Mestres i Serra, Josep M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

Amb aquest ampli ventall de ponències i intervencions que deixaren en la sala de la Uni-versitat Internacional Menéndez Pelayo les idees capdavanteres dels màxims coneixedors de latemàtica del Simposi, els resultats es poden qualificar d’àmpliament positius, en un col.loqui enquè es van poder conciliar aspectes no sols del vessant filològic, sinó també de tipus econòmic,polític i teològic. La visió humanista, doncs, que va abraçar el Simposi es va completar ambl’excursió guiada del dissabte 27 d’octubre, a càrrec del prof. Daniel Benito Goerlich, de laUniversitat de València, pels espais monumentals més directament vinculats a Alfons elMagnànim, com el convent de la Trinitat, amb la visita de la tomba de la reina Maria, esposa delMagnànim, la sala capitular... En aquest sentit, doncs, els congressistes van tenir l’oportunitatde contrastar la visió teòrica de les conferències amb la praxi de l’acostament a la influència quetot aquest període d’expansió mediterrània va significar per a la ciutat de València.És així com es va arribar a una clausura del Simposi en un ambient de total distensió i con-vivència entre els congressistes, que va arribar a la culminació amb el sopar tradicional de ger-manor que es va celebrar el mateix dissabte al restaurant Alameda Palace de València, en quèla cultura, la història, la literatura van ser objecte de no poques converses, enmig d’un escena-ri que ben bé es podria qualificar com una nit en què la cultura catalana es va vestir de gala.[A. I. P.]II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística (IEC, Barcelona,29 i 30 de novembre de 2001).—Els dies 29 i 30 de novembre de 2001 van tenir lloc a Bar-celona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, les II Jornades per a la Cooperació en l’Estan-dardització Lingüística, organitzades per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans,presidides pel senyor Joan A. Argenter, president de la Secció Filològica, i coordinades pelssenyors Joaquim Mallafrè, membre de la Secció Filològica, i Josep M. Mestres, cap de l’Ofi-cina de Correcció i Assessorament Lingüístics del Servei de Relacions Exteriors de l’Institutd’Estudis Catalans (SEREIEC).Vint-i-quatre ponents dels diferents àmbits professionals i territorials de la llengua catala-na van participar en aquestes Jornades i van contribuir a assolir-ne el principal objectiu, queera discutir sobre el paper de la traducció en la creació de models lingüístics: la influència d’e-ditors i correctors a part dels traductors, la possible reducció estilística i la resposta del públicen diferents àmbits; no es va limitar, però, als traductors com a actors en el procés d’estandar-dització, sinó que també es va adreçar als altres especialistes i estudiosos de la llengua que hipoguessin estar interessats.Les Jornades van comptar amb dos-cents vuitanta-nou participants, gairebé tots provi-nents d’arreu dels Països Catalans: 79,9 %, de Catalunya; 10 %, del País Valencià; 5,9 %, deles Illes Balears; 1,4 %, de la Catalunya Nord; 0,3 %, d’Andorra, i 2,4 %, d’altres orígens. Perla dedicació professional, els percentatges són els següents: lingüistes, lexicògrafs i filòlegs engeneral, 18,3 %; assessors, correctors i planificadors lingüístics, 30,1 %; traductors i intèr-prets, 11,8 %; professors universitaris i d’ensenyament mitjà, 17,0 %; personal de les admi-nistracions, 9,3 %; altres professionals, 4,5 %; estudiants universitaris, 1,7 %, i no ho especi-fiquen, 7,3 %.En la sessió inaugural, sota la presidència de Joan A. Argenter, van intervenir el senyorManuel Grau, president de la Fundació Caixa de Sabadell; el senyor Joan Melià, director gene-ral de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i el senyor Lluís Jou, director generalde Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.Les Jornades es van organitzar en tres blocs, dedicats a diversos àmbits relacionats amb latraducció. Cada àmbit constà d’una ponència general, seguida d’una sessió monogràfica enCRÒNICA 451què intervingueren cinc representants especialitzats en aspectes particulars, que foren comple-tats i discutits en el col.loqui posterior a cada sessió.El primer bloc tractà de la traducció convencional, general i literària. Es presentaren lesopcions lingüístiques del traductor, el seu model de llengua (en la literatura, el teatre, la litúr-gia, etc.) i les particularitats territorials a tenir en compte; la simplificació o reducció estilísti-ca dels registres; els criteris editorials i de correcció i la seva influència sobre les opcions lin-güístiques del traductor; coincidències o vacil.lacions respecte a la llengua normativa, i elpaper de les associacions d’escriptors en l’avaluació d’un model.El segon bloc s’ocupà de la traducció en l’àmbit de la informació i de les tècniques auxi-liars. Concretament, es tractà de les traduccions «invisibles», més desconegudes, però queprodueixen textos que en són conseqüència directa o indirecta: part de la publicitat, notíciesd’agència, textos administratius i jurídics, doblatge i subtitulació. Aquestes traduccions exer-ceixen un clara influència sobre l’ús del català i la creació conscient o mimètica de models, ge-nuïns o aliens.El tercer bloc s’ocupà de la traducció assistida per ordinador en la documentació oficialde les institucions, en el periodisme i en les indústries dedicades a crear programes en català,amb els seus condicionaments i amb els seus avantatges i servituds.Un apartat especial meresqué la presentació del balanç de la primera etapa de funciona-ment del Fòrum d’Estandardització (FOREST), creat arran de la celebració de les I Jornades,a càrrec d’Isidor Marí, cap del Fòrum, i de Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i JosepM. Mestres. Tant la Secció Filològica com els participants van considerar que és un mitjà degran utilitat per a l’intercanvi de punts de vista sobre l’estandardització entre els professionalsde la llengua i els responsables del desenvolupament de la normativa.Finalment, hi hagué un debat general amb l’epígraf «Traducció i llengua estàndard», mo-derat per Isidor Marí, Joaquim Mallafrè i Joan Vilarnau.En la sessió de cloenda, el coordinador científic de les Jornades, Joaquim Mallafrè, va lle-gir les conclusions dels participants al llarg de les diferents sessions monogràfiques i durant eldebat general. Aquestes conclusions han estat publicades posteriorment per l’Institut dins lacol.lecció «Jornades Científiques» (Barcelona, 2002). [J. M. M. i S.]XXVIII Col.loqui de la Societat d’Onomàstica a Menorca. —L’Institut Menorquíd’Estudis i la Societat d’Onomàstica van organitzar, els dies 22, 23 i 24 de març de 2002, elXXVIII Col.loqui de la Societat d’Onomàstica, que va tenir lloc a Menorca i que es va realitzaralternativament a Maó (a la sala d’actes del Museu de Menorca) i a Ciutadella de Menorca (ala Casa de Cultura). Dinou anys després que el Col.loqui arribés per primer cop a l’illa, aques-ta segona trobada en terres menorquines va reunir especialistes i afeccionats de l’onomàsticaamb un doble objectiu: exposar els estudis desenvolupats en aquest temps i obrir nous caminsd’investigació.Amb prop de seixanta participants inscrits, el XXVIII Col.loqui es va articular a partir detres blocs temàtics: L’obra de Joan Coromines i Menorca, Toponímia i antroponímia menor-quines i La interdisciplinarietat en els estudis d’onomàstica. El primer d’aquests blocs es vaconstituir d’acord amb la tradició dels Col.loquis d’analitzar el estudis onomàstics de Joan Co-romines en relació amb el lloc de celebració d’aquests. En el cas de Menorca es van abordar tantla seva persona com els seus treballs: Josep Antoni Pons Roca en va fer una semblança biogrà-fica a partir dels contactes que va mantenir amb l’estudiós en una de les seves excursions al’illa; Joan F. López Casasnovas i Ignasi Mascaró Pons, membres de l’Institut Menorquí d’Es-tudis (IME), van examinar les seves contribucions a l’estudi de l’onomàstica menorquina.CRÒNICA452

II Jornades per a la Cooperació en l'Estandardització Lingüística (IEC, Barcelona, 29 i 30 de novembre de 2001)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Amb aquest ampli ventall de ponències i intervencions que deixaren en la sala de la Uni-
versitat Internacional Menéndez Pelayo les idees capdavanteres dels màxims coneixedors de la
temàtica del Simposi, els resultats es poden qualificar d’àmpliament positius, en un col.loqui en
què es van poder conciliar aspectes no sols del vessant filològic, sinó també de tipus econòmic,
polític i teològic. La visió humanista, doncs, que va abraçar el Simposi es va completar amb
l’excursió guiada del dissabte 27 d’octubre, a càrrec del prof. Daniel Benito Goerlich, de la
Universitat de València, pels espais monumentals més directament vinculats a Alfons el
Magnànim, com el convent de la Trinitat, amb la visita de la tomba de la reina Maria, esposa del
Magnànim, la sala capitular... En aquest sentit, doncs, els congressistes van tenir l’oportunitat
de contrastar la visió teòrica de les conferències amb la praxi de l’acostament a la influència que
tot aquest període d’expansió mediterrània va significar per a la ciutat de València.
És així com es va arribar a una clausura del Simposi en un ambient de total distensió i con-
vivència entre els congressistes, que va arribar a la culminació amb el sopar tradicional de ger-
manor que es va celebrar el mateix dissabte al restaurant Alameda Palace de València, en què
la cultura, la història, la literatura van ser objecte de no poques converses, enmig d’un escena-
ri que ben bé es podria qualificar com una nit en què la cultura catalana es va vestir de gala.
[A. I. P.]
II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística (IEC, Barcelona,
29 i 30 de novembre de 2001).—Els dies 29 i 30 de novembre de 2001 van tenir lloc a Bar-
celona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, les II Jornades per a la Cooperació en l’Estan-
dardització Lingüística, organitzades per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans,
presidides pel senyor Joan A. Argenter, president de la Secció Filològica, i coordinades pels
senyors Joaquim Mallafrè, membre de la Secció Filològica, i Josep M. Mestres, cap de l’Ofi-
cina de Correcció i Assessorament Lingüístics del Servei de Relacions Exteriors de l’Institut
d’Estudis Catalans (SEREIEC).
Vint-i-quatre ponents dels diferents àmbits professionals i territorials de la llengua catala-
na van participar en aquestes Jornades i van contribuir a assolir-ne el principal objectiu, que
era discutir sobre el paper de la traducció en la creació de models lingüístics: la influència d’e-
ditors i correctors a part dels traductors, la possible reducció estilística i la resposta del públic
en diferents àmbits; no es va limitar, però, als traductors com a actors en el procés d’estandar-
dització, sinó que també es va adreçar als altres especialistes i estudiosos de la llengua que hi
poguessin estar interessats.
Les Jornades van comptar amb dos-cents vuitanta-nou participants, gairebé tots provi-
nents d’arreu dels Països Catalans: 79,9 %, de Catalunya; 10 %, del País Valencià; 5,9 %, de
les Illes Balears; 1,4 %, de la Catalunya Nord; 0,3 %, d’Andorra, i 2,4 %, d’altres orígens. Per
la dedicació professional, els percentatges són els següents: lingüistes, lexicògrafs i filòlegs en
general, 18,3 %; assessors, correctors i planificadors lingüístics, 30,1 %; traductors i intèr-
prets, 11,8 %; professors universitaris i d’ensenyament mitjà, 17,0 %; personal de les admi-
nistracions, 9,3 %; altres professionals, 4,5 %; estudiants universitaris, 1,7 %, i no ho especi-
fiquen, 7,3 %.
En la sessió inaugural, sota la presidència de Joan A. Argenter, van intervenir el senyor
Manuel Grau, president de la Fundació Caixa de Sabadell; el senyor Joan Melià, director gene-
ral de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i el senyor Lluís Jou, director general
de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Les Jornades es van organitzar en tres blocs, dedicats a diversos àmbits relacionats amb la
traducció. Cada àmbit constà d’una ponència general, seguida d’una sessió monogràfica en
CRÒNICA 451
què intervingueren cinc representants especialitzats en aspectes particulars, que foren comple-
tats i discutits en el col.loqui posterior a cada sessió.
El primer bloc tractà de la traducció convencional, general i literària. Es presentaren les
opcions lingüístiques del traductor, el seu model de llengua (en la literatura, el teatre, la litúr-
gia, etc.) i les particularitats territorials a tenir en compte; la simplificació o reducció estilísti-
ca dels registres; els criteris editorials i de correcció i la seva influència sobre les opcions lin-
güístiques del traductor; coincidències o vacil.lacions respecte a la llengua normativa, i el
paper de les associacions d’escriptors en l’avaluació d’un model.
El segon bloc s’ocupà de la traducció en l’àmbit de la informació i de les tècniques auxi-
liars. Concretament, es tractà de les traduccions «invisibles», més desconegudes, però que
produeixen textos que en són conseqüència directa o indirecta: part de la publicitat, notícies
d’agència, textos administratius i jurídics, doblatge i subtitulació. Aquestes traduccions exer-
ceixen un clara influència sobre l’ús del català i la creació conscient o mimètica de models, ge-
nuïns o aliens.
El tercer bloc s’ocupà de la traducció assistida per ordinador en la documentació oficial
de les institucions, en el periodisme i en les indústries dedicades a crear programes en català,
amb els seus condicionaments i amb els seus avantatges i servituds.
Un apartat especial meresqué la presentació del balanç de la primera etapa de funciona-
ment del Fòrum d’Estandardització (FOREST), creat arran de la celebració de les I Jornades,
a càrrec d’Isidor Marí, cap del Fòrum, i de Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i Josep
M. Mestres. Tant la Secció Filològica com els participants van considerar que és un mitjà de
gran utilitat per a l’intercanvi de punts de vista sobre l’estandardització entre els professionals
de la llengua i els responsables del desenvolupament de la normativa.
Finalment, hi hagué un debat general amb l’epígraf «Traducció i llengua estàndard», mo-
derat per Isidor Marí, Joaquim Mallafrè i Joan Vilarnau.
En la sessió de cloenda, el coordinador científic de les Jornades, Joaquim Mallafrè, va lle-
gir les conclusions dels participants al llarg de les diferents sessions monogràfiques i durant el
debat general. Aquestes conclusions han estat publicades posteriorment per l’Institut dins la
col.lecció «Jornades Científiques» (Barcelona, 2002). [J. M. M. i S.]
XXVIII Col.loqui de la Societat d’Onomàstica a Menorca. —L’Institut Menorquí
d’Estudis i la Societat d’Onomàstica van organitzar, els dies 22, 23 i 24 de març de 2002, el
XXVIII Col.loqui de la Societat d’Onomàstica, que va tenir lloc a Menorca i que es va realitzar
alternativament a Maó (a la sala d’actes del Museu de Menorca) i a Ciutadella de Menorca (a
la Casa de Cultura). Dinou anys després que el Col.loqui arribés per primer cop a l’illa, aques-
ta segona trobada en terres menorquines va reunir especialistes i afeccionats de l’onomàstica
amb un doble objectiu: exposar els estudis desenvolupats en aquest temps i obrir nous camins
d’investigació.
Amb prop de seixanta participants inscrits, el XXVIII Col.loqui es va articular a partir de
tres blocs temàtics: L’obra de Joan Coromines i Menorca, Toponímia i antroponímia menor-
quines i La interdisciplinarietat en els estudis d’onomàstica. El primer d’aquests blocs es va
constituir d’acord amb la tradició dels Col.loquis d’analitzar el estudis onomàstics de Joan Co-
romines en relació amb el lloc de celebració d’aquests. En el cas de Menorca es van abordar tant
la seva persona com els seus treballs: Josep Antoni Pons Roca en va fer una semblança biogrà-
fica a partir dels contactes que va mantenir amb l’estudiós en una de les seves excursions a
l’illa; Joan F. López Casasnovas i Ignasi Mascaró Pons, membres de l’Institut Menorquí d’Es-
tudis (IME), van examinar les seves contribucions a l’estudi de l’onomàstica menorquina.
CRÒNICA452


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38481/38464

II Jornades per a la Cooperació en l'Estandardització Lingüística (IEC, Barcelona, 29 i 30 de novembre de 2001)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert