Casassas i Simó, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Discurs del President de l'Institut d'Estudis Catalans
El dia 2 de desembre de 1986 tingue floc un acte de presentacio del primer
numero de la revista Itaca a la Llibreria Francesa del passeig de Grdcia de
Barcelona. Hi prengueren la paraula els professors Joan Bastardas, Ramon Pla
i Enric Casassas. Aquest darrer, catedrdtic de Quimica analitica de la Uni-
versitat de Barcelona i aleshores President de l'Institut d'Estudis Catalans, hi
pronuncia el breu i bell discurs que ha tingut la gentilesa de fer-nos a mans i
que publiquem amb agrazment.
L'aparici6 del primer numero d'una revista com Itaca ens alegra i satisfa, no
solament perque aquest numero es una primera concreci6 material de carac-
ter permanent de la tasca que la Societat Catalana d'Estudis Classics ve
desenvolupant des de la seva creaci6 el 1977, i aixo es ja motiu suficient
d'agraiment per part de l'Institut d'Estudis Catalans, sin6 perque el numero
es com es i per una serie d'altres raons.
La primera, la serietat, el nivell cientific, el solid fonament erudit de cadascun
dels treballs que s'hi publiquen; la segona, l'ambit international en que la
revista es mou des del seu primer numero: ara, gracies a la diversitat dels
autors que hi publiquen, ben aviat, gracies a la difusi6 que hen segur assolira,
atesos el rigor i la qualitat que la caracteritzen, entre els lectors interessats de
tot el mon. Aquesta revista d6na la impressi6, pel contingut, per la presenta-
ci6, per l'orientaci6 que ben explicitament li han volgut conferir el seu
director i el seu consell de redacci6, d'esser una revista normal d'un pals
normal amb un nivell normal de producci6 cientifica. I aquest caracter de la
revista ens omple de satisfacci6 perque tot aixo de la normalitat del pals i de
la seva cultura es una fita a assolir a la qual esforcos com el que ara glossem
contribueixen a apropar-nos, pero a la vegada ens omple de temor, perque es
una Pita encara no assolida, i sabem que encara es llarg i rost el cami que ens
manca rec6rrer, i temem que amb esforcos com aquest arribi a enganyar-nos
un miratge.
1,1 Uiscurs
Una rah d'un altre tipus de la nostra satisfacci6 deriva del fet que amb
1'aparici6 d'Itaca, que hom presenta avui, i Lambe amb 1'aparici6 de Llengua
i Literatura, que la Societat Catalana de Llengua i Literatura presentara
dema, es va completant el ventall d'aportacions que l'Institut d'Estudis
Catalans, a craves de les seves filials, fa a la cultura catalana al nivell de la
recerca cientifica, que es el que li correspon. Algunes de les revistes d'aquestes
societats filials son publicades ja des dels comencaments de segle o d'abans de
la guerra civil, com el Butlleti de la Institucio Catalana d'Historia Natural,
els Treballs de la Societat Catalana de Biologia, el Butlleti de la Societat
Catalana de Ciencies Fisiques, Quinaiques i Matenaatiques. Altres revistes
foren creades per societats filials ja al primer moment de la transici6 que ens
ha dut de la dictadura franquista al regim d'ambiguitat que ara vivim, com
1'Anuari de la Societat d'Economia, i els Treballs de la Societat Catalana de
Geografia. Altres han iniciat llur publicacio mes resentment, com Quaderns
Agraris, i Lanabard, i ara, finalment Itaca, de la Societat Catalana d'Estudis
Classics, i Llengua i Literatura, de la Societat Catalana d'aquest nom, els
primers numeros de les quals acaben d'apareixer.
La majoria d'aquestes revistes son, com Itaca, de nivell internacional: les mes
antigues, les que he citat primerament, tenen subscriptions arreu, son objecte
de bescanvi amb institutions universitaries i academiques de molts paisos,
Ilurs articles son referits habitualment a revistes internacionals d'«abstracts»
o de <<reviews>> critics.
La consideracio de rota aquesta tasca em condueix a meditations sobre alguns
aspectes de la nostra societat actual, on es posa en questio I'essencia mateixa
de la nostra cultura -quan es ben clar que la crisi greu no es la crisi de la
cultura catalana, sing la dels catalans mateixos, o la crisi de la catalanitat dels
catalans-, on rota el nom de solidaritat, polisemia no assumida encara, es
volen amagar unes diguem-ne amfictionies mes mitiques que altra cosa, que
ens han de desnaturalitzar.
Contrasto la profunditat dels estudis continguts a Itaca i llur serietat de
proposit, amb la superficialitat o la frivolitat d'algunes opinions esteses avui
en alguns ambits, d'algunes reflexions para-institucionals fetes publiques, de
les quals no se'n capeix el proposit, Si es que en tenen. Temo que aquests
mitjos pecats de la nostra societat actual ens poden portar a situations limit si
no sabem reaccionar: desencadenaran les ires de les germanes amigues, les
Furies, que ens conduiran a empentes fins els confins de la fi.
De perdedors el mon n'es ple: tots som perdedors des del moment de neixer:
la moral 1'extraiem de 1'exemple de Sisif, exemple actiu, adhuc de 1'exemple
del Bupal hiponacteu que he apres a Itaca, exemple nomes testimonial,
maldant per fer emergir a la superficie el vaixell sotsobrat del subconscient
col•lectiu (cito C. Miralles).
Tinc molt de respecte, un respecte reverential, envers els experts en el mon
classic, es a dir, envers vosaltres, que sou els torsimanys que vivifiqueu per a
nosaltres l'herencia antiga que constitueix les nostres arrels. Amb aquest
Discurs I'll
numero d'Itaca ho heu posat ben clar de manifest. Em permetreu, pero, que
per acabar us exorti a continuar indefallents, tenint en compte, corn diu
Portulas, la fam insatiable dels deus: a continuar indefallents amb la vostra
activitat solida i meditada de cada moment per tal de bastir a cada moment
un present solid i meditat, que es l'unic que pot sostenir l'edifici de futur que
somiem. Com diu el vostre Sofocles de les coses del futur:
Aixo son coses per venir. De les presents
cal tenir ara alguna cura, perque prou
fara cabal d'aquelles qui li'n rota fer.
Enric Casassas


Discurs del President de l'Institut d'Estudis Catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert