Introducció a les Jornades de la Indústria tèxtil a Mollet on es repassa el procés d’industrialització del país amb l’evolució de la indústria tèxtil i els can· vis que va aportar a la societat en els seus inicis, així com les diverses etapes fins a la situació actual

Arimon, G.

Bertran, J.

Macià, M.C.

Securún, R.M.

Suàrez, M.À.

Ventura, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 NOTES, 30
75
A Mollet, la indústria tèxtil té uns 
orígens força primerencs (mitjan segle 
XIX), per bé que  inicialment modes·
tos que no es poden comparar amb la 
llarga i important tradició industrial 
i protoindustrial d’altres poblacions 
vallesanes, com Sabadell o Terrassa, 
la indústria tèxtil molletana impulsa 
la industrialització i modernització de 
Mollet i del Baix Vallès.
La primera referència industrial a 
Mollet la trobem en el volum XI del 
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de 
España y sus posesiones de Ultramar, de Pas·
cual Madoz, una obra enciclopèdica 
publicada entre 1845 i 1850. Madoz 
parla de l’existència “d’una fàbrica de 
teixits de cotó” però no en diu ni el 
nom ni la ubicació.
Al llarg de la segona meitat del s. 
XIX tenim constància documental de 
l’existència d’un altra indústria tèxtil. 
Sabem que la fàbrica de cotó de Fran·
cesc Mateo estava situada al c/Migdia 
núm. 4, va funcionar del 1861 fins 
el 1877, i tenia deu telers manuals 
amb llançadora. Uns anys més tard, 
el 1893, es torna a obrir una fàbrica 
de cotó al mateix lloc, amb el nom de 
Guardiola Hermanos e Hijos. Tenia sis 
telers comuns amb llançadora i va tan·
car definitivament l’any 1899.
La primera indústria significativa 
del sector és El Cotó (1871·1963)1, 
també coneguda com el Vapor Vell i, 
en la seva darrera època com a Texal. 
És també la primera fàbrica a Mollet 
que incorpora el vapor com a font 
d’energia. Els anys més importants del 
Cotó van ser de finals del s. XIX fins a 
mitjan primera dècada del s XX
Al llarg de tot el segle XIX, el tèxtil 
molletà i vallesà es va centrar en els 
teixits de cotó. Amb el canvi de segle, 
Mollet trenca aquesta tradició. Tot just 
l’any 1900, s’instal·la una empresa 
important de teixits de seda, coneguda 
popularment com a Can Fàbregas i, en 
els darrers temps, com a Sedunion. Per 
tant, la presència d’una empresa sede·
ra va ser una novetat i, amb el pas del 
temps, un tret diferencial entre Mollet 
i la resta del Vallès, dedicat a la indús·
tria cotonera.
Can Fàbregas·Sedunion2 (1900·
2001) es converteix en l’empresa tèx·
til més important de Mollet, tant en 
nombre de telers i treballadors com en 
la llarga trajectòria (101 anys). Tretze 
anys més tard del naixement de Can 
Fàbregas es funda una segona sedera, 
que competeix amb importància amb 
la primera i consolida el tret diferen·
cial seder de Mollet. Es tracta de Can 
Mulà (1913·1971)3, que en els darrers 
temps també es coneix com a Itisa.
El tèxtil a Mollet. 
Orígens i singularitats
Glòria Arimon, Jordi Bertran, M. Carme Macià, 
Rosa M. Securún, M. Àngels Suárez, Joan Ventura 
ARIMON, G.; BERTRAN, J.; MACIÀ, M.C.; SECURÚN, R. M.; SUÁREZ, M. À.; VENTURA, J. (2015). El tèxtil a Mollet. Orígens i singularitats, pàg. 73-77
1 Vegeu SUÁREZ (2015). Història del Cotó. Mollet del Vallès, 1871·1963. Notes, volum 30
2 Vegeu SUÁREZ (2004). De Can Fàbregas a Sedunión. Notes, 19: 213·230; i SUÁREZ (2015). Breu 
recorregut històric per Can Fàbregas – Sedunion. Mollet del Vallès, 1900·2001. Notes, volum 30
3 Vegeu SECURÚN (2015). La fàbrica de Can Mulà en el record de la gent. Mollet del Vallès,1913·1971. 
Notes, volum 30
 NOTES, 30
76
Can Mulà, a més, presenta una 
gran singularitat respecte a la resta 
d’empreses instal·lades fins aquell 
moment a Mollet. Totes les iniciatives 
industrials anteriors havien vingut de 
fora, sobretot de la mà d’industrials 
barcelonins, que trobaven en Mollet 
una major competitivitat. En canvi, 
Can Mulà és una iniciativa 100% mo·
lletana, impulsada per un dels per·
sonatges més influents del Mollet de 
l’època: Frederic Ros i Sallent (1875·
1956)4.
L’elecció dels industrials barcelo·
nins per instal·lar les seves fàbriques 
a Mollet respon sobretot a la ubicació 
estratègica de la població. La proxi·
mitat a Barcelona i les bones vies de 
comunicació són fonamentals. L’any 
1837 es construeix la nova carretera, 
que reforça l’antic camí Ral; el 1854 
arriba el ferrocarril de França, el 1880 
el del Calderí i el 1886 el del Nord. 
Mollet tenia sòl disponible de fàcil 
edificació, aigua abundant (provinent 
sobretot de pous i mines) i un mi·
croclima favorable, amb una humitat 
ambiental elevada, tan necessària per 
a la teixidura i la manipulació del fil. 
A més, el sòl era més econòmic que a 
Barcelona i la mà d’obra també resul·
tava més barata i era menys conflicti·
va, perquè no hi havia tradició indus·
trial ni sindicalista.
Amb Can Mulà, Can Fàbregas i el 
Cotó s’inicia una època de prosperitat 
industrial que només es veu truncada 
breument per la guerra, tot i que la 
recuperació és ràpida i s’assoleixen 
els nivells de màxima productivitat 
durant les dècades del cinquanta i sei·
xanta, quan el nombre total de treba·
lladors és d’unes 1.400 persones, la 
majoria dones (cal tenir en compte 
que l’any 1950 Mollet del Vallès tenia 
6.614 habitants). 
A partir de 1940 s’hi suma la pro·
ducció a domicili, en petits tallers o 
en indústries familiars5. Aquest model 
tindrà el seu màxim exponent durant 
els anys cinquanta i seixanta, amb 12 
empreses en funcionament, que pro·
dueixen una gran diversitat de pro·
ductes i donen feina a més d’un cen·
tenar de persones. Les més importants 
són Rayalse, Tèxtil Mollet i Les Alfom·
bres (Herederos de J. Canals). També 
cal destacar, per la llarga trajectòria 
de més de 60 anys, les Cintes (1942·
2004), que va ser el primer petit taller 
que va obrir portes i també el darrer 
en tancar.
Les dècades dels anys seixanta i se·
tanta es viu la gran crisi del tèxtil. Can 
Mulà tanca el 1971, però Can Fàbregas 
s’associa amb Batlló l’any 1973, amb 
el nou nom de Sedunión, i resisteix 
amb força fins el 2001. Alhora, dues 
empreses importants del Barcelonès 
s’instal·len a Mollet6: Shappe·tex, més 
endavant Texlene (1963·1981), relaci·
onada amb La Seda de Barcelona i La 
España Industrial (1972·1981). L’ar·
ribada d’aquestes dues empreses i la 
modernització de Sedunión permeten 
que a principis de la dècada del setan·
ta encara hi hagi unes 1.200 persones 
ocupades en el sector tèxtil. Malgrat 
la forta crisi, encara a la dècada del 
vuitanta, obren portes tres petites em·
preses, dues de les quals –Cosmos de 
Tints i Aprestos y Acabados Mollet– 
aprofiten part de les instal·lacions de 
La España Industrial que havia tan·
cat el 1981. Sedunión tanca el 2001, 
les Cintes el 2004 i Cosmos de Tints 
el 2007. Avui no hi ha cap indústria 
tèxtil en funcionament a Mollet. 
4 Vegeu ARIMON (2015). Frederic Ros Sallent i Mollet del Vallès. Notes, volum 30
5 Vegeu MACIÀ (2015). Tallers familiars i petites indústries tèxtils a Mollet del Vallès. Notes, volum 30
6 Vegeu MACIÀ (2015).  Els darrers batecs del tèxtil a Mollet del Vallès: Shappe·tex (Texlene) i La 
España Industrial. Notes, volum 30
Glòria Arimon, Jordi Bertran, M. Carme Macià, Rosa M. Securún, M. Àngels Suárez, Joan Ventura
 NOTES, 30
77
1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
Francesc Mateo
El Cotó
Can Fàbregas
Can Mulà
Les Cintes
Miquel Rabasó
Àngel Cuní
Indústries Defaus
Rayalse
Germans Sanmartí
Tèxtil Mollet
Joan Margarit i Josep Comellas
Can Gonzalvo
Manel Tarrats
Els Visillos
Les Alfombres
Shappe-tex
La España 
Insdustrial
Tejidos Sanchez Diaz
Aprestos y Acabados Mollet
SA Cosmos de Tints
Guardiola Hermanos e Hijos
?
1 – 10
11 – 20
21 – 50
Tallers familiars i 
petites fàbriques
Fàbriques mitjanes i grans
185 El Cotó
300 Shappe-tex
400 La España Industrial
500 Can Mulà
625 Can Fàbregasno
m
br
e 
m
àx
im
 d
e 
tre
ba
lla
do
rs
 c
on
eg
ut
no
m
br
e 
m
àx
im
 d
e 
tre
ba
lla
do
rs
 c
on
eg
ut
Figura 1. Cronologia de la indústria tèxtil de Mollet del Vallès on s’indica la importància de cada 
empresa en funció del nombre màxim conegut de treballadors. Jordi Bertran
El tèxtil a Mollet. Orígens i singularitats
Badalona >
Av
.  
   
   
   
   
   
   
 J
au
m
e 
   
   
I
Av.         Badalona
R
am
bla
Nova
R
am
bl
a
Po
m
pe
u
Fa
br
a
C.        Berenguer       III
Balmes
la
Rambla
Parc de les Pruneres
Av.              Rafael
C.       Gaietà
Vínzia
Av.     Caldes    de    Montbui
C. 
    A
nse
lm 
     
Cla
vé
< 
Ba
rc
el
on
a
11
C.      Enric     Morera
Av
.  
   
   
Te
ixi
do
re
s
Av
.  
    
 Ja
um
e  
    
 I
Via
    
    
    
  R
on
da
Av
.  
   
   
  C
ald
er
ó
Ro
nd
a 
   
   
  d
’O
rie
nt
Parc
de la 
Farinera
Gr
an
oll
er
s /
 G
iro
na
 >
Av
.  
   
   
   
   
Bu
rg
os
Parc de
Can
Mulà
Casanova
3a
3b
4a
4c
9
5b
19
12
16
15
7
10 6
Vic
 >
2
14
13
Av
.  
   
 L
lib
er
ta
t
5a 1
Ronda
de
< 
Ba
rc
elo
na
 / 
Ae
ro
po
rt
< U
AB
 / M
art
ore
ll
< 
Ba
rc
elo
na
Gi
ro
na
 >
Farinera
el
   
Be
sò
s
Gir
ona
 >
< B
arc
elo
na
alt
a 
ve
loc
ita
t
Vic
 >
< B
arc
elo
na
4b
Plaça 
Pau 
Casals
Parc de la 
Creueta
C
.  
   
   
Jo
an
   
   
   
M
ar
ag
al
l
Av
.  
   
   
  B
ur
go
s
Av.      Rafael      
Casanova
Parc
dels Colors
17
17
3a
3b4b
4c
20 2118
8
0 100 m
Zona urbana / centre
Zona de vianants
Zona verda
Espai d’interès natural de Gallecs
Zona industrial
Ferrocarril
Principals indústries tèxtils
 NOTES, 30
79
El tèxtil a Mollet. Orígens i singularitats
? Nom i ubicació desconeguts. Segons el Diccionari geogràfic de Madoz, abans de 1845 ja existia una fàbrica de cotó a Mollet.
1 Francesc Mateo (1861-1875) | Guardiola Hermanos e Hijos (1893-1899)
2
El Cotó = Vapor Vell (1871-1963): Claudio Arañó Arañó (1871·1877), Claudio 
Arañó y Compañía (1877·1884), Viuda e Hijos de Claudio Arañó (1884·1885), 
Sucesores de Juan Tomàs Vallvé (1885· 1905), Viuda e hijo de José Fusté Saladrigas 
(1919·1933), Fábrica de tejidos de algodón Isidoro Valls (1934·1943), Texal SA 
(1944·1963)
3
Can Fàbregas (1900-2001): a) Cayetano Fàbregas Rafart (1900·1944), Juan Fà·
bregas Jorba e Hijos (1944·1958), Sederias Jorge Fàbregas SA (1958·1972);  b) 
Sedunion SA (1973·2001)
4
Can Mulà (1913-1971): a) Arimany y Griñau (1913·1915) i Guiñau y Ros (1915·
1923); b) Ros y Campañá (1923·1931), Sedas Ros Campañà SA (1931·1948), In·
dustria Tèxtil Ibèrica SA = Itisa SA (1948·1971); c) torre de Can Mulà, antiga resi·
dència de la família Ros, avui biblioteca i parc de Can Mulà
5
Les Cintes = Cintas Marol (1942-2004): a) Oliveras y Martí (1941·1949), Oliveras 
y Martí SL (1949·1961), Jacinto Oliveras Lapasset (1961·1950); b) Jacinto Oiveras 
Lapasset (1950·1968), Jacinto Oliveras SL (1968·1972), Jaime Oliveras Argelaguet 
(1972·2004)
6 Miquel Rabasó SL (1951?-1960)
7 Àngel Cuní (1952-1959)
8 Indústries Defaus SL (1952-1961?)
9 Rayalse SL (1954-1972?)
10 Germans Sanmartí (1955-1960?)
11 Tèxtil Mollet (1956-1989): Tèxtil Mollet SL (1956·1961), Tèxil Mollet de Pau Martí (1961·1974?), Teixits Mollet SA (1974?·1989)
12 Joan Margarit i Josep Comellas (1957-1960)
13 Can Gonzalvo = Tèxtil Gelpí (1957-1969?)
14 Manel Tarrats (1957-19??)
15 Els Visillos = Cortinatges Josep Colomer (1959-1974)
16 Les Alfombres = Herederos de J. Canals SL (1961?-1984)
17 Shappe-tex = Terlenka = Texlene (1963-1981): Fitex SA = Fibras Texturadas SA (1963·1966), Schappe·tex SA (1966·1973), Texlene SA (1973·1981)
18 La España Industrial SA (1972-1981)
19 Tejidos Sánchez Díaz SA (1981?-1990): Hermanos Sánchez Díaz, SA (1981?·198?), Tejidos Sanchez Diaz SA (198?·1990)
20 SA Cosmos de Tints (1982-2007) [ocupa una part de les instal·lacions de La España Industrial]
21 Aprestos y Acabados Mollet SA (1983-2001) [ocupa una part de les instal·lacions de La España Industrial]
Figura 2. Mapa de les empreses tèxtils de Mollet del Vallès. Jordi Bertran
Badalona >
Av
.  
   
   
   
   
   
   
 J
au
m
e 
   
   
I
Av.         Badalona
R
am
bla
Nova
R
am
bl
a
Po
m
pe
u
Fa
br
a
C.        Berenguer       III
Balmes
la
Rambla
Parc de les Pruneres
Av.              Rafael
C.       Gaietà
Vínzia
Av.     Caldes    de    Montbui
C. 
    A
nse
lm 
     
Cla
vé
< 
Ba
rc
el
on
a
11
C.      Enric     Morera
Av
.  
   
   
Te
ixi
do
re
s
Av
.  
    
 Ja
um
e  
    
 I
Via
    
    
    
  R
on
da
Av
.  
   
   
  C
ald
er
ó
Ro
nd
a 
   
   
  d
’O
rie
nt
Parc
de la 
Farinera
Gr
an
oll
er
s /
 G
iro
na
 >
Av
.  
   
   
   
   
Bu
rg
os
Parc de
Can
Mulà
Casanova
3a
3b
4a
4c
9
5b
19
12
16
15
7
10 6
Vic
 >
2
14
13
Av
.  
   
 L
lib
er
ta
t
5a 1
Ronda
de
< 
Ba
rc
elo
na
 / 
Ae
ro
po
rt
< U
AB
 / M
art
ore
ll
< 
Ba
rc
elo
na
Gi
ro
na
 >
Farinera
el
   
Be
sò
s
Gir
ona
 >
< B
arc
elo
na
alt
a 
ve
loc
ita
t
Vic
 >
< B
arc
elo
na
4b
Plaça 
Pau 
Casals
Parc de la 
Creueta
C
.  
   
   
Jo
an
   
   
   
M
ar
ag
al
l
Av
.  
   
   
  B
ur
go
s
Av.      Rafael      
Casanova
Parc
dels Colors
17
17
3a
3b4b
4c
20 2118
8
0 100 m
Zona urbana / centre
Zona de vianants
Zona verda
Espai d’interès natural de Gallecs
Zona industrial
Ferrocarril
Principals indústries tèxtils


El tèxtil a Mollet. Orígens i singularitats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert