Soler i Nicolau, Antònia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

160 Faventia 1911. 1997 Ressenyes 
de Roma al s. v-IV aC, i tot i el seu interbs, 
difereix notablement de la línia de la resta 
d'articles. 
Finalment, Michael Tarpin (Fronti2res 
naturelles et frontibres culturelles dans les 
Alpes du nord), ens mostra en el darrer arti- 
cle el paper dels Alps com a frontera en 
bpoca antiga, una frontera permeable, tot 
i ser considerada pels romans com a infran- 
quejable, i una frontera més cultural que 
no pas física. Els Alps, com en general la 
major part de les Brees muntanyenques, 
constitueixen una veritable placa giratbria 
de les influbncies culturals mediterrinies 
i centreuropees. L'estudi de les fonts anti- 
gues reflecteix l'interbs de Roma per obrir 
i dominar aquests territoris, a la vegada 
que les dificultats per administrar-10. 
L'estudi arqueolbgic demostra com les 
entitats polítiques i culturals que l'ocupen 
des de la protohistbria sovint estan distri- 
bui'des a banda i banda dels seus vessants, 
unides per vies que travessen els colls més 
elevats -tancats durant bona part de 
l'any-, en una disposició aparentment 
il.lbgica, perb que respon a les seva prb- 
pia forma d'ocupació del territori. Roma 
hauri de transformar les pautes tenitorials 
d'aquests pobles alpins per dominar-los, 
dividint arbitririament les implies entitats 
culturals que s'havien anat configurant al 
voltant d'un paisatge comú, d'un medi 
muntanyenc adaptat a les seves formes de 
producció. De fet, segons Tarpin, fins al 
Baix Imperi els Alps no seran prbpiament 
ocupats per Roma, sinó tan sols controlats 
des dels seus límits externs.' 
Com a valoració final, i tot i la lbgica dis- 
paritat i desigualtat entre els diversos tre- 
balls, cal valorar l'interbs d'una publicació 
que s'enfronta a un tema complex i poc estu- 
diat, perb especialment significatiu, en posar 
de relleu l'interks que uns territoris apa- 
rentment tan rudes i coactius generaren en 
les diverses societats d'bpoca antiga. De fet, 
de tots aquests articles se'n desprbn una idea 
comuna. Les irees muntanyenques foren 
també en bpoca antiga zones sotmeses a 
explotació, ocupades efectivament, que 
donaren lloc a realitats socials, culturals i 
histbriques diverses, perb amb alguns 
paral.lelismes (importincia de l'economia 
ramadera, paper de la transhum?tncia, escas- 
sa urbanització, pemivbncies de ritus i cul- 
tes arca'itzants, etc.). 
Si bé no tots els articles d'aquesta obra 
assoleixen el mateix nivell, el resultat final 
del col.loqui ens permet, uns anys després, 
valorar aquesta trobada com un pas impor- 
tant en els estudis sobre el paisatge al món 
antic, en posar en evidbncia la complernen- 
tarietat dels diversos territoris ocupats en 
bpoca antiga (com també els boscos, aigua- 
molls, etc.), i la necessitat d'un tipus d'es- 
tudi que no deixi fora aquestes bees sovint 
considerades marginals. La muntanya no és 
una zona residual, sinó un territori comple- 
mentari, i, com a tal, necessari i productiu 
per a les societats d'bpoca antiga. 
Oriol Olesti i Vila 
Universitat Autbnoma de Barcelona 
Departament de Cibncies de 1'Antiguitat 
i de 1'Edat Mitjana 
TUSA MASSARO, Laura 
Sintassi del  greco antico e tradizione grarnrnaticale I 
Palermo: Editrice Epos, 1993. 249 p. 
La professora Laura T. Massaro presenti a nom relatiu, el nom, els casos, l'adjectiu, les 
finals de 1993 la primera part de la seva tasca concordances, el verb, la diatesi, el temps, el 
destinada a l'estudi de la sintaxi grega antiga. mode i els adjectius verbals. Es veuri com- 
Aquesta primera fase del projecte inclou l'es- pletada properament per un segon volum dedi- 
tudi sinthctic per capítols de l'article, el pro- cat a les parts invariables i al període oracional. 
Ressenyes Faventia 1911, 1997 161 
Ja en el prefaci l'autora ens adverteix que (derivat del dativus dandi et invidendi), o 
el seu treball té sobretot una finalitat didic- si  del que es tracta és d'un datiu agent 
tica. La veritat és que la meta és ben acon- (dativus auctoris), etc. Perb de la interre- 
seguida, ja que a cada capítol se'ns explica lació entre els mots i dels mecanismes que 
l'etimologia de tots els termes sintictics fan, per exemple, que una oració sigui o no 
emprats, que provenen de la tradició gra- sigui gramaticalment correcta, no hi tro- 
matical, tant en grec com en llatí. bam res. Val a dir que el grec antic es& for- 
De fet, l'obra és molt útil en aquest sentit mat per un conjunt incomplet i fragmentari 
per estudiar la sintaxi de manera tradicio- de textos, i és un conjunt relativament tan- 
nal i no hi falten els diferents plantejaments cat. Pel que fa al corpus d'oracions que 
--quan hi són- que la gramitica tradicio- tenim, hem d'idear un esquema sintictic 
nal presenta. (No debades el títol és Sintassi que ens permeti encabir-hi totes aquestes 
del greco antico e tradizione grammatica- oracions que tenim. Si més endavant s'am- 
le). Perb el que trobam a faltar són idees plia el corpus de qui: disposam caldra veure 
fresques, noves. L'obra ens dóna una bona si l'esquema que tenim continua essent 
visió i amplia del que han estat els pilars correcte i vilid, o si l'hem de modificar. 
fonamentals de la sintaxi de llengües de Per a la sintaxi llatina comptam amb el 
tipus flexiu, entre les quals s'ubica el grec; recent treball del professor Harm Pinkster, 
ara bé, actualment hi ha noves perspecti- Sintaxis y semántica del latin, que obre un 
ves que potser encara no són tradició, perb camí. És molt difícil estudiar una llengua 
que s'han de tenir en compte. Un any abans com el llatí o com el grec purament amb 
que aquest, el 1992, veié la llum la Nueva els instruments que s'usen per a una de les 
sintaxis del griego antiguo, de Francisco llengües modernes, perb com a mínim 
R. Adrados, que no apareix a la bibliogra- podem aprofitar-nos de totes les eines 
fia de la Sintassi, de Massaro. Tot i que la que ens ajudin a fer una anilisi sintictica 
Nueva sintaxis del professor Adrados té -que és la finalitat de tots els estudis 
una estructuració interna de títols semblants sintictics: la seva aplicació concreta- com 
als de la professora Massaro, és a dir, un ha fet Pinkster. A l'obra de Laura T. Mas- 
repartiment tradicional, conté també obser- saro no només manquen plantejaments de 
vacions novedoses i alguns termes pre- tipus generativista (Chomsky ni tan sols apa- 
sos de la lingüística moderna. Aquesta reix citat a la bibliografia; a més, s'ha de dir 
Sintassi de la ressenya de la qual ens OCU- que el generativisme incorpora i revalora 
pam recorda molt la sintaxi de J. Lasso de teories sinthctiques de la gramLtica de Port- 
la Vega (dels 60!). Royal, del s. XVII), sinó ja estructuralistes 
No podem obviar una nova concepció, (la idea tan important de la interrelació dels 
encara que trenqui els esquemes previs, si elements) i funcionalistes (l'aplicació del 
aquesta ens ajuda a l'hora d'interpretar un principi donat per L. Sullivan, <<forn follows 
text i, per tant, analitzar-10 sinticticament. function,,). 
Les categories i les funcions gramaticals Amb tota aquesta apologia del que 
no canviaran, per6 s í  que va canviant el manca i no del que hi ha, no voldríem per 
valor i la disposició d'aquestes que al llarg res que semblhs que la Sintassi que comen- 
del temps se'ls atorga. El que li manca a tam no és un llibre útil. És un bon resum 
l'obra de Massaro és la praxi, és a dir, el del que representa la tradició gramatical 
lector en haver acabat de llegir l'obra no en sintaxi, perb fa la sensació que al final 
se sent amb capacitat per analitzar un text de cada capítol hi roman una pagina en 
millor del que ho hauria fet abans de lle- blanc, reservada als últims plantejaments 
gir-la; sí que tindri una gran ajuda i un bon sinthctics apareguts i a l'status quaestio- 
compendi al qual acudir a l'hora de preci- nis. Ben cert és que no podem estudiar 
sar si un datiu, per exemple, és d'interks directament les modernes teories lingiiís- 
162 Faventia 1911, 1997 Ressenyes 
tiques -en aquest cas pel que fa a la sin- punt de vista de la gramkica tradicional. I 
taxi- sense tenir la base de les antigues, a l'hora d'analitzar una frase, ho continua- 
perb tampoc no podem aturar-nos en rem fent com sempre. 
aquestes Últimes. 
Com a conclusió meva i que també vol- Antdnia Soler i Nicolau 
dria que tragués qui llegís aixb, és un llibre Universitat Autbnoma de Barcelona 
molt adequat per fer-se una síntesi dels prin- Departament de Cibncies de 1'Antiguitat 
cipals corrents i teories de la sintaxi des del i de 1'Edat Mitjana 
HOMER 
La Ilíada 
Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné 
Barcelona: Edicions de La Magrana, col~lecció &'Esparver Clissic>> núm. 19, 
1996. 533 p. 
L'esperada traducció en prosa de la Ilíada 
acaba de veure la llum, obra del Prof. Joan 
Alberich. Diem <<esperada>> perqub en 
catali, fins ara, les dues úniques traduc- 
cions de la gran epopeia homkrica eren 
fetes en vers, en pulcres hexhmetres cata- 
lans, i degudes l'una a Manuel Balasch 
(1972) i l'altra a Miquel Peix (1978). 
També comptem amb una traducció par- 
cial (<<quinze rapsbdiew) en hexametres, 
publicada pbstumament (1975), de Josep 
M. Llovera. Són aquestes unes versions 
que reprodueixen fidelment el ritme de l'o- 
riginal grec, ritme que fou nostrat a la 
mbtrica catalana de forma indiscutiblement 
magistral per Carles Riba. A banda d'a- 
quests molt meritoris assaigs, 1'Única noti- 
cia que teníem d'una versió en prosa de la 
Ilíada fa referbncia al Dr. Lluís Segali 
-per altra part traductor canbnic dels poe- 
mes hombrics al castelli- i data del 1930, 
any en qub publica una traducció, forqa 
més acurada que la seva castellana, del cant 
I (primícia de tot el projecte que tenia 
embastat) en el Butlletí de la Reial 
Acadkmia de les Bones Lletres de Bar- 
celona (cf. C. Garriga, <<La Ilíada catalana 
de L. Segala,,, ítaca 2, 1986, p. 189-196). 
Un bombardeig el juliol de 1938 destruí la 
seva casa a la p l a ~ a  d'urquinaona i posa 
fi a la vida de l'insigne he1,lenista. Han 
hagut de transcórrer, doncs, dos terqos de 
segle fins que s'ha pogut omplir aquest 
buit. 
S'ha dit, i no a tort, que una traducció en 
prosa sol ésser companya de generacions 
d'estudiants, eina de consulta continuada, 
un estri sempre hgil i cbmode; mentre que 
la traducció en vers aspira a constituir <<un 
monument veí de la poesia,,. La prosa sbbria 
d' Alberich reprodueix, perb, amb bon encert 
l'elevació de to de l'original per tal com es 
tracta d'un poema heroic; fins i tot els 
celebbrrims epítets són traslladats servant el 
mixim de fidelitat i procurant seguir el joc 
del llenguatge hombric: c<Diomedes, famós 
per la llanqa, els lleva la vida i l'alb, i els 
arrabassa les armes il.lustres>> (XI 333-334), 
<<Altíssim Zeus, gloriós, negrenúvol.. . >> 
(I1 412). El parell d'exemples addu'its posen 
de manifest la intenció principal del traduc- 
tor: trobar un equilibri que malda per incor- 
porar de forma objectiva la gran varietat de 
registres presents en les diferents escenes i 
que alhora s'esforqa per apropar-nos el 
poema mitjanqant troballes expressives que 
ens el fan més proper, més actual i més nos- 
tre. A cada generació, doncs, li pertoca el 
seu Homer. 
Als indiscutibles punts a favor del torsi- 
many caldra fer-ne valer un altre, encara que 
prou conegut: en aquesta Ilíada tenim un 
paradigma en l'aplicació dels principis de 
transcripció de l'onom8stica del grec al 


TUSA MASSARO, Laura. Sintassi del greco antico e tradizione grammaticale I

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert