Alturo i Perucho, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JESÚS ALTURO I PERUCHO
EL JUDICI CRÍTIC I UNES CORRECCIONS LITERÀRIES
FETES AL LLIBRE DE POEMES LAETARE
DE MN. PERE RIBOT PER PART DE MN. JAUME BARRERA,
CENSOR ECLESIÀSTIC
La transmissió dels missatges, des que es conceben en la ment dels
emissors fins que arriben a la dels receptors, és un procés molt com-
plicat que ha de vèncer no pocs obstacles interns i externs.1 Entre
aquests darrers no n’és un de menor, certament, la censura, que sovint
intervé com a «coautora» del missatge finalment emès per les modifi-
cacions que imposa; en general, a pitjor, però qualque vegada també a
millor. I en aquesta ocasió voldria referir-me a un d’aquests casos, no
debades protagonitzat per dos il.lustres intel.lectuals i conscients ecle-
siàstics; i és que el censor fou Mn. Jaume Barrera2 i el censurat Mn.
Pere Ribot, en la seva obra primerenca Laetare, conclosa quan sols te-
nia 26 anys, el que li valgué, segons que sembla, una bona acollida de
la crítica i ser rebut com el «Claudel de Catalunya».3
Mn. Barrera (1879-1942), exreligiós exclaustrat, fou un sacerdot
d’una vastíssima cultura, tant eclesiàstica com profana, amplament
reflectida en la seva activitat com a crític literari, que va desenvolu-
par sobretot a les pàgines del diari tradicionalista «El Correo Cata-
lán», en la seva secció cultural, particularment en la pàgina setmanal
de lletres en català, dirigida per ell de 1912 a 1936. Però el Dr. Bar-
rera destacà també com un molt eficaç i zelosíssim censor de la cú-
Llengua & Literatura. Núm. 19 (2008), ps. 345-350 DOI: 10.2436/20.2502.01.28
1. Recentment he posat en relleu algunes de les dificultats de tot acte de comuni-
cació en el meu treball Los mensajes del libro, «Codicología. Boletín de la Sociedad Es-
pañola de Ciencias y Técnicas Historiográficas», núm. 1 (2003), ps. 27-40.
2. Sobre aquest notable personatge espero poder donar més detalls aviat en el meu
llibre Jaume Barrera i Escudero, crític literari i censor de llibres (en curs de publicació).
Vegeu ara el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. I (Barcelona 1998),
ps. 239-240.
3. Així ho conta el mateix Mn. Ribot a l’entrevista continguda en el llibre de J. SU-
BIRÀ, Capellans en temps de Franco (Barcelona, 1996), p. 41, on, per cert, no se’ns diu
res sobre la intervenció de Mn. J. Barrera que ara reporto.
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 345
ria eclesiàstica de Barcelona, en què dictaminà de manera especial
sobre obres de caràcter literari i històric. En tots els seus informes el
veiem guiat tothora per un judici equànime i entenimentat, i per la
seva plena consciència de sacerdot, en tot moment al servei fidel de
l’Església; hom pot afirmar que dugué sempre a terme la seva tasca
amb gran professionalitat i sentit ètic. I ni cal dir com seria d’injust
de judicar aquesta activitat seva amb punts de vista actuals tan con-
traris a tota censura que no provingui del propi criteri de l’autor.
Distingue tempora et concordabis mores, ens aconsella la saviesa dels
antics.
Les obres literàries, com acabo de dir, passaven la censura ecle-
siàstica normalment pel sedàs del judici del Dr. Barrera, no debades
ell mateix poeta, sobretot des de 1926, en què rebé el nomenament
oficial de censor, fins al 1942, any del seu traspàs. Hom conserva la
documentació que acredita el nomenament de Mn. Barrera com a
censor el 19 de novembre de 1926, aleshores professor del Seminari
Conciliar, i sabem que, abans de començar a exercir aquest càrrec, tal
com era obligat, «de rodillas y poniendo oportunamente la mano so-
bre el libro abierto de los Santos Evangelios» va haver de llegir «ínte-
gramente con clara e inteligible voz las respectivas fórmulas de la (...)
Profesión de fe y juramento antimodernista», i, després, les va haver
de subscriure amb la seva signatura autògrafa, tal com en queda
constància en l’acta signada també pel canceller-secretari de la Cam-
bra del Bisbat de Barcelona, Dr. Francesc M. Artells, delegat pel bis-
be Josep Miralles Sbert.4
I una de les obres que li correspongué d’examinar fou el primer
poemari de Mn. Pere Ribot, Laetare, atès que, tal com era preceptiu
pel cànon 1.384 del Dret canònic, Mn. Ribot sol.licità l’aprovació del
seu ordinari, aleshores el Dr. Manuel Irurita Almandoz, per a la pu-
blicació del llibre en una instància redactada en aquests termes:
Jesús Alturo i Perucho346
4. Tots els documents aquí adduïts es conserven a l’Arxiu Diocesà de Barcelona
en els fons en curs de catalogació. Quedi constància del meu agraïment al seu director,
el Dr. Josep M. Martí Bonet, per les facilitats concedides en la seva consulta, així com
al sol.lícit amic Eduard Ribera.
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 346
«Il.lm. Sr.
El Rvd. Mn. Pere Ribot i Sunyer, prev., coadjutor de Santa Maria
de Capellades, a Sa Il.lm. humilment exposa:
Que desitjant publicar un llibre de poesies religioses, titulat
LAETARE, el posa reverentment a l’aprovació de S. Ex. I., per tal
que, trobant-lo exemp contra la fe i costums, obtingui el correspo-
nent permís de publicació.
Gràcia que el sol.licitant no dubta d’obtenir del paternal cor de V.
E. Ima.
Déu guardi a S. Ima. molts anys.
Capellades, quatre de juny de mil noucents trenta-cinc.
Pere Ribot i Sunyer,
prev.
Excm. i Il.lm. Sr. Bisbe de Barcelona.»
Dos dies després, el 6 de juny, el Dr. Ramon Baucells Serra, can-
celler-secretari del bisbat, per mandat del susdit Dr. Manuel Irurita,
passà l’obra al Dr. Jaume Barrera perquè la revisés, i aquest, pocs dies
després, l’11 de juny, presentà un detallat informe, com solia fer quan
l’obra valia la pena. Vet aquí el que deia:
«Excmo. y Rdmo. Señor:
Atentamente leído de pruebas el libro de poemas en catalán, titu-
lado Laetare, me cumple manifestar a V. E. Rdma. mi modesto pare-
cer, en méritos de la precedente honrosa comisión.
El Rdo. Pedro Ribot, autor de Laetare, (antiguo discípulo mío en
el Seminario), es poeta, y como sacerdote, ha sabido dar de mano a los
temas profanos, para darse de lleno a la poesía mística. La Bíblia y la
Himnodia litúrgica son las fuentes de su inspiración. Es muy de ala-
bar esto.
En cuanto a la forma, el Rdo. Ribot lee mucho los poetas france-
ses modernos de la escuela espiritualista, y los imita con éxito muy di-
El judici crític i unes correccions literàries fetes al llibre de poemes «Laetare» 347
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 347
verso. Hay en aquellos un modernismo que Valle Inclán ha sintetiza-
do muy bien: al escoger las palabras para revestir tus ideas, procura
equivocarte un poco. Toda equivocación en las palabras, aunque leve,
es atentatoria a las ideas.
Y sobre este modo de hacer, el Rdo. Ribot, a quien Dios ha dota-
do de lozana fantasía y fina sensibilidad, muy por encima de las dotes
de reflexión y de penetración, algunas veces se equivoca.
Como otros escritores jóvenes del clero catalán, el Rdo. Ribot
abusa un poco del lenguaje privativo de la embriología y de la obste-
trícia; les parece que esto les da ayres de fortitut y masculinidad inte-
lectual; el pensamiento fuerte no radica en la palabra recia. Esta falta
de pudor lingüístico choca más en pluma de sacerdotes.
Afortunadamente el Rdo. Ribot es muy sencillo y obediente y to-
mará a bien se le advierta la necesidad de ser pulcro en el lenguaje.
Así, a mi modo de ver, doy el nihil obstat, a condición de estas en-
miendas:
1. En el prólogo, original según creo, del Rdo. Doctor don Este-
ban Miquela y Gilirribó, p. 1ª lin. 5ª sustituir el vocablo pari-
dor por infantador, usado por literatos seglares que nos dan
ejemplo de elegancia moral y de pudor lingüístico.
2. p. 2 escrita a máquina, dice el poeta al Hijo de Dios:
Igual a Ell que bellament t’ha fet,
recuerde el poeta el genitum, non factum.
3. p. 16 dice: vers la Paraula feta carn; es mejor decir, conforme a
uso común: el Verb, como el propio poeta escribe en este mis-
mo libro. Igual p. 21.
4. Déu-Minyó es palabra chocante. Deú-Infant, como el propio
poeta escribe en otros pasajes, p. 44.
5. p. 49. Dins l’Hostensori d’or, voz que viene de la latina osten-
dere, sin h. y
6. p. 52. Oh els teus mugrons ubèrrims. Dirigida esta frase a Ma-
ría Madre, es poco jaculatoria y un tanto desafinada. El len-
guaje de la poesía cristiana sabe decir lo mismo, con vocablos
más púdicos.
Jesús Alturo i Perucho348
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 348
Tal es mi modesto parecer, salvo el mejor y más autorizado de V.
E. Rdma., cuya vida guarde Dios muchos años.
Jaime Barrera Escudero, pbro.
Barcelona, 11 de junio de 1935».
Tot seguit, una nota mecanografiada diu:
«Diligencia: Comunicado al interesado el anterior informe, salvo
el nombre del Censor; de que certifico
M. Toldrá
Vice-Secretario».
Uns dies després, Mn. Ribot adreçava la següent lletra al seu des-
conegut —aleshores— censor en uns termes que el mostren atent se-
guidor de la saviesa veterotestamentària, car sembla tenir present les
paraules de Prov 22, 17: inclina aurem tuam et audi verba sapientium.
Deia així el seu escrit:
«Ave Maria Purísima
Capellades, 2-7-1935
Al Rvd. Censor del llibret de poesies LAETARE
Germà en Crist: Agraesc cordialment totes les esmenes i indica-
cions vostres al visar el meu inútil llibret; i us prec que, si en ell hi des-
cobríssiu quelcom més per a visar, sigui en quant al Dogma o a la
moral cristiana —i, fins i tot, literàriament— em feu la caritat d’indicar-
m’ho. Vull ésser, encara que indigníssim, fill obedient de l’Església.
Gràcies de tot a la bestreta. De Vós servidor i amic,
Pere Ribot, prev.»
El resultat fou que, l’endemà mateix, el vicesecretari, Mn. Ma-
nuel Toldrà, per mandat del Dr. Irurita, disposava que «visto el pre-
cedente escrito, únase a sus antecedentes y pase, con las galeradas, a
El judici crític i unes correccions literàries fetes al llibre de poemes «Laetare» 349
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 349
nuevo informe del Censor», el qual, el dia 9 de juliol, admeses les es-
menes indicades per l’autor de l’obra, informà favorablement el per-
mís de publicació amb la següent nota en llatí:
«Excme. ac Rdme. Domine:
Admissis emendationibus, quas, sub censoris consciencia, fieri
censuimus, nihil obstat, salvo meliori.
Iacobus Barrera
Barcinone, IX julii 1935».
Finalment, les correccions proposades passaren a la versió última
dels poemes com a prova de la meticulositat dogmàtica i del bon crite-
ri literari de Mn. Barrera, que no sabia fer les coses malament, i de la hu-
militat i intel.ligència de Mn. Ribot, que sabia deixar-se aconsellar bé.
Vet aquí, doncs, les esmenes introduïdes, que comencen amb la
supressió del pròleg de Mn. Esteve Miquela i Gilirribó, el motiu de la
qual cosa ignoro:
Igual a Ell que bellament t’ha fet fou corregit en Igual a Ell, en ve-
ritat i esplet (vers 7 de la p. 18 del poema SALM D’EXULTANÇA);
vers la Paraula feta Carn fou corregit en vers el Verb fet Carn
(vers 8 de la p. 25 del poema EPIFANI, i també el vers 13 de la p. 29,
que quedà Oïu, Verb Encarnat, l’ànima del poeta i el vers 1 de la p. 30
Sou, tanmateix, el Verb del Pare, i encara el vers 2 de la p. 31 i fruir del
contacte del Verb primerenc);
el vers 8 de la p. 56 del poema LLOANCES DE SANT JOSEP
quedà amb Déu-Infant bell adormit;
ostensori fou convenientment esmenat, dins l’Ostensori d’or, (vers
17 de la p. 61 del poema ÍNTIMA),
Oh els teus mugrons ubèrrims fou canviat per Tos pits ubèrrims
han tret flor (vers 17 de la p. 64 del poema MAGNÍFICAT).
JESÚS ALTURO I PERUCHO
Universitat Autònoma de Barcelona
Jesús Alturo i Perucho350
021-Llengua & Liter 19-3  9/7/08  06:11  Página 350


El Judici crític i unes correccions literàries fetes al llibre de poemes Laetare de Mn. Pere Ribot per part de Mn. Jaume Barrera, censor eclesiàstic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert