Sanchis i Guarner, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

FARAUDO : SGIIBI ,. DL IAIJII? 1. - TEIXIDOR : S. VICENTE V EST. GEN. VALENCIA.
persona del rei cons a guerrer es fet d'una manera desordenada i incompleta, i el
de les seves expedicions es gairebe inexistent, si exceptuem el de la conquesta de
Valencia des de la presa de Morella fins a la rendicio de la capital.
L'estudi es fet posant •principalment a contribucie la cronica reial, amb
1'ajut, en alguns casos, dels textos de Desclot, Muntaner i altres. La utilitzacio
d'aquest material es en general encertada i un cert apassionament pel seu tema
no Ileva a 1'autor la necesssria justesa delc seus judicis.
1',s evident que el carscter de pesa oratoria d'aquest treball no li permet un
csgotanlent de la materia ni una exposicie rigorosament sistemstica d'aquesta.
I)e totes maneres, constitueix una aportacio interessant a 1'estudi de la nostra
historea Inilitar, per al qual comptem fins avui amb una bibliografia dissorta-
(lament molt escassa. L'allunyament dels catalans de la professie militar durant
cls darrers segles i el desconectament en que han viscut la major part dels pocs
que Phan adoptada en relacio amb el nostre ambient cultural expliquen prou
aquella lamentable escassetat que caldria superar d'una forma o altra, pero
sempre amb el degut rigor cientific.
Tornant al text que comenten), constatenl que incorre en alguns errors
histories que no podem passar per alt, com non : considerar promulgats els
(isatges per Ramon Borrell ; acceptar la presentia i el paper destacat de Dalmau
de Creixell a la batalla d'Cbeda d'acord amb Punic testimoni de textos tardans
i Poe fidedignes ; afirmar que Ramon Berenguer IV era sogre d'Alfons VII de
Castella, quan en realitat cren cunyats ; atribuir el poema llatf de la primera
conquesta de Mallorca al verontr Llorens, i no a Enric, capells de l'arquebisbe
de Pisa, com sembla ara evident ; anomenar Abu-Zcya el rei o emir de Valencia
Abuceid ; presentar, en fi, com a germans els dos Montcades morts a Mallorca,
quan eren eosins segons, essent Guillem fill d'un cost germs de Ramon ; errors
que son de lamentar en un estudi per altra part benvingut.
Al. C. i A.
Fr. Josi TEIXIDOR : San Vicente Ferrer, pronaotor y causa principal del anti-
guo Estudio General de Valencia. Introducefen y notas por F. SUAREz
VERDEGUER . Madrid, Escuela de Estudios Medievales : Seccien de Valen-
cia (CSIC), 1945. L+72 psgs.
El dominics fra Josep Teixidor es un dels capdavanters del bell estol d'intel-
lectuals valencians del segle xviii que tant enlairaren la cultura de la regio en
la conjuntura internacional de la Illustracio. Malgrat Ilur vslua i interes, ro-
manen inedits tots els escrits de Teixidor, fora de les Antigiiedades de Valen-
cia, que publics el canonge R. Chabss en 1895, i d'aquest opuscle de que ara
donem noticia.
Amb el to polemista tant del gust dels erudits de la divuitena centflria,
contradiu Teixidor la tesi d'un franciscs que, amb el nom de Licenciado Don
Juan Felix Matheo y Montes, i el titol Credito de la Verdad, havia publicat
a Madrid, en 1758, un manifest en que minvava la participacie del glories domi-
nics sant Vicent Ferrer en ]a promocio de I'Estudi General de Valencia, i en
destacava, en canvi, la del franciscs, tambe glories, fra Francesc Eiximenis,
amb aquella acarnissada rivalitat entre amhdues ordres mendicants que existia
flavors.
3II
AI. SANCHIS I GUARNER - M. COLL I ALENTORN
D'aquest estudi de Teixidor hi ha dos manuscrits a 1'Arxiu Municipal de
Valencia, procedents de la Biblioteca Serrano Morales : un que es el definitiu
i un altre que sem-bla esser-ne 1'esborrany previ. El Sr. F. Suarez Verdeguer
publica nomes el text definitiu, posant-hi, pero, en notes les variants impor-
tants que presenta 1'altre manuscrit.
iPel contingut, es veu que hi havia a Valencia, a les darreries del segle xi%,
una oberta oposici6 entre els jurats de la Ciutat i el Capitol de la Seu, sobre
competencia escolar. Els jurats volien aplegar en una casa totes les escoles
que mantenien, i reglamentar-ne l'ensenyament, allegant que els Furs els enco-
manaven d'ordenar tot a116 que atengues el be comu, i les escoles eren de noto-
ria utilitat collectiva. S'oposava sernpre el Capitol catedralici als intents de
la Ciutat, sostenint que l'ordenaci6 de 1'ensenyanca no era funci6 dels laics,
sing dels bisbes, en virtut dels canons del III Concili de Letran. La pugna
acaba provisionalment en 1412 amb la victoria de la potestat eclesiastica, accep-
tant els jurats de la 'Ciutat les ordinacions, redactades pel bisbe i el seu Capitol,
de 1'escola general que anava a installar-se a ]a casa adquirida a posta pet
Municipi. Sembla - encara que no consta documentalment - que el canvi
d'actitud i sotmissi6 dels jurats foren deguts a la influencia de sant Vicent
Ferrer, 1'ilnmens prestigi public del qual ja era posat aleshores al servei d'una
finalitat politica. Fou, tanmateix, de molt curta durada el fruit de la inter-
venci6 del sant, per tal com en 1415 desaparegue aqueixa escola general ; pos-
siblement per motius economics, la seva casa fou venuda pels jurats, i es re-
nova la giiesti6 de competencia entre els poders civil i eclesiastic.
Amb la pulcra publicaci6 d'aquest text, precedit d'una llarga, interessant
i documentada introducci6, el Sr. Suarez Verdeguer i la secci6 valenciana de
1'Escuela de Estudios Medievales, han contribuit valuosament a l'esclariment
de la historia dels centres d'ensenyament antecessors de 1'Estudi General que
havia, despres, de convertir-se en ]a Universitat Valentina.
M. S. i G.
Los historiadores de la Corona de Arag6n duraiite la Casa de Austria. Discursos
leidos en la Real Academia de Buenas I,etras de Barcelona en la solemne
recepci6n publica de D. FE1,II'E MATEU Y LL0PIs, el dfa 14 de marzo de 1943.
Barcelona 1944. (4)+1v+1cS paams.
En 1'avinentesa del seu ingres a 1'Academia, el Sr. Mateu i Llopis va llegir
un estudi el contingut del qual nomes aproximadament correspon al seu titol
i sobre el qual no es facil emetre judici.
Es tracta indubtablement d'un treball molt util, per tal com aporta a pen
d'obra una considerable massa d'informaci6 que podra servir per a la redacci6
d'una historia de ]a nostra historiografia, pero que no constitueix en ell mateix
aquesta historia, ni tan solament en el que pertany al perfode a que se cenyeix.
En realitat es tracta d'una serie de fitxes bibliografiques, ordenades en una suc-
cessi6 cronologica aproximada i addicionades amb extrets de les obres estudiades
que (obeint potser a estimuls extracientffics) afecten mes a la posici6 diguem-ne
politica dels autors que a llurs criteris historiografics i a llurs metodes de treball.
Aquesta mateixa manera de fer s'observa en el breu proleg que precedeix
les notes bibliografiques, en el qual 1'excessiva sequedat d'aquestes hauria
312


Fr. José Teixidor: San Vicente Ferrer, promotor y causa principal del antiguo Estuido General de Valencia. Introducción y notas pro F. Suárez Verdeguer. Madrid, Escuela de Estudios Medievales: Sección de Valencia (CSIC), 1945. L + 72 pàgs.

Fr. José Teixidor: San Vicente Ferrer, promotor y causa principal del antiguo Estuido General de Valencia. Introducción y notas pro F. Suárez Verdeguer. Madrid, Escuela de Estudios Medievales: Sección de Valencia (CSIC), 1945. L + 72 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert