Wittlin, Curt J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

ENTORN DE LES EDICIONS DE TEXTOS MEDIEVALSCurt WITTLINUniversitat de Saskatchewan, Canadà[Activitat essencial dins la romanística, l’edició de textos antics s’ha anat dotant d’unametodologia que arrenca de l’obra de grans figures que hagueren d’afrontar els problemes quela tasca presentava. En resultà una metodologia coherent que, a grans trets, ha estat observadadurant generacions de romanistes. En els darrers temps, emperò, la informàtica, que ha tras-balsat tantes maneres de treballar, també s’ha interferit en les edicions de textos. Hem dema-nat al professor Curt Wittlin que informi els lectors dels Estudis Romànics sobre una polèmi-ca recent, a propòsit d’aquesta qüestió. Molt li agraïm que hagi correspost al nostre prec.]1SCHØSLER, Lene / VAN REENEN, Pieter (2000): «Le désespoir de Tantale, ou Les multipleschoix d’un éditeur de textes anciens. À propos de la Chevalerie de Vivien, éditée par† Duncan McMillan». Zeitschrift für romanische Philologie. Vol. 116,1. Tübingen:Niemeyer, p.1-19.TYSSEN, Madeleine (2002): «Philologie “chevronnée”, nouvelle philologie». Revue de Lin-guistique Romane. Vol. 66. Strasbourg: Société de Linguistique Romane, p. 403-420.El primer article critica la manera tradicional de fer edicions de textos antics, la dels vellsfilòlegs «chevronnés» (ço és ‘galonejats’, com capitans en una zarzuela), i anuncia una NovaFilologia, la qual farà ús maximal i entusiasta de la «segona revolució» comunicativa desprésde Gutenberg: la informatització, amb ordinadors i Internet. Per a demostrar el seu punt de vis-ta, els dos autors descriuen l’edició de la Chevalerie Vivien de Duncan McMillan, publicadaper Cuerma a Aix l’any 1997. Afirmen, primer, tractant un punt concret, que gràcies a esta-dístiques que l’ordinador sap treure del corpus de textos compilat a Amsterdam pel professorDees —usat ja per preparar dos Atlas des formes linguistiques en francès antic, l’un en docu-ments notarials, l’altre en textos literaris (ZrPhB 178 (1980) o 212 (1987)—, hom pot localit-zar millor que McMillan els dialectes usats en els deu manuscrits del Vivien. Segon, parlant engeneral, complanyen els filòlegs de la vella escola que havien de sotmetre’s a un «treball deTàntal desesperant» sense poder oferir, a la fi, tota la gamma de «productes» que fàcilment espoden derivar d’una edició «completa» feta amb ordinador.Per atènyer aquest paradís filològic, cal passar per tres etapes, descrites a la fi de l’article(p. 15):1. Entrar a l’ordinador la documentació de base. Això vol dir: posar-hi fotos dels manus-1. N. del C. de R.crits; transcriure’ls diplomàticament; marcar els textos (indicant noms, adjectius, topònims,etc., m’imagino); localitzar i datar els manuscrits (automàticament, m’imagino); descriure’ls;introduir comentaris filològics; elaborar l’esquema dels manuscrits (automàticament, m’imagi-no); elaborar el glossari; compilar la bibliografia.2. Treure d’aquesta base els productes derivables. Per exemple: una edició crítica; unaversió adaptada per a no especialistes; traduccions en llengües modernes. (Observeu que lallista de les feines preliminars conté nou punts; la dels resultats, tres, dos dels quals —adapta-cions i traduccions— ni necessiten el banc de dades.)3. Retre els materials disponibles als investigadors. Aquests podran, per exemple, com-parar entre si els manuscrits, analitzar les variants dels copistes, estudiar les il.lustracions, exa-minar la transmissió del text, etc.Per a mostres de tals «edicions completes», els dos autors ens envien a dos webs a l’In-ternet. Hi irem més tard.El segon article fa el contrapès al primer. La senyora Tyssens mostra, primer, que algunescrítiques dels dos filòlegs joves contra l’edició de McMillan són, a més d’injustes, equivoca-des, i que la determinació ‘automàtica’ del dialecte d’un manuscrit a base dels dos Atlas deDees s’avera ben poc fiable. Dedica menys espai a dir-nos com veu, ella, el futur de l’art d’e-ditar textos antics. Li sembla que als «nous filòlegs» els interessa sobretot reunir materials qued’altres especialistes voldran consultar, a l’Internet, mentre que els filòlegs pre-cibernèticss’havien esforçat a presentar a un públic més ampli textos per a llegir, en un llibre. Quins d’a-quests acadèmics són més semblants a «Tàntals desesperats»: els que entren a l’ordinadortranscripcions diplomàtiques per a ajudar col.legues lexicòlegs, estematòlegs, escriptòlegs, odialectòlegs diacrònics, o bé els que preparen —sobre una base més reduïda, això sí, però in-tel.ligentment reduïda— una edició per a qui vulgui conèixer les idees d’un autor medieval; uninterès pregonament humà, però difícil de satisfer sense notes al vell text?El primer dels dos webs recomanat als que vulguin veure una mostra d’una edició electrò-nica ideal i total, té l’adreça següent: www.princeton.edu/~lancelot. Hi vaig entrar, i en menysd’un minut ja tenia a la pantalla del meu ordinador el text del Chevalier de la Charrette deChrétien de Troyes segons l’edició de A. Foulet, revisada per K.D. Uitti (París: Bordas, 1989).El pròpiament dit comença amb el vers 31: «A un jor d’une Acenssion». Amb un clic podiaescollir de quin de vuit manuscrits m’agradaria veure la transcripció diplomàtica. Vaig dema-nar a l’atzar el ms A. Ara va aparèixer a la pantalla això: «&LargeA-8; un jor dunea&s;cen&s;i&apost;o». No sabia que aquesta mena de transcripció també s’anomena ‘diplomàtica’. Igual-ment podia demanar una foto del manuscrit; en dos minuts ja podia admirar un bell foli en co-lor, amb la numeració dels versos afegida.Tornant al text electrònic del Vivien, vaig llegir a la ratlla següent: «Fut venuz de vers Car-lion». M’interessava saber què és, i on és, «Carlion». La pàgina inicial del web no connectaamb notes o comentaris, però sí amb una traducció en francès modern. Aquesta diu per aquestvers: «Fut venu en provenance de Carlion», sense nota. (De pas vaig veure que el meu ordi-nador llegeix «f?te, s?r, l? o?» en lloc de «fête, sûr, là où».) Pensant que, potser, aprendré al-guna cosa sobre Carlion consultant els altres versos on Chrétien s’hi refereix, volia fer ús delprograma de cerca posat a disposició dels usuaris d’aquest web. Escric «Carlion» en la fines-treta i faig clic sobre SEARCH. Resultat instantani: 0. No dubto que això era degut a algunerror meu, però l’extens Manual de l’usuari no em va ajudar gens. Hi havia encara un altreprograma inclòs en aquest web, anomenat «figura», el qual permet trobar certes figures retò-riques en el text, com quiasmes, enjambements, etc. Vaig assabentar-me que per poder usar-local estar vinculat a la Universitat de Princeton.Quedaven dos quadradets en la pàgina inicial del web on encara no havia fet clic: L’unCURT WITTLIN266deia «a-z»: em va conduir a una pàgina amb el títol «Index» i la informació «coming soon».L’altre deia «Help»; però en lloc d’un salvavides, l’ordinador em va llançar els mots... «co-ming soon».El paradís filològic que ens prometen els nous filòlegs, doncs, està encara «en construc-ció». En el web de Princeton ja podem trobar fotos admirables, transcripcions diplomàtiquesil.legibles per a ulls humans, i una edició i traducció, però sense notes ni d’altres ajudes. Pelmoment, doncs, és preferible comprar —o consultar o manllevar a la biblioteca— l’edicióFoulet-Uitti en forma de llibre.Quant al segon web «futurístic» recomanat en el primer article, l’adreça que s’indica,www.aix1.uottawa.ca/academic/arts/lfa, no funciona des del Canadà. Nogensmenys, hi he po-gut entrar usant l’adreça del Laboratoire de français ancien de la Universitat d’Ottawa, centred’investigació agermanat amb un projecte electrònic semblant encara més ambiciós a la Uni-versitat de Chicago, dit ARTFL. La llista de textos que ja han estat transcrits és imponent, peròper poder accedir-hi cal treballar o estudiar en una Universitat que paga una subscripció anual.Ara, clicant no sobre «Textes de français ancien» sinó sobre «Index du site», sí que he trobatmoltes coses que s’hi poden consultar lliurament, entre les quals textos en francès antic, noacompanyats, però, de comentaris. Un text, entrat en aquest web ja l’any 1998, ofereix a laseva pàgina inicial opcions de veure capítols sobre l’autor, els manuscrits, les fonts i ideesde l’autor, i sobre les bases de l’edició. Si hi vas, et trobaràs, en cada cas, davant una pàgi-na en blanc, amb l’explicació «travail en cours». Et demanes com s’haurà fet l’edició ofer-ta si aquests capítols queden encara per fer. ¿O és que ja estan fets, però l’autor no els volafegir al web, confiant poder, un dia, publicar-lo tot en un llibre? Una altra transcripció ac-cessible al web d’Ottawa ve amb la nota que per qualsevol informació sobre el text i l’autorcal consultar l’edició impresa en paper.Els autors del primer article, justificadament rebutjat pel segon, ens van enviar a aquestsdos webs si volem veure mostres de com seran les futures edicions electròniques «totals» detextos antics, fetes usant bancs de dades «complets». El que hi vaig trobar són sobretot edi-cions «minimalistes», les quals ja estan impreses en paper, o que hom confia poder publicaraviat, completats amb els capítols que són tradicionals en les edicions en forma de llibre.És natural que a cada trres o quatre generacions hi hagi canvis en el llistat de criteris per aedicions de textos antics, sobretot per a aprofitar noves tecnologies (per exemple, progrés detranscripcions diplomàtiques o facsímils). El que no canviarà mai, però, és la veritat que l’ar-bre es jutjarà per la seva fruita, i que el millor jutge és el qui menja la fruita. Una edició fi-lològica ha de satisfer, en primer lloc, les necessitats de l’usuari més comú i previsible, iaquest desitja que els especialistes li facilitin l’accés al text i al seu autor.ENTORN DE LES EDICIONS DE TEXTOS MEDIEVALS 267

Entorn de les edicions de textos medievals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ENTORN DE LES EDICIONS DE TEXTOS MEDIEVALS
Curt WITTLIN
Universitat de Saskatchewan, Canadà
[Activitat essencial dins la romanística, l’edició de textos antics s’ha anat dotant d’una
metodologia que arrenca de l’obra de grans figures que hagueren d’afrontar els problemes que
la tasca presentava. En resultà una metodologia coherent que, a grans trets, ha estat observada
durant generacions de romanistes. En els darrers temps, emperò, la informàtica, que ha tras-
balsat tantes maneres de treballar, també s’ha interferit en les edicions de textos. Hem dema-
nat al professor Curt Wittlin que informi els lectors dels Estudis Romànics sobre una polèmi-
ca recent, a propòsit d’aquesta qüestió. Molt li agraïm que hagi correspost al nostre prec.]1
SCHØSLER, Lene / VAN REENEN, Pieter (2000): «Le désespoir de Tantale, ou Les multiples
choix d’un éditeur de textes anciens. À propos de la Chevalerie de Vivien, éditée par
† Duncan McMillan». Zeitschrift für romanische Philologie. Vol. 116,1. Tübingen:
Niemeyer, p.1-19.
TYSSEN, Madeleine (2002): «Philologie “chevronnée”, nouvelle philologie». Revue de Lin-
guistique Romane. Vol. 66. Strasbourg: Société de Linguistique Romane, p. 403-420.
El primer article critica la manera tradicional de fer edicions de textos antics, la dels vells
filòlegs «chevronnés» (ço és ‘galonejats’, com capitans en una zarzuela), i anuncia una Nova
Filologia, la qual farà ús maximal i entusiasta de la «segona revolució» comunicativa després
de Gutenberg: la informatització, amb ordinadors i Internet. Per a demostrar el seu punt de vis-
ta, els dos autors descriuen l’edició de la Chevalerie Vivien de Duncan McMillan, publicada
per Cuerma a Aix l’any 1997. Afirmen, primer, tractant un punt concret, que gràcies a esta-
dístiques que l’ordinador sap treure del corpus de textos compilat a Amsterdam pel professor
Dees —usat ja per preparar dos Atlas des formes linguistiques en francès antic, l’un en docu-
ments notarials, l’altre en textos literaris (ZrPhB 178 (1980) o 212 (1987)—, hom pot localit-
zar millor que McMillan els dialectes usats en els deu manuscrits del Vivien. Segon, parlant en
general, complanyen els filòlegs de la vella escola que havien de sotmetre’s a un «treball de
Tàntal desesperant» sense poder oferir, a la fi, tota la gamma de «productes» que fàcilment es
poden derivar d’una edició «completa» feta amb ordinador.
Per atènyer aquest paradís filològic, cal passar per tres etapes, descrites a la fi de l’article
(p. 15):
1. Entrar a l’ordinador la documentació de base. Això vol dir: posar-hi fotos dels manus-
1. N. del C. de R.
crits; transcriure’ls diplomàticament; marcar els textos (indicant noms, adjectius, topònims,
etc., m’imagino); localitzar i datar els manuscrits (automàticament, m’imagino); descriure’ls;
introduir comentaris filològics; elaborar l’esquema dels manuscrits (automàticament, m’imagi-
no); elaborar el glossari; compilar la bibliografia.
2. Treure d’aquesta base els productes derivables. Per exemple: una edició crítica; una
versió adaptada per a no especialistes; traduccions en llengües modernes. (Observeu que la
llista de les feines preliminars conté nou punts; la dels resultats, tres, dos dels quals —adapta-
cions i traduccions— ni necessiten el banc de dades.)
3. Retre els materials disponibles als investigadors. Aquests podran, per exemple, com-
parar entre si els manuscrits, analitzar les variants dels copistes, estudiar les il.lustracions, exa-
minar la transmissió del text, etc.
Per a mostres de tals «edicions completes», els dos autors ens envien a dos webs a l’In-
ternet. Hi irem més tard.
El segon article fa el contrapès al primer. La senyora Tyssens mostra, primer, que algunes
crítiques dels dos filòlegs joves contra l’edició de McMillan són, a més d’injustes, equivoca-
des, i que la determinació ‘automàtica’ del dialecte d’un manuscrit a base dels dos Atlas de
Dees s’avera ben poc fiable. Dedica menys espai a dir-nos com veu, ella, el futur de l’art d’e-
ditar textos antics. Li sembla que als «nous filòlegs» els interessa sobretot reunir materials que
d’altres especialistes voldran consultar, a l’Internet, mentre que els filòlegs pre-cibernètics
s’havien esforçat a presentar a un públic més ampli textos per a llegir, en un llibre. Quins d’a-
quests acadèmics són més semblants a «Tàntals desesperats»: els que entren a l’ordinador
transcripcions diplomàtiques per a ajudar col.legues lexicòlegs, estematòlegs, escriptòlegs, o
dialectòlegs diacrònics, o bé els que preparen —sobre una base més reduïda, això sí, però in-
tel.ligentment reduïda— una edició per a qui vulgui conèixer les idees d’un autor medieval; un
interès pregonament humà, però difícil de satisfer sense notes al vell text?
El primer dels dos webs recomanat als que vulguin veure una mostra d’una edició electrò-
nica ideal i total, té l’adreça següent: www.princeton.edu/~lancelot. Hi vaig entrar, i en menys
d’un minut ja tenia a la pantalla del meu ordinador el text del Chevalier de la Charrette de
Chrétien de Troyes segons l’edició de A. Foulet, revisada per K.D. Uitti (París: Bordas, 1989).
El pròpiament dit comença amb el vers 31: «A un jor d’une Acenssion». Amb un clic podia
escollir de quin de vuit manuscrits m’agradaria veure la transcripció diplomàtica. Vaig dema-
nar a l’atzar el ms A. Ara va aparèixer a la pantalla això: «&LargeA-8; un jor dunea&s;cen&s;
i&apost;o». No sabia que aquesta mena de transcripció també s’anomena ‘diplomàtica’. Igual-
ment podia demanar una foto del manuscrit; en dos minuts ja podia admirar un bell foli en co-
lor, amb la numeració dels versos afegida.
Tornant al text electrònic del Vivien, vaig llegir a la ratlla següent: «Fut venuz de vers Car-
lion». M’interessava saber què és, i on és, «Carlion». La pàgina inicial del web no connecta
amb notes o comentaris, però sí amb una traducció en francès modern. Aquesta diu per aquest
vers: «Fut venu en provenance de Carlion», sense nota. (De pas vaig veure que el meu ordi-
nador llegeix «f?te, s?r, l? o?» en lloc de «fête, sûr, là où».) Pensant que, potser, aprendré al-
guna cosa sobre Carlion consultant els altres versos on Chrétien s’hi refereix, volia fer ús del
programa de cerca posat a disposició dels usuaris d’aquest web. Escric «Carlion» en la fines-
treta i faig clic sobre SEARCH. Resultat instantani: 0. No dubto que això era degut a algun
error meu, però l’extens Manual de l’usuari no em va ajudar gens. Hi havia encara un altre
programa inclòs en aquest web, anomenat «figura», el qual permet trobar certes figures retò-
riques en el text, com quiasmes, enjambements, etc. Vaig assabentar-me que per poder usar-lo
cal estar vinculat a la Universitat de Princeton.
Quedaven dos quadradets en la pàgina inicial del web on encara no havia fet clic: L’un
CURT WITTLIN266
deia «a-z»: em va conduir a una pàgina amb el títol «Index» i la informació «coming soon».
L’altre deia «Help»; però en lloc d’un salvavides, l’ordinador em va llançar els mots... «co-
ming soon».
El paradís filològic que ens prometen els nous filòlegs, doncs, està encara «en construc-
ció». En el web de Princeton ja podem trobar fotos admirables, transcripcions diplomàtiques
il.legibles per a ulls humans, i una edició i traducció, però sense notes ni d’altres ajudes. Pel
moment, doncs, és preferible comprar —o consultar o manllevar a la biblioteca— l’edició
Foulet-Uitti en forma de llibre.
Quant al segon web «futurístic» recomanat en el primer article, l’adreça que s’indica,
www.aix1.uottawa.ca/academic/arts/lfa, no funciona des del Canadà. Nogensmenys, hi he po-
gut entrar usant l’adreça del Laboratoire de français ancien de la Universitat d’Ottawa, centre
d’investigació agermanat amb un projecte electrònic semblant encara més ambiciós a la Uni-
versitat de Chicago, dit ARTFL. La llista de textos que ja han estat transcrits és imponent, però
per poder accedir-hi cal treballar o estudiar en una Universitat que paga una subscripció anual.
Ara, clicant no sobre «Textes de français ancien» sinó sobre «Index du site», sí que he trobat
moltes coses que s’hi poden consultar lliurament, entre les quals textos en francès antic, no
acompanyats, però, de comentaris. Un text, entrat en aquest web ja l’any 1998, ofereix a la
seva pàgina inicial opcions de veure capítols sobre l’autor, els manuscrits, les fonts i idees
de l’autor, i sobre les bases de l’edició. Si hi vas, et trobaràs, en cada cas, davant una pàgi-
na en blanc, amb l’explicació «travail en cours». Et demanes com s’haurà fet l’edició ofer-
ta si aquests capítols queden encara per fer. ¿O és que ja estan fets, però l’autor no els vol
afegir al web, confiant poder, un dia, publicar-lo tot en un llibre? Una altra transcripció ac-
cessible al web d’Ottawa ve amb la nota que per qualsevol informació sobre el text i l’autor
cal consultar l’edició impresa en paper.
Els autors del primer article, justificadament rebutjat pel segon, ens van enviar a aquests
dos webs si volem veure mostres de com seran les futures edicions electròniques «totals» de
textos antics, fetes usant bancs de dades «complets». El que hi vaig trobar són sobretot edi-
cions «minimalistes», les quals ja estan impreses en paper, o que hom confia poder publicar
aviat, completats amb els capítols que són tradicionals en les edicions en forma de llibre.
És natural que a cada trres o quatre generacions hi hagi canvis en el llistat de criteris per a
edicions de textos antics, sobretot per a aprofitar noves tecnologies (per exemple, progrés de
transcripcions diplomàtiques o facsímils). El que no canviarà mai, però, és la veritat que l’ar-
bre es jutjarà per la seva fruita, i que el millor jutge és el qui menja la fruita. Una edició fi-
lològica ha de satisfer, en primer lloc, les necessitats de l’usuari més comú i previsible, i
aquest desitja que els especialistes li facilitin l’accés al text i al seu autor.
ENTORN DE LES EDICIONS DE TEXTOS MEDIEVALS 267


Wittlin, Curt

Secretaría de Estado de Cultura

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38657/49310

Entorn de les edicions de textos medievals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Secretaría de Estado de Cultura