Sanchis i Guarner, Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

GARCIA DE DIEGO: EL CATALAN HABLA HISPANICA PIRENAICAs
banda, trobo encertada la mencio del preterit perfet perifrastic de subjuntiu
(pAg. 70), que sol mancar a les gramatiques.
Pero, malgrat les reserves, aquesta gramatica ha d'esser ben atil als qui
vulguin iniciar-se en l'estudi de la llengua catalana partint de 1'espanyola,
perque ha estat escrita amb un criteri segur i una profunda coneixensa de
I'idioma.
Jordi CARBONELL i de BALUSTER
VICENTE GARCIA DE DIEGO : El catalan habla hispanica pireiaica. Lisboa , Centro
de Estudos Filologicos, 11950. ( aMiscelanea de Filologia, Literatura e Histo-
ria cultural a memoria de Francisco Adolfo Coelhov, II, 55-60.)
L'illustre filoleg Garcia de Diego, que amb tant d'interes estudia la llengua
catalana, ha aportat la seva valuosa contribucio al debatut problema de la
subagrupacio romanica del catala, en un breu pero substancios article.
El Prof. Garcia de Diego soste que el catala no ha estat importat de Pro-
venca, corn alga ba afirmat, sing que nasque en el seu propi solar . Les influen-
cies literaries i les coincidencies fonetiques i morfologiques de veinatge no han
d'esser considerades corn a prova d'una invasio lingufstica. L'eliminaci6 d'una
llengua l'aconsegueix una altra llengua, be per ocupaei6 en el buit, com s'es-
devenia en la Reconquesta, o be per imposicio d'una gran civilitzaci6 en paisos
en estat cultural encara primitiu, coon es el cas de la Romanitzacio. Sense la
invasio mahometana, Espanya seria, igual que es Franca, un tauler amb de-
stines de dialectes regionals. ,L'unitarisme de la monarquia visigoda fins el 711
no va impedir la diversificacio dialectal, i per aixo cal no considerar tampoc
com a prova d'una unitat lingufstica e16 nexes entre Catalunya i Provensa i el
fet que aquella pertangues despres a la didcesi de Narbona fins al segle xi.
El catala derivat dels germens Ilatins sedimentats en la romanitzacib de Cata-
lunya veie desapareixer, en produir-se el replegament romanic per la invasio
Arab, el primitiu romans de Valencia i de la part meridional del Principat, i
despres, en la recuperacio del territori, fou ell el qui s'hi va imposar.
Entre els dialectes d'ambdues vessants del Pirineu exists una clara comu-
nitat roananica, que era continuacib d'una altra gran comnnitat pre-romana, de
la qual es supervivencia el base actual, cornunitat que arribava adhuc al mun-
tanyam cantabric. Els Pirineus, en comptes d'esser una barrera divisdria de
cultures i de llengiies, foren el baluard a que s'acollien els pobles propers en
les vicissituds historiques, i ensems han estat les muntanyes pirinenques el
solar m•ultisecular d'un poble pastoril. Els parlars que s'expandiren des d'alli,
o que s'hi van restrenyer, son la clan de molts problemes linguistics.
Cora que l'estrall en els parlars pirinencs del vessant frances es molt menor
que en el de l'espanyol, i com que, mentre Franca conserva tots els seus altres
dialectes, els parlars mossarabs que hi hague a Ja Peninsula Iberica foren escom-
brats per l'extensio dels dialectes del nord ( el catala, el castella i el gallec), re-
sulta que la llengua catalana, que hague de tenir una gran semblansa amb
(vas, vasos ; bes, besos ; clos, closos) ; no s'expressa la funcio que les formes dels
pronoms personals exerceixen en la proposici6 mes que en l'acnsatiu i el datiu de
tercera persona (gags. 43-46) ; el verb perdre 6s enumerat entre els que canvien
b per p cn el radical del present d'indicatiu.
233
30
M. SANCHIS I GUARNER
aqueix gran grup pirinenc franco-espanyol i amb els parlars hispanics contigus
(aragones primitiu i mossarab valencia), presenta algunes coincidencies amb
els grups gallics actuals, pero no es possible d'establir algunes de les seves si-
milituds presumibles amb els desapareguts dialectes hispanics que a penes co-
neixem.
Em permetre de fer algunes observacions sobre certs details, unes quantes
de less quals no fan sing reforsar la tesi del Sr. Garcia de Diego, tesi que goso
subscriure en linies generals.
No acaba d'esser exacte que Provensa i Catalunya des del segle vi al VIII
cestaban en cierto modo unidas politicamenteA (pag. 56). En realitat, al regne
visigot de Tolosa, constitult en 418, i que arribava fins el I,oira i els Alps, no
foren incorporades Barcelona, Tarragona i Valencia fins l'any 476, regnant
Euric, i molt poc de temps despras, el 507, el fill d'aquest, Alaric II, fou vensut
pels francs de Clodoveu ; aleshores els visigots perderen Tolosa i tots llurs
dominis ultrapirinenes, excepte la Septimania. La Septimania, pero, es a dir
la regi6 de Narbona, no es m,6s que una petita porcio del Llenguadoc, i aquest
es tan sols una zona d'Occitania.
1~;s ben cert que, en l'ordre eclesiastic, Catalunya depengue de l'arxidiocesi
de Narbona fins al segle xi, i que aquestes relacions hagueren de determinar un
gran fops coma de llengua i cultura, segons considera el Sr. Garcia de Diego
(pag. 56). La causa d'aqueixa subordinaci6 era que Tarragona, on havia de
radicar la seu metropolitana de Catalunya, es mantenia en poder dels musul-
mans i no pogue esser restaurada fins Iooi per Ramon Berenguer,III. Els bisbea
i comtes catalans, pero, no acceptaven de grat 1'autoritat de l'arquebisbe de
Narbona, i ja el 971 va haver-hi una important temptativa d'Ato, bisbe de
Vic, de convertir la seva seu en metropolitana dels altres bisbats, catalans,
mentre Tarragona romangu^s irredenta.r
El fet que la Vall d'Aran pertanyi al domini linguistic gasc6 no significa
que aquest •parlar s'hagi desbordat debilment cap a Espanya per la dita vall,
com interpreta el Sr. Garcia de Diego (pag. 58). En realitat, la Vall d"Aran
pertany al vessant septentrional del Pirineu; alli neix el riu Garona, i el Port
de la Bonaigua (2050 metres d'altitud), el seu tinic acces des del Pallars, roman
tancat tot l'hivern, durant el qual es comunica, en canvi, prow facilment amb
el Bearn pel Porti116 de Bosost (1310 metres). Els francesos ens disputaren
la sobirania de la Vall d'iAran fins al segle xvI, i en 1'ordre eclesiastic ha depes
del bisbat frances de Cominges fins al se-le xix.
La frontera lingilfstica coincideix ara amb la natural i no pas amb la po-
lftica, i si be el (Sr. Garcia de Diego suposa que trots propis del gasco, com la
perdua de -N- entre vocals, devia atenyer el Pallars i 1'(Alt Se.-re (pag. 58),
aquest problema no esta encara aclarit a bastament;2 tanmateix sembla mes
provat que en el primitiu dialecte pallares anterior a 1'extensi6 del catala, ey
conservava la -N final, segons testimonia el top6nim ESta0)1<STATIONE, i,
segons es sabot, la -N final es perd en catala, pero es conserva en aranes.'
No recordo exemples catalans amb el tipic proces gasco -1,1,->I>r, que el
Sr. Garcia de Diego afirma haver existit en alguna zona catalana del Pirineu,
adduint com a exemple la forma aura<ABE1,LANA, «cuya area en Cataluna serfa
i. Cf. F. SOLDEVILA, Historia de Catalunya, I (Barcelona 1934), 6r.
2. Cf. J. COROMINES, El parlar de Card6s i Vall Ferrera, BDC, XXIII (1935), 261.
3. Cf. G. ROHLFS, Le gascon (Halle 1935) § 390.
234
SAL VAT: .GRAMMAIRE OCCITANE.
interesante fijarD (pag. 58) ; sembla que el Sr. Garcia de Diego (llastima que en
el seu article hi hagi tan poques notes!) ha pres aquesta forma de TALC,
mapa 179, Vavellana (3, er auras ; 4, aVer8n), pero precisament aqueixos punts
corresponen a Bosost i Viella, localitats de la Vall d'Aran, on, per tant, no es
parla catala, sin6 gase6.1 En canvi, es admesa la normalitat en catala i en pro-
vensal de la primera part del proces -LL->l darrera WE o 1, en mots coin estela
<STELLA, vila<VILLA, argila<ARGILLA, anguila<ANGUILLA.5
El Sr. Garcia de Diego comenta coin seria d'instructiva la indagaci6 de les
arees lexiques, i esmenta corn a exemple el mot mirall que es conserva en el
pirinenc aragones d'Hecho (pag. 6o). Segons les meves dades, la forma mirall
es propia amb la pronuncia mirgl del catala occidental no fronterer, on conviu
en algunes comarques amb espill, i del catala oriental de Barcelona i Tarragona
i tambe de l'algueres ; la pronuncia mir8j es propia de les Balears i de 1'Em-
porda i Osona ; en canvi, la forma mirall es desconeguda en el catala del Riba-
gorga, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Arag6, el tortosi i el valencia, que
empren exclusivaanent el mot espill.
M. SANCHIS i GUARNER
JOSEPH SALVAT : Grammaire Occitane. Preface de M. J. CARCOPINO. Toulouse,
E. 1'rivat, 1943. xXIV+178 pegs.'
Brevfssim resum de gramatica, de caracter normatiu, degut a un excellent
coneixedor de la llengua occitana. Text bilingie - occita i frances - a doble
columna. Conte, despres d'un primer capitol sobre grafia i pronunciaci6, ''exa-
men de les diverses categories gramaticals. Manca 1'estudi de la sintaxi.
Mn. Salvat defuig ''tis d'una terminologia rfgidament lingiifstica, coca que
el Inena, per exemple, a parlar indistintament de sons durs i de sons forts, per
a designar sia les velars (c, q, g), sia les sordes (s, t).2
L'ortografia adoptada no es ni la de Mistral, tan influida de frances, ni la
radicalment medievalitzant d'Alibert, sin6 la de Perbosc i Estieu, lleugerament
modificada. L'autor mateix, :pert, manifesta els sews dubtes sobre si seria pre-
ferible d'usar b o v en les formes verbals, z o s per al sq de z, s o ss per al de s ;
si no s'hauria d'admetre ]a c en alguns casos ; si no podria afinar-se el sistema
d'accentuaci6...
Malgrat el que Mn. Salvat exposa, en parlar de l'elisi6 de la vocal de Par-
ticle,' veiem inexplicablement propugnar grafies coin es contra l' Pont, i, pa-
rallelament, se n' an o li n' parlarai, etc.
4. J. COROMINES, Vocabulario aranes (Barcelona 1931), pag. xiii, s'ocupa tamb6
d'agran . F. KRjGER, Die Hochpyrenden, A, I (Hamburg 1936), 43, n. 2, duu la
nomenclature pirinenca de 1'avellaner.
5. Cf. P. AEBISCHER, BDC, XXIV (1936), 140.
i. El tftol, en frances a la portada, es en occita a la coberta del volumet (Abat
JozEP SALVAT : Gramatica occitana. Privat, Toloza).
2. Aixo es causa, alguna vegada, de contradictions: ]a c (§ 14) ca lo son dur
dabant a, 6, o, u., ca lo son de s dabant c, c, in, pero la s (§ 22) ces totjorn dur e
fiulantn.
3. cAquela elizion se pod produzir de cops pel masculin dabant un mot comensant
per una consona, Particle s'uniguent alavetz dins la pronunciacion ambe lo mot que
preced]sn (§ 40).
235


Vicente García de Diego: El catalán habla hispánica pirenaica. Lisboa, Centro de Estudios Filológicos, 1950. ("Miscelánea de Filología, Literatura e História cultural à memória de Francisco Adolfo Coelho", II, 55-60.)

Vicente García de Diego: El catalán habla hispánica pirenaica. Lisboa, Centro de Estudios Filológicos, 1950. ("Miscelánea de Filología, Literatura e História cultural à memória de Francisco Adolfo Coelho", II, 55-60.)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert