Massot i Muntaner, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

1. ROCA I PONS-1. MASSOT I MUNTANER
debatuts de 1'estructuralisme : el diacrbnic o evolutiu, sobre el qual E. Coseriu
ha publicat fa poc una obra transcendental : Sincronfa, diacronfa e historia.'
Poc temps abans, Martinet publica el seu gran llibre Economie de changeyi ents
phonctiques: Traite de phonologie diachronique (Paris 1955).
Seria impropi d'aquesta nota breu de donar compte detallat dels articles
o treballs alludits. Alguns tracten de temes generals, com el de BAZELL sobre
les fonts histdriques d'algunes unitats lingufstiques, el de BOLINGER Locus
versus classes, el de MIKUS sobre la posicio sintagmatica que ell ja ha defensat en
altres ocasions, el d'ULLMANN sobre les relacions entre semantica i estructura-
lismc, i d'altres.
Alguns dels treballs es refereixen a temes mes concrets, si be amb impli-
cacions mes generals. Recordem, especialment, els que tracten de temes ro-
manics, com el de Lapesa Sobre el ceceo y el seseo andaluces, en el qual 1'autor
soste encertadament que 1'estructuralisme no es suficient per a explicar-nos
totalmcnt el perque d'una evolucio, per a la qual cal comptar amb factors
culturals i histories.
J. MATTOSO CAMARA ens parla sobre el tema Lie comme un accusatif dans
le portugais du Bresil. L'autor explica aquest us com a forma sintacticamcnt
invariable. Com diu Mattoso Camara, horn no hauria de parlar d'acusatiu.
En primer lloc, no creiern adequat de parlar de casos en les llengiies rom6niques
i, encara mes, ele s'empra en tots els casos. Bs coneguda la posicio dels gra-
matics contra 1'Iis de la forma que comentem. L'evolucio que suposa l'us d'@le
suara indicat - acaba Particle - esta dins una profunda evolucio morfoldgica,
estructuralment predeterminada pel sistema pronominal del portugues.
Deixem per a una ocasio mes escaient el comentari de Particle del senyor
ALARCOS sobre 1'evoluci6 del consonantisme catal6, d'una gran importancia per
a la lingifstica catalana.
Josep ROCA i PONS
.Nueva Revista de Filologfa Hisp6nicas . Vols. I (1947), II (1948 ), III (1949),
IV (1950), V (1951), VI (1952), VII (1953), VIII (1954), IX (1955), X (1956).
Mexico, El Colegio de Mexico . 216 gags. ; 414 PAgs• ; 428 Pags. ; 436 Pags• ;
466 pags.; 424 Pags•; 708 gags.; XII + 472 PAgs •; 464 pags.; boo pags.
La NRFH, publicada a Mcxic des del 1947, hereva de la RFH,'• fundada
per 1'inoblidable Amado Alonso, es la millor revista de filologia hisp6nica
- prActicament, espanyola i hispano-americana - publicada a ]'estranger.
Ens plau aci de recorrer els articles dels deu primers volums, agrupant-los
d'una manera organica i fent-ne u11s breus comentaris, impossibles d'allargar
per manca d'espai i de temps ; al final citarem les notes mes importants i
algunes de les recensions bibliografiques. Dividirem la nostra ressenya en tres
parts : linguistica, historia literaria i altres aspectes.
A) Lingiifstica. - Pel que fa referencia a la teoria de la linguistica,
trobem dos estudis de les idees sobre el llenguatge de Benedetto Croce i de
Jorge Luis Borges ; son d'ALFREDO SCHIAFFINI, El lenguaje en la este tica de
I. Cr. la meva recensio en aquest volum, pags. 171-172.
Ia. Veg. ] a recensio d'ANTONI M . BADIA I MARGARIT , ER, II ( 1949-50), 323-335.
198
.NVEVA RE VISTA DE FILOLOGIA HISPANICA., I-X
Croce (VII, 17-22), i d'ANA MARIA BARRENECHEA , Borges y el lenguaje (VII,
551-569). - BENVENUTO TERRACINI, Parentesco lingiiistico: Contribuc1,611 a la
historia de un concepto (VII, 23-33) dona algunes notes sobre el problema del
parentiu de les llengues i de la seva relacio amb el substrat i l'adstrat.
La fonologia es representada per uns magnifies treballs d'AMADo ALONSO,
prou coneguts, en els quals continua la labor iniciada en la RFH2 per fer
la historia de la pronunciacio medieval i del seu pas a la moderna ;' citem :
Trueques de sibilantes en antiguo espanol (I, 1-12) ; Examen de las noticias
de Nebrija sobre antigua pronunciaci6n castellana (III, 1-82) ; La pronunciaci6n
francesa de la 9 y de la z espanolas (V, 1-37) ; Formaci6n del timbre ciceante
en la c , z espanola (V, 121-172, 263-312). - Relacionat amb aquest terra, JUAN
COROMINAS, Para la fecha del yeismo y del lleismo (VII, 81-87) dona noticia
d'un curios brot de ieisme a les zones d'Arago i veines en els Iiltims segles
de 1'Edat mitjana, que no va arribar a consolidar-se. - GIANFRANCO CONTINI,
Sobre la desaparici6n de la correlaci6n de sonoridad exn casteUano (V, 173-182),
fa un estudi d'evolucio diacronica, no gaire recixit. - DAMASO ALONSO, ALONSO
ZAMORA VICENTE i MARIA JOSEFA CANELLADA DE ZAMORA estudien Vocales anda-
luzas : Contribuci6n at estudio de la Jonologia peninsular (IV, 209-230), referent
al vocalisme de l'Andalusia oriental, en el qual hom distingeix almenys vuit
vocals. - En el mateix camp de la dialectologia, ALONSO ZAMORA VICENTE,
De geografia dialectal: -ao, -au en gallego (VII, 73-8o), delimita la frontera
linguistica d'ambdos tractaments de -ANUS.
Els estudis morfologics i sintactics es limiten a dos . ANGEL ROSENBLAT,
El genero de los compuestos (VII, 95-112), estudia els composts de substantiu
i de prefix, de substantiu i d'adjectiu, de dos substantius, de verb i de subs-
tantiu, i composts diversos, i observa la primacia del masculi sobre el femeni,
generalnlent genere derivat. - JUAN M. LOPE BLANCH, Construcciones de i1ifi-
nitivo (X, 313-336), tracta de setze construccions d'infinitiu, molt comunes a
l'espanyol, omeses a la majoria de gramatiques castellanes de facil consulta,
tot i que la majoria d'olles son locucions formades durant 1'Edat mitjana i el
Segle d'Or.
Els estudis etimol6gics i lexicografics son molt nombrosos. JUAN COROMINAS,
Notas de linguistica ftalo-hispanica, con ocasi6n de dos libros nuevos (X,
137-186), eolnenta el Vocabolario etimologico ilaliano d'ANGELICO PRATI i la
Historische Grammatik der italianisciien Sprache and ihrer Mundarten de
GERHARD ROHLFS, fent abundoses rectificacions, observacions i precisions, amb
constants referencies al DCEC. - Del substrat mediterrani occidental, se
n'ocupen VITTORIO BERTOLDI, La Iberia en el substrato etnico-lingiiistico del
Mediterrdneo occidental, que estudia, per mitja de la toponimia, I. Los nombres
del alcornoque ; II. Cuniculus ; III. Plumbus, Galena, Minium (I, 128-147) ;
RAMON MENBNDEZ PIDAL, Sufijos dtonos en el Mediterrdneo occidental (VII, 34-55)
intenta de mostrar que '-ar, el sufix mes important, forma amb '-an, '-at
i '-ag un conjunt morfologic, arrelat a la Mediterrania occidental ; HENRY i
RENEE KAHANE i ANDREAS TIETZE, El termino mediterrdneo Jaluca (VII, 56-62)
2. Cf. ibid., 325-
3. Veg. AMADO ALONSO, De la pronunciaci6n medieval a la moderna en espariol,
I (Madrid 1955) ; el volum segon que s'ha de publicar, com 1'anterior, a cura de Rafael
Lapesa , epeara no ha sortit.
199


"Nueva Revista de Filología Hispánica". Vols. I (1974), II (1948), III (1949), IV (1950), V (1951), VI (1952), VII (1953), VIII (1954), IX  (1955), X (1956). México, El Colegio de México. 216 pàgs. ; 414 pàgs. ; 428 pàgs. 436 pàgs. ; 466 pàgs. ;

"Nueva Revista de Filología Hispánica". Vols. I (1974), II (1948), III (1949), IV (1950), V (1951), VI (1952), VII (1953), VIII (1954), IX (1955), X (1956). México, El Colegio de México. 216 pàgs. ; 414 pàgs. ; 428 pàgs. 436 pàgs. ; 466 pàgs. ;

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert