La determinació del contingut i extensió de la protecció de dades a Europa està en un moment d'inflexió. Com a conseqüència del recurs presentat davant l'Audiència Nacional per societats del grup Google contra diverses resolucions de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, en les quals s'obliga el cercador a eliminar la possibilitat d'accedir a dades relatives als reclamants, s'ha presentat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la qual es planteja, entre altres interrogants, si un cercador pot ser responsable del tractament de dades personals. Al seu torn, la comissió acaba de proposar una modificació de la legislació de protecció de dades, amb una preocupació especial per internet i, més concretament, per les xarxes socials, amb la finalitat, entre altres, d'establir l'anomenat «dret a l'oblit», que en l'àmbit de la xarxa no es configura com un poder absolut dels titulars de dades personals per a eliminar-les quan vulguin i sense condicions, sinó com una referència unitària a l'exercici de les facultats de revocació del consentiment, oposició i cancel·lació, ja recollides en la legislació de protecció de dades, enfront dels responsables del tractament digital. The details and scope of data protection in Europe are currently at a turning point. As a result of the appeal lodged with the Spanish National Court by Google group companies against a number of rulings handed down by the Spanish Data Protection Agency, which require the search engine to remove the possibility of accessing data relating to claimants, a preliminary point of law has been submitted to the Court of Justice of the European Union. It brings up, among other questions, whether a search engine can be responsible for the handling of personal data. Likewise, the Commission has just proposed an amendment to data protection legislation, covering the internet and social networks in particular, with aims including the establishment of the so-called "right to be forgotten". This right, in terms of the internet, is not deemed an absolute power of personal data owners to remove such data when they want and unconditionally, but as a unitary reference to the exercise of the powers of revocation of consent, opposition and cancellation, already set out in data protection legislation, with regard to those who handle this data digitally.La determinación del contenido y extensión de la protección de datos en Europa se encuentra en un momento de inflexión. Como consecuencia del recurso presentado ante la Audiencia Nacional por sociedades del grupo Google frente a varias resoluciones de la Agencia Española de Protección de Datos, en las que se obliga al buscador a eliminar la posibilidad de acceder a datos relativos a los reclamantes, se ha presentado una cuestión prejudicial ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea en la que se plantea, entre otros interrogantes, si un buscador puede ser responsable del tratamiento de datos personales. A su vez, la comisión acaba de proponer una modificación de la legislación de protección de datos, con especial preocupación por internet y, más en concreto, por las redes sociales, con el fin, entre otros, de establecer el llamado «derecho al olvido», que en el ámbito de la red no se configura como un poder absoluto de los titulares de datos personales para eliminarlos cuando quieran y sin condiciones, sino como una referencia unitaria al ejercicio de las facultades de revocación del consentimiento, oposición y cancelación, ya recogidas en la legislación de protección de datos, frente a los responsables del tratamiento digital.  
