Ripoll Perelló, Maribel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
ISSN(ed. impr.): 0213-6554/ISSN(ed.electr.): 2013-9527/http://revistes.iec.cat/index.php/LliL
RESSENYES COL·LECTIVES
Selecció d’edicions i d’estudis lul·lians (2009-2010)
Maribel ripoll perelló
Universitat de les Illes Balears, Departament de Filologia Catalana
Càtedra Ramon Llull
ripollmaribel@gmail.com
1. Trias (2009): Sebastià Trias Mercant,Diccionari d’escriptors lul·listes, Palma:
Edicions UIB; «Blaquerna», núm. 6.
2. Llull (2009a): Ramon Llull, Romanç d’Evast e Blaquerna, ed. Albert Soler
i Joan Santanach, Palma: Patronat Ramon Llull; «Nova Edició de les Obres
de Ramon Llull», núm. 7.
3. Llull (2009b): Ramon Llull, Llibre de contemplació, ed. Josep Enric Rubio
Albarracín, Barcelona: Barcino.
4. Badia, Santanach & Soler (2009): Lola Badia, Joan Santanach i Albert
Soler, «Per la lingua di Ramon Llull: un’indagine intorno ai manoscritti in
volgare di prima generazione»,Medioevo Romanzo 33, 1, ps. 49-72.
5. Badia, Santanach & Soler (2009): Lola Badia, Joan Santanach i Albert
Soler, «Le rôle de l’occitan dans la production et la diffusion des oeuvres de
Raymond Lulle (1274-1289)», dins La voix occitane. Actes du VIIIe Congrès
de l’Association Internationale d’Études Occitanes. Bordeaux, 12-17 septem-
bre 2005, ed. Guy Latry, Bordeus: Presses Universitaires de Bordeaux.
6. Bonner (2010): ed. i trad. Anthony Bonner, Ramon Llull A Contemporary
Life, Barcelona /Woodbridge: Barcino – Tamesis.
7. Lulle (2010): Raymond Lulle, Le Livre de l’intention, trad. Patrick Gifreu,
Perpinyà: Éditions de la Merci.
8. Llull (2010): Ramon Llull, Doctrina pueril. Was Kinder wissen müssen,
trad. Elisenda Padrós Wolff; intr. Joan Santanach i Suñol, Barcelona: Barcino –
Berlin: Lit Verlag.
9. Llull (2010b): Ramon Llull, Llibre de l’és de Déu, Llibre de coneixença de
Déu, Llibre de Déu, ed. Guillem Alexandre Amengual Bunyola, «Nova Edi-
ció de les Obres de Ramon Llull» IX, Palma: Patronat Ramon Llull.
10. Pomaro& Sari (2010): Gabriella Pomaro i Simone Sari, «Catalogo dei ma-
noscritti lulliani a Roma», SL 50.
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 75 16/05/12 09:10
76 Llengua & Literatura, 22, 2011-2012
Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
11. Badia, Santanach & Soler (2010): Lola Badia, Joan Santanach i Albert
Soler, «Els manuscrits lul·lians de primera generació als inicis de la scripta
librària catalana», Translatar i transferir: la transmissió dels textos i el saber
(1200-1500), ed. Anna Alberni, Lola Badia i Lluís Cabré, (Santa Coloma de
Queralt: Obrador Edèndum, 2010), pàg. 61-90.
12. Soler (2010): Albert Soler, «Els manuscrits lul·lians de primera generació»,
Estudis romànics 32, ps. 179-214.
13. Sari (2009): Simone Sari, Maria tra sciència e amància. La mariologia per i
laici ed edizioni critiche del Plant de la Verge, delle Hores de nostra dona e
delle Hores de santa Maria (Tesi de doctorat defensada a la Scuola di dotto-
rato europea in Filologia Romanza, Università degli Studi di Siena).
14. Gómez (2009): Núria Gómez, Ramon Llull, Liber de potentia, obiecto et
actu. Edició crítica, estudi introductori i traducció (Tesi doctoral: Universitat
Autònoma de Barcelona).
15. Gisbert (2010): M. Eugènia Gisbert Calduch, Edició crítica dels llibres III,
IV, V, VI i VII del Llibre de meravelles de Ramon Llull (Tesi doctoral: Uni-
versitat de Barcelona).
16. http://ibdigital.uib.es/greenstone/cgi-bin/library.cgi.
La bibliografia lul·lística del període 2009-2010 compta amb una quarantena
de títols, d’entre els quals destacarem les edicions crítiques i traduccions d’obres
originals lul·lianes i algunes aportacions imprescindibles per als estudis lul·lístics,
amb el benentès que només en feim una selecció força general.
L’obra pòstuma Diccionari d’escriptors lul·listes de Sebastià Trias Mercant
(1935-2008), és un compendi de tots aquells autors que, amb tres omés treballs, han
estudiat l’obra de Ramon Llull al llarg de la seva carrera investigadora. Organitzat
com un diccionari d’autoritats, abraça un període tan ampli com el que comprèn
des dels primers deixebles contemporanis de Llull (Pere de Llemotges o Thomàs
Le Myesier) fins als lul·listes de la darrera fornada com Josep E. Rubio o Josep M.
Ruiz Simon. S’hi ofereixen les dades biogràfiques bàsiques de cada lul·lista, les
aportacions fonamentals en la matèria, així com una bibliografia exhaustiva de cada
autor. El llegat del professor Trias és una obra indispensable per entendre com s’ha
contextualitzat i desenvolupat el lul·lisme i quins n’han estat els seus actants.
El 2009 aparegué la tan esperada edició, a quatre mans, del Romanç d’Evast e
Blaquerna, a càrrec d’Albert Soler i de Joan Santanach. Seguint el model propi de
la col·lecció NEORL, per a l’edició s’han col·lacionat tots els testimonis manus-
crits i impresos catalans, occitans, francesos i llatins coneguts. Una exhaustivitat
que ha donat un resultat excel·lent, amb nombroses notes d’edició en què es jus-
tifica qualsevol lliçó dificultosa o compromesa. Així mateix, en l’estudi prelimi-
nar, minuciós, sobre la història de la tradició, es justifica la presa de partit pel títol
de la novel·la, original de Llull i intern en l’obra.
El 2009 ens oferí un altre d’aquells regals apte per a tots els públics: la versió
reduïda, seleccionada, i amb ortografia normativitzada, del Llibre de contempla-
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 76 16/05/12 09:10
Ressenyes 77
Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
ció, feta pel gran especialista en el tema Josep E. Rubio. Cal destacar-ne la intro-
ducció equilibrada perquè qualsevol lector pugui entendre, planerament, què és
el Llibre de contemplació i quins objectius (o «intencions», a la manera lul·liana) el
defineixen.
Finalment, és de rigor presentar els articles (4 i 5) que Lola Badia, Joan San-
tanach i Albert Soler elaboraren conjuntament sobre la preocupació lul·liana per
la difusió de l’obra pròpia, preocupació que afectava d’una banda el suport mate-
rial de l’obra i, sobretot, la tria de la llengua.
Les traduccions de diferents obres lul·lianes foren tònica general de l’any
2010.AContemporary Life, a càrrec d’Anthony Bonner, és la traducció a l’anglès
de la Vida coetània. Continuant la tasca iniciada el 1985 amb les Selected Works
of Ramon Llull (Princeton), aquesta traducció està pensada per acostar Llull al
públic anglòfon. Per això, en la introducció s’explica què és l’obra i què suposà
històricament la figura de Ramon Llull. En la traducció s’ofereixen acarades les
versions llatina i anglesa.
Patrick Gifreu, expert en la traducció al francès de l’obra de Llull (Le Livre
des bêtes, Livre de l’Ami et de l’Aimé, Livre de l’ordre de chevalerie, per citar-ne
alguns), va treure a la llum Le Livre de l’intention, una traducció del Llibre
d’intenció feta a partir de la versió de Mn. Galmés de 1935 (ORL XVIII). Una
traducció fidedigna a l’edició catalana que, en certa mesura, completa el conjunt
de traduccions al francès, fetes pel mateix autor, d’aquelles obres lul·lianes en què
la preocupació per la reforma de la societat es fa més palesa i evident.
Altrament, Joan Santanach i Elisenda Padrós-Wolff traslladaren la Doctrina
pueril a la llengua alemanya, a partir de l’edició de laNEORL preparada per Joan
Santanach l’any 2005. En aquesta darrera col·lecció citada es publicà, com a novè
volum, l’edició crítica del Llibre de l’és de Déu, Llibre de coneixença de Déu i
Llibre de Déu, a càrrec de Guillem A. Amengual Bunyola.
Cal, en darrer terme, fer esment a dos articles destacats en l’estudi de les fonts
manuscrites. D’una banda, el «Catalogo dei manoscritti lulliani a Roma», de Ga-
briella Pomaro i Simone Sari, aporta una mica d’ordre a la classificació dels ma-
nuscrits que durant el s. xvii, arran de la Causa Pia lul·liana, emigraren a Roma i
quedaren custodiats al fons del Col·legi de Sant Isidor, ara a la Cúria General dels
Franciscans.
Així mateix, cal remarcar els resultats de la investigació de Badia-Santanach-
Soler sobre les característiques de l’scripta dels primers manuscrits lul·lians (11),
així com l’estudi específic d’Albert Soler «Els manuscrits lul·lians de primera ge-
neració», en el qual s’aprofundeix sobre les característiques morfològiques
d’aquells manuscrits que ens han arribat i que s’han de situar cronològicament
encara en vida de Llull.
Un darrer apartat estrictament bibliogràfic el constitueixen les tesis doctorals
defensades en diferents Universitats europees al llarg d’aquests dos anys, que
posen de manifest la vigència de Ramon Llull en els estudis acadèmics, especial-
ment en relació amb l’edició crítica de l’obra (13, 14 i 15).
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 77 16/05/12 09:10
78 Llengua & Literatura, 22, 2011-2012
Llengua & Literatura.Núm. 22 (2011-2012), ps. 75-184
Per acabar, un projecte bibliogràfic assolit durant el 2010 i presentat en socie-
tat el 2011 va ser la digitalització i posada en xarxa de la revista especialitzada
Studia Lulliana, projecte que fa possible consultar tots els volums de la col·lecció
(exceptuant-ne el que apareix cada any), i tots els articles, a més de permetre les
cerques per tema, per autor, títol, etc.
Una obra cabdal per a la història de la cultura catalana:
el Corpus Biblicum Catalanicum
Joan Ferrer i Costa
Universitat de Girona, Filologia i Comunicació, Girona.
Joan.ferrer@udg.edu
1. Bíblia (2004): Bíblia del segle xiv: Èxode, Levític, transcripció a cura de Jaume
Riera i Sans, aparats crítics, notes i glossari a cura de Pere Casanellas i Bassols,
estudi introductori d’Armand Puig i Tàrrech, Barcelona: Associació Bíblica de
Catalunya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
2. Bíblia (2011): Bíblia del segle xiv: Primer i segon llibres dels Reis, transcripció
i glossari a cura de Jordi Bruguera, notes i introducció a cura de Pere Casane-
llas i Jordi Bruguera, col·lació de vulgates catalanollenguadocianes a cura de
Núria Calafell, Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya – Publicacions
de l’Abadia de Montserrat.
3. NT (2008): Lo Nou Testament, traducció de Josep Melcior Prat, transcripció
a cura d’Antoni Coll i Casals, notes de Pere Casanellas i Bassols, estudis in-
troductoris de Pau Alegre i Nadal, Carme Capó i Fuster, Antoni Coll i Casals
i Pere Casanellas i Bassols, glossari d’Antoni Coll i Casals i Pere Casanellas i
Bassols, revisat per Albert Rossich, Barcelona: Associació Bíblica de Catalu-
nya – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
La història dels intents d’editar les traduccions catalanes antigues de la Bíblia
ja és més que centenària. Va començar l’any 1906 en el Primer Congrés Interna-
cional de la Llengua Catalana, quan l’erudit llenguadocià Raymond Foulché-
Delbosc va presentar la comunicació titulada «La Bible en catalan», report preli-
minar amb vista a la impressió de les antigues versions bíbliques catalanes
existents fins al final del segle xvi. L’any 1908 l’Institut d’Estudis Catalans, acabat
de fundar, anunciava el projecte d’editar «el text antic de la Bíblia Catalana», que
s’encarregava al ja esmentat Foulché. Aquest savi va deixar enllestit el primer
volum, que no es va arribar a publicar mai, tot i que sembla que hi havia ja proves
d’impremta del Gènesi. L’any 1914 R. F. D., ja vell i malalt, va haver de deixar el
projecte que passà a mans de Ramon d’Alòs, que sembla que no hi va fer res.
021-Llengua i liter 22 - 02.indd 78 16/05/12 09:10


Selecció d'edicions i d'estudis lul·lians (2009-2010)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert