Vilardell Domènech, Laura

Hemeroteca Cientifica Catalana

216 Llengua & Literatura, 25, 2015Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259LA CENSURA FRANQUISTA A CATALUNYAlAurA VilArDell DomènechUniversitat de Vic – Universitat Central de Catalunyalaura.vilardell1@uvic.catEl 21 de novembre de 2013, el Campus de la Torre dels Frares de la Univer-sitat de Vic-Universitat Central de Catalunya va acollir la jornada «Traducció i censura durant la dictadura franquista». Pel fet d’haver durat tants anys, la censu-ra no ha deixat de ser un tema d’estudi freqüent entre els investigadors de la his-tòria cultural del segle XX. Mostra d’això són les aportacions regulars que s’hi fan en diferents publicacions, una de les quals, a més, s’hi dedica de forma monogràfi-ca: em refereixo a Represura, editada només en format digital (www.represura.es). La majoria d’aquestes aportacions es nodreixen, bàsicament, de la documentació sobre la matèria conservada a l’Archivo General de la Administración, emplaçat a Alcalá de Henares. Els organitzadors, sensibles a l’interès que la qüestió continua mantenint, van programar diferents sessions amb la participació d’especialistes de diferents grups de recerca: dos de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i quatre d’altres tantes universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Bar-celona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Glasgow). Entrant en matèria, la Jornada es va encetar amb la conferència d’un convidat excepcional, que va conèixer les restriccions i arbitrarietats censores de primera mà: Josep Massot i Muntaner, director de les Publicacions de l’Abadia de Montser-rat, que dissertà sobre «Les traduccions de les PAM i la censura». A continuació, Mireia Sopena (Servei de Publicacions de la UB) va centrar-se en la censura ecle-siàstica en les traduccions i les vicissituds d’autors, traductors i sobretot editors per obtenir les autoritzacions pertinents. Tot seguit es va donar pas a les primeres comunicacions, degudes a Eusebi Coromina («La revista Oriflama, una altra víc-tima del franquisme»), Pilar Godayol («Censura i traducció: El segon sexe, de Simone de Beauvoir») i Teresa Julio («La mort de Danton, de Buchner, o l’eficiència de la censura en la traducció de Carme Serrallonga»), tots tres inte-grants del grup de recerca “Estudis de gènere: traducció, literatura, història i co-municació” de la UVic-UCC. A continuació, Enric Gallén (UPF) va presentar una ponència sobre «Censura i moral. De la difusió i traducció de textos dra-màtics en temps de postguerra». La sessió de la tarda es va obrir amb la tercera ponència, a càrrec de Jordi Ja-né-Lligué (UAB) i titulada «La traducció de narrativa dels anys 60 i la censura». La va seguir el segon torn de comunicacions, presentades per Montse Caralt llengua_literatura_25.indd   216 12/02/15   10:29 Crònica 217Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259(«Inquietud: sobreviure la censura»), Manuel Llanas («Estratègies d’un editor. Josep M. Cruzet i la censura») i Laura Vilardell («La col·lecció Isard, de l’editorial Vergara, i la censura»), tots tres integrants del grup de recerca «Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció» de la UVic-UCC. La jornada es va cloure amb una conferència de Jordi Cornellà-Detrell (Universitat de Glasgow) sobre «Comercialització i censura del llibre en català als anys 60».Tot plegat, doncs, unes deu hores de sessions que varen permetre, d’una ban-da, contextualitzar històricament l’actuació censora i, de l’altra, aprofundir en el coneixement dels seus mecanismes i, en especial, de les vicissituds patides per autors, editors i traductors per poder-la franquejar.llengua_literatura_25.indd   217 12/02/15   10:29

Catalan

La censura franquista a Catalunya

Revistes Catalanes amb Accés Obert

216 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
LA CENSURA FRANQUISTA A CATALUNYA
lAurA VilArDell Domènech
Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
laura.vilardell1@uvic.cat
El 21 de novembre de 2013, el Campus de la Torre dels Frares de la Univer-
sitat de Vic-Universitat Central de Catalunya va acollir la jornada «Traducció i 
censura durant la dictadura franquista». Pel fet d’haver durat tants anys, la censu-
ra no ha deixat de ser un tema d’estudi freqüent entre els investigadors de la his-
tòria cultural del segle XX. Mostra d’això són les aportacions regulars que s’hi fan 
en diferents publicacions, una de les quals, a més, s’hi dedica de forma monogràfi-
ca: em refereixo a Represura, editada només en format digital (www.represura.es). 
La majoria d’aquestes aportacions es nodreixen, bàsicament, de la documentació 
sobre la matèria conservada a l’Archivo General de la Administración, emplaçat 
a Alcalá de Henares. 
Els organitzadors, sensibles a l’interès que la qüestió continua mantenint, van 
programar diferents sessions amb la participació d’especialistes de diferents grups 
de recerca: dos de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i quatre 
d’altres tantes universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Bar-
celona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Glasgow). 
Entrant en matèria, la Jornada es va encetar amb la conferència d’un convidat 
excepcional, que va conèixer les restriccions i arbitrarietats censores de primera 
mà: Josep Massot i Muntaner, director de les Publicacions de l’Abadia de Montser-
rat, que dissertà sobre «Les traduccions de les PAM i la censura». A continuació, 
Mireia Sopena (Servei de Publicacions de la UB) va centrar-se en la censura ecle-
siàstica en les traduccions i les vicissituds d’autors, traductors i sobretot editors 
per obtenir les autoritzacions pertinents. Tot seguit es va donar pas a les primeres 
comunicacions, degudes a Eusebi Coromina («La revista Oriflama, una altra víc-
tima del franquisme»), Pilar Godayol («Censura i traducció: El segon sexe, de 
Simone de Beauvoir») i Teresa Julio («La mort de Danton, de Buchner, o 
l’eficiència de la censura en la traducció de Carme Serrallonga»), tots tres inte-
grants del grup de recerca “Estudis de gènere: traducció, literatura, història i co-
municació” de la UVic-UCC. A continuació, Enric Gallén (UPF) va presentar 
una ponència sobre «Censura i moral. De la difusió i traducció de textos dra-
màtics en temps de postguerra». 
La sessió de la tarda es va obrir amb la tercera ponència, a càrrec de Jordi Ja-
né-Lligué (UAB) i titulada «La traducció de narrativa dels anys 60 i la censura». 
La va seguir el segon torn de comunicacions, presentades per Montse Caralt 
llengua_literatura_25.indd   216 12/02/15   10:29
 Crònica 217
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 193-259
(«Inquietud: sobreviure la censura»), Manuel Llanas («Estratègies d’un editor. 
Josep M. Cruzet i la censura») i Laura Vilardell («La col·lecció Isard, de l’editorial 
Vergara, i la censura»), tots tres integrants del grup de recerca «Textos literaris 
contemporanis: estudi, edició i traducció» de la UVic-UCC. La jornada es va 
cloure amb una conferència de Jordi Cornellà-Detrell (Universitat de Glasgow) 
sobre «Comercialització i censura del llibre en català als anys 60».
Tot plegat, doncs, unes deu hores de sessions que varen permetre, d’una ban-
da, contextualitzar històricament l’actuació censora i, de l’altra, aprofundir en el 
coneixement dels seus mecanismes i, en especial, de les vicissituds patides per 
autors, editors i traductors per poder-la franquejar.
llengua_literatura_25.indd   217 12/02/15   10:29


La Censura Franquista a Catalunya

https://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/download/136762/135490

La Censura Franquista a Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert