Anglada i de Ferrer, Lluís M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Lluís Anglada
\Les traduccions
catalanes de les ISBD:
valorado i línies de treball
Lluís Anglada
El Nadal passat van sortir al carrer les traduccions catalanes de la ISBD
per a materials cartográfics i la ISBD per a música impresa. Amb elles s'aca-
bava un cicle inicial el 1981 que ens permet teñir en la nostra llengua totes
les ISBD editades fins ara. El 1981 es la data llunyana en la qual el Servei
de Biblioteques i del Patrimoni Bibliográfic de la Generalitat de Catalunya va
contractar un grup de bibliotecaris per formar 1'embrió del que mes tard seria
l'Institut Cátala de Bibliografía.
Excepte l'objectiu ciar de fer la bibliografía nacional de Catalunya —projecte
fins llavors inédit a les nostres Ierres— la resta de les tasques de l'Institut esta-
ven per definir. Entre aquesta resta hi havia les normes catalográfiques que
calía emprar. Llavors vivíem un moment de transido peí que fa a normativa
i les decisions a prendre no eren tant immediates com poden ser-ho ara.
Els primers passes de l'Institut no havien ,peró, de ser erratics. N'és una
mostra que a la primera memoria, datada el 26 de marc, s'hi troba un pía de
treball respecte a la descripció bibliográfica que inclou les paraules següents:
«El treball podría concloure perfectament amb la traduc-
ció catalana de la ISBDC [(M)] amb exemples d'aquí.»
Per tal d'editar el text s'havia sol-licitat permís a la IFLA, la qual va dema-
nar que la traducció fos revisada per l'Associació de Bibliotecaris de Catalun-
ya. La revistó s'iniciava el setembre del mateix any i així comencava una col-la-
borado estreta entre el Servei de Biblioteques i l'Associació, que es la que
ha permés culminar aquest programa de traduccions.
9 5
Les traduccions catalanes de les ISBD: valorado i línies de treball
L'optimisme o la ingenuitat son patents en aqüestes ratlles que no preveien
encara les dificultáis que amagava aquell programa. La prova es que fins una
memoria del 31 de juliol no s'afirma:
«5 'acaba de mecanografiar la tradúcelo catalana de la
ISBD(M)... aquest text el consideren definitiu tot i que
en resta fer una darrera correcció.»
Les traduccions de les ISBD han anal apareixent des de llavors de for-
ma constant: la M i la S el 1982, la G el 1983, la A i una reimpressió de la
M el 1984, la NBM a principis del 1986 i la CM i la PM a finals del mateix
any.
Pensó que aquest degoteig mes o menys lent ha estat beneficios de cara
a la seva acceptació i us. Malgrat tot, aquest efecte no ha estat intencional.
El cicle de traduccions ha tardal sis anys en complelar-se a causa de les difi-
cultáis que s'han irobal al llarg del camí. No som un país de grans mitjans,
la nostra llengua no le una gran difusió i no lenim un nombre molí eleval de
bibliotecaris especialistes en mapes o en enregistramcnts sonors. Pero aqües-
tes no han estat les uniques dificultáis de les Iraduccions. Hi ha hagul a mes
alls i baixos en la siluació legal de l'Inslilul Caíala de Bibliografía, dificullals
propies de la Iraducció, dublés sobre la necessilal o conveniencia de fer toles
les traduccions i, per descomplal, problemes a l'hora de publicar-les.
Ara que celebrem haver assolil un esladi es bo que ens alurem un momenl
—i aquesl acle es un bon Hoc on fer-ho— per considerar qué ens ha ensenyal
la feina acabada.
En primer Hoc una conslalació: el programa de Iraduccions de les ISBD
ha eslal un Ireball col-lecliu i de coHaboració. Vivim una época en la qual
es un aixoma que el desenvolupamenl d'un sislema bibliolecari sigui una lasca
de cooperació entre diferents biblioleques o xarxes de biblioleques; pero so-
vinl afirmem que a Catalunya la coHaboració en lemes de biblioleques no es
dona amb la freqüéncia que caldria. Dones, malgral aixó, les Iraduccions ca-
lalanes de les ISBD han eslal feles grácies a l'esforc de molles persones i de
diferenls inslitucions.
En segon Hoc, cal afirmar que les Iraduccions catalanes de les ISBD han
eslal un éxil per com han conlribuil a la ulililzació d'aquesla normaliva a Ca-
lalunya. Es sobrelol grácies a aquesles traduccions que la norma es comenfa
a difondre i a ulililzar amb amplilud.
No es pol dir que les ISBD fossin fins llavors unes desconegudes. Deixanl
de banda el ressó que havien assolil arreu del món, els professionals calalans
havíem tingut prou oporlunilals per conéixer-les. Isabel Fonseca havia publi-
cal el 1972 una Iraducció castellana de la ISBD(M) del 1971, la Bibliografía
española les ulililzava des del volum de l'any 1977, i encara el Butlletíde l'As-
sociació de Bibliotecáries de Catalunya del marc de 1977 publicava una bi-
bliografía sobre les ISBD.
9 6
Lluís Anglada
Pero, excepte per unes poques biblioteques, les ISBD no eren unes normes
gaire utilitzades a Catalunya. Actualment, en canvi, es pot afirmar que el seu
ús es general. I no només peí que fa a llibres sino també en la descripció bi-
bliográfica de publicacions en serie, llibres antics, material no-llibre de dife-
rents tipus, partitures musicals i mapes.
En tercer Hoc, cal valorar qué ha fet possible l'éxit aHudit anteriorment.
La mateixa empresa era ja una garantia prou forta com per assegurar certs
resultáis. Pero aquesta condició no ha estat suficient en molts altres casos. De
fet, la formulació de projectes brillants es relativament fácil de fer. El que
costa mes es realitzar-los. L'aparició d'estrelles fugaces en el firmament de
biblioteques catalanes no ha estat un fenomen rar. Apareixen, enlluernen i s'es-
morteeixen rápidament fins desaparéixer del tot. No ha estat així peí que fa
ais treballs de l'Institut Cátala de Bibliografía, que s'han dut a terme amb per-
severanga i que al final han acabat donant resultáis.
Les traduccions catalanes de les ISBD s'han beneficial de la solida base
sobre la qual s'ha consolidat l'Inslilul Caíala de Bibliografía, solidesa consti-
tuida de quatre factors. Els dos primers els hem d'agrair ais responsables de
la política bibliotecária en el moment de la formació de l'Institut. Del seu pro-
jecle modern sobre qué havia de ser el sistema bibliolecari cátala va sortir l'Ins-
titul, i de la confianca que van diposilar en els bibliolecaris que el várem for-
mar van sortir projecles válids per servir a aquell projecte modern.
Els allres dos factors son alribu'íbles ais planlejamenls que ha lingul l'Insli-
lut Caíala de Bibliografía des deis seus comencamenls. Enlre aquests hi ha
hagul el d'incorporar el rigor al Ireball bibliotecari. Aixó ha pogut relardar
alguns resullals pero en canvi n'ha augmenlal el valor i l'efectivitat. El segon
deis planlejamenls ha estal la volunlal de fer d'enllac, peí que fa a la calaloga-
ció, enlre la comunilal bibliotecária internacional i la nacional. El que ens ha
reunil avui aquí es juslamenl la funció que 1'Instituí le de promoure l'ús de
les normes inlernacionals de calalogació, funció que, dil sigui de pas, caldria
potenciar mes.
Pero no lol han de ser records ni valoracions hislóriques. Permeleu-me lam-
be fer una mirada cap endavanl. Pensó que a la siluació actual en descripció
bibliográfica a Catalunya li corresponen cinc línies de Ireball que aprofundi-
rien el que ja ha eslal aconseguil fins ara en aquesl camp. Les línies que mar-
caré conlinuen necessitanl de la col-laborado de diferente persones i inslilu-
cions i son, per lanl, files coHeclives a assolir.
PRIMERA
Si es compleixen els lerminis marcáis per la IFLA per al programa ISBD,
avial hi haurá disponibles les segones edicions de les ISBD M, S, NBM i CM.
Segons els esborranys alguns dels canvis proposals son importante.
Caldrá fer un esludi deis canvis inlrodu'its pels nous textos i reflexionar
entre l'allernaliva de fer noves Iraduccions o la de manlenir certa eslabililat
normativa, almenys duranl un cert temps.
9 7
Les traduccions catalanes de ¡es ISBD: vatoració i línies de treball
SEGONA
Les ISBD son unes normes marc. Tot i que poden ser utilitzades directa-
ment en la catalogació, algunes de les seves normes han de ser concretades
per cada país i/o cada centre catalográfic. A mes, en alguns casos, les normes
necessiten i admeten ampliacions que les facin practiques per resoldre proble-
mes determináis.
L'Institut Cátala de Bibliografía, conjuntament amb altres centres catalo-
gráfics importants del país, hauria i podría fer aqüestes concrecions i
ampliacions.
TERCERA
Qualsevol norma ha estat creada per ser aplicada. En el procés d'aplica-
do, pero, la norma per si sola a vegades es mostra ambigua o eixuta. Es lla-
vors quan, per aclarir el sentit de la norma, son molt útils els llibres d'exem-
ples que il-lustren les ISBD.
Com a prolongado de la seva tasca docent i pedagógica, un llibre d'aquest
tipus podría sortir de l'Escola Universitaria de Biblioteconomia i Documentado.
QUARTA
Malgrat que hi ha hagut alguna feina feta al respecte, i donant per suposat
que els registres catalográfics de la bibligrafía nacional i els de la biblioteca
nacional han de ser a nivell complet, caldria fer un esforg per determinar mi-
llor els diferents nivells de la catalogació descriptiva.
En aquest treball caldria que participessin d'alguna manera o altra la tota-
litat de les biblioteques catalanes, ja que son elles les que els han d'emprar.
En la discussió caldrá teñir present que la determinado d'un nivell de catalo-
gació descriptiva es una eina indispensable si es volen establir catalegs coHectius
0 si es vol intercanviar informació. No solament caldrá definir cada nivell si-
no també en quins casos s'aplica.
CINQUENA
En un termini proper podrem disposar de la tradúcelo catalana de la sego-
na part de les Anglo-American cataloguing rules, 2nd ed., dedicada a la tria
1 forma deis encapfalaments. La primera part d'aquesta normativa está dedi-
cada a la descripció i, sobretot a partir de les revisions que ha sofert, incorpo-
ra del tot les ISBD i, a mes, les concreta i precisa.
La traducció al cátala de la primera part de les AACR2 podria suposar un
gran aveng respecte a les quatre línies de treball esmentades fins ara.
Vull acabar la meva intervenció amb unes paraules que fan mes al cas del
que pugui aparentment semblar. Son de Michel Boisset, compatriota de la Sra.
Beaudiquez, i diuen així:
«El 1971 a Franca s'havia pres un determinat nombre
d 'initiatives per a l'automatització de biblioteques (...).
9 8
Lluís Anglada
Malgrat tot, es pot considerar que en aquell moment horn
automatitzava ['anarquía de les biblioteques: les biblio-
teques cataloguen els llibres que teñen sense teñir en
compte el que es fet per les altres biblioteques; les nor-
mes de catalogado son teóricament semblants, pero el
contingut de les noticies varia d 'una biblioteca a I 'ultra;
les adquisicions es fan a iniciativa de les biblioteques se-
gons els suggeriments dels usuaris; la conservado deis
documents es deixada a la iniciativa de cada biblioteca
i el préstec interbibliotecari funciona sense gran orga-
nització. ¿ Calía continuar automatitzant I 'anarquía ? Aixo
conduia a disminuir encara mes I 'eficacia de les biblio-
teques. Llavors vam pensar que la nostra primera tasca
sería concebre una organitzadó de les biblioteques de ca-
ra a la seva automatizado.»
Avui, que vivim certa moda respecte a l'automatització de les biblioteques,
cal que la comunitat bibliotecária tinguem ciar que aquesta moda, o altres que
puguin venir, ens pot aportar solucions noyes. Pero cap moda ens pot estal-
viar la feina previa d'organització i de creado d'instruments.
Les ISBD concretament, pero les normes de catalogado en general, així
com la seva aplicado, no son finalitats per elles mateixes. Es fan i s'utilitzen
per servir millor els usuaris i per construir cines coHectives que permetin aquest
servei. Es fan i s'utilitzen perqué, per exemple, quan arribi el moment de l'auto-
matització, no s'automatitzi l'anarquia.
1
 Boisset, Michel. «Current developments in French-speaking countries» a The in-
tercange of bibliographic information in machine readable form (London: The Library
Association, 1975), p. 33.
9 9


Les traduccions catalanes de les ISBD: valoració i línies de treball

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación