Es presenta una recerca interpretativa sobre les representacions socials que tenen els alumnes de secundària d’Andorra en relació als problemes de mobilitat. Utilitzant xarxes sistèmiques i una adaptació dels mapes de Thagard s’analitza la complexitat d’aquestes representacions, tot centrant-se en el tipus de relacions causals i els canvis d’escala. Els resultats mostren com els alumnes tenen una visió local dels problemes de mobilitat, amb escasses relacions entre escales; i que principalment obeeix a processos de causalitat simple. Tendeixen a atribuir les causes i les solucions a la gestió pública de la mobilitat i a identificar conseqüències personals. Fomentar una visió complexa dels fenòmens constitueix un dels eixos de l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, com a eina per interpretar, actuar i relacionar-se sota criteris de responsabilitat

Fonolleda Riberaygua, Marta

Pujol, Rosa M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CAUSALITAT MÚLTIPLE I CANVIS D'ESCALA EN LES
REPRESENTACIONS SOCIALS DELS ALUMNES DE
SECUNDÀRIA D'ANDORRA EN RELACIÓ ALS PROBLEMES DE
MOBILITAT
FONOLLEDA RIBERAYGUA, M. (1) y PUJOL VILALLONGA, R. (2)
(1) Didàctica de la matemàtica i les ciències experimentals. facultat d'educació. UAB 
marta.fonolleda@uab.cat
(2) facultat d'educació. UAB. RosaMaria.Pujol@uab.cat
Resumen
Es presenta una recerca interpretativa sobre les representacions socials que tenen els alumnes de
secundària d’Andorra en relació als problemes de mobilitat. Utilitzant xarxes sistèmiques i una adaptació
dels mapes de Thagard s’analitza la complexitat d’aquestes representacions, tot centrant-se en el tipus de
relacions causals i els canvis d’escala. Els resultats mostren com els alumnes tenen una visió local dels
problemes de mobilitat, amb escasses relacions entre escales; i que principalment obeeix a processos de
causalitat simple. Tendeixen a atribuir les causes i les solucions a la gestió pública de la mobilitat i a
identificar conseqüències personals. Fomentar una visió complexa dels fenòmens constitueix un dels eixos
de l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, com a eina per interpretar, actuar i relacionar-se sota criteris
de responsabilitat. 
    
I. Finalitat i objectius
  
 
  
La finalitat de la investigació presentada és explorar la complexitat de les representacions socials
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1240
que construeixen els alumnes de secundària d’Andorra sobre els problemes de mobilitat, per a que
puguin ser útils en el marc de l’educació pel desenvolupament sostenible.
  
 
  
Per a fer-ho, la recerca presentada es planteja l’objectiu de determinar si, pels alumnes de
secundària, els problemes de mobilitat obeeixen a processos de causalitat múltiple i de relacions
entre diferents escales. Aquest objectiu compta amb dos subobjectius:
  
     » determinar      quines causes, conseqüències i solucions atribueix l’alumnat als problemes     
de mobilitat, i a quina escala geogràfica se situen.
     » determinar      quines relacions s’estableixen entre causes, conseqüències i solucions, i      entre
les diferents escales.
  
 
  
II. Marc teòric
  
Les Representacions Socials (Moscovici, 1973) constitueixen una construcció social de la realitat,
que considera en el mateix nivell les dimensions cognitives i les dimensions socials (Ibáñez, 1988).
La seva importància deriva no només de la seva funció interpretativa que ajuda a donar sentit al
món, sinó també del seu paper orientador de l’acció en societat i de la sociabilització dels individus.
  
 
  
Aquesta recerca se situa en el marc de la Dècada de les Nacions Unides per a l’Educació per al
Desenvolupament Sostenible, 2005-2014. L’Educació per al Desenvolupament Sostenible pretén
fomentar un aprenentatge que integri en la presa de decisions aspectes econòmics, ambientals i
relatius al benestar de les comunitats a llarg termini, jugant amb la proximitat i llunyania de l’escala
temporal i geogràfica (UNESCO, 2005). L’Educació pel Desenvolupament Sostenible es basa en
una cultura de l’argumentació, la complexitat, la incertesa i l’anàlisi del risc. Es configura al voltant
de 10 competències clau, una de les quals està relacionada amb considerar la societat, l’economia i
el medi natural com a interdependents a través de relacions de múltiples causes i conseqüències.
L’EDS proposa 10 temes clau interrelacionats, i proposa que es tractin a diferents escales (local,
nacional, regional i global) (Huckle, 2005).
  
 
  
En aquest sentit, la recerca pren com a referència el paradigma de la complexitat (Bonil et al., 2004)
com a marc per entendre i posicionar-se en el món actual. Concretament, se centra en la
multicausalitat i multiefecte com a característica dels sistemes complexos i en el principi
hologramàtic, que reivindica una relació permanent entre el tot i les parts.
  
 
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1241
  
Els problemes de mobilitat són d’alta rellevància social a Andorra, a causa de les seves peculiaritats
geogràfiques i socials. En poc temps, Andorra ha hagut de fer un esforç molt important per a
gestionar aspectes emergents en una societat que ha experimentat grans canvis demogràfics i
econòmics. Un d’aquests aspectes és la mobilitat, molt condicionada per l’orografia del territori, la
dispersió urbanística i l’alt nombre de turistes i visitants.
  
III. Metodología
  
La investigació presentada és de tipus expost-facto, i es desenvolupa en el marc del paradigma
interpretatiu. Consisteix en un estudi exploratori descriptiu d’enquesta, en el qual s’utilitza com a
eina els qüestionaris. L’anàlisi combina una metodologia quantitativa amb una qualitativa.
  
 
  
La mostra analitzada consisteix en 53 alumnes de primer curs de segon cicle d’educació secundària
obligatòria de l’Escola Andorrana de Santa Coloma (Andorra). Les dades s’han obtingut a partir de
qüestionaris de preguntes obertes, relacionats amb els problemes ambientals d’Andorra. En aquesta
recerca només s’han analitzat aquells que feien referència als problemes de mobilitat (en total, 22
qüestionaris).
  
 
  
El tractament de dades es va portar a terme mitjançant xarxes sistèmiques (Bliss, 1977) i una
adaptació dels mapes de Thagard (1992). Les xarxes sistèmiques van permetre obtenir informació
sobre les respostes concretes de l’alumnat, i han estat la base per a construir l’adaptació dels mapes
de Thagard. S’ha construït 3 xarxes sistèmiques: sobre les causes, sobre les conseqüències i sobre
les solucions del problema de la mobilitat. En totes tres, les respostes de l’alumnat es classifiquen
segons tres nivells escalars: micro (persona), meso (Andorra) i macro (el món).  
  
 
  
L’adaptació dels mapes de Thagard han permès caracteritzar les relacions que l’alumnat establia
entre les entitats de les xarxes sistèmiques, i entre els tres nivells escalars. S’ha construït un mapa
conceptual per a cada alumne de la mostra, diferenciant gràficament les causes, les conseqüències i
les solucions i els tres nivells escalars. Les relacions entre les entitats s’han representat mitjançant
fletxes, diferenciant entre les relacions causals, d’explicació, de propietat, de tipus, entre altres
(vegeu figura 1).
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1242
      
IV. Conclusions 
  
 
  
Els problemes de mobilitat són vistos per l’alumnat de secundària d’Andorra com fenòmens locals,
situats a una escala meso. L’escala micro (persona) en general té una presència mitjana però en les
conseqüències juga un paper significatiu..
  
 
  
Concretament, l’alumnat relaciona els problemes de mobilitat amb l’Administració Pública.
Atribueix les causes i les solucions, en primer lloc, a la gestió de la mobilitat, i en segon lloc, a les
opcions de desplaçament dels ciutadans i dels turistes o estrangers. Les conseqüències fan
referència sobretot a aspectes socials (com embussos, retards i problemes de salut), tot i que la
contaminació atmosfèrica té una presència important. La majoria d’alumnes es planteja solucions en
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1243
concordança amb el tipus de causes, cosa que podria indicar que té una visió coherent del fenomen.
  
 
  
Quan fa referència als problemes de mobilitat, l’alumnat en demostra una visió contextualitzada i
reflexiva, ja que la majoria de solucions que proposa estan relacionades amb la situació definida, i
concretament es relacionen amb les causes i no amb els efectes visibles. 
  
 
  
Per altra banda, la major part de les relacions establertes són de tipus explicatiu i les relacions
causals identificades obeeixen a processos de causalitat simples. La major part de relacions
establertes es donen sense canviar d’escala.
  
 
  
 
  
L’educació per al Desenvolupament Sostenible participa en la construcció social dels problemes
ambientals i té el repte de fomentar-ne una visió complexa i contextualitzada. Fomentar la causalitat
múltiple i les relacions entre diferents escales pot ser una eina per a ajudar a l’alumnat a situar-se,
individualment i col·lectivament, en un món complex i actuar-hi sota criteris de responsabilitat.
  
 
  
 
  
VIII. Bibliografía
  
 
  
Bliss, J. & Ogborn, J (1977). Students' reactions to undergraduate science. Londres: Heinemann
Educational Books. 
  
 
  
Bonil, J. [et al.] (2004). Un nuevo marco para orientar respuestas a las dinámicas sociales: el
paradigma de la complejidad. Investigación en la Escuela, 53, pp. 5-19.
  
 
  
Huckle, J. (2005). Education for Sustainable Development. A briefing paper for the Teacher
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1244
Training Agency. Teachers Training Resources Bank. 
http://www.ttrb.ac.uk/attachments/5ecda376-6e78-43b1-a39b-230817b68aa4.doc
  
 
  
Ibáñez, T. (1988). Ideologías de la vida cotidiana. Barcelona: Sendai.
  
 
  
Moscovici, S. (1973). “On Social Representations”. En J. P. Forgas (ed.), Social cognition:
Perspectives in everyday understanding (pp 181-209). Londres: Academic Press.
  
 
  
Thagard, P. (1992). Conceptual Revolutions. Princeton: Princeton University Press. 
  
 
  
UNESCO (2005). Draft International Implementation Scheme for the United Nations Decade of
Education for Sustainable Development. http://www.noord-holland.nl/Images/65_96163.pdf 
  
 
  
 
  
 
  
CITACIÓN
FONOLLEDA, M. y PUJOL, R. (2009). Causalitat múltiple i canvis d'escala en les representacions socials dels alumnes
de secundària d'andorra en relació als problemes de mobilitat. Enseñanza de las Ciencias, Número Extra VIII Congreso
Internacional sobre Investigación en Didáctica de las Ciencias, Barcelona, pp. 1240-1245
http://ensciencias.uab.es/congreso09/numeroextra/art-1240-1245.pdf
VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)
http://ensciencias.uab.es
pág 1245


Causalitat múltiple i canvis d'escala en les representacions socials dels alumnes de secundària d'Andorra en relació als problemes de mobilitat

Es presenta una recerca interpretativa sobre les representacions socials que tenen els alumnes de secundària d'Andorra en relació als problemes de mobilitat. Utilitzant xarxes sistèmiques i una adaptació dels mapes de Thagard s'analitza la complexitat d'aquestes representacions, tot centrant-se en el tipus de relacions causals i els canvis d'escala. Els resultats mostren com els alumnes tenen una visió local dels problemes de mobilitat, amb escasses relacions entre escales; i que principalment obeeix a processos de causalitat simple. Tendeixen a atribuir les causes i les solucions a la gestió pública de la mobilitat i a identificar conseqüències personals. Fomentar una visió complexa dels fenòmens constitueix un dels eixos de l'Educació pel Desenvolupament Sostenible, com a eina per interpretar, actuar i relacionar-se sota criteris de responsabilitat

Diposit Digital de Documents de la UAB

CAUSALITAT MÚLTIPLE I CANVIS D'ESCALA EN LESREPRESENTACIONS SOCIALS DELS ALUMNES DESECUNDÀRIA D'ANDORRA EN RELACIÓ ALS PROBLEMES DEMOBILITATFONOLLEDA RIBERAYGUA, M. (1) y PUJOL VILALLONGA, R. (2)(1) Didàctica de la matemàtica i les ciències experimentals. facultat d'educació. UAB marta.fonolleda@uab.cat(2) facultat d'educació. UAB. RosaMaria.Pujol@uab.catResumenEs presenta una recerca interpretativa sobre les representacions socials que tenen els alumnes desecundària d’Andorra en relació als problemes de mobilitat. Utilitzant xarxes sistèmiques i una adaptaciódels mapes de Thagard s’analitza la complexitat d’aquestes representacions, tot centrant-se en el tipus derelacions causals i els canvis d’escala. Els resultats mostren com els alumnes tenen una visió local delsproblemes de mobilitat, amb escasses relacions entre escales; i que principalment obeeix a processos decausalitat simple. Tendeixen a atribuir les causes i les solucions a la gestió pública de la mobilitat i aidentificar conseqüències personals. Fomentar una visió complexa dels fenòmens constitueix un dels eixosde l’Educació pel Desenvolupament Sostenible, com a eina per interpretar, actuar i relacionar-se sota criterisde responsabilitat.     I. Finalitat i objectius     La finalitat de la investigació presentada és explorar la complexitat de les representacions socialsVIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1240que construeixen els alumnes de secundària d’Andorra sobre els problemes de mobilitat, per a quepuguin ser útils en el marc de l’educació pel desenvolupament sostenible.     Per a fer-ho, la recerca presentada es planteja l’objectiu de determinar si, pels alumnes desecundària, els problemes de mobilitat obeeixen a processos de causalitat múltiple i de relacionsentre diferents escales. Aquest objectiu compta amb dos subobjectius:       » determinar      quines causes, conseqüències i solucions atribueix l’alumnat als problemes     de mobilitat, i a quina escala geogràfica se situen.     » determinar      quines relacions s’estableixen entre causes, conseqüències i solucions, i      entreles diferents escales.     II. Marc teòric  Les Representacions Socials (Moscovici, 1973) constitueixen una construcció social de la realitat,que considera en el mateix nivell les dimensions cognitives i les dimensions socials (Ibáñez, 1988).La seva importància deriva no només de la seva funció interpretativa que ajuda a donar sentit almón, sinó també del seu paper orientador de l’acció en societat i de la sociabilització dels individus.     Aquesta recerca se situa en el marc de la Dècada de les Nacions Unides per a l’Educació per alDesenvolupament Sostenible, 2005-2014. L’Educació per al Desenvolupament Sostenible preténfomentar un aprenentatge que integri en la presa de decisions aspectes econòmics, ambientals irelatius al benestar de les comunitats a llarg termini, jugant amb la proximitat i llunyania de l’escalatemporal i geogràfica (UNESCO, 2005). L’Educació pel Desenvolupament Sostenible es basa enuna cultura de l’argumentació, la complexitat, la incertesa i l’anàlisi del risc. Es configura al voltantde 10 competències clau, una de les quals està relacionada amb considerar la societat, l’economia iel medi natural com a interdependents a través de relacions de múltiples causes i conseqüències.L’EDS proposa 10 temes clau interrelacionats, i proposa que es tractin a diferents escales (local,nacional, regional i global) (Huckle, 2005).     En aquest sentit, la recerca pren com a referència el paradigma de la complexitat (Bonil et al., 2004)com a marc per entendre i posicionar-se en el món actual. Concretament, se centra en lamulticausalitat i multiefecte com a característica dels sistemes complexos i en el principihologramàtic, que reivindica una relació permanent entre el tot i les parts.   VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1241  Els problemes de mobilitat són d’alta rellevància social a Andorra, a causa de les seves peculiaritatsgeogràfiques i socials. En poc temps, Andorra ha hagut de fer un esforç molt important per agestionar aspectes emergents en una societat que ha experimentat grans canvis demogràfics ieconòmics. Un d’aquests aspectes és la mobilitat, molt condicionada per l’orografia del territori, ladispersió urbanística i l’alt nombre de turistes i visitants.  III. Metodología  La investigació presentada és de tipus expost-facto, i es desenvolupa en el marc del paradigmainterpretatiu. Consisteix en un estudi exploratori descriptiu d’enquesta, en el qual s’utilitza com aeina els qüestionaris. L’anàlisi combina una metodologia quantitativa amb una qualitativa.     La mostra analitzada consisteix en 53 alumnes de primer curs de segon cicle d’educació secundàriaobligatòria de l’Escola Andorrana de Santa Coloma (Andorra). Les dades s’han obtingut a partir deqüestionaris de preguntes obertes, relacionats amb els problemes ambientals d’Andorra. En aquestarecerca només s’han analitzat aquells que feien referència als problemes de mobilitat (en total, 22qüestionaris).     El tractament de dades es va portar a terme mitjançant xarxes sistèmiques (Bliss, 1977) i unaadaptació dels mapes de Thagard (1992). Les xarxes sistèmiques van permetre obtenir informaciósobre les respostes concretes de l’alumnat, i han estat la base per a construir l’adaptació dels mapesde Thagard. S’ha construït 3 xarxes sistèmiques: sobre les causes, sobre les conseqüències i sobreles solucions del problema de la mobilitat. En totes tres, les respostes de l’alumnat es classifiquensegons tres nivells escalars: micro (persona), meso (Andorra) i macro (el món).       L’adaptació dels mapes de Thagard han permès caracteritzar les relacions que l’alumnat establiaentre les entitats de les xarxes sistèmiques, i entre els tres nivells escalars. S’ha construït un mapaconceptual per a cada alumne de la mostra, diferenciant gràficament les causes, les conseqüències iles solucions i els tres nivells escalars. Les relacions entre les entitats s’han representat mitjançantfletxes, diferenciant entre les relacions causals, d’explicació, de propietat, de tipus, entre altres(vegeu figura 1).VIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1242      IV. Conclusions      Els problemes de mobilitat són vistos per l’alumnat de secundària d’Andorra com fenòmens locals,situats a una escala meso. L’escala micro (persona) en general té una presència mitjana però en lesconseqüències juga un paper significatiu..     Concretament, l’alumnat relaciona els problemes de mobilitat amb l’Administració Pública.Atribueix les causes i les solucions, en primer lloc, a la gestió de la mobilitat, i en segon lloc, a lesopcions de desplaçament dels ciutadans i dels turistes o estrangers. Les conseqüències fanreferència sobretot a aspectes socials (com embussos, retards i problemes de salut), tot i que lacontaminació atmosfèrica té una presència important. La majoria d’alumnes es planteja solucions enVIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1243concordança amb el tipus de causes, cosa que podria indicar que té una visió coherent del fenomen.     Quan fa referència als problemes de mobilitat, l’alumnat en demostra una visió contextualitzada ireflexiva, ja que la majoria de solucions que proposa estan relacionades amb la situació definida, iconcretament es relacionen amb les causes i no amb els efectes visibles.      Per altra banda, la major part de les relacions establertes són de tipus explicatiu i les relacionscausals identificades obeeixen a processos de causalitat simples. La major part de relacionsestablertes es donen sense canviar d’escala.        L’educació per al Desenvolupament Sostenible participa en la construcció social dels problemesambientals i té el repte de fomentar-ne una visió complexa i contextualitzada. Fomentar la causalitatmúltiple i les relacions entre diferents escales pot ser una eina per a ajudar a l’alumnat a situar-se,individualment i col·lectivament, en un món complex i actuar-hi sota criteris de responsabilitat.        VIII. Bibliografía     Bliss, J. & Ogborn, J (1977). Students' reactions to undergraduate science. Londres: HeinemannEducational Books.      Bonil, J. [et al.] (2004). Un nuevo marco para orientar respuestas a las dinámicas sociales: elparadigma de la complejidad. Investigación en la Escuela, 53, pp. 5-19.     Huckle, J. (2005). Education for Sustainable Development. A briefing paper for the TeacherVIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1244Training Agency. Teachers Training Resources Bank. http://www.ttrb.ac.uk/attachments/5ecda376-6e78-43b1-a39b-230817b68aa4.doc     Ibáñez, T. (1988). Ideologías de la vida cotidiana. Barcelona: Sendai.     Moscovici, S. (1973). “On Social Representations”. En J. P. Forgas (ed.), Social cognition:Perspectives in everyday understanding (pp 181-209). Londres: Academic Press.     Thagard, P. (1992). Conceptual Revolutions. Princeton: Princeton University Press.      UNESCO (2005). Draft International Implementation Scheme for the United Nations Decade ofEducation for Sustainable Development. http://www.noord-holland.nl/Images/65_96163.pdf            CITACIÓNFONOLLEDA, M. y PUJOL, R. (2009). Causalitat múltiple i canvis d'escala en les representacions socials dels alumnesde secundària d'andorra en relació als problemes de mobilitat. Enseñanza de las Ciencias, Número Extra VIII CongresoInternacional sobre Investigación en Didáctica de las Ciencias, Barcelona, pp. 1240-1245http://ensciencias.uab.es/congreso09/numeroextra/art-1240-1245.pdfVIII CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE INVESTIGACIÓN EN LA DIDÁCTICA DE LAS CIENCIAS (ISSN 0212-4521)http://ensciencias.uab.espág 1245

Causalitat múltiple i canvis d'escala en les representacions socials dels alumnes de secundària d'Andorra en relació als problemes de mobilitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Diposit Digital de Documents de la UAB