Vilallonga, Mariàngela

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Barcelona. Ribeiro tradueix: 4Em se- 
guida fica a cidade de Tarragona e o 
sitio ameno das ricas Barcelonas)) 
L'autor, en aquest punt concret, esta 
aviciat per la interpretació de Schul- 
ten referent a l'existencia de dues 
Barcelones, que devien ésser molt im- 
portants en I'tpoca d'Avit, pel sol fet 
de ser-hi consignades. Perb el terme 
Barcilo té una accepció prbpia, que 
en aquest vers cal usar: I'habitant de 
Barcilo. 
Les 125 notes són suficients. Ribei- 
ro hi identifica punts geogrhfics de les 
costes marítimes, hi fa comentaris et- 
nolbgics i hi assenyala les dificultats 
interpretatives més importants. Cal 
fer ressaltar la nota 55, en la qual 
hom intenta exposar els problemes 
entorn de I'existkncia de Tartessos, 
amb una arreplega de bibliografia que 
aconsegueix de presentar, d'una ma- 
nera satisfactbria, l'status quaestionis. 
Tant I'apartat bibliografic com la 
bibliografia citada a les notes indi- 
quen que I'autor ha escorcollat bé el 
tema i se n'ha assegurat. Les citacions 
d'obres d'autors portuguesos signifi- 
quen una bona aportació. 
El mapa que il.lustra aquesta edició 
és de Schulten, sense cap modificació. 
José Ribeiro repeteix les tesis inter- 
pretatives de Schulten, es documenta 
també en les edicions de Berthelot 
(1934) i de Murphy (1977), i no plan- 
teja el problema de I'autenticitat de 
1'Ora maritima. Afirma, per tant, que 
el periple d'Avit es basa en un periple 
del segle VI aC, que va ésser incre- 
mentat amb fonts posteriors d'bpo- 
ques diferents, i que la font principal 
és Eutimenes, un massaliota, anterior 
a Hecateu de Milet. En aquest sentit, 
Ribeiro no ha fet cas d'una altra inter- 
pretació del periple, com pot ésser la 
de Berthelot, que ha tingut a les 
mans. 
Aquesta obra esta molt ben publi- 
cada, i honora la llista de textos clas- 
sics ja publicats i 1'Institut que la pa- 
trocina. 
Pere Villalba 
G .  BRIZZI, 
I sistemi infonnativi dei 
romani: Principi e realta nell'eta 
delle conquiste 
oltremare (218-168 aC) 
Steiner, 
Wiesbaden 1982 (Historia, 
Einzelschriften XXXIX) , 
pp. XIX + 282. 
Tot i les constants referkncies biblio- 
grafiques i les nombroses citacions a 
peu de plana, d'autors llatins sobretot, 
obligades en una obra d'aquestes carac- 
terístiques, cal assenyalar de bon co- 
menqament que la lectura de I'estudi 
de Brizzi es fa faci1 i fluida i manté un 
interbs continu, talment com si es trac- 
tés #una novel.la d'espionatge, tema 
que ocupa l'historiador italii en aquest 
cas. 
Amb aquestes paraules no voldria 
pas infravalorar el treball de Brizzi, ans 
al contrari. Qs d'agrair que els autors 
ens presentin treballs d'erudició ex- 
haustiva i acurada sense aquella aridesa 
que sovint els caracteritza. I dic aixo, 
perquk Brizzi sap arribar a una sbrie de 
wnclusions de tipus universal o general 
a través de l'observació i Vanuisi de 
fets concrets i petites ankcdotes que ex- 
plica en les pagines del seu llibre i que 
I'ajuden, per mitja del mktode deduc- 
tiu, a fixar un conjunt de generalitats 
entorn de les normes de conducta, en 
matbria de política militar i diplomati- 
ca, de Roma en el període que esta es- 
tudiant. 
Aquesta és, sens dubte, la part més 
important d'un llibre dividit en cinc ca- 
pítols i unes conclusions, ben documen- 
tat i extens, que desenvolupa una qiies- 
tió de candent actualitat des de fa uns 
anys i més potser en els moments que 
estem vivint, amb el predomini militar 
cada vegada més poderós de les dues 
potbncies mundials dels nostres dies. 
També Giovanni Brizzi tenia in mente 
a I'hora de la composició de la seva 
obra, la comparació de forces i mbto- 
des militars, diplomatics i d'espionatge 
entre el món antic que ell estudia i el 
que ens ha tocat de viure, molt més so- 
fisticat i perillós. 
Un repas als títols dels cinc capítols 
ens donara una idea més apropada a 
allo que pretén Brizzi amb aquest estu- 
di: I Fides. 11 La guerra de la Fides. 111 
Mestre i alumne. IV De la Fides a la 
dissuasió militar. v La informació: 
tkcniques d'adquisició entre el 218 i 
el 168 aC. 
Al llarg del treball, Brizzi sosté la 
tesi que la Roma primitiva era lleial a 
la idea de Fides, i així sentia vertadera 
aversió a utilitzar mktodes de sotama 
per tal d'obtenir la victoria sobre 
I'enemic. Brizzi insisteix molt en la 
importancia dels valors morals en 
l'antiga societat romana. Aquells va- 
lors, que August volia instaurar nova- 
ment en la dissoluta societat romana 
de ]'Imperi, són lloats en aquest llibre 
fins en el seu aspecte de política mili- 
tar i de relacions exteriors. Segons 
Brizzi, com deia, Roma era incapaq 
de sostreure's al deure moral de la Fi- 
des fins i tot en els casos en qub hau- 
ria pogut obtenir victbries militars 
emprant el fraw o el dolus. En aixo, 
continua, els romans no volien ser 
com els grecs, ells menyspreen la in- 
flubncia que Grkcia pot infondre a 
Roma en aquest sentit. Justament, 
afirma Brizzi, els grecs facilitaven in- 
formació al Senat. Per6 donat que 
aquesta no era fiable, el Senat va ins- 
tituir uns legati per tal de gestionar els 
contactes exteriors de Roma. En 
aquest punt Brizzi accentua, potser en 
extrem, el paper dels legati. 
La tesi de Brizzi para esment en la 
política que adopta el Senat a partir 
de I'any 201, després del gran triomf 
roma en la segona guerra púnica; des 
d'aquell moment Roma adquireix i 
exerceix una prepotbncia que recolza 
sobretot en el manteniment militar, 
en el fet de desarmar els enemics der- 
rotats i, finalment, en I'aplec exhaus- 
tiu d'informació. Tots aquests ele- 
ments junts fan créixer, segons Brizzi, 
I'imperialisme roma. El poble que se- 
nyorejara la Mediterrania ha perdut, 
ja, aquell punt d'ingenui'tat primitiva 
que el caracteritzava i que el feia fidel 
també als seus enemics. 
Entre les imprecisions i mancances 
que hom pot trobar en aquest estudi, 
només en voldria assenyalar una, no 
com un greu retret, pero sí d'impreci- 
si6 lbxica per part de l'autor. Em refe- 
reixo al fet de donar el nom de fru- 
mentarii a aquests delegats del Senat 
que tenien funcions informatives, an- 
teriors a I'any 168 aC, quan el mot 
amb aquesta significació d'espia és 
documentat molt tardanament. Em 
sembla un anacronisme innecessari i 
faci1 d'evitar. 
Mariangela Vilallonga 
C. GARCIA GUAL et alii, 
Tratados hipocraticos 
vols. I ,  11, 111, Madrid 
(Biblioteca Clásica Gredos) ,  
1983-1986. 
La Biblioteca Clásica Gredos va 
apareixent a un ritme rapid, i ara li 
toca el torn al Corpus hipocratic. No 
és una casualitat que el director de la 
versió hagi pogut comptar amb una 
bona s6rie de col.laboradors, si tenim 
en compte l'interks que a .tot el món, 
i també a 1'Estat espanyol, desperta 
avui la medicina hipocratica. D'entre 
els col.laboradors que han emprbs la 
tasca de traduir els opuscles hipocra- 
tics, n'hi ha algun (com per exemple 
López Férez) que ja s'ha donat a co- 
neixer amb els seus treballs sobre 
aquest camp de recerca. 
D'acord amb les normes de la 
col~lecció, s'inicia amb una llarga in- 
troducció (de la qual s'ha encarregat 
C. Garcia Gual) seguida de les ver- 
sions, sense text grec, pero sempre in- 
dicant quin text segueixen i, a voltes, 
amb una llista de variants respecte de 
l'edició seguida. L'ordre dels opuscles 
no és ni ternatic ni s'adapta al criteri 
de relativa autenticitat ni de possible 
cronologia (cosa molt difícil d'establir 
en el Corpus hipocratic), sinó que és 
un ordre establert amb un criteri 
eclectic. Així, l'obra s'inicia amb els 
tractats de <<caracter general~ i d'al- 
guns que palesen més clarament I'es- 
perit hipocratic. Aixo fa que en el pri- 
mer volum es recullin opuscles com el 
Jurament (que és molt tardi), la Llei, 
i es prossegueixi amb tractats com 
Aforismes, Antiga medicina, Pronos- 
tic, Mal sagrat etc. 
En general, la informació esta al 
dia, i sols es pot remarcar que hi man- 
quen treballs que, per raons cronolo- 
giques, els autors no han pogut mane- 
jar: així, i per a informació del lector, 
assenyalarem I'existencia d'estudis 
com el de Benedetto (I1 medico e la 
malattia, Tori 1986) i, sobretot, les 
Concordances que Maloney, amb un 
equip de col~laboradors, acaba de pu- 
blicar al Canada, editat per Olms. 
Cada opuscle va precedit d'una in- 
troducció parcial, que recull els pro- 
blemes basics que planteja l'obra, 
amb una selecció bibliografica relativa 
a I'opuscle en particular. 
No hi he observat errades impor- 
tants: vol. I, 41, nota 32, cal llegir Ma- 
loney per Malloney. 
Cal felicitar I'editorial per aquesta 
iniciativa, que permetra disposar 
d'una traducció castellana completa 
del Corpus hipocratic, que formara un 
pendant de l'edició catalana '(amb text 
grec) de la Fundació Bernat Metge, 
que esta en curs de publicació. 
Josep Alsina 


BRIZZI, G. I sistemi informativi dei romani : principi e raltà nell'età delle conquiste oltremare

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert