Bover i Font, August

Torrent-Lenzen, Aina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AUGUST BOVER I FONT I AINA TORRENT-LENZEN
BUDAPEST 2006. XIVÈ COL.LOQUI INTERNACIONAL
DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Del 4 al 9 de setembre de 2006 va tenir lloc a la Universitat Eötvös Loránd de
Budapest, de llarga tradició catalanista, el XIVè Col.loqui Internacional de Llen-
gua i Literatura Catalanes. El comitè organitzador, presidit per Kálmán Faluba,
era integrat per Balázs Déri com a vicepresident, Ildikó Szijj com a secretària,
Erika Mezösi com a tresorera, i Dóra Faix, Károly Morvay, Eloi Castelló i Jordi
Giné com a vocals. Els temes proposats per a aquest col.loqui eren tres: els con-
tactes internacionals de la literatura catalana a partir del Modernisme (traducció,
traductologia, paral.lelismes, influències i recepció crítica), els contactes lingüís-
tics del català amb altres llengües (manlleus, lingüística comparada i tipologia lin-
güística) i fraseologia (fraseologia comparada, fraseologia i traducció, fraseo-
didàctica i fraseografia). I el treball científic es va estructurar en conferències
plenàries, ponències, taules rodones i comunicacions —en aquest darrer cas en
tres sessions simultànies, donada l’alta participació (uns dos-cents inscrits).
Iniciat amb la conferència plenària de Joaquim Mallafrè (URV), Traduccions
del català, avui. Dades i reflexions, el col.loqui es va cloure amb la de Kálmán Fa-
luba (Universitat de Budapest), Coincidències lèxiques entre el català i l’hongarès,
i s’hi van llegir també les ponències literàries de Marina Abràmova (Universitat
Lomonóssov, Moscou), Traducció del «Tirant lo Blanc» al rus: una altra llengua,
un altre lector?, i de Katalin Kulin (Universitat de Budapest), «Les veus del Pa-
mano» de Jaume Cabré i «El districte de Sinistra» d’Ádám Bodor: paral.lelismes i
divergències, així com les ponències de lingüística de Vicent Salvador (Universi-
tat Jaume I), Entre la retòrica i la gramàtica: estructures de la concessivitat en ca-
talà, de M. Teresa Espinal (Universitat Autònoma de Barcelona), Gramàtica de
les frases fetes, de José Enrique Gargallo Gil (Universitat de Barcelona), «Cel ro-
gent, pluja o vent». Refranys meteorològics en català i dins la Romània), de Jenny
Brumme (Universitat Pompeu Fabra), Símbols i llenguatge. Convergències i di-
vergències en les frases fetes, de Károly Morvay (Universitat de Budapest), Els
bons usos es perden. Sobre el «Petit Diccionari Fraseològic Cerdanià», i de Cars-
ten Sinner (Universitat Humboldt, Berlín), Influències lingüístiques com a senyal
de vitalitat d’una llengua).
La taula rodona sobre Les traduccions del català a les llengües de l’Europa
Centroriental, moderada per Jan Schejbal (Txèquia), comptà amb la participació
de Marina Abràmova (Rússia), Balázs Déri (Hongria), Jana Matei (Romania),
Llengua & Literatura. Núm. 18 (2007), ps. 733-736
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 733
Anna Sawicka (Polònia) i Simona Sˇkrabec (Eslovènia) —aquesta darrera a través
de l’escrit que hi va trametre en no poder-se desplaçar a Budapest. La de la secció
de lingüística, en la qual hi participaren Joan Solà (moderador), José Enrique
Gargallo Gil, Philip D. Rasico i Albert Turull, tractà sobre Coromines, cent anys
després.
En relació amb el tema de les traduccions i les influències literàries s’hi van
presentar trenta-dues comunicacions que van tractar sobre les traduccions cata-
lanoromaneses (J. M. Ribera), la presència de la literatura catalana a Alemanya
(A. Terés), en l’àmbit cultural rus (E. Grínina), a Suècia en el tombant dels segles XIX
i XX (D. Nosell) i a Itàlia (P. Rigobon), la literatura detectivesca catalanoalema-
nya (P. Arnau), la recepció catalana de la literatura magribina actual (C. Cortés i
J. Bueno) i de la Nova Cançó a Polònia (A. Gregori), les traduccions de l’hongarès
en la immediata postguerra (J. M. Frigola), la recepció a Europa de Montserrat
Roig (M. À. Francés), la literatura russa en el Puig i Ferreter de Camins de França
(D. Escandell), Yeats, Rilke i altres en L’Ombra de Marià Manent (J. Malé), el
simbolisme literari i plàstic a la Catalunya modernista (E. Trenc), Nietzsche en el
modernisme català (J. Espinós), les tradicions de l’intimisme en Apel.les Mestres
(J. Armangué), Noucentisme i «Novecentismo» (D. Faix), la presentació del sim-
posi de la Societat Catalana de Llengua i Literatura «Santiago Rusiñol: del Mo-
dernisme al Noucentisme» (A. Bover), l’experiència de traduir Nabí, de Josep
Carner, a l’italià (S. Cupiccia), les traduccions de Virginia Woolf al català (P. Go-
dayol), coincidències entre films i novel.les: The barefoot contessa de Joseph L.
Mankiewicz i Era una dona com les altres de Francesc Trabal i La plaça del Dia-
mant de Mercè Rodoreda Antoine et Antoinette de Jacques Becker (J. Alegret), la
traducció al polonès de Flors de debò de Mercè Rodoreda (B. èuczak), les traduc-
cions de l’obra de Jaume Cabré a llengües centreeuropees (L. Soldevila), 1a pre-
sentació de la pàgina web del PEN Club català sobre traducció literària (C. Are-
nas i S.  Sˇkrabec) i de la bibliografia de la literatura catalana en versió alemanya (T.
Stegmann), fronteres, miralls i miratges en l’obra de Maria Mercè Marçal (H. Al-
varado), les poètiques de Pere Gimferrer (E. Grasset), (arque)tipus femenins en la
literatura europea (J. Prats), Maria Aurèlia Capmany i l’existencialisme (A.
Toda), la literatura hongaresa en la formació de l’imaginari català (J. Giné), el die-
tarisme català actual i els models europeus (M. D. Madrenas) i la seva recepció (A.
Esteve), la censura en les traduccions de la col.lecció «Llibres a l’abast» (M. Sope-
na), la traducció en la narrativa de Ramon Folch i Camarasa (M. Bacardí), l’obra
de Pau Romeva (S. Coll-Vinent), el traductor Joan Costa i Costa (J. Fontcuber-
ta), les cartes de B. Roura Barrios enviades a Budapest entre 1903 i 1913 (S. Kot-
lan), Ferenc Olivér Brachfeld i Catalunya (M. Llanas i R. Pinyol), i sobre diver-
sos aspectes teatrals: les relacions europees de la dramatúrgia catalana
contemporània (F. Massip), el teatre hongarès en l’escena catalana abans de 1939
(E. Gallén) i entre 1939 i 2003 (F. Foguet) i el mite de Fedra en el teatre català i
europeu del segle XX (D. Bakucz). En les sessions específiques de traductologia,
s’indagà fins a quin punt la traductologia catalana constitueix una àrea autònoma
Llengua & Literatura, 18, 2007734
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 734
de coneixement (R. Torrents), i es tractà de les traduccions catalanes de The Ra-
ven, d’E. A. Poe (R. Mansell), la teoria de l’optimitat en la traducció poètica por-
tuguès-català (N. Dols), traducció i estil (M. Anguera), la traducció de textos lla-
tins al català els segles XIV i XV (P. Quer), la traducció catalana de Les amors de
Paris e Viana del segle XV (A. Ferrando), poemes catalans del segle XX traduïts a
l’hongarès (B. Déri), l’experiència dels seminaris de traducció poètica de Farrera
de Pallars, 1988-2006 (F. Parcerisas-I. Pelegrí), la traducció de frases fetes honga-
reses al català contemporani (E. Castelló), la traducció com a vehicle per al conei-
xement poètic i lingüístic (G. Bordons, E. Costa i C. Arenas), i la traducció de
fraseologia valenciana al castellà en els diccionaris del segle XX (E. Casanova).
En la secció de contactes lingüístics del català amb altres llengües foren pre-
sentades vint-i-una comunicacions sobre els temes següents: recursos fonològics
per a la distinció del mode verbal a la Cerdanya i a l’occità (M. Adam), increments
de l’arrel verbal en català i altres llengües romàniques (L. Querol), la formació del
lèxic sectorial en les llengües romàniques de la Península (J. Torruella), les formes
de l’imperatiu en català i altres llengües romàniques (I. Szijj), partícules modals en
català (A. Torrent-Lenzen), intercomprensió i lingüística comparada (E. Clua),
aspectes fonètics de la tipologia lingüística en els cursos impartits per Fabra (M.
R. Lloret), l’entonació catalana des del punt de vista de l’hongarès (K. Pálvölgyi),
clítics pronominals (E. Campmany), la generalització i la particularització en ri-
bagorçà (J. Suïls, R. Sistac i G. Rigau), la qüestió de les possibles interferències del
castellà en relació amb el futur de probabilitat (J. Martines i M. Pérez Saldanya),
l’empremta del castellà en les produccions lingüístiques dels catalanoparlants (J.
Perera, M. Aparici, J. Busquets i M. Fité), formes discursives de la divulgació
científica en els nous formats televisius (P. Monné, L. Obis i G. Rius), l’article
personal en la traducció de narrativa literària i cinematogràfica (E. Coromina i
Pou), les dinàmiques de la llengua a l’Alguer (J. A. Argenter), la relació entre el
català i l’occità a l’obra de Manuel Milà i Fontanals (F. Bernat i Baltrons), en-
questes lingüístiques de J. Coromines realitzades vora la frontera occitana (P. D.
Rasico), l’efecte del contacte de llengües sobre el canvi lingüístic en el cas del ca-
talà dels valencians (B. Montoya), el sistema vocàlic del català central i l’adapta-
ció dels manlleus (T. Cabré), qüestions lèxiques del contacte entre el català i l’a-
ragonés al País Valencià (J. Martines) i l’ús de préstecs en la varietat diafàsica
juvenil i la seva representació als mitjans de comunicació catalans (K. Wieland).
En la secció sobre fraseologia foren presentades disset comunicacions sobre
la influència del castellà en la fraseologia valenciana dels segles XVII i i XIX (L.
Rosàs), aplecs de refranys i frases fetes a Mallorca durant el segle XIX (J. Miralles),
la fraseologia de les illes Balears (B. Sagrera i C. Valriu), traducció, noves tecno-
logies, locucions i fraseologia per conèixer millor el llenguatge d’Ausiàs March i
del Tirant lo Blanch (V. Martines), locucions verbals i col.locacions en la traduc-
ció de Curial e Güelfa (M. À. Fuster), proverbis emboscats de l’Espill (J. Guia),
l’edició de textos catalans antics amb l’ajuda del sistema de codificació TEI (Text
Encoding Initiative) en el tractament de textos (C. Arronis, M. L. Forcada i M.
Crònica 735
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 735
Garcia), la traducció al català del discurs repetit en Asterix el Gal (P. Sancho), una
proposta per a l’ensenyament del català en relació amb la fraseologia i la motiva-
ció lèxica (J. Calatayud i X. Lluna), fraseologia i cohesió textual (J. Borja), mar-
cadors discursius de caràcter fraseològic en els aforismes de Joan Fuster (X. Llu-
na i J. V. Calatayud), la nova fraseologia per a la consolidació dels vells valors en
els eslògans publicitaris (B. Guarro), èmfasis melòdics en els eslògans publicitaris
(D. Font), presentació del projecte «Diccionari electrònic d’unitats fraseològi-
ques verbals espanyol, francès, català, anglès, italià i rus» (M. I. Guardiola i S.
Montserrat), anàlisi textual de les unitats fràsiques en l’obra poètica de Vicent
Andrés Estellés (M. Conca), locucions nominals i verbals en els parlars catalans
d’Aragó (J. Giralt Latorre) i sobre locucions i expressions codificades en docu-
ments notarials aragonesos del segle XIV escrits en català (M. T. Moret).
Gaudint d’un temps esplèndid, els treballs científics es van alternar amb un
primer passeig guiat pel centre de la ciutat, una visita guiada a diversos indrets
significatius de la bella capital hongaresa, un excel.lent concert de música antiga
catalana i hongaresa ofert per la coral de cambra Praetorius (dirigida per Balázs
Déri i László Kéringer), l’excursió al revolt del Danubi i a l’artística població de
Szentendre, i un memorable sopar de germanor a bord d’un vaixell tot navegant
pel Danubi. Una magnífica cloenda per a un col.loqui de gran qualitat i excel.lent-
ment organitzat pel professor Kálmán Faluba —nou president de l’AILLC— i el
seu amable i eficient equip de col.laboradors, entre els quals destacaven un nom-
brós equip d’estudiants hongaresos que s’expressaven en un català impecable.
D’acord amb el que va aprovar l’assemblea, l’AILLC tornarà a reunir-se l’any
2009, aquest cop a la ciutat de Lleida.
AUGUST BOVER I FONT
Universitat de Barcelona
AINA TORRENT-LENZEN
Fachhochschule Köln / Universität Wien
Llengua & Literatura, 18, 2007736
Llengua & Literatura 18-6  24/7/07  11:59  Página 736


Budapest 2006 : XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert