del manuscrito
junto a los datos sobre la historia del texto
que felizmente aporta el estudio de J. Juez,
se nos ha despertado la sospecha de que el
manuscrito estaría preparado para la impren-
ta, aunque luego no tuviera la fortuna de
gozar de la misma hasta que llegara a manos
de J. Juez. Sin atrevernos a aseverar esta hipó-
tesis, vemos que las características del
manuscrito señalan en esta dirección: como
indica la introducción del manuscrito
(fol. 1a), Kleiner acabó su obra en 1761, pero
lo que tenemos ahora es la copia de Andrea
Wipffler, también franciscano, llevada a cabo
en 1764. Esta copia, muy cuidada, dispone
en el margen de «pequeños epígrafes o suma-
rios que resumen o avanzan el contenido del
texto» (introducción, página XXIX). Estas
notas marginales han sido incluidas en la
reciente edición de J. Juez dentro del cuer-
po del texto, encerradas entre corchetes. ¿No
serían notas para la construcción de una tabla
o índice de cara a la imprenta? Si pretende-
mos alimentar esta hipótesis, encontramos
en la copia de A. Wipffler otros datos que
nos hacen pensar en un manuscrito para su
inminente impresión. Esta primera parte del
Archivum tripartitum dispone de un Titulum
(fol. 1a) y breve resumen del contenido glo-
bal (fol. 1b), Praefatio o prólogo al lector
(fols. 1b-1d) y distribución del texto en cinco
capítulos, cada uno, como está dicho, subdi-
vididos en epígrafes colocados en el margen
que hacen referencia a los contenidos del
relato histórico. Además de estas caracterís-
ticas, tras el último episodio de esta primera
parte, es decir, la toma de Constantinopla,
hay un elogio de la labor de los padres fran-
ciscanos (fol. 191); pero a continuación
encontramos una Series chronologica prin-
cipum ac regum Bulgarorum ab eorum in
Europam ingressu usque ad regni Bulgariae
exidium en la que nosotros vemos un moder-
no index nominum (regum honorificorumque
hominum) (fols. 192-207), que abunda en la
hipótesis de un manuscrito para la impren-
ta. Finalmente, los folios 207-208 leen un
párrafo de despedida para la primera parte. 
Además de todo ello, queda claro que el
manuscrito sufrió un cierto proceso de revi-
sión, según demuestra la relación de correc-
ciones y tachaduras que hace J. Juez en su
estudio (páginas XXVII-XXVIII). En la mayo-
ría de ocasiones, las correcciones sirven para
interceder en cuestiones ortográficas o cam-
bio por palabras de grafía similar. En otras
ocasiones, pero muy eventualmente, inter-
viene una segunda mano, la cual, si la hipó-
tesis de la preparación para la imprenta
resulta cierta, podría ser la de un corrector
profesional, dada su actitud de mediación
eventual y disgregada.
El estudio de introducción de J. Juez
(páginas XXI-XXII) señala que en 1765, es
decir, un año siguiente al de esta copia, sale
de la imprenta la obra de Paisij Hilendarski,
Historia Eslavobúlgara, que tuvo una enor-
me distribución y varias reimpresiones.
Quizás se pueda apreciar aquí una compe-
tencia editorial entre Kleiner e Hilendarski,
de manera que el éxito del segundo explique
la razón de la inedición de la historia de
Bulgaria de Kleiner. 
Como señala J. Juez (introducción, pági-
na XXIII), a partir de los estudios y la tra-
ducción búlgara de Dújcev y Telbízov (Sofía,
1977), la obra de Kleiner comienza a ser
176 Faventia 21/1, 1999 Ressenyes
Faventia 21/1 155-181  16/3/99 12:55  Página 176
considerada en recensiones actuales sobre
la historia de Bulgaria. Esperemos que tras la
edición de J. Juez el texto goce pronto del
reconocimiento que merezca tanto para his-
toriadores, como bizantinistas, eslavistas y
filólogos latinistas.
Del mismo J. Juez acaba de ver la luz la
ponencia «Los Bogomilos de Bulgaria» (fir-
mada junto a M.A. Bunes) publicada en
Cristianismo marginado: rebeldes, exclui-
dos, perseguidos. I: De los orígenes al año
1000, ed. Ramón Teja, Aguilar de Campoo-
Madrid, 1998, (páginas 141-158), donde pro-
fundiza sobre la herejía de los Bogomilos,
estrechamente asociada con la historia de la
Bulgaria medieval y con el ámbito bizantino
de la Europa del Este. 
Óscar de la Cruz Palma
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Ciències de l’Antiguitat
i de l’Edat Mitjana
Ressenyes Faventia 21/1, 1999 177
En molt poques ocasions un índex va més
enllà de la seva entitat material disposada i
classificada amb un grau més alt o més baix
d’encert. Aquest és un d’aquests casos espe-
cials en els quals un índex, o més ben dit,
dos índexs acompleixen la seva funció de
forma excel·lent per ells mateixos, però
també cal dir que va molt més lluny, car l’es-
tudi que l’autora anteposa als índexs cons-
titueix una excel·lent monografia de més de
vuitanta pàgines sobre uns anys cabdals de la
història de Catalunya gairebé contemporà-
nia ben contextualitzada històricament i
literària. No cal dir que també és una histò-
ria d’aquesta important revista i que la seva
ideologia, les seves motivacions i els seus
interessos són clarament explicats i esta-
blerts. Preparació, nom, antecedents, dades
cronològiques hi són presents i hi fan reviu-
re els moments d’entusiasme jovenívol d’una
generació excepcional que féu de La
Renaixensa el seu estendard, batejat per
Antoni Aulèstia i Pijoan i publicat per pri-
mera vegada el dia u de febrer de 1871.
L’evolució de la revista, de l’organitza-
ció i del seu ideari són també un tema de
discussió de la introducció de Carola Duran.
No hi manquen tampoc dades interessants
sobre la il·lustració que acompanyà la revis-
ta. Des d’un punt de vista polític s’analitzen
les postures polítiques de la redacció de la
revista i dels seus col·laboradors que li val-
gueren suspensions a partir de 1878. La rela-
ció de La Renaixensa amb el catalanisme és
pràcticament el leitmotiv de tota la intro-
ducció i es fa especial èmfasi en les rela-
cions amb d’altres publicacions del mateix
caire, així com amb les principals activitats
del moment, tant des del punt de vista cultu-
ral com polític.
Res no era aliè a La Renaixensa: Jocs
Florals, història local o novel·la i, fins i tot,
els importants fulletons. Tot això lligat a un
aspecte molt notable: el sentiment de pertà-
nyer des del catalanisme a un renaixement
literari comú a les altres cultures mediterrà-
nies sorgides de l’antiga Roma, i paral·lela-
ment la invenció de fer arribar el missatge
a totes les capes socials.
Amb claredat i concisió reprèn l’autora
els temes en un breu resum final on es veu
en una ràpida seqüència no només l’evolució
de la revista en aquests deu anys, sinó també
l’evolució dels seus col·laboradors i lectors.
Resulta emocionant recordar que aixoplugà
les primeres obres catalanes d’autors con-
sagrats i de savis que fins aquells moments
no havien emprat la seva llengua, o bé dóna
notícia de la potent creativitat literària, musi-
cal i artística d’aquells anys de represa, mal-
DURAN I TORT, Carola. 1998.
Índexs de «La Renaixensa» (Barcelona, 1871-1880).
Biblioteca Renaixença. Textos, Documents, Estudis, volum VII.
Barcelona: Editorial Barcino. 469 p.
Faventia 21/1 155-181  16/3/99 12:55  Página 177


JUEZ GÁLVEZ, Francisco Javier. Blasii Kleiner Archivium tripartitum inclytae provinciae Bulgariae

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert