Ginebra i Serrabou, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

guistique Romane”. Després d’un esment dels socis traspassats, la lectura i l’aprovació de les
activitats i l’estat de comptes i els pressupostos, foren elegits els socis que ocuparan els càrrecs
que havien quedat vacants. El prof. Günter Holtus (Göttingen) fou elegit President per al perí-
ode 2001-2004. Pel que fa a la seu del nou congrés (previst per a l’any 2004), l’assemblea ac-
ceptà la proposta del “Bureau”de celebrar-lo a Manchester, tot encarregant, però, al nou pre-
sident que miri d’aconseguir que el congrés ulterior (del 2007) tingui lloc a l’illa de Sardenya,
que encara no ha rebut mai un congrés de la “SLiR”.
Certes reticències prèvies sobre l’organització del Congrés (que havien sorgit en alguns
països europeus) s’esvaïren en posar els peus a Salamanca els mateixos congressistes que se
n’havien fet ressò. El Comitè Organitzador treballà honestament i intensament en la prepara-
ció del Congrés. I si algun aspecte del seu funcionament no semblava prou satisfactori, en cap
cas no podria ésser-li imputat. Som molts els qui en podem donar testimoni. El Congrés de Sa-
lamanca fou organitzat amb seny, realitzat de manera correcta i ben reeixit. Felicitem de cor
tots els qui hi han contribuït i esperem la publicació de les actes. [A. M. B. i M.]
Congrés Internacional de Lingüística “LÉXICO & GRAMÁTICA” Facultat d’Humanitats
de Lugo de la Universitat de Santiago de Compostela (25-28 de setembre de 2000). —El
congrés tenia com a objectiu fer conèixer les últimes investigacions i la recerca en curs al vol-
tant de les relacions entre el lèxic i la gramàtica, una àrea d’estudi que sembla destinada a créi-
xer en els pròxims anys. Amb un comitè científic format per vint-i-dos professors de dotze
universitats europees, el congrés va acollir quatre conferències, vuit ponències i més de tres-
centes comunicacions.
Els treballs presentats, però, no van tenir a veure exclusivament amb el tema proposat pels
organitzadors, sinó que de fet n’hi va haver de dedicats a qüestions de lèxic estricte i de dedicats
a qüestions de sintaxi estricta (i encara algun sobre pragmàtica, fonètica o altres àrees de la lin-
güística). En la mesura en què tractaven el tema principal del congrés, la interfície entre lèxic i
gramàtica, es pot fer la classificació següent. Uns quants van plantejar aspectes d’orientació més
teòrica, seguint models formals com els de Fillmore, Dik, Chomsky o altres autors. Així, entre
altres, “Especificación intrínseca y opcional de rasgos morfológicos en el lèxico: el caso del ver-
bo vasco” (Pablo Albizu), “Una aproximación lèxico-gramatical al conocimiento de la lengua
hablada” (Antonio Manuel Ávila), “Caracterización sintáctico-semántica de los verbos de pose-
sión” (Cristina Blanco), “El campo semántico de ‘despedir luz’ en francés, castellano y portu-
gués: análisis de los verbos centrales” (Jenny Brumme), “Léxico y gramática en las construc-
ciones locativas con sum” (C. Cabrillana), “Reestructuraciones de argumentos en las locuciones
verbales de una sintaxis electrónica” (Eulàlia de Bobes), “Los difusos límites de la ‘alternancia
locativa’ en español” (Ángela L. Di Tullio), “Semantics and the lexicon: the problem of idio-
matic expressions” (Marisa Díez), “Matar, matarse, morrer: semellanzas e diferencias entre as
distintas formas de expresión do elemento intransitivo da relación sintáctico-semántica ‘causa-
resultado’” (Inés Diz), “Gramática y léxico en el discurso narrativo” (Teresa Fernández i María
del Rosario Portillo), “Requisitos léxicos de la concesividad” (Luis Flamenco), “Extensiones
conceptuales en la gramática funcional de Dik” (Daniel García Velasco), “Análisis sintáctico-
semántico de los verbos de emoción en español” (Fátima Gayoso), “Where grammar meets the
lexicon: a corpus-based case study of complex-transitive expect” (Francisco Gonzálvez), “So-
bre la naturaleza léxico-gramatical del participio” (Luis A. Hernando), “[NN] Compounds and
Text Syntax” (Dalila Lopes), “El análisis argumental del verbo: problemas en el establecimien-
to de categorías semánticas” (Marta Rebolledo), “Alternancias de esquema sintáctico con pre-
dicados de valoración intelectual” (Ana Rodríguez), “Significado do Verbo e Esquema Valen-
CRÒNICA 415
cial: algunos condicionamentos recíprocos” (Augusto Soares), “Representación formal de un
modelo diatético” (Gloria Vázquez, Ana Fernández, M. Antònia Martí). Cal fer referència es-
pecial a la conferència de cloenda, de Gerd Wotjak: “La gramática en el léxico”.
Un altre grup de treballs van tractar el problema dels límits entre seqüència lliure i unitat
lèxica i de la tipologia i característiques de les unitats lèxiques sintagmàtiques. En són exem-
ple els treballs “Consideraciones para el estudio de la colocación sustantivo-verbo” (Alain
Concepción), “Algunas notas sobre lexías complejas” (María Victorina Crego), “Colocacio-
nes y compuestos sintagmáticos: dos fenómenos léxicos colindantes” (Verónica Ferrando),
“La utilización de bases de datos para el estudio histórico de la fraseología” (Maria del Mar
Forment), “El intensificador en las colocaciones léxicas N + A” (Mario García-Page), “Com-
posición sintagmática vs. sintagmas libres: criterios para su delimitación” (Victoriano Gaviño
i Manuel Rivas), “Las unidades del tipo dinero negro y dormir como un tronco: ¿naturaleza
léxica o gramatical?” (Jordi Ginebra), “Contribución a una reflexión sobre las colocaciones”
(María I. González Rey), “El verbo soporte: entre el léxico y la gramática” (José L. Herrero),
“La definición de los verbos soporte: análisis del contorno” (Sandra Iglesia), “Colocaciones y
combinaciones léxicas libres” (Eva M. Muñiz), “El estudio de las perífrasis verbo-nominales
desde la perspectiva de los procesos de lexicalización y gramaticalización” (Gemma Paredes),
“Compuestos, colocaciones, locuciones: intento de delimitación” (Leonor Ruiz Gurillo), “Uso
de unidades fraseológicas en la obra de Manuel Llano” (Rosa M. Sáinz).
D’altres, sense abandonar necessàriament l’enfocament teòric, van analitzar qüestions re-
lacionades amb la instància per antonomàsia en què es troben el lèxic i la gramàtica: el dic-
cionari. Va destacar en aquesta línia la conferència inuagural, d’Ignacio Bosque: “Hacia un
diccionario de restricciones lèxicas”. A més, com a exemple, es pot fer referència a “Léxico y
gramática en los diccionarios didácticos del español” (Dolores Azorín), “La incorporación de
las restricciones de selección a las entradas léxicas en los diccionarios de español” (Laura Ba-
llesteros i Rocío Jiménez), “Sobre la función sintagmática del ejemplo lexicográfico” (Maria
Bargalló), “Sintagmas verbales fijos en la lexicografía del español” (Alberto Bustos), “Las
marcas gramaticales que caracterizan las unidades pluriverbales en los diccionarios” (Irma
Carballo), “El aspecto colocacional en la producción lexicográfica” (María A. Castillo), “Gra-
mática en el diccionario: algo más que información” (Maria T. Fuentes i Joaquín García), “Os
lemas compostos na lexicografía do século XIX” (Maricarme García Ares), “Del tratamiento
del ejemplo en gramáticas y diccionarios” (Cecili Garriga), “Tipología verbal y textos espe-
cializados” (Mercè Lorente), “El diccionario lingüístico y los complejos verbales” (Fernando
Navarro), “A problemática da información gramatical nos diccionarios” (María D. Sánchez).
Finalment, es pot assenyalar que algunes de les comunicacions van ser de tema català o
van fer servir bàsicament materials de la llengua catalana: “El Essai de dictionnaire historique
de la langue catalane como precedente de dos obras lexicográficas catalanas: el DCBV i el
DECLC” (Daniel Casals i Mar Massanell), “Análisis semántico de los compuestos adjetivales
del catalán con nombre de posesión inalienable” (Laura Riera, Lídia Turon i Lluïsa Gràcia) i
“Los términos de color y la concordancia” (Lluïsa Gràcia). [J. G. S.]
* * *
II Congrés Internacional de la Llengua Espanyola. “El español en la sociedad de la
información”. (Valladolid, 16-19 d’octubre de 2001).—La Real Academia Española i l’Ins-
tituto Cervantes han organitzat conjuntament el II Congreso Internacional de la Lengua Es-
pañola, que ha tingut lloc a la ciutat de Valladolid els dies 16 a 19 del mes d’octubre de 2001.
CRÒNICA416


Congrés Internacional de Lingüística Léxico & Gramática Facultat dHumanitats
de Lugo de la Universitat de Santiago de Compostela (25-28 de setembre de 2000)

Hemeroteca Cientifica Catalana

guistique Romane”. Després d’un esment dels socis traspassats, la lectura i l’aprovació de lesactivitats i l’estat de comptes i els pressupostos, foren elegits els socis que ocuparan els càrrecsque havien quedat vacants. El prof. Günter Holtus (Göttingen) fou elegit President per al perí-ode 2001-2004. Pel que fa a la seu del nou congrés (previst per a l’any 2004), l’assemblea ac-ceptà la proposta del “Bureau”de celebrar-lo a Manchester, tot encarregant, però, al nou pre-sident que miri d’aconseguir que el congrés ulterior (del 2007) tingui lloc a l’illa de Sardenya,que encara no ha rebut mai un congrés de la “SLiR”.Certes reticències prèvies sobre l’organització del Congrés (que havien sorgit en algunspaïsos europeus) s’esvaïren en posar els peus a Salamanca els mateixos congressistes que sen’havien fet ressò. El Comitè Organitzador treballà honestament i intensament en la prepara-ció del Congrés. I si algun aspecte del seu funcionament no semblava prou satisfactori, en capcas no podria ésser-li imputat. Som molts els qui en podem donar testimoni. El Congrés de Sa-lamanca fou organitzat amb seny, realitzat de manera correcta i ben reeixit. Felicitem de cortots els qui hi han contribuït i esperem la publicació de les actes. [A. M. B. i M.]Congrés Internacional de Lingüística “LÉXICO & GRAMÁTICA” Facultat d’Humanitatsde Lugo de la Universitat de Santiago de Compostela (25-28 de setembre de 2000). —Elcongrés tenia com a objectiu fer conèixer les últimes investigacions i la recerca en curs al vol-tant de les relacions entre el lèxic i la gramàtica, una àrea d’estudi que sembla destinada a créi-xer en els pròxims anys. Amb un comitè científic format per vint-i-dos professors de dotzeuniversitats europees, el congrés va acollir quatre conferències, vuit ponències i més de tres-centes comunicacions.Els treballs presentats, però, no van tenir a veure exclusivament amb el tema proposat pelsorganitzadors, sinó que de fet n’hi va haver de dedicats a qüestions de lèxic estricte i de dedicatsa qüestions de sintaxi estricta (i encara algun sobre pragmàtica, fonètica o altres àrees de la lin-güística). En la mesura en què tractaven el tema principal del congrés, la interfície entre lèxic igramàtica, es pot fer la classificació següent. Uns quants van plantejar aspectes d’orientació mésteòrica, seguint models formals com els de Fillmore, Dik, Chomsky o altres autors. Així, entrealtres, “Especificación intrínseca y opcional de rasgos morfológicos en el lèxico: el caso del ver-bo vasco” (Pablo Albizu), “Una aproximación lèxico-gramatical al conocimiento de la lenguahablada” (Antonio Manuel Ávila), “Caracterización sintáctico-semántica de los verbos de pose-sión” (Cristina Blanco), “El campo semántico de ‘despedir luz’ en francés, castellano y portu-gués: análisis de los verbos centrales” (Jenny Brumme), “Léxico y gramática en las construc-ciones locativas con sum” (C. Cabrillana), “Reestructuraciones de argumentos en las locucionesverbales de una sintaxis electrónica” (Eulàlia de Bobes), “Los difusos límites de la ‘alternancialocativa’ en español” (Ángela L. Di Tullio), “Semantics and the lexicon: the problem of idio-matic expressions” (Marisa Díez), “Matar, matarse, morrer: semellanzas e diferencias entre asdistintas formas de expresión do elemento intransitivo da relación sintáctico-semántica ‘causa-resultado’” (Inés Diz), “Gramática y léxico en el discurso narrativo” (Teresa Fernández i Maríadel Rosario Portillo), “Requisitos léxicos de la concesividad” (Luis Flamenco), “Extensionesconceptuales en la gramática funcional de Dik” (Daniel García Velasco), “Análisis sintáctico-semántico de los verbos de emoción en español” (Fátima Gayoso), “Where grammar meets thelexicon: a corpus-based case study of complex-transitive expect” (Francisco Gonzálvez), “So-bre la naturaleza léxico-gramatical del participio” (Luis A. Hernando), “[NN] Compounds andText Syntax” (Dalila Lopes), “El análisis argumental del verbo: problemas en el establecimien-to de categorías semánticas” (Marta Rebolledo), “Alternancias de esquema sintáctico con pre-dicados de valoración intelectual” (Ana Rodríguez), “Significado do Verbo e Esquema Valen-CRÒNICA 415cial: algunos condicionamentos recíprocos” (Augusto Soares), “Representación formal de unmodelo diatético” (Gloria Vázquez, Ana Fernández, M. Antònia Martí). Cal fer referència es-pecial a la conferència de cloenda, de Gerd Wotjak: “La gramática en el léxico”.Un altre grup de treballs van tractar el problema dels límits entre seqüència lliure i unitatlèxica i de la tipologia i característiques de les unitats lèxiques sintagmàtiques. En són exem-ple els treballs “Consideraciones para el estudio de la colocación sustantivo-verbo” (AlainConcepción), “Algunas notas sobre lexías complejas” (María Victorina Crego), “Colocacio-nes y compuestos sintagmáticos: dos fenómenos léxicos colindantes” (Verónica Ferrando),“La utilización de bases de datos para el estudio histórico de la fraseología” (Maria del MarForment), “El intensificador en las colocaciones léxicas N + A” (Mario García-Page), “Com-posición sintagmática vs. sintagmas libres: criterios para su delimitación” (Victoriano Gaviñoi Manuel Rivas), “Las unidades del tipo dinero negro y dormir como un tronco: ¿naturalezaléxica o gramatical?” (Jordi Ginebra), “Contribución a una reflexión sobre las colocaciones”(María I. González Rey), “El verbo soporte: entre el léxico y la gramática” (José L. Herrero),“La definición de los verbos soporte: análisis del contorno” (Sandra Iglesia), “Colocaciones ycombinaciones léxicas libres” (Eva M. Muñiz), “El estudio de las perífrasis verbo-nominalesdesde la perspectiva de los procesos de lexicalización y gramaticalización” (Gemma Paredes),“Compuestos, colocaciones, locuciones: intento de delimitación” (Leonor Ruiz Gurillo), “Usode unidades fraseológicas en la obra de Manuel Llano” (Rosa M. Sáinz).D’altres, sense abandonar necessàriament l’enfocament teòric, van analitzar qüestions re-lacionades amb la instància per antonomàsia en què es troben el lèxic i la gramàtica: el dic-cionari. Va destacar en aquesta línia la conferència inuagural, d’Ignacio Bosque: “Hacia undiccionario de restricciones lèxicas”. A més, com a exemple, es pot fer referència a “Léxico ygramática en los diccionarios didácticos del español” (Dolores Azorín), “La incorporación delas restricciones de selección a las entradas léxicas en los diccionarios de español” (Laura Ba-llesteros i Rocío Jiménez), “Sobre la función sintagmática del ejemplo lexicográfico” (MariaBargalló), “Sintagmas verbales fijos en la lexicografía del español” (Alberto Bustos), “Lasmarcas gramaticales que caracterizan las unidades pluriverbales en los diccionarios” (IrmaCarballo), “El aspecto colocacional en la producción lexicográfica” (María A. Castillo), “Gra-mática en el diccionario: algo más que información” (Maria T. Fuentes i Joaquín García), “Oslemas compostos na lexicografía do século XIX” (Maricarme García Ares), “Del tratamientodel ejemplo en gramáticas y diccionarios” (Cecili Garriga), “Tipología verbal y textos espe-cializados” (Mercè Lorente), “El diccionario lingüístico y los complejos verbales” (FernandoNavarro), “A problemática da información gramatical nos diccionarios” (María D. Sánchez).Finalment, es pot assenyalar que algunes de les comunicacions van ser de tema català ovan fer servir bàsicament materials de la llengua catalana: “El Essai de dictionnaire historiquede la langue catalane como precedente de dos obras lexicográficas catalanas: el DCBV i elDECLC” (Daniel Casals i Mar Massanell), “Análisis semántico de los compuestos adjetivalesdel catalán con nombre de posesión inalienable” (Laura Riera, Lídia Turon i Lluïsa Gràcia) i“Los términos de color y la concordancia” (Lluïsa Gràcia). [J. G. S.]* * *II Congrés Internacional de la Llengua Espanyola. “El español en la sociedad de lainformación”. (Valladolid, 16-19 d’octubre de 2001).—La Real Academia Española i l’Ins-tituto Cervantes han organitzat conjuntament el II Congreso Internacional de la Lengua Es-pañola, que ha tingut lloc a la ciutat de Valladolid els dies 16 a 19 del mes d’octubre de 2001.CRÒNICA416