Presentació del Centre d'Estudis d'Història Contemporània i  especificació dels fons que conserva. Dificultats del fons d'Història  Contemporània. Exposició de les característiques de la classificació  pròpia adoptada i valoració

Pintó Fàbregas, Roser

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
mLa classifícació
del Centre d'Estudis
d'História Contemporánia /
Biblioteca Figueras
per Roser Pintó Fábregas
Presentado del Centre d'Estudis d'História Contemporánia i
especificado deis fons que conserva. Dificultáis de classificació del
fons d'História Contemporánia. Exposició de les característiques de
la classificació propia adoptada i valoració.
• PRESENTACIÓ
El 1967 es comenta a formar una biblioteca-arxiu especialitzada en historia
d'Espanya del segle XX, sota el patronatge de Josep M. Figueras i, en principi,
d'ús privat.
El 1971, en ampliar-se considerablement el seu fons, s'instaHá en un local mes
ampli —carrer de Numáncia, 101-105— i es funda el Centre d'Estudis d'História
Contemporánia amb la fmalitat d'atorgar ajuts de treball i de patrocinar publica-
cions, amb la cooperado d'un Consell Assessor inicialment format per Josep
M. Bricall, Isidre Molas, Josep Termes i Josep Fontana.
El 1978, Josep M. Figueras dona la seva biblioteca-arxiu a la ciutat de Barcelo-
na i crea la Fundació Figueras/Centre d'Estudis d'História Contemporánia; arran
d'aixó, s'instaHá en un local mes espaiós, Tactual, al carrer del Marqués de Sent-
menat, 35-37.
61
ROSER PINTÓ La classificació del Centre d'Estudis d'História Contemporánia
El 1980 es va rebre el fons de l'Institut d'Economia Americana, constituí! per
uns 25.000 volums, i un gran nombre de revistes i de material d'arxiu, la qual
cosa obligava a fer una nova ampliació del local, com també a negociar un ajut
institucional per a catalogar el nou fons, que es va canalitzar a través de la Gene-
ralitat de Catalunya, amb la qual se signa un conven! d'adscripció a l'Arxiu Na-
cional de Catalunya el 1981.
El Centre es constituí'!, dones, per dos fons clarament diferenciáis: el d'Histó-
ria d'Espanya, l'inicial i en expansió continua, i el d'História d'América, com
a fons tancat especialitzat básicament en historia económica, que va des de finals
del segle passat fins ais anys cinquanta principalment, i molt escadusserament
fms ais setanta; d'aquest fons, que no presenta problemes de classificació, única-
ment cal remarcar que es troba en preces de catalogado —a finals de 1988 s'ha-
vien cataloga! 8.344 volums— i que disposa deis següents catálegs:
— Alfabétic d'autors.
— Sistemátic de matéries (seguint la CDU, edició de Madrid, IRANOR, 1975).
El fons especialitzat en Historia d'Espanya contemporánia está diferencial en
tres seccions: Biblioteca, Hemeroteca i Arxiu.
L'Hemeroteca, amb 4.003 títols a finals de 1988, es nodreix fonamentalment
de premsa política i cal subratllar la importancia del bloc de premsa comarcal,
adquirit a l'impressor Esteve de Vilafranca, i les publicacions en llengües hispá-
niques editades fora de l'Estat, com son: «La Llumanera de Nova York», «Cata-
lonia», «Galeuzca», «Foe Npu», etc.
De l'Arxiu, que es configura! per material imprés i no-imprés, cal distingir-ne
els arxius personals, que son tractats com un tot autónom i deis quals destaquen
l'Arxiu d'Ángel Ossorio, el de Ramón Porqueres i el de Pere Mestres; i les series
documentáis, amb una coHecció de 6.813 cartells —especialment valuosa peí fons
de la Guerra Civil— i els 12.702 fulls politics comptabilitzats fins avui.
Centrant-nos en la secció de Biblioteca, cal dir que actualment consta de 29.544
volums i que disposa deis catálegs següents:
— Alfabétic d'autors.
— Sistemátic de matéries (que segueix una classificació propia).
— índex al catáleg sistemátic de matéries.
Es destacable la coHecció de J. Puig Arnaus, especialitzada en anarquismo
i exili, i la d'H.H. Southworth, sobre la República i la Guerra Civil.
• PROBLEMES DE CLASSIFICACIÓ DEL FONS
En créixer el fons de la biblioteca i en passar a ser d'abast public, Tactual di-
rectora i fundadora, Maria Capdevila, va veure la necessitat d'establir-hi una or-
denado lógica. Pensá, en principi, de recorrer a un alfabétic de matéries, pero
aquesta via dispersava nocions connexes alhora que dificultava la tria deis epí-
grafs i, dones, feia necessari l'ús de molts reenviaments. Aleshores escollí una
classificació sistemática compromesa amb la tradició i d'ús generalitzat arreu de
les biblioteques catalanes: la CDU; una classificació sistemática que, a mes, com-
62
Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
portava uns avantatges deriváis de la uniformització de classifications de cara
ais usuaris, i també per la compatibilitat amb 1'automatització.
En intentar d'aplicar-la, pero, va veure que gairebé tot el camp d'acció carre-
gava el 946.0 «19» i el 32, mentre que el que quedava distribuí! en altres números
prácticament només era un 10 %. Així, dones, desestima Faplicació de la CDU
i opta per connectar amb aquellas biblioteques especialitzades de la nostra bran-
ca, que óbviament havien hagut d'afrontar el mateix problema.
Es van consultar l'International Instituí voor Sociale Geschiedenis, d'Amster-
dam, i la Bibliothéque de Documentation Contemporaine, de Nanterre; es va
poder constatar que aquests centres tampoc no podien aplicar la CDU ni altres
classifications estándards i que, en conseqüéncia, n'havien hagut d'idear una que
s'adaptés al seu fons.
En realitat, pero, no van servir com a model: la de Nanterre era excessiva-
ment simple i poc lógica; la d'Amsterdam, per la seva banda, era molt mes com-
pleta i ben estructurada, i especialment interessant el tractament de l'anarquisme,
amb tot, la rigidesa de Festructuració lógica era massa dominant, alhora que
s'allunyava notablement de la realitat.
Al capdavall, dones, la situació tornava a ser la del comencament, a pesar que
aquests contactes ratificaven una decisió en la hnia de crear una classificació propia
adaptada al fons bibliográfic.
• CLASSIFICACIÓ PROPIA
Es va pensar en fer una classificació que estigués en funció del material a clas-
sifícar, i es va creure oportú d'adoptar els principis basics de la CDU amb una
serie de requisits condicionadors:
1. Sistema ciar, simple i racional.
2. Nombrases subdivisions que permetessin ampliations, ates que el nostre fons
—historia contemporánia— es perspectiu: es viu, s'amplia i es modifica cons-
tantment.
3. Que servís per a classificar no només llibres, sino també, en el futur, revis-
tes, material d'arxiu i material no-imprés.
4. Que coincidís amb el topográfic.
S'inspiraren en Dewey a l'hora de repartir tota la biblioteca en deu classes —
del O al 9—, les quals van ser interpretados pensant en el fons que en aquell mo-
ment tenia la biblioteca.
Es va donar un número introductori —el O—, uns números globalitzadors al
final —del 6 al 9— i es van deixar els centrals —de l'l al 5— per ais períodes
histories que son materia a tractar; el repartiment queda així:
0— Generalitats
1— Antecedents
2— Restauració
3— II República
4— Guerra Civil
63
ROSER PINTÓ La classificació del Centre d'Estudis d'História Contemporánia
5— Espanya de Franco
6— Ciéncies Socials
7— Forces Polítiques
8— Art. Literatura. Esport
9— Arqueología. Geografía. Biografíes
Com podem comprovar, no es va preveure, en canvi, cap número reservat
al postfranquisme, i ates que la nostra biblioteca es un fons obert i la materia
a tractar en dinamisme permanent, es va haver de resoldre aquesta mancanca
amb la creació d'un alfanuméric: A5 Joan Caries (1975-...)... solució que no sol-
venta, pero, d'altres problemes futurs.
També s'agafa de la CDU el principi deis números decimals, ja que aquesta
estructura permet que un número determinat sigui subdividit indefinidament.
Es van agafar, dones, les subdivisions analítiques, pero no les subdivisions co-
munes ni els signes auxiliars complementaris; aixó simplifica molt les signatu-
res i fa mes fácil la comprensió per part dels lectors, alhora que es molt mes
práctic de cara a la ubicació i l'ordenació del material. S'utilitza el sistema de
subdivisió jerárquica, que es regeix peí principi de la subordinado lógica, tam-
bé inspirat en la CDU; es a dir, que a un concepte suficientment ampli es poden
subordinar altres conceptes que abracen una part del concepte superior, per
exemple:
4 Guerra Civil
43 Historia militar
.7 Campanyes i batalles
.71 Campanya del Nord
.72 Campanya d'Aragó
etc.
Es va intentar de fer una classificació pragmática enfocada ais llibres, post-
coordinada; dit altrament, que parteix d'un material viu i que permet d'anar creant
números nous.
A part dels fonaments en la CDU, també es van inspirar, encara que d'una
manera global, en Vickery, pero sense aplicar-hi facetes; n'aplegaren els següents
principis logics, que d'altra banda i en un sentit estríete no son própiament vic-
kerians:
1. Anar del mes simple al mes complex.
2. Seguir un ordre espacial (de prop a lluny).
3. Teñir un criteri cronológic (d'antic a modern).
4. Aplicar l'ordenació alfabética.
La classificació globalment es obra de Maria Capdevila amb la coHaboració
de Concepció Martínez, llevat d'alguns punts especialment conflictius, que van
ser resolts pel Consell Assessor; concretament, el 7 —Forces Polítiques— es obra
d'Isidre Molas, el 6 —Ciéncies Socials—, específicament la part d'economia,
es de Josep M. Bricall i l'l —Antecedents (1808-1874)— es de Josep Fontana.
Tot aixó es complementat amb una guia al servei del public de les taules de
la classificació i amb un índex alfabétic de matéries que remet a la classificació
sistemática. L'índex també es útil per a relacionar nocions inconnexes en el sis-
temátic, per exemple:
64
Revista de Biblioteconomia i Documentado Í T E M Núm 4 Gener - Juny 1989
Memories personals
(1808-1874) v. 10.6
(1874-1931) v. 20.6
(1931-1936) v. 30.5
etc.
Es confecciona! amb epígrafs senzills i, quan ha estat possible, se n'han elimi-
nat els subepígrafs.
• RESULTÁIS
La classificació té poques deficiencies teóriques; tal vegada la mes important
es l'oblit ja esmentat referent a l'apartat A5 —Joan Caries—, com també alguns
defectes mes o menys tangibles... el desdoblament deis partits histories i actuals,
per exemple:
78. Partits nacionals
.1 Catalunya (1800-1939)
.11 Lliga Regionalista. Lliga Catalana
.12 Unió Democrática (v. també 78.214)
.13 Acció Catalana
.14 Esquerra Republicana (v. també 78.223)
.15 Estat Cátala (v. també 78.252)
.16 Partit Cátala Proletari
.17 PSUC (v. també 78.241)
etc.
... que mes endavant tornem a trobar repetíts:
78.2 Catalunya (1939-...)
.24 Comunisme
.241 PSUC
Aixó no obstant, si valorem la classificació integralment, podem dir que es
caracteritza per la seva gran utilitat i practicitat, per la seva multitud i sobrietat.
Mes encara, en coincidir la signatura amb el topográfic, es constitueix en una
eina operativa que aconsegueix el propósit de base: l'ordenació sistematitzada
dels documents i la facilitat d'organització deis llibres en els prestatges correspo-
nents; la qual cosa es deguda, com ja hem dit, a la simplicitat d'unes signatures
exemptes de subdivisions comunes i a la brevetat de les analítiques, que mai no
superen les tres xifres.
Quant al public usuari, hem de dir que s'hi familiaritza rápidament. Pregun-
táis els nostres lectors sobre quins catalegs consultaven, les enquestes van deter-
minar que el de menys utilització es el de premsa, que només es manipulat per
un 25 % dels lectors. Respecte al calaleg d'autors i el de matéries, els resultáis
estableixen que l'ús es del 100 %; val a dir, pero, que les preferéncies i/o tenden-
cies d'ús indiquen un 60 % a favor del d'aulors i un 40 % del de maléries. Peí
que fa a Faccessibililat al cataleg de matéries, el 75 % deis enquestals va respon-
65
ROSER PINTÓ La classificació del Centre d'Estudis ¿'Historia Contemporánia
dre que se serveixen de l'índex alfabétic d'autors, mentre que el 25 % restant
utilitza les taules sistemátiques.
La veritat es que aquests resultáis son forca encoratjadors, tenint en compte
l'ús que es fa del cataleg sistemátic en la majoria de les biblioteques. I respecte
a l'índex alfabétic de matéries, que normalment serveix perqué el lector consulti
al cataleg sistemátic d'una manera indirecta, com hem vist en el resultat de les
enquestes, certamen! compleix aquesta fmalitat, pero cal precisar que només fa
un parell d'anys que disposem d'aquest índex i que es va confeccionar mes amb
la intenció d'oferir un bon servei que no pas perqué fos una necessitat peremptó-
ria de l'usuari.
Finalment afegirem també que la Brandéis University de Waltham fa servir
el nostre sistema de classificació; aquesta biblioteca té un fons aproximat de 7.000
volums de la Guerra Civil i es van trabar que el sistema de la Library of Con-
gress no era prou detallat per classificar el seu fons, de manera que van contac-
tar amb nosaltres 1'any 1986 per demanar-nos la nostra classificació i Than adoptada
des del mes d'abril de 1987, «per la riquesa en details que ofereix i perqué permet
d'acomodar la totalitat deis llibres».
66


La classificació del Centre d'Estudis d'Història Contemporània/Biblioteca Figueras

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert