Duran i Tort, Carola

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CAROLA DURAN I TORT
ASPECTES JURIDICS EN UN FRAGMENT DE L'ESPILL
DE JAUME ROIG
Es de sobres conegut que L'espill conte molts termes medics i de
regiment de salut tal corn escau a l'obra d'un escriptor que es metge,
pero es mes sorprenent que aquest metge faci us, amb gran encert,
de termes juridics procedents del dret civil.
A proposit d'aquesta utilitzac16, potser cal recordar que l'avi de
Jaume Roig era notari i que situacions similars a les que planteja a
L'espill podien haver estat objecte de comentaris en l'ambient fami-
liar, ja que eren for^a frequents en els medis judicials contempo-
ra n i s.'
D'altra Banda, I'actuaci6 de l'autor com a administrador de
l'hospital d'en Clapers ' devia familiaritzar-lo amb reclamacions
hereditaries de tota mena, per tal com l'hospital tenia dret als bens
dels que hi morien, cosa que podia molt be no ser acceptada pels
hereus, que podien presentar recurs contra I'adjudicacio.
Pero, sigui quin sigui l'origen d'aquest coneixement, el que es cert es
que les figures juridiques hi son emprades correctament i demostren una
familiaritat amb els fonaments del dret civil catala.
L'episodi que comentem ocupa un centenar de versos -del 6844
al 6943- i se situa a la primera part del Ilibre tercer, que conte les
admonicions que Salomo fa al protagonista per treure-li del cap la
idea de contreure un nou matrimoni.
1. MASP()NS I ANGLASFLL , Questions civils estudiades per Lluls Peguera ( Barcelona,
Llibreria Alvar Verdaguer , 1906).
2. A. RUBIO VILA, Autobiografia i ficcid en L'espill de Jaume Roig, uL'Espilb>,
nums. 1-2 (1979).
Llengua & Literatura, 4. 1990-1991
424 Carola Duran i fort
SalomO 1'adverteix que, si pren muller Jove amb I'afany d'assegu-
rar la descendencia, es segur que morira aviat:
Sit tens per dit
ton foil delit
ab ioue, frescha
M50v.] muller to crescha
he llonch temps dure,
yot asegure
de strangulada
he dulccerada,
6825 molt prest, lens trigua,
certa uexigua;
de gran ardor,
dolor, cuycor
en lorinar;
6830 de tremolar
cap, peus e bravos;
ab cuytats passos,
de poplexia
o litargia
6835 ben tost morir.
Si, malgrat aquesta advertencia, persevera en la seva idea i es
casa amb una noieta, la joventut de la dona tampoc no es garantia de
tenir descendencia i, encara que en tingui, pot ser que no neixin fills
mascles, amb la qual cosa tots els afanys per perpetuar el Ilinatge
serien malaguanyats:
Si per parir
(puys fills no tens)
dius que la prens,
quit asegura
6840 que criatura
della ueuras,
he sin auras
ffilles o fills?
Aspectes juridics en an fragment de ((L'epilb) 425
Encara que aconsegueixi tenir fills mascles, els problemes per
assegurar la continuitat del patrimoni familiar no queden resolts.
Es a partir del vers 6844 que apareixen les figures legals que,
manejades amb mala fe, capgiraran els objectius de proteccio als
menors i a les Bones que van inspirar la seva creacio.
Orfens pobils
6845 to naxerien,
he may haurien
hedat conplida
durant to uida;
los Ilurs tudos
6850 he curados
los pobils tendres
pendran per gendres;
ffer san hereus
de to arreus;
La mort causada pel matrimoni amb dona jove fara que el pare
no arribi a veure la majoritat dels seus fills i, a causa d'aquesta
minoritat, caldra nomenar una persona que legalment tingui cura
dels orfes i de l'administracio dels seus bens.
La mare, a qui corresponia la tutoria o la curatela dels fills, no
estava obligada a acceptar-la i, fins i tot, es recomanava que procures
defugir-la a fi de no perdre cap benefici per respecte als seus bens
dotals.'
D'altra banda, la muller perdia la tutela dels fills en contreure
nou matrimoni. 0 sigui que, per una causa o una altra, la majoria de
fills que quedaven orfes de pare creixien rota la custodia d'un tutor o
un curador.
3. Molts dels aclariments sobre dret familiar son extrets de F. MASPONS I
ANCI.ASELL, Nostre Dret familiar cegons els autors classics y le.c sentencies del antic Suprem
Tribunal (Barcelona, I.libreria Alvar Verdaguer, 1907). Aquest Ilibre, al seu torn,
recull principalment la doctrina civilista de dos autors del segle xvi: Jaume
CANCHR, Variorun Resolutionum luris, i Joan Pere FONTANELLA, De pactis nuptialibus.
426 Carola Duran i fort
La diferencia entre l'un i I'altre s'establia en relacio amb l'edat
de l'orfe. Els orfes impubers, o sigui, els nois que no arribaven a 14
anys i les noies que no arribaven a 12, necessitaven una persona que
tingues cura tant de la seva crianca i educacio corn de l'administra-
cio dels seus bens. Aquesta es la funcio que corresponia al tutor.
Pero, si els orfes sobrepassaven aquesta eclat, esdevenien ptibers,
o sigui, aptes per al matrimoni, i no els calia la tutela, pero si que els
calia una persona que administres els seus bens fins a la major eclat
legal. Aquests eren els curadors.
Per aixo Jaume Roig diu que tant els uns corn els altres, basant-se
en la inexperiencia i en la feblesa dels tutelats, els casaran amb les
seves filles per accedir de retop als bens que ara ja administraven.
En aquest cas, no son les dunes les uniques interessades a
maquinar per aconseguir diners, sing que tambe els homes actuen
subrepticiament per interes.
Despres d'aquesta divagacio que avisa de 1'eventual actuacio dels
tutors o curadors, 1'autor retorna a la idea misogina i se centra en el
capteniment de la muller.
Es una tirada de gairebe un centenar de versos, composta de
dues parts diferenciades: l'una explica l'anecdota (vs. 6855 al 6872 i
6903 al 6943) i l'altra, inserida, aclareix certs conceptes juridics que
hi apareixen.
6855 he to muller,
marit certer,
ton enemich
sit sap antich,
aquell pendra
6860 es paguara
de dot e crex:
traura bon fex,
ab lo furtat
he apartat
6865 del millor munt.
Casat defunt
may fon trobat
Aspectes juridics en un fragment de cL'erpi!!» 427
amonedat:
la uiud[a] amagua,
6870 vltr[a] axos pagua
del crex e dot
com millor pot.
La muller es casara amb el pitjor enemic del marit, pero abans
haura reclamat el dot i 1'escreix que li corresponen i que passaran a
les mans del nou marit. Ultra aixo, furtara aquells bens mobles, joies
i diners que tingui a l'abast, amb que fara un bon feix com a part
extra del que li correspon per dret.
Per aixo 1'autor sentencia: «Casat defunt may fon trobat amone-
dat.>> En una epoca en que els diners eren efectius i no corria el
diner fiduciari, no es estrany que les monedes fossin els bens mes
facils de fer desapareixer.
El creix, o, mes modernament, l'escreix, es el conjunt de bens
que l'home, mitjanCant escriptura, atorga a la futura esposa en
atencio a les conditions personals d'aquesta (llegiu virginitat). La
muller no n'esdeve propietaria, ja que forma part del patrimoni
comu, pero en pren possess16 quan hi ha una restitucio de dot.
El clot es l'aportacio patrimonial que fa el pare de la dona al
rnatrimoni. El marit administra el dot i disposa dels beneficis, pero
el patrimoni retorna a la dona en cas de mort del marit.
A mes, la viuda to el dret d'opcio dotal sobre els bens, o sigui que pot
escollir cis hens mobles i immobles que li agradin mes i per un import
proporcionat al creix i al dot que se li han de restituir.
En els versos 6873 al 6901 1'autor abandona el fil de l'anecdota i
fa unes precisions sobre els termes juridics usats.
61v.] Lo crex aument,
iniustament
6875 moltes lo prenen
qui saben uenen
ja encetades
he uiolades
al encartar;
428 Curola llurau r Tor!
6880 dot, exouar,
lo pert, per dret,
la qui comet
ffer adulteri
a uituperi
6885 del marit seu,
he morir deu
sentenciada:
apedreguada,
per la hey uella;
[M511 dins en Castella
mor deguollada;
alt enforcada,
en Araguo;
per to fur, no
6895 mor en Valencia:
sols peniten^ia
pecuniaria
rep fornicaria;
puta baguassa,
6900 ab simple passa
punicio.
El creix o esponsalici que l'home ofereix a la futura muller
pressuposa la virginitat d'aquesta i es pacta mitjan^ant una escriptu-
ra. Per aixo moltes dones l'accepten injustament perque en el
moment d'escripturar-lo -I'encartar- ja no son donzelles.
D'altra banda, 1'escreix, el dot i l'aixovar, o conjunt de bens
mobles que pertanyen al matrimoni, poden no ser restituits a la
muller si es dona una causa d'indignitat. La mes corrent es l'adul-
teri.
jaume Roig, a mes, assenyala quines penes s'aplicaven a les
dones adulteres: a l'Antic Testament, la llei vella, I'adultera era
castigada amb la mort per lapidacio. A Castella ]a mort es per
decapitacio, i a Arago la condemna es compleix a la forca. Pero a
Valencia la pena nomes es de caracter pecuniari, cosa que sembla
lspectes juridic en an fragmenl de 4.'espilln 429
saber greu a l'autor, que, consequent amb el volgut esperit misogin
de l'obra, sembla demanar una pena mes severa.
En els versos finals (vs. 6902 al 6943) l'autor torna a reprendre el fil
de la narracio que ha deixat mes amunt i continua explicant que fa la
viuda, no per recuperar el dot i 1'escreix que l'hereu ja ha restituit, sing
per apropiar-se els bens que legalment pertanyen al fill.
Sabent que no
ha ben paguat
dot encartat,
6906 sens conciencia
obte sentencia
de paguament:
la cort, uenent
sens encantar,
6910 ffan estimar
qualque conues,
daquells pelles
ben sobornat.
Es Ii liurat
6915 tot a menys for:
no Ii fa per
vendas retracte
per lo fats acte,
ab dol, que fan.
6920 ni per enguan
de miges dit.
Amb l'excusa que l'hereu no ha pagat el dot com calia, acut a la
justicia, que dicta sentencia al seu favor, la qual cosa comporta
I'embargament dels hens maritals per la quantitat deguda i la seva
posterior venda publica, pero sense subhasta (sense encant), at preu
taxat previament per un peller que ha estat subornat i que, per tant,
dona un apreuament molt per sota del preu real.'
4. Els pellers eren un gremi dedicat a la compra-venda de roba de segona ma i
430 Carola Duran i Tort
La viuda, com a part que ha iniciat l'accio legal, to dret a exercir
el dret de retracte i a aconseguir d'aquesta manera els bens, que, per
llei, pertanyen a l'hereu per un preu molt inferior al real.' I tota
aquesta actuacio sense cap mena de remordiment, ni per 1'espoliaci6
dels bens del seu fill mateix, ni pel fet d'haver actuat amb dot (fats
acte) reclamant el dot ja pagat,b ni per 1'engany en la valoracio dels
bens, fet a mitges pel peller subornat i la viuda. Cal remarcar els tres
termes que connoten 1'acci6 fraudulenta que porta a terme la viuda:
fals acte, dot i engany.
a la venda de roba ja confeccionada i formaven una corporacio que tenia molt de
pes a la Valencia dels segles xv i xvi. La taxacio per part d'un peller demostra que
els bens embargats eren paraments de casa, possiblement de naturalesa textil.
5. El <<retracteo, segons la definicio que en fa el Diccionari de la Ilengua catalana de
Pere Labernia (Barcelona, Espasa i Cia, 1888, vol. ii, p. 509), es ado Bret que pertany
a alga per pacte, costum, etc., de quedar-se per igual preu la cosa venuda a altre,
acudint dins to terme de la ]lei)).
Pero at vets de L'espill que actualitzat diu ano li fa pot que la venda es retracti
pet fats acte que fan amb doh> apareix el verb aretractar» amb el valor semantic
d'exercir el dret de retracte, accepcio que no es recollida a cap dels diccionaris cata-
lans.
El diccionari de Labernia recull nomes el verb aretraure » amb el valor semantic
indicat, terme unit que despres ha estat adoptat pets diccionaris posteriors.
Pero es en ]'incunable de Joan ESTEVE, Liber Elegantiarum Latina et Valentina
Lingua, publicat a Venecia per Paganinus de Paganinis el 1489, ara de facil consulta
gravies a 1'edici6 facsimit de Germa Colon (Castello de ]a Plana, Incu]ca, 1988), on
el verb catala retractar es entrat amb I'equivalencia Ilatina de retractare (p. 312 de
1'edici6 facsimit).
El fet que Joan Esteve fos un notari valencia, contemporani de Jaume Roig, i
que el Ilibre anes destinat a facilitar als estudiosos valencians ]es formes Ilatines a
partir de la paraula catalana, i no at reves, fa evident que el verb retractar era d'us
torrent, si mes no, dintre del ]lenguatge judicial a la Valencia del segle xv.
En consequencia, creiem que es pot acceptar la forma verbal aretractar» amb el
valor semantic d'oexercir el dret que permet de recuperar uns bens a punt de ser
venuts en venda pub]ica pet preu fixat de sortida», encara que cap diccionari catala
actual no el reculli.
6. El dot es la maquinacio fraudulenta feta per una part per aconseguir el
consentiment de l'altra part en un negoci juridic.
Aspectes juridics en un fragment de rJL'espi/G. 431
A continuacio, el narrador deixa 1'exemple particular i esten les
conclusions a tot 1'estat de viduitat.
Quant lo marit
es is finat,
nols par peccat
6925 ni esser uici,
ffurt, lladronici,
robar del mort;
nils par fer tort
al ereu gens,
6930 robant sos bens.
Quant uel notari
ffer inuentari,
[A62] los cofrens scriuen
buyts, e diriuen
6935 ]larch la pintura
he tancadura:
joyes ni roba
no sen hi troba;
per mortallar,
6940 han a conprar
capell de cap,
camisa, drap,
de la botigua.
El canvi d'estat, de casada a viuda, provoca un canvi de criteri i
ara no els sembla que robar els bens del difunt sigui pecat o vici
(actuant contra les Ileis divines) ni furt ni Iladronici (actuant contra
les Ileis humanes).
I)e manera semblant a la diferencia entre tutors i curadors,
Jaume Roig estableix aqui una diferenciacio entre els robatoris. El
furt es la sostraccio d'un be moble sense que hi hagi intimidacio cap
a les persones ni violencia sobre les coses; en canvi, el lladronici es
realitza amb intimidacio o violencia.
Per procedir al repartiment de l'herencia, calia que el notari fes
un inventari dels bens relictes dintre dels terminis assenyalats.
432 Carola Duran i Tort
Aquest recompte havia de comencar abans de trenta dies comp-
tats a partir del funeral , o sigui, aproximadament al cap de quaranta
dies de la mort , i havia d'estar enllestit abans de trenta dies, o sigui,
seixanta dies despres del funeral.
Aquest lapse de temps era prou llarg per fer desapareixer tots els
objectes de valor , joies i roba , i, per aixo, quan el notari va a fer
l'inventari s'ha de limitar a descriure , no els bens relictes, sing les
pintures i els panys dels cofres que els haurien de contenir.
I.'arreplec per part de la viuda ha estat tan rapid i sistematic que
ni roba per amortallar el difunt ha deixat!
La buidor de les arques enllaca amb l'aforisme esmentat abans:
«Casat defunt may fon trobat amonedat», i demostra la rapacitat de
les doves, que era el que I'autor tractava de fer pales en aquest petit
fragment de L'erpill.
CAROI.A DURAN I TORT
Universitat de Barcelona


Aspectes jurídics en un fragment de L'espill de Jaume Roig

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert