Alegre i Urgell, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 595
catalans de plantes disposa d’unes 30.000 denominacions catalanes (incloses variants fonètiques
i ortogràfiques) referides a uns 6.000 tàxons de flora vascular. Es té prevista la seva publicació en
línia a finals de 2008 i en paper el 2009.
Joan Carles Villalonga
IV Jornades d’Intercanvi Cultural (Eivissa 10 -11 i 12 d’octubre de 2008). – Del 10 al 12
d’octubre de 2008 van tenir lloc a Eivissa les IV Jornades d’Intercanvi Cultural, organitzades con-
juntament per la Societat Verdaguer, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la Càtedra Ver-
daguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i el Departament de Filologia Catalana i Lin-
güística General de la Universitat de les Illes Balears. Les Jornades comptaren amb el suport de la
Institució de les Lletres Catalanes i la col.laboració del Consell Insular d’Eivissa i dels Ajunta-
ments d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany.
Aquesta quarta trobada, un any després de la celebrada al País Valencià (19-21 d’octubre de
2007), reuní una cinquantena d’inscrits provinents d’arreu del domini lingüístic. Un cop més les
Jornades suposaven una oportunitat impagable per intercanviar vivències i aprofundir en el co-
neixement de l’illa «blanca i verda», Eivissa, amb una cultura i una identitat ben diferenciada de
les seves germanes grans, Mallorca i Menorca, on ja s’havien celebrat les dues primeres trobades
l’any 2006.
Les Jornades s’iniciaren a l’horabaixa del dia 10, a la Sala de Plens del Consell Insular d’Ei-
vissa, amb unes paraules de benvinguda als assistents del Sr. Marià Torres, Conseller de Cultura
d’Eivissa i Formentera, i dels senyors Josep Massot, Vicepresident de la Societat Catalana de
Llengua i Literatura, i del Sr. Ricard Torrents, President de la Societat Verdaguer.
La conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Joan Veny i Clar que, amb el títol El dialec-
te eivissenc, va analitzar amb tota mena de detalls i rigor la història, la petjada que hi han deixat els
diferents pobles colonitzadors (fenicis, cartaginesos –als quals es deu el nom de l’illa–, romans, bi-
zantins, musulmans i catalans) i les característiques lingüístiques (fonètiques, morfosintàctiques i
lèxiques) que fan de l’eivissenc un parlar oriental amb personalitat pròpia. Les interessants expli-
cacions anaren acompanyades en tot moment de nombrosos exemples que il.lustraven, amenitza-
ven i posaven de relleu el contrast entre aquest dialecte i els parlars de les altres dues illes germa-
nes, la relació amb el valencià (morros ‘llavis’, paloma ‘papallona’), les diferències internes
observades entre el parlar de la Vila (la ciutat) i el camp (dut / duit; vore / veure) o la creativitat de
l’eivissenc, visible en mots com empossiblar ‘amagar’, lluna perduda ‘lluna nova’ o sabata de
coll ‘sabata alta’ entre altres. Un cop finalitzada la sessió i després d’un breu passeig pel centre, la
primera jornada es clogué amb un sopar ofert pel Consell Insular d’Eivissa.
Les activitats del dia 11 s’iniciaren al matí amb un passeig a peu, resseguint la costa des de la
platja de ses Figueretes on tenien l’hotel els participants de fora, fins al Puig des Molins, ben
acompanyats per Miquel Costa, Jordi Salewsky i un fort vent de llevant que bufà al llarg de tota
la jornada. Al Puig dels Molins, amb menys construccions que ran de mar i voltats d’olivers, van
poder contemplar alguns dels molins que des de l’edat mitjana havien abastit de farina la ciutat.
En aquest Puig s’hi troba també la necròpolis púnica més important de la Mediterrània. La cami-
nada va continuar fins arribar als imponents baluards de sant Jaume i sant Jordi i dels murs que
tanquen Dalt Vila, la zona amurallada d’Eivissa, declarada Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO el 1999.
Ja intramurs, la Sra. Fanny Tur i Riera, arxivera-bibliotecària i Directora de Serveis culturals
de l’Ajuntament d’Eivissa esperava els expedicionaris a la plaça de la Catedral per tal de fer una
visita guiada al Museu Arqueològic, on s’exhibeixen les restes materials del passat històric d’Ei-
021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 595
CRÒNICA596
vissa i Formentera. Mentre part del grup visitava el Museu, l’altre meitat era a la Catedral de San-
ta Maria, construïda poc després de la conquesta catalana damunt les restes de l’antiga mesquita,
i al Museu Diocesà, on s’exposen diferents peces d’art sacre, entre les quals cal destacar una
custòdia mallorquina dels segles xiv-xv o diferents taules gòtiques i un retaule renaixentista de
sant Gregori, supervivents del saqueig i incendi de 1936. Més tard es visità la Cúria, on hi ha un
interessant Centre d’Interpretació (Madina Yabisa) de cultura islàmica, amb exposició de dife-
rents objectes i restes representatius d’aquella cultura.
Després de la visita, la jornada continuà amb una conferència a càrrec del Sr. Felip Cirer, di-
rector de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, titulada Jacint Verdaguer i Isidor Macabich, que
tingué lloc a la Sala de Consulta de l’Arxiu de l’Ajuntament d’Eivissa. Cirer anà desvetllant curo-
sament la personalitat del poeta, periodista, professor i historiador eivissenc (Eivissa, 1883-Barce-
lona, 1973) i aclarí l’origen del llinatge Macabich. El canonge, d’avantpassats eslaus, va ser un home
d’empenta, promotor d’activitats culturals i socials diverses. Com a poeta fou un eclèctic, fet que el
portà a escollir de cada model allò que li semblà millor. Admirà Joan Alcover, Costa i Llobera i Ja-
cint Verdaguer, raó per la qual tots tres ressonen a la seva obra, sobretot el darrer. A banda de la seva
obra literària, Isidor Macabich és conegut sobretot pels seus estudis històrics sobre Eivissa.
Posteriorment, deixant enrere Dalt Vila pel Pati d’Armes i el portal de Ses Taules, tingué lloc
un dinar ofert per l’Ajuntament. Cap al tard, després d’un merescut temps lliure i de la celebració
del Plenari de la Societat Verdaguer, es reemprengueren les sessions acadèmiques amb una con-
ferència del Sr. Marià Torres sobre La literatura popular eivissenca, acte celebrat a la Sala de
Plens del Consell Insular d’Eivissa.
Marià Torres, actual Conseller de Cultura d’Eivissa i Formentera, inicià la seva exposició po-
sant en qüestió un seguit de noms associats a la literatura popular (rondalla, rondaia, conte, histò-
ria) que sovint es fan servir com a sinònims, però aclarí que rondalla no apareix mai, sinó rondai-
na, aplicat a un cas: la vida de sant Josep. Repassà també la mobilitat que hi ha entre gèneres (del
romanç a la història; del teatre culte a la rondalla; de la vida a la llegenda...) i la variació interna
que presenten les rondalles, com per exemple les divertides històries d’en Pere, un personatge po-
pular força maldestre. El conferenciant recreà les seves suggestives explicacions amb nombrosos
fragments i històries com la de “Sa Pandeca”. En acabar la conferència tingué lloc un concert de
cançó popular a càrrec de la Coral del Conservatori d’Eivissa, dirigida per la Sra. Lina Bufi.
L’últim dia de les Jornades tots els assistents es desplaçaren a la població de Sant Antoni de
Portmany, on, al Saló de Plens de l’Ajuntament, el professor Joan Mas i Vives parlà sobre L’obra
de Marià Villangómez, tot fent un meticulós i apassionat repàs a dues de les obres d’aquest poeta,
prosista i traductor eivissenc: Els dies (1950) i L’any en estampes (1956). Marià Villangómez se’ns
revela, segons Mas, com un poeta molt líric, d’un gran rigor formal, identificat amb un paisatge,
que converteix el temps en un objecte de perfils concrets, s’identifica amb les tonalitats del paisat-
ge que contempla, perquè hi ha allò que és essencial i allò que és superficial; el poeta hi troba con-
fiança en l’esdevenidor, en allò que reneix i ens convida a la meditació.
Abans de dinar encara quedà temps per visitar l’església de St. Antoni i l’arxiu de la mà del
Sr. Marià Torres, que mostrà als assistents diferents manuscrits del segle xvi i següents i altres do-
cuments referents a la població. A la tarda, encara quedà temps lliure i es féu un recorregut per
l’illa per visitar Sant Miquel de Balansat, on el poeta Marià Villangómez havia exercit de mestre.
Al costat de l’estàtua que li han dedicat, Joan Mas i Vives recità un dels seus poemes. Després de
fer un recorregut per l’interior de l’església acompanyats pel rector de la parròquia, l’expedició es
dirigí a Santa Eulària des Riu per visitar l’encimbellada l’església parroquial al puig de Missa.
Aquest edifici té un interessant atri exempt; com altres temples de l’illa, complia antany la doble
funció de temple i bastió, fet que permetia la vigilància de la costa i prevenir els habitants de la
població dels freqüents atacs pirates.
021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 596
CRÒNICA 597
Un cop acabades les activitats acadèmiques i lúdiques tots els participants de fora es dirigiren
a l’aeroport, satisfets d’haver acomplert tots els objectius inicials. Per acabar, només cal felicitar els
organitzadors per l’èxit de participació i per la qualitat de les conferències, i agrair la cordial aco-
llida dels amics eivissencs, tot desitjant que es puguin celebrar ben aviat les cinquenes jornades.
Montserrat Alegre i Urgell
Societat Catalana de Llengua i Literatura
El multilingüisme a les universitats en l’espai europeu d’educació superior (Barcelona,
octubre de 2007). – Amb aquest títol, els dies 9 i 10 d’octubre de 2007 va tenir lloc al Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona el curs organitzat pel Consorci Universitat Internacional
Menéndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch, sota la direcció de Joan Martí i Castell,
membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Secció Filològica d’aquesta institució. En
fou el secretari científic Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.
Aquest curs es plantejà com un intercanvi d’experiències entre les universitats de l’àrea lin-
güística catalana sobre les millors estratègies de multilingüisme, a la llum d’algunes experiències
europees ben il.lustratives, especialment arran dels canvis provocats pel procés de Bolonya i la
creació de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), que ha esperonat la tendència natural
de les universitats a internacionalitzar llur activitat docent i de recerca.
La sessió inaugural del curs fou a càrrec d’Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les
Llengües, que exposà les línies generals que segueix la Casa de les Llengües i situà l’objecte del
curs en el marc polític i social de l’Europa del segle xxi.
A continuació, i després d’uns mots de benvinguda, el director del curs, Joan Martí i Castell
donà pas a les lliçons previstes en el programa.
Per ordre d’intervenció, els títols de les sessions i les professores i els professors que les van im-
partir corresponents al primer dia del curs foren els següents: L’adequació del sistema universitari
català al multilingüisme de l’EEES, per Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca
de la Generalitat de Catalunya; Els desafiaments del multilingüisme per a la comunicació científica,
per Anne-Claude Berthoud, professora de l’Institut de Lingüística de la Universitat de Lausana
(Suïssa); The language challenge for higher education institution in Europe, and the specific case of
CLIL, per Ian Tudor, professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Lliure de Brus-
sel.les; Eines per a la gestió de la terminologia en un entorn universitari multilingüe, per Marta Gra-
né, cap de projectes del sector tecnològic del TERMCAT, Centre de Terminologia de Catalunya, i
La Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats: actuacions i perspectives, per
Santiago Castellà, vicerector de Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili.
L’endemà, dia 10 d’octubre, les lliçons següents foren impartides pels professors i les pro-
fessores que s’esmenten a continuació: La política lingüística en la docència a la Universitat de
Barcelona, per Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lin-
güística de la Universitat de Barcelona; L’activitat dels serveis lingüístics universitaris, entre la
normalització lingüística i el multilingüisme, per Marta Estella, vicedirectora del Servei de Llen-
gües de la Universitat Autònoma de Barcelona; El multilingüisme en un entorn virtual: el cas de
la Universitat Oberta de Catalunya, per Mavi Dolz, vicerectora de Promoció Cultural i Multilin-
güisme de la Universitat Oberta de Catalunya, i Miquel Strubell, professor de la mateixa univer-
sitat, i El repte de les llengües a la universitat catalana. Un pla d’acció cap al multilingüisme a la
UPF, per Carme Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra.
Isidor Marí, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC i membre de l’Insti-
tut d’Estudis Catalans, exposà el balanç i les propostes per al debat que es féu a continuació, mo-
021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 597


IV Jornades d'Intercanvi Cultural (Eivissa 10-11 i 12 d'octubre de 2008)

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA 595catalans de plantes disposa d’unes 30.000 denominacions catalanes (incloses variants fonètiquesi ortogràfiques) referides a uns 6.000 tàxons de flora vascular. Es té prevista la seva publicació enlínia a finals de 2008 i en paper el 2009.Joan Carles VillalongaIV Jornades d’Intercanvi Cultural (Eivissa 10 -11 i 12 d’octubre de 2008). – Del 10 al 12d’octubre de 2008 van tenir lloc a Eivissa les IV Jornades d’Intercanvi Cultural, organitzades con-juntament per la Societat Verdaguer, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, la Càtedra Ver-daguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i el Departament de Filologia Catalana i Lin-güística General de la Universitat de les Illes Balears. Les Jornades comptaren amb el suport de laInstitució de les Lletres Catalanes i la col.laboració del Consell Insular d’Eivissa i dels Ajunta-ments d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany.Aquesta quarta trobada, un any després de la celebrada al País Valencià (19-21 d’octubre de2007), reuní una cinquantena d’inscrits provinents d’arreu del domini lingüístic. Un cop més lesJornades suposaven una oportunitat impagable per intercanviar vivències i aprofundir en el co-neixement de l’illa «blanca i verda», Eivissa, amb una cultura i una identitat ben diferenciada deles seves germanes grans, Mallorca i Menorca, on ja s’havien celebrat les dues primeres trobadesl’any 2006.Les Jornades s’iniciaren a l’horabaixa del dia 10, a la Sala de Plens del Consell Insular d’Ei-vissa, amb unes paraules de benvinguda als assistents del Sr. Marià Torres, Conseller de Culturad’Eivissa i Formentera, i dels senyors Josep Massot, Vicepresident de la Societat Catalana deLlengua i Literatura, i del Sr. Ricard Torrents, President de la Societat Verdaguer.La conferència inaugural va anar a càrrec del Dr. Joan Veny i Clar que, amb el títol El dialec-te eivissenc, va analitzar amb tota mena de detalls i rigor la història, la petjada que hi han deixat elsdiferents pobles colonitzadors (fenicis, cartaginesos –als quals es deu el nom de l’illa–, romans, bi-zantins, musulmans i catalans) i les característiques lingüístiques (fonètiques, morfosintàctiques ilèxiques) que fan de l’eivissenc un parlar oriental amb personalitat pròpia. Les interessants expli-cacions anaren acompanyades en tot moment de nombrosos exemples que il.lustraven, amenitza-ven i posaven de relleu el contrast entre aquest dialecte i els parlars de les altres dues illes germa-nes, la relació amb el valencià (morros ‘llavis’, paloma ‘papallona’), les diferències internesobservades entre el parlar de la Vila (la ciutat) i el camp (dut / duit; vore / veure) o la creativitat del’eivissenc, visible en mots com empossiblar ‘amagar’, lluna perduda ‘lluna nova’ o sabata decoll ‘sabata alta’ entre altres. Un cop finalitzada la sessió i després d’un breu passeig pel centre, laprimera jornada es clogué amb un sopar ofert pel Consell Insular d’Eivissa.Les activitats del dia 11 s’iniciaren al matí amb un passeig a peu, resseguint la costa des de laplatja de ses Figueretes on tenien l’hotel els participants de fora, fins al Puig des Molins, benacompanyats per Miquel Costa, Jordi Salewsky i un fort vent de llevant que bufà al llarg de totala jornada. Al Puig dels Molins, amb menys construccions que ran de mar i voltats d’olivers, vanpoder contemplar alguns dels molins que des de l’edat mitjana havien abastit de farina la ciutat.En aquest Puig s’hi troba també la necròpolis púnica més important de la Mediterrània. La cami-nada va continuar fins arribar als imponents baluards de sant Jaume i sant Jordi i dels murs quetanquen Dalt Vila, la zona amurallada d’Eivissa, declarada Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO el 1999.Ja intramurs, la Sra. Fanny Tur i Riera, arxivera-bibliotecària i Directora de Serveis culturalsde l’Ajuntament d’Eivissa esperava els expedicionaris a la plaça de la Catedral per tal de fer unavisita guiada al Museu Arqueològic, on s’exhibeixen les restes materials del passat històric d’Ei-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 595CRÒNICA596vissa i Formentera. Mentre part del grup visitava el Museu, l’altre meitat era a la Catedral de San-ta Maria, construïda poc després de la conquesta catalana damunt les restes de l’antiga mesquita,i al Museu Diocesà, on s’exposen diferents peces d’art sacre, entre les quals cal destacar unacustòdia mallorquina dels segles xiv-xv o diferents taules gòtiques i un retaule renaixentista desant Gregori, supervivents del saqueig i incendi de 1936. Més tard es visità la Cúria, on hi ha uninteressant Centre d’Interpretació (Madina Yabisa) de cultura islàmica, amb exposició de dife-rents objectes i restes representatius d’aquella cultura.Després de la visita, la jornada continuà amb una conferència a càrrec del Sr. Felip Cirer, di-rector de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, titulada Jacint Verdaguer i Isidor Macabich, quetingué lloc a la Sala de Consulta de l’Arxiu de l’Ajuntament d’Eivissa. Cirer anà desvetllant curo-sament la personalitat del poeta, periodista, professor i historiador eivissenc (Eivissa, 1883-Barce-lona, 1973) i aclarí l’origen del llinatge Macabich. El canonge, d’avantpassats eslaus, va ser un homed’empenta, promotor d’activitats culturals i socials diverses. Com a poeta fou un eclèctic, fet que elportà a escollir de cada model allò que li semblà millor. Admirà Joan Alcover, Costa i Llobera i Ja-cint Verdaguer, raó per la qual tots tres ressonen a la seva obra, sobretot el darrer. A banda de la sevaobra literària, Isidor Macabich és conegut sobretot pels seus estudis històrics sobre Eivissa.Posteriorment, deixant enrere Dalt Vila pel Pati d’Armes i el portal de Ses Taules, tingué llocun dinar ofert per l’Ajuntament. Cap al tard, després d’un merescut temps lliure i de la celebraciódel Plenari de la Societat Verdaguer, es reemprengueren les sessions acadèmiques amb una con-ferència del Sr. Marià Torres sobre La literatura popular eivissenca, acte celebrat a la Sala dePlens del Consell Insular d’Eivissa.Marià Torres, actual Conseller de Cultura d’Eivissa i Formentera, inicià la seva exposició po-sant en qüestió un seguit de noms associats a la literatura popular (rondalla, rondaia, conte, histò-ria) que sovint es fan servir com a sinònims, però aclarí que rondalla no apareix mai, sinó rondai-na, aplicat a un cas: la vida de sant Josep. Repassà també la mobilitat que hi ha entre gèneres (delromanç a la història; del teatre culte a la rondalla; de la vida a la llegenda...) i la variació internaque presenten les rondalles, com per exemple les divertides històries d’en Pere, un personatge po-pular força maldestre. El conferenciant recreà les seves suggestives explicacions amb nombrososfragments i històries com la de “Sa Pandeca”. En acabar la conferència tingué lloc un concert decançó popular a càrrec de la Coral del Conservatori d’Eivissa, dirigida per la Sra. Lina Bufi.L’últim dia de les Jornades tots els assistents es desplaçaren a la població de Sant Antoni dePortmany, on, al Saló de Plens de l’Ajuntament, el professor Joan Mas i Vives parlà sobre L’obrade Marià Villangómez, tot fent un meticulós i apassionat repàs a dues de les obres d’aquest poeta,prosista i traductor eivissenc: Els dies (1950) i L’any en estampes (1956). Marià Villangómez se’nsrevela, segons Mas, com un poeta molt líric, d’un gran rigor formal, identificat amb un paisatge,que converteix el temps en un objecte de perfils concrets, s’identifica amb les tonalitats del paisat-ge que contempla, perquè hi ha allò que és essencial i allò que és superficial; el poeta hi troba con-fiança en l’esdevenidor, en allò que reneix i ens convida a la meditació.Abans de dinar encara quedà temps per visitar l’església de St. Antoni i l’arxiu de la mà delSr. Marià Torres, que mostrà als assistents diferents manuscrits del segle xvi i següents i altres do-cuments referents a la població. A la tarda, encara quedà temps lliure i es féu un recorregut perl’illa per visitar Sant Miquel de Balansat, on el poeta Marià Villangómez havia exercit de mestre.Al costat de l’estàtua que li han dedicat, Joan Mas i Vives recità un dels seus poemes. Després defer un recorregut per l’interior de l’església acompanyats pel rector de la parròquia, l’expedició esdirigí a Santa Eulària des Riu per visitar l’encimbellada l’església parroquial al puig de Missa.Aquest edifici té un interessant atri exempt; com altres temples de l’illa, complia antany la doblefunció de temple i bastió, fet que permetia la vigilància de la costa i prevenir els habitants de lapoblació dels freqüents atacs pirates.021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 596CRÒNICA 597Un cop acabades les activitats acadèmiques i lúdiques tots els participants de fora es dirigirena l’aeroport, satisfets d’haver acomplert tots els objectius inicials. Per acabar, només cal felicitar elsorganitzadors per l’èxit de participació i per la qualitat de les conferències, i agrair la cordial aco-llida dels amics eivissencs, tot desitjant que es puguin celebrar ben aviat les cinquenes jornades.Montserrat Alegre i UrgellSocietat Catalana de Llengua i LiteraturaEl multilingüisme a les universitats en l’espai europeu d’educació superior (Barcelona,octubre de 2007). – Amb aquest títol, els dies 9 i 10 d’octubre de 2007 va tenir lloc al Centre deCultura Contemporània de Barcelona el curs organitzat pel Consorci Universitat InternacionalMenéndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch, sota la direcció de Joan Martí i Castell,membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Secció Filològica d’aquesta institució. Enfou el secretari científic Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.Aquest curs es plantejà com un intercanvi d’experiències entre les universitats de l’àrea lin-güística catalana sobre les millors estratègies de multilingüisme, a la llum d’algunes experièncieseuropees ben il.lustratives, especialment arran dels canvis provocats pel procés de Bolonya i lacreació de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), que ha esperonat la tendència naturalde les universitats a internacionalitzar llur activitat docent i de recerca.La sessió inaugural del curs fou a càrrec d’Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de lesLlengües, que exposà les línies generals que segueix la Casa de les Llengües i situà l’objecte delcurs en el marc polític i social de l’Europa del segle xxi.A continuació, i després d’uns mots de benvinguda, el director del curs, Joan Martí i Castelldonà pas a les lliçons previstes en el programa.Per ordre d’intervenció, els títols de les sessions i les professores i els professors que les van im-partir corresponents al primer dia del curs foren els següents: L’adequació del sistema universitaricatalà al multilingüisme de l’EEES, per Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recercade la Generalitat de Catalunya; Els desafiaments del multilingüisme per a la comunicació científica,per Anne-Claude Berthoud, professora de l’Institut de Lingüística de la Universitat de Lausana(Suïssa); The language challenge for higher education institution in Europe, and the specific case ofCLIL, per Ian Tudor, professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Lliure de Brus-sel.les; Eines per a la gestió de la terminologia en un entorn universitari multilingüe, per Marta Gra-né, cap de projectes del sector tecnològic del TERMCAT, Centre de Terminologia de Catalunya, iLa Comissió de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats: actuacions i perspectives, perSantiago Castellà, vicerector de Relacions Externes de la Universitat Rovira i Virgili.L’endemà, dia 10 d’octubre, les lliçons següents foren impartides pels professors i les pro-fessores que s’esmenten a continuació: La política lingüística en la docència a la Universitat deBarcelona, per Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lin-güística de la Universitat de Barcelona; L’activitat dels serveis lingüístics universitaris, entre lanormalització lingüística i el multilingüisme, per Marta Estella, vicedirectora del Servei de Llen-gües de la Universitat Autònoma de Barcelona; El multilingüisme en un entorn virtual: el cas dela Universitat Oberta de Catalunya, per Mavi Dolz, vicerectora de Promoció Cultural i Multilin-güisme de la Universitat Oberta de Catalunya, i Miquel Strubell, professor de la mateixa univer-sitat, i El repte de les llengües a la universitat catalana. Un pla d’acció cap al multilingüisme a laUPF, per Carme Pérez, vicerectora de Promoció Lingüística de la Universitat Pompeu Fabra.Isidor Marí, director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC i membre de l’Insti-tut d’Estudis Catalans, exposà el balanç i les propostes per al debat que es féu a continuació, mo-021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 597

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39668/39571

IV Jornades d'Intercanvi Cultural (Eivissa 10-11 i 12 d'octubre de 2008)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana