Coroleu, Alejandro

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 Ressenyes 137
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
permetrà acostar-nos de seguit a conceptes rellevants, com el substantiu destral 
per referir-se a l’alcavota (glossari) o el paper que fan les dones sicilianes al Facet 
(índex temàtic). Si ens hi volem entretenir més, la lectura combinada del text, dels 
comentaris i de les notes ens donarà una visió profunda d’aquesta obra que Ro-
sanna Cantavella ens ha posat a l’abast i que és, en definitiva, l’ensenyament de 
l’art de la mentida amb l’objectiu d’engalipar les dones.
BIBLIOGRAFIA
alturo (1996): Jesús Alturo Perucho, «Un Facetus en dístics copiat a Barcelona al 
segle Xii-Xiii», Arxiu de Textos Catalans Antics, 15, 393-99.
Badia & al. (2010): Lola Badia, Joan Santanach i Albert Soler, «Els manuscrits lul·lians 
de primera generació als inicis de la scripta librària catalana», dins Anna alBerni, 
Lola Badia, Lluís caBré (eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i 
el saber (1200-1500), Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum-Publicacions 
URV, ps. 61-90.
caBré (2011): Miriam Cabré, Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el 
Gran, Barcelona-Palma de Mallorca: Universitat de Barcelona-Universitat de les 
Illes Balears.
elliot (1977): Alison G. Elliott (ed.), «The Facetus: or, The Art of Courtly Living», 
Allegorica, 2, núm, 2, 27-57.
Morel-Fatio (1886): Alfred Morel-Fatio, «Le livre de courtoisie», Romania, 10, 497-
518.
lloret, Albert: Printing Ausiàs March: Material culture and Renaissance poetics, 
Madrid: Centro para la edición de los clásicos españoles, 2013.
AlejAnDro coroleu
ICREA-Universitat Autònoma de Barcelona
alejandro.coroleu@icrea.cat
Aquest llibre examina la fortuna editorial d’Ausiàs March al segle XVi des del 
punt de vista tant de la difusió impresa (i manuscrita) del corpus textual marquià 
com de la influència de la poesia de March en les lletres castellanes del Renaixe-
ment. El volum d’Albert Lloret s’ocupa sobretot de les dues edicions cinc-centis-
tes més importants de March, la de Juan Navarro, apareguda a València el 1539, i 
l’edició barcelonina, a cura de Carles Amorós, publicada quatre anys més tard. 
En la introducció Lloret adverteix que la seva tria no respon a criteris de vàlua 
tecnològica de les edicions analitzades sinó a la rellevància històrica dels volums 
de Navarro i Amorós, atès que l’edició valenciana (que presenta la versió castella-
na de Baltasar de Romaní) va figurar entre els llibres d’alguns dels autors literaris 
Aquesta edició del LFP pren en consideració 
dues fonts manuscrites, totes dues conegudes: el 
manuscrit H (Biblioteca de Catalunya, ms. 8), editat 
filològicament per Olivar i Riquer, i el manuscrit O 
(Biblioteca de Catalunya, ms. 831), aquí descrit en 
un estudi codicològic. Cabré tria H com a base de la 
seva edició per raó de la seva antiguitat, pel que es 
desprèn del comportament del copista i per la llen-
gua del còdex, més propera a la de l’original. Tot i 
haver estat deturpat per la modernització lingüística 
del copista, O transmet tanmateix un grapat de tes-
timonis valuosos. Gràcies a O podem restituir, per 
exemple, els tres versos omesos a H (vs. 146, 596 i 
964). El resultat més immediat de la feina filològica 
de Cabré és l’establiment d’un nou text crític, que 
incorpora trenta-sis lectures discrepants de l’edició 
de Riquer. Val a dir que d’aquestes trenta-sis esme-
llengua_literatura_25.indd   137 12/02/15   10:29
138 Llengua & Literatura, 25, 2015
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
més importants del Segle d’Or espanyol, i que l’edició del 1543 fou la base de 
moltes de les edicions marquianes posteriors (incloent-hi la traducció llatina pre-
parada per Vicent Mariner el 1633). La monografia de Lloret es divideix en dues 
parts, cadascuna composta de tres capítols, que corresponen a les dues edicions 
estudiades. Lloret hi empra una metodologia on es combinen l’atenció vers el 
context social que envolta la producció d’ambdues edicions, la feina codicològica 
i l’interès per qüestions d’història literària. Els dotze apèndixs inclosos ajuden el 
lector a seguir les variants textuals de la tradició marquiana, a localitzar els ma-
nuscrits de March conservats, a comprendre els mecanismes mimètics de poetes 
com Boscán o fins i tot a llegir materials paratextuals d’edicions posteriors al 
volum enllestit per Amorós. Tanquen l’estudi de Lloret un índex de noms i de 
conceptes molt complet i un llistat de referències bibliogràfiques, a més d’onze 
il·lustracions d’alguns dels manuscrits i edicions examinats. 
Els primers tres capítols s’ocupen de l’editio princeps del 1539, que aplega 
només 46 composicions de March amb la traducció de Romaní. Dedicada a Fer-
ran d’Aragó, duc de Calàbria, és una edició tocada per un desig d’oferir una lec-
tura moral de l’obra marquiana. Aquest to moralitzant s’aprecia ja en el pròleg 
redactat per Romaní —l’anàlisi del qual conforma el primer capítol del llibre aquí 
ressenyat—, en què el traductor es refereix a les «moralidades de Osias Marco». 
La interpretació de Romaní va, però, més enllà i la seva traducció d’Ausiàs March 
s’ha de lligar —a parer de Lloret (capítols 2 i 3)— amb l’ambient literari valencià 
de la dècada dels anys 30 del segle XVi. Un ambient marcat per la influència de la 
poesia de «cancionero» i pel Petrarca vulgar, factors que, al capdavall, determina-
ran la tria editorial de Navarro i el to de la versió de Romaní.
Les pàgines que Lloret dedica a l’edició d’Amorós del 1543 són el resultat 
d’una tasca codicològica de primer ordre. Costejada per Ferran Folc de Cardona, 
que també va encarregar exemplars manuscrits dels poemes marquians (són els 
còdexs B i K.), l’edició barcelonina inclou un total de 122 peces. En la seva deta-
lladíssima anàlisi de l’edició d’Amorós (capítol 5) Lloret demostra com el manus-
crit D (Biblioteca Nacional de España, Ms. 2985), igualment produït a iniciativa 
de Ferran Folc de Cardona aquí descrit de nou en un estudi codicològic molt 
detallat, fou l’exemplar utilitzat per l’impressor per preparar la seva edició del 
corpus marquià. Una empresa filològica, assenyala Lloret, que reordena, però, la 
seqüència dels poemes copiats en el manuscrit conservat a Madrid. Aquest nou 
arranjament no és només formal sinó que respon a la voluntat, per part d’Amorós, 
d’oferir una lectura de la poesia marquiana inspirada en el Canzionere de Petrar-
ca i en els models elegíacs de poetes clàssics llatins com ara Properci i Ovidi (ca-
pítol 6). 
Un dels mèrits d’aquest estudi és l’atenció al context històric i l’abundància 
de dades d’arxiu que permeten, entre d’altres coses, oferir un retrat molt acurat (i 
molt vívid) dels mecenes que van encarregar les edicions estudiades. L’itinerari 
vital de Ferran Folc de Cardona, de Nàpols a Barcelona, es documenta detallada-
ment en el capítol 4. Una altra figura sobre la qual el lector aprèn moltes coses és 
llengua_literatura_25.indd   138 12/02/15   10:29
 Ressenyes 139
Llengua & Literatura. Núm. 25 (2015), ps. 101-189
Carles Amorós, personatge fins ara encara força desconegut malgrat la seva im-
portant producció editorial. La visió que Lloret ens dóna de l’impressor no es 
limita a l’estudi de la seva tècnica tipogràfica sinó que contribueix a situar-lo dins 
el món intel·lectual barceloní de l’època. 
Des de fa un temps sabem que, al Renaixement, no hi ha textos estàtics. El text 
s’escurça, s’allarga o s’abreuja segons les necessitats dels impressors i dels lectors, i 
s’adapta a les realitats d’aquells que el fan servir. Ausiàs March n’és un exemple 
fefaent: la seva poesia és susceptible d’imitació literària i d’ús (o abús) moralitza-
dor en diversos ambients culturals al llarg del Cinc-cents hispànic. Printing Au-
siàs March ens ho demostra amb una erudició notable.
Martos, Josep Lluís (ed.), Joan Roís de Corella, Psalteri, edició crítica, estudi 
introductori i notes, València: Institució Alfons el Magnànim i Diputació, 
2013; «Biblioteca d’Autors Valencians» 59.
curt Wittlin
prof. emèrit, Universitat de Saskatchewan 
crtwittlin@gmail.com
Estic segur que tots els lectors de Llengua & Literatura han participat en con-
gressos i jornades on cada conferenciant fou presentat al públic per algú que co-
neix bé tant l’orador com el tema de que parlarà. Però sovint el presentador fa el 
que en retòrica es diu praeteritio, limitant-se a anunciar que «El següent orador no 
necessita introducció». I pot ser que això agradi a l’orador, perquè els deu minuts, 
o més, que s’estalvien així es poden afegir al temps dedicat a la discussió final.
En el cas de J. L. Martos, parlar d’ell és al mateix temps parlar de Corella. Ell 
sí que no s’ha de presentar a un públic de filòlegs i historiadors de la llengua i li-
teratura catalanes i valencianes. Ell ha dedicat innombrables hores a cultivar el 
fèrtil camp dels estudis corellians plantant-hi arbres, els ligna «que no perdran 
fulla» del salm bíblic 1.3, ço és les seves edicions crítiques i definitives, arbres que 
amb els seus fruïts garanteixen que el progrés acadèmic continuarà. (Vegeu les 
setze entrades Martos en la bibliografia del llibre, p.137-149).
Però és innegable que l’obra de Corella que interessa a la majoria del públic 
segueix sent la Tragèdia de Caldesa i les diatribes en vers que s’hi relacionen, 
textos que ningú no dubta a classificar com a «obres de creació». És el contrari del 
que passa amb les traduccions fetes per Corella, obres que fan que alguns es de-
manin —ho sé per experiència— per què dedicar tant de temps a textos que, per 
definició, no són, o no deurien ser, obres de creació? La resposta, almenys en el 
cas de Corella, em sembla òbvia. Si ens interessem per un autor devem estudiar 
tant la seva obra creativa com les seves traduccions; versions que no hem de llegir 
en lloc de l’original traduït sinó al costat de l’original, per aprendre un munt de 
llengua_literatura_25.indd   139 12/02/15   10:29


Lloret, Albert: Printing Ausiàs March: Material culture and Renaissance poetics, Madrid: Centro para la edición de los clásicos españoles, 2013.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert