Fullana Puigserver, Pere

Fullana i Puigserver, Pere

Hemeroteca Cientifica Catalana

lacions servils. Finalment, el seu darrer poemari ha estat Constants vitals, guardonat a Valèn-cia el 2005 amb el premi Roís de Corella, un preàmbul del comiat.Dotze poemaris en vint anys palesen i confirmen una sòlida proposta poètica personal, co-herent i suggerent. Per a l’autor, la poesia es converteix en l’activitat principal en la vida, comen els poetes que creuen en l’alta dignitat i la profunda humanitat de la tasca que realitzen. Alcapdavall l’art —i la poesia n’és una de les manifestacions més dignes— enriqueix la condi-ció humana, de la qual, a més, no es pot desentendre. Tant quan ha conreat una escriptura méslírica com quan l’ha practicada més narrativa, o quan ha estat més metapoètica i existencial obé ha estat més compromesa i social, sempre el rerefons d’aquesta producció ha estat una me-ditació, interior i exterior, un enriquiment personal i compartit, de l’autor i també, per oferi-ment i invitació, del lector. Amb la pèrdua de Manel Garcia Grau s’interromp de sobte una deles veus rellevants de la poesia catalana de la fi del segle XX i l’inici del XXI, d’aquella que esva forjar en la dècada dels anys vuitanta i que ha crescut amb intensitat posteriorment.Ferran CARBÓUniversitat de ValènciaPERE-JOAN LLABRÉS MARTORELL(1938-2006)Mossèn Pere-Joan Llabrés (Inca 19 d’octubre de 1938 — Santa Ponsa, Calvià, 7 de juliolde 2006) era difícil de definir i d’ubicar, sobretot perquè el seu compromís intel.lectual i cívicera molt variat. Tot i això, per ventura allò que millor defineix la seva trajectòria és el seu ves-sant de liturgista, teòleg i historiador. Estudià humanitats, filosofia i teologia en el Seminari deMallorca, i va ser ordenat prevere el 1962. Immediatament després, es llicencià en teologia ala Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1963) i s’especialitzà en litúrgia al PontificiAteneu Anselmià, de la mateixa ciutat (1963-1965). Tornà a Mallorca i, des de 1966, participàen l’equip que tingué cura d’adaptar els textos litúrgics en català per a les diòcesis de les Ba-lears. Tot just feia alguns anys s’havia fundat l’Obra Cultural Balear i a Mallorca, excepte al-guns casos puntuals, el clergat no manifestava un excessiu compromís cultural i lingüístic. Peraixò, Llabrés cercà el suport del mestre Francesc de Borja Moll, i sobre aquesta temàtica es-pecífica publicà més tard «El mestratge de Francesc de Borja Moll en les versions litúrgiquesi bíbliques en català, adaptades per a les Balears» [Estudis Baleàrics 72-73, 2002, 145-152].En aquest sentit treballà de forma permanent en tot allò que significava una relació directa en-tre la llengua del poble i la litúrgia com a celebració comunitària del que el Concili Vaticà IIhavia definit com a Poble de Déu. Així, el 1987 preparà amb els mateixos criteris l’edició ba-lear del Nou Testament i, el 1994, coordinà l’edició balear de la Bíblia Interconfessional cata-lana. Per aquestes tasques rebé diversos reconeixements públics, com ara el 1983 el premi«Jaume I d’actuació cívica catalana» i el 2001 el premi Josep Maria Llompart, promogut perl’Obra Cultural Balear.De bon començament, i durant vint anys, compaginà la pastoral, la docència i la militàn-cia cultural. Així, va ser vicari de la parròquia de Sant Jaume (Palma) i rector de la de SantaCatalina Thomàs (1975-1986). Posteriorment, els darrers vint anys fou canonge de la Seu deMallorca (1986-2006), un nomenament que li permeté una major dedicació a la cultura i el pa-trimoni, com veurem. Durant aquests quaranta anys d’exercici intens ha mantingut un com-promís pastoral encaminat a aplicar el Concili Vaticà II, a formar futurs preveres i contagiar lacomunitat cristiana d’esperança des d’un esperit crític. Els seixanta i setanta el van marcarNECROLOGIES668profundament, sobretot com a conjuntura de compromís i de canvi o de compromís amb elcanvis. En aquest llarg recorregut, Llabrés sempre ha destacat com a líder dels que s’han opo-sat a les resistències i les inèrcies eclesials i socials davant tot allò que significava canvi a l’in-terior de l’Església i compromís amb el país.Pel que fa a la seva tasca acadèmica, el 1966 inicià la seva activitat docent com a profes-sor en el Seminari de La Porciúncula, i des de 1970 va ser professor de teologia sacramental,litúrgia i història eclesiàstica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca. Ha estat directord’aquest centre durant els triennis de 1983-1989 i de 1996-1999. A més, des de 1990, dirigiala revista Comunicació, la publicació periòdica d’aquest centre d’estudis superiors. Per altrabanda, des de 1975 va ser també professor de català a l’Escola Universitària Alberta Giménez,de Palma. La seva activitat acadèmica anà acompanyada gairebé sempre d’una gran implica-ció personal en el terreny de l’edició i les publicacions de teologia, litúrgia i cultura en gene-ral. A més de la direcció de Comunició, féu part del Consell de Redacció de la revista Phase,de Barcelona, i va ser responsable de redacció, des de 1974 fins a 1993 de la revista Lluc. Elsseus articles durant dues dècades en aquesta revista de difusió cultural ens permeten seguir elseu pensament i la seva trajectòria personal en el món cultural illenc.L’obra de mossèn Pere Joan Llabrés només es pot entendre a partir del seu caràcter poliè-dric i enciclopèdic, atès que a banda de tots els aspectes esmentats, s’ha de tenir en compte, so-bretot, que va ser prefecte de Litúrgia i conservador del Patrimoni Artístic de la Seu; va ser co-missionat pel bisbe Teodor Úbeda com a secretari general del Sínode Diocesà (1998-99) itingué cura, amb Nadal Trias Orell i Santiago Maria Amer Pol de l’obra Sínode Diocesà deMallorca (1998-1999). Crònica, documents, decrets i constitucions sinodals (2002); i el 1999va ser nomenat delegat diocesà per al Patrimoni Cultural; com a tal ha promogut restauracionsde peces d’art religiós a la diòcesi, a la Seu, però sobretot ha impulsat el projecte del nou Mu-seu Diocesà de Mallorca, que és a punt de ser inaugurat.Els seus centres d’interès com a investigador es poden estructurar en sis tipologies. En pri-mer lloc, la Litúrgia: començà publicant El bautismo de vuestro hijo (Palma de Mallorca1970); participà en el Congrés Litúrgic de Montserrat, amb una comunicació titulada “Un ves-tigi de concelebració a la missa pontifical del Bisbe de Mallorca” (Publicacions de l’Abadiade Montserrar, 1967); redactà diversos capítols de l’obra La celebración cristiana, dirigida pelprofessor Dionisio Borobio i publicà un nombre significatiu d’articles de litúrgia a la revistaPhase. En segon lloc, la Teologia: la seva producció més significativa en aquesta especialitatés en forma d’articles a diverses revistes especializades: Quaderns de Pastoral, Revista Espa-ñola de Teología i molt especialment a Comunicació. En tercer lloc, el Lul.lisme: ha estat pro-motor i dinamitzador de la Festa del Beat Ramon Llull, divulgador fervorós del ‘germà grande la nostra raça’; ha ofert conferències i ponències en congressos de lul.lisme, com ara «Ra-mon Llull en temps del Sínode» (Palma 1999) —conferència pronunciada al saló d’actes delCol.legi sant Francesc en el context de la festa del beat Ramon Llull el 29 de novembre de1998— i autor de diverses obres. Així mateix, ha traduït Darrer llibre sobre la conquesta deTerra Santa (2002), obra llatina de Ramon Llull. Era Magister de la Maioricensis Schola Lu-listica. El quart aspecte, la Història: és autor de les biografies Santa Catalina Tomàs, la nostraSanta (1980), de sant Alonso Rodríguez (1988), de la beata Francinaina de Sencelles (1989);i amb servidor, publicàrem Gabriel Marià Ribas de Pina (1814-1873) (1997). Amb RamonRosselló publicà, el 1998, Inca, en la història 1229-1349. Coordinà l’obra Set segles de ger-manor (1988). És autor també de diversos estudis d’història de la vida religiosa en els seglesXIX i XX, com ara Les Germanes de la Caritat a Inca (1993). Deixà a punt de publicar la histò-ria de la Congregació de les Germanes de la Caritat, Dos cents anys de Caritat (1798-1998).Ha publicat monografies diverses com ara Santo Domingo d’Inca (1987). Col.laborà en diver-NECROLOGIES 669sos projectes universitaris, com ara en el Seminari de Moviments Socials, promoguts pel doc-tor Sebastià Serra Busquets i publicà, amb Bartomeu Bennàssar, un resum d’història de l’Es-glésia contemporània de Mallorca en el llibre Mallorca, ara, promogut per la Fundació EmiliDarder. En cinquè lloc, la Cultura popular: ha publicat diverses obres, la majoria destinades arecuperar i divulgar aspectes de l’univers popular i tradicional de la cultura mallorquina, comCelebrar Nadal a Mallorca (1990), una visió històrica i litúrgica de la festa, i Celebrar Nadala Mallorca: història-teologia-pastoral: el Cant de la Sibil.la i altres tradicions mallorquines(Cetem 1999). Té diversos pregons editats entre els que destaca Pregó de Pasqua: llegit a laparròquia de Sant Mateu de Bunyola, el dia 31 de març de 1974 (1974) i ha col.laborat amblletres i notes històriques de nombrosos goigs publicats, sobretot durant el decenni de 1980.Així, a tall d’exemple, és autor de la lletra dels Goigs al beat Ramon Llull (1985). Finalment,en sisè lloc, l’Art i el Patrimoni: ha estudiat els criteris litúrgics de la restauració de la Seu perAntoni Gaudí i en publicà una guia en diverses llengües (Ed. Triangle, 2005). Va ser directorde les IX Jornades Gaudinistes, celebrades a Palma pel juny de 2002. Era membre del Patro-nat i portaveu de la Fundació «Art a la Seu» i ha redactat el programa inconogràfic de la in-tervenció de Miquel Barceló a la capella del Santíssim, de la Seu. És autor de les obres El Re-taule de la Puríssima de Sant Bartomeu d’Inca (2001) i Gaudí a la Seu de Mallorca (2002);del catàleg i l’exposició Santa Maria a Inca: l’art marià inquer (1992). Havia publicat l’arti-cle «La Catedral y la difusión de la cultura», dins Patrimonio cultural: documentación, estu-dios, información (39 (2004) 31-44). Un mes després de la seva mort, coincidint amb la cele-bració del 150 aniversari de la fundació de la Congregació de les Filles de la Misericòrdia,aparegué el llibre La iconografia de l’església de Pina (Mallorca). El programa de Mn. Ga-briel-Marià Ribas de Pina (2006), amb fotografies de Jaume Gual Carbonell. Preparava, ambmembres de la Universitat de les Illes Balears, un congrés amb motiu del 700 aniversari de laSeu de Mallorca.La trajectòria de mossèn Llabrés no es pot entendre íntegrament sense contemplar el ves-sant de compromís cívic i social amb el país, des dels anys seixanta fins a la seva mort. Cli-ment Garau recordava que Llabrés havia participat en la reunió clandestina de s’Arracó de1967 i que quan va ser el moment de donar la cara en defensa de la identitat col.lectiva del seupoble i de la seva nació la va donar, i quan cregué que altres ja havien emprès aquesta feina,enfocà el seu compromís cívic i religiós a la tasca docent, de recerca històrica i de mestre deteologia al CETEM. En tot moment fou un militant actiu tant en la defensa d’un cristianismecompromès amb la societat, com en relació a la justícia i la dignitat de defensar la nostra llen-gua i cultura dels embats de sempre. Aquestes paraules del seu amic en un article aparegut,arran de la mort sobtada de Llabrés, a Diari de Balears reflecteixen perfectament el tarannàd’un clergue erudit, feiner, militant i sempre compromès amb aquella causa que ell entenia queera la conseqüència del compromís evangèlic. Des d’aquesta òptica participà activament enl’Obra Cultural Balear; fou un dels membres fundadors del Grup Blanquerna, entitat en la qualha pres part activa al llarg de vint anys, i el 2006 havia estat convidat a formar part del Con-sell Assessor de l’Obra Cultural Balear. Llabrés s’havia convertit en un referent i un sentinel.laque vetllava per la coherència i la lleialtat de l’Església mallorquina amb el país, és a dir, ambla gent i la cultura pròpies. El 1986, participà en el Segon Congrés Internacional de la LlenguaCatalana precisament amb una intervenció que definia la seva lluita permanent, la llengua ca-talana i l’Església de Mallorca.Pere FULLANA I PUIGSERVERUniversitat de les Illes BalearsNECROLOGIES670

Pere-Joan Llabrés Martorell (1938-2006)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

lacions servils. Finalment, el seu darrer poemari ha estat Constants vitals, guardonat a Valèn-
cia el 2005 amb el premi Roís de Corella, un preàmbul del comiat.
Dotze poemaris en vint anys palesen i confirmen una sòlida proposta poètica personal, co-
herent i suggerent. Per a l’autor, la poesia es converteix en l’activitat principal en la vida, com
en els poetes que creuen en l’alta dignitat i la profunda humanitat de la tasca que realitzen. Al
capdavall l’art —i la poesia n’és una de les manifestacions més dignes— enriqueix la condi-
ció humana, de la qual, a més, no es pot desentendre. Tant quan ha conreat una escriptura més
lírica com quan l’ha practicada més narrativa, o quan ha estat més metapoètica i existencial o
bé ha estat més compromesa i social, sempre el rerefons d’aquesta producció ha estat una me-
ditació, interior i exterior, un enriquiment personal i compartit, de l’autor i també, per oferi-
ment i invitació, del lector. Amb la pèrdua de Manel Garcia Grau s’interromp de sobte una de
les veus rellevants de la poesia catalana de la fi del segle XX i l’inici del XXI, d’aquella que es
va forjar en la dècada dels anys vuitanta i que ha crescut amb intensitat posteriorment.
Ferran CARBÓ
Universitat de València
PERE-JOAN LLABRÉS MARTORELL
(1938-2006)
Mossèn Pere-Joan Llabrés (Inca 19 d’octubre de 1938 — Santa Ponsa, Calvià, 7 de juliol
de 2006) era difícil de definir i d’ubicar, sobretot perquè el seu compromís intel.lectual i cívic
era molt variat. Tot i això, per ventura allò que millor defineix la seva trajectòria és el seu ves-
sant de liturgista, teòleg i historiador. Estudià humanitats, filosofia i teologia en el Seminari de
Mallorca, i va ser ordenat prevere el 1962. Immediatament després, es llicencià en teologia a
la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1963) i s’especialitzà en litúrgia al Pontifici
Ateneu Anselmià, de la mateixa ciutat (1963-1965). Tornà a Mallorca i, des de 1966, participà
en l’equip que tingué cura d’adaptar els textos litúrgics en català per a les diòcesis de les Ba-
lears. Tot just feia alguns anys s’havia fundat l’Obra Cultural Balear i a Mallorca, excepte al-
guns casos puntuals, el clergat no manifestava un excessiu compromís cultural i lingüístic. Per
això, Llabrés cercà el suport del mestre Francesc de Borja Moll, i sobre aquesta temàtica es-
pecífica publicà més tard «El mestratge de Francesc de Borja Moll en les versions litúrgiques
i bíbliques en català, adaptades per a les Balears» [Estudis Baleàrics 72-73, 2002, 145-152].
En aquest sentit treballà de forma permanent en tot allò que significava una relació directa en-
tre la llengua del poble i la litúrgia com a celebració comunitària del que el Concili Vaticà II
havia definit com a Poble de Déu. Així, el 1987 preparà amb els mateixos criteris l’edició ba-
lear del Nou Testament i, el 1994, coordinà l’edició balear de la Bíblia Interconfessional cata-
lana. Per aquestes tasques rebé diversos reconeixements públics, com ara el 1983 el premi
«Jaume I d’actuació cívica catalana» i el 2001 el premi Josep Maria Llompart, promogut per
l’Obra Cultural Balear.
De bon començament, i durant vint anys, compaginà la pastoral, la docència i la militàn-
cia cultural. Així, va ser vicari de la parròquia de Sant Jaume (Palma) i rector de la de Santa
Catalina Thomàs (1975-1986). Posteriorment, els darrers vint anys fou canonge de la Seu de
Mallorca (1986-2006), un nomenament que li permeté una major dedicació a la cultura i el pa-
trimoni, com veurem. Durant aquests quaranta anys d’exercici intens ha mantingut un com-
promís pastoral encaminat a aplicar el Concili Vaticà II, a formar futurs preveres i contagiar la
comunitat cristiana d’esperança des d’un esperit crític. Els seixanta i setanta el van marcar
NECROLOGIES668
profundament, sobretot com a conjuntura de compromís i de canvi o de compromís amb el
canvis. En aquest llarg recorregut, Llabrés sempre ha destacat com a líder dels que s’han opo-
sat a les resistències i les inèrcies eclesials i socials davant tot allò que significava canvi a l’in-
terior de l’Església i compromís amb el país.
Pel que fa a la seva tasca acadèmica, el 1966 inicià la seva activitat docent com a profes-
sor en el Seminari de La Porciúncula, i des de 1970 va ser professor de teologia sacramental,
litúrgia i història eclesiàstica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca. Ha estat director
d’aquest centre durant els triennis de 1983-1989 i de 1996-1999. A més, des de 1990, dirigia
la revista Comunicació, la publicació periòdica d’aquest centre d’estudis superiors. Per altra
banda, des de 1975 va ser també professor de català a l’Escola Universitària Alberta Giménez,
de Palma. La seva activitat acadèmica anà acompanyada gairebé sempre d’una gran implica-
ció personal en el terreny de l’edició i les publicacions de teologia, litúrgia i cultura en gene-
ral. A més de la direcció de Comunició, féu part del Consell de Redacció de la revista Phase,
de Barcelona, i va ser responsable de redacció, des de 1974 fins a 1993 de la revista Lluc. Els
seus articles durant dues dècades en aquesta revista de difusió cultural ens permeten seguir el
seu pensament i la seva trajectòria personal en el món cultural illenc.
L’obra de mossèn Pere Joan Llabrés només es pot entendre a partir del seu caràcter poliè-
dric i enciclopèdic, atès que a banda de tots els aspectes esmentats, s’ha de tenir en compte, so-
bretot, que va ser prefecte de Litúrgia i conservador del Patrimoni Artístic de la Seu; va ser co-
missionat pel bisbe Teodor Úbeda com a secretari general del Sínode Diocesà (1998-99) i
tingué cura, amb Nadal Trias Orell i Santiago Maria Amer Pol de l’obra Sínode Diocesà de
Mallorca (1998-1999). Crònica, documents, decrets i constitucions sinodals (2002); i el 1999
va ser nomenat delegat diocesà per al Patrimoni Cultural; com a tal ha promogut restauracions
de peces d’art religiós a la diòcesi, a la Seu, però sobretot ha impulsat el projecte del nou Mu-
seu Diocesà de Mallorca, que és a punt de ser inaugurat.
Els seus centres d’interès com a investigador es poden estructurar en sis tipologies. En pri-
mer lloc, la Litúrgia: començà publicant El bautismo de vuestro hijo (Palma de Mallorca
1970); participà en el Congrés Litúrgic de Montserrat, amb una comunicació titulada “Un ves-
tigi de concelebració a la missa pontifical del Bisbe de Mallorca” (Publicacions de l’Abadia
de Montserrar, 1967); redactà diversos capítols de l’obra La celebración cristiana, dirigida pel
professor Dionisio Borobio i publicà un nombre significatiu d’articles de litúrgia a la revista
Phase. En segon lloc, la Teologia: la seva producció més significativa en aquesta especialitat
és en forma d’articles a diverses revistes especializades: Quaderns de Pastoral, Revista Espa-
ñola de Teología i molt especialment a Comunicació. En tercer lloc, el Lul.lisme: ha estat pro-
motor i dinamitzador de la Festa del Beat Ramon Llull, divulgador fervorós del ‘germà gran
de la nostra raça’; ha ofert conferències i ponències en congressos de lul.lisme, com ara «Ra-
mon Llull en temps del Sínode» (Palma 1999) —conferència pronunciada al saló d’actes del
Col.legi sant Francesc en el context de la festa del beat Ramon Llull el 29 de novembre de
1998— i autor de diverses obres. Així mateix, ha traduït Darrer llibre sobre la conquesta de
Terra Santa (2002), obra llatina de Ramon Llull. Era Magister de la Maioricensis Schola Lu-
listica. El quart aspecte, la Història: és autor de les biografies Santa Catalina Tomàs, la nostra
Santa (1980), de sant Alonso Rodríguez (1988), de la beata Francinaina de Sencelles (1989);
i amb servidor, publicàrem Gabriel Marià Ribas de Pina (1814-1873) (1997). Amb Ramon
Rosselló publicà, el 1998, Inca, en la història 1229-1349. Coordinà l’obra Set segles de ger-
manor (1988). És autor també de diversos estudis d’història de la vida religiosa en els segles
XIX i XX, com ara Les Germanes de la Caritat a Inca (1993). Deixà a punt de publicar la histò-
ria de la Congregació de les Germanes de la Caritat, Dos cents anys de Caritat (1798-1998).
Ha publicat monografies diverses com ara Santo Domingo d’Inca (1987). Col.laborà en diver-
NECROLOGIES 669
sos projectes universitaris, com ara en el Seminari de Moviments Socials, promoguts pel doc-
tor Sebastià Serra Busquets i publicà, amb Bartomeu Bennàssar, un resum d’història de l’Es-
glésia contemporània de Mallorca en el llibre Mallorca, ara, promogut per la Fundació Emili
Darder. En cinquè lloc, la Cultura popular: ha publicat diverses obres, la majoria destinades a
recuperar i divulgar aspectes de l’univers popular i tradicional de la cultura mallorquina, com
Celebrar Nadal a Mallorca (1990), una visió històrica i litúrgica de la festa, i Celebrar Nadal
a Mallorca: història-teologia-pastoral: el Cant de la Sibil.la i altres tradicions mallorquines
(Cetem 1999). Té diversos pregons editats entre els que destaca Pregó de Pasqua: llegit a la
parròquia de Sant Mateu de Bunyola, el dia 31 de març de 1974 (1974) i ha col.laborat amb
lletres i notes històriques de nombrosos goigs publicats, sobretot durant el decenni de 1980.
Així, a tall d’exemple, és autor de la lletra dels Goigs al beat Ramon Llull (1985). Finalment,
en sisè lloc, l’Art i el Patrimoni: ha estudiat els criteris litúrgics de la restauració de la Seu per
Antoni Gaudí i en publicà una guia en diverses llengües (Ed. Triangle, 2005). Va ser director
de les IX Jornades Gaudinistes, celebrades a Palma pel juny de 2002. Era membre del Patro-
nat i portaveu de la Fundació «Art a la Seu» i ha redactat el programa inconogràfic de la in-
tervenció de Miquel Barceló a la capella del Santíssim, de la Seu. És autor de les obres El Re-
taule de la Puríssima de Sant Bartomeu d’Inca (2001) i Gaudí a la Seu de Mallorca (2002);
del catàleg i l’exposició Santa Maria a Inca: l’art marià inquer (1992). Havia publicat l’arti-
cle «La Catedral y la difusión de la cultura», dins Patrimonio cultural: documentación, estu-
dios, información (39 (2004) 31-44). Un mes després de la seva mort, coincidint amb la cele-
bració del 150 aniversari de la fundació de la Congregació de les Filles de la Misericòrdia,
aparegué el llibre La iconografia de l’església de Pina (Mallorca). El programa de Mn. Ga-
briel-Marià Ribas de Pina (2006), amb fotografies de Jaume Gual Carbonell. Preparava, amb
membres de la Universitat de les Illes Balears, un congrés amb motiu del 700 aniversari de la
Seu de Mallorca.
La trajectòria de mossèn Llabrés no es pot entendre íntegrament sense contemplar el ves-
sant de compromís cívic i social amb el país, des dels anys seixanta fins a la seva mort. Cli-
ment Garau recordava que Llabrés havia participat en la reunió clandestina de s’Arracó de
1967 i que quan va ser el moment de donar la cara en defensa de la identitat col.lectiva del seu
poble i de la seva nació la va donar, i quan cregué que altres ja havien emprès aquesta feina,
enfocà el seu compromís cívic i religiós a la tasca docent, de recerca històrica i de mestre de
teologia al CETEM. En tot moment fou un militant actiu tant en la defensa d’un cristianisme
compromès amb la societat, com en relació a la justícia i la dignitat de defensar la nostra llen-
gua i cultura dels embats de sempre. Aquestes paraules del seu amic en un article aparegut,
arran de la mort sobtada de Llabrés, a Diari de Balears reflecteixen perfectament el tarannà
d’un clergue erudit, feiner, militant i sempre compromès amb aquella causa que ell entenia que
era la conseqüència del compromís evangèlic. Des d’aquesta òptica participà activament en
l’Obra Cultural Balear; fou un dels membres fundadors del Grup Blanquerna, entitat en la qual
ha pres part activa al llarg de vint anys, i el 2006 havia estat convidat a formar part del Con-
sell Assessor de l’Obra Cultural Balear. Llabrés s’havia convertit en un referent i un sentinel.la
que vetllava per la coherència i la lleialtat de l’Església mallorquina amb el país, és a dir, amb
la gent i la cultura pròpies. El 1986, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua
Catalana precisament amb una intervenció que definia la seva lluita permanent, la llengua ca-
talana i l’Església de Mallorca.
Pere FULLANA I PUIGSERVER
Universitat de les Illes Balears
NECROLOGIES670


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38962/38862

Pere-Joan Llabrés Martorell (1938-2006)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert