Aramon i Serra, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SAL VAT. nGRAMMAIRE OCCITANEP
interesante fijara (Fag. 5S) ; se:mbla que el Sr. Garcia de Diego (llastima que en
el seu article hi hagi tan poques notes!) ha pres aquesta forma de TALC,
mapa 179, l'avellana ( 3, er aVrgs ; 4, aperSn), pero precisament aqueixos punts
corresponen a Bosost i Viella, localitats de la Vall d'Aran, on, per tant, no es
parla catala, sing gasc6.4 En canvi, es admesa la normalitat en catala i en pro-
vensal de la primera part del proces -LL->l darrera d'E o I, en mots coin estela
<STELLA, vila<VILLA, argila<ARGILLA, anguila<ANGUILLA.5
El Sr. Garcia de Diego comenta corn seria d'instructiva la indagacio de les
arees lexiques, i esmenta com a exemple el mot mirall que es conserva en el
pirinenc aragones d'Hecho (pang. 6o). Segons les meves dades, la forma mirall
es propia am,b la prontincia mirAl del catala occidental no fronterer, on conviu
en algunes comarques amb espill, i del catala oriental de Barcelona i Tarragona
i tambe de 1'algueres ; la proniincia miraj es propia de les Balears i de l'Em-
porda i Osona ; en canvi, la forma mirall es desconeguda en el catala del Riba-
gorsa, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Ara-6, el tortosi i el Valencia, que
cmpren exclusivament el mot espill.
M. SANCHIS i GUARNSR
JOSEPH SALVAT : Grammaire Occitane. Preface de M. J. CARCOPINO. Toulouse,
E. Privat, 1943. xxIV + 178 pag6.'
Brevfssim resum de gramatica, de caracter normatiu, degut a un excellent
coneixedor de la Ilengua occitana. Text bilingfi.e - occita i frances - a doble
columna. Conte, despres d'un primer capitol sobre grafia i pronunciaci6, l'exa-
men de les diverses categories gramaticals. Manca l'estudi de la sintaxi.
Mn. Salvat defuig 1'tis d'una terminologia rigidament linguistica, co6a que
el mena, per exemple, a parlar indistintament de sons durs i de sons forts, per
a designar sia les velars (c, q, g), sia les sordes (s, t).2
L'ortografia adoptada no es ni la de Mistral, tan influida de frances, ni la
radicalment medievalitzant d'Alibert, sing la de Perbosc i Estieu, lleugerament
modificada. L'autor mateix, ;pero, manifesta els sews dubtes sobre si seria pre-
ferible d'usar b o v en les formes, verbals, z o s per al sot de z, s o ss per al de s ;
si no s'hauria d'admetre la c en alguns casos ; si no podria afinar-se el sistema
d'accentuacib...
Malgrat el que Mn. Salvat exposa, en parlar de l'elisib de la vocal de 1'ar-
tiele,3 veiem inexplicablement propugnar grafies com es contra t' Pont, i, pa-
rallelament, se n' van o li n' parlarai, etc.
4. J. COROMINES, Vocabulario aranes (Barcelona 1931), pag. x111, s'ocupa tambe
d'akirgn . F. KRitiGER, Die Hochpyrenaen, A, I (Hamburg 1936), 43, n. 2, duu la
nonienclatura pirinenca de l'avellaner.
5. Cf. P. AEBISCHER, BDC, XXIV (1936), 140.
i. El titol, en frances a la portada, es en occita a la coberta del volumet (Abat
JozEP SALVAT : Gramatica occitana. Privat, Toloza).
2. Aixo es causa, alguna vegada, de contradiccions : la c (§ 14) ca lo son dur
dabant a, o, o, un, ca lo son de s dabant e, P, in, pero la s (§ 22) ces totjorn dur e
fiulantn.
3. cAquela elizion se pod produzir de cops pel masculin dabant un mot comensant
per una consona, Particle s'uniguent alavetz dins la pronunciacion ambe lo mot que
preeedisu (§ 40).
235
R. ARAMON I SERRA - IST ['AN FRANK
Alguns dels que son designats com a acuriozes occitanismes. (§§ 171, 195)
compareixen taulbe no solament en catala, sino en castella, en italic, etc., i tenen
ja precedents en llati.
Malgrat el caracter normatiu d'aquesta gramatica, hom es deixat sovint en
llibertat per a usar la forma (sobretot en el verb) o 1'ordre (en els pronoms), etc.,
que li senl:bli preferible asegons 1'eufonia e ]as costumas dialectalas• (g 169).
L'autor precisa el sea criteri, referent a aquest punt, en una introduccio es-
crita en Frances, on ens fa saber que ha volgut evitar dos esculls : ax° la rigueur
intransigeante de principes qui peuvent,paraitre justes, mais, dont 1'application
reclame des adaptations et des adoucisseanents que peuvent seals etablir les
ecrivains possedant a fond leur parler local ; 2° les compromis avec les erreurs
et les pietinements des patoisants on semi-patoisants qui, sous rpretexte de main-
tenir le contact avec le peuple, repugnent aux reformes qui s'imposent et re-
tardent ainsi la restauration de notre langue. (pag. xviii).
Dins aquesta introduccio, a mes a mes, es ofert un bon resum de les vicis-
situds de l'ortografia occitana des dels temps trobadorescos, passant per 1'epoca
de decadencia, fins als diversos assaigs recents. Dues coses hi ha, pero, a rec-
tificar : la inclusio de Catalunya entre les provfncies de llengua d'Oc i la con-
sideracio - encara ! - del catala com un dialecte de l'occita, d'una banda ; i, de
I'altra, l'afirmacio que l'ortografia del catala modern ha estat massa radical-
ment unificada a base del barcelonf (si hagues estat aixf, hom escriuria durmi
i no dormir, Jona4 i no, daises, anaba i no anava, benfa i no venter, dulen i no
dolent, malal i no malalt, etc.).
Aquest llibret, que pot esser d'utilitat als occitans desitjosos de coneixer
gramaticalment llur llengua i als romanistes que en vulguin tenir una rcpida
inforulacio, es clou amb un index de mots i de conceptes redactat en francs.
R. ARAMON i SERRA
EVA ROWS LUNDQUIST : La mode et son oocabulaire. (Quclques termes de la
mode feminine au moyen age suivis daps leur evolution semantique.)
Goteborg, Wettergen et Kerber, 1950. 190 p.
;tude, faite avec diligence, sur une quinzaine de termes, choisis an hasard,
entre les lettres A et C, et dont les Sens a varie depuis le moyen age. L'auteur
s'est interesse an changement semantique qu'ils ont subi, question a laquelle
soot consacrees les premieres pages de 1'introduction. Celle-ci tient compte
des recherches linguistiques les plus recentes et donne, en plus (p. 12-18), une
courte esquisse du vocabulaire de la mode feminine an moyen age. L'ihistoire
des mots traites est faite a 1'aide de nombreux exemples puises aux diction-
naires, anciens et modernes, historiques et etymologiques, completes par des
lectures qui vont jusqu'aux ecrits parus daps la presse de ces dernieres annees
et qui out sans doute largement profite du riche fichier• de M. Michaelsson,
dont 1'auteur a ete 1'eleve.
On consultera ce livre pour l'histoire des mots affiche, affubler, aiguillette,
atour, attache, aum.onierc, beguin, camelot, chapelet, chaperon, chausses, coque-
luche, cornette et fourrer.
La citation de Perceval (p. 56) est en realite tiree de la premiere Continua-
236


Joseph Salvat: Grammaire Occitane. Preface de M. J. Carcopino. Toulouse, E. Privat, 1943. XXIV+178 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert