Malé i Pegueroles, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 517
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
Després de la taula rodona, hi ha hagut la conferència d’Isidor Marí (Universitat Oberta de
Catalunya i IEC) que amb el títol La variació geolectal en una perspectiva global, basant-se en la
tesi de Judit Freixa, ha repassat els factors de la variació terminològica pel que fa als aspectes di-
alectals, dins l’àmbit globalitzat de la difusió terminològica.
La cloenda ha estat a càrrec de Rosa Colomer (TERMCAT), Joan Veny (president del Con-
sell Supervisor del TERMCAT) i Paquita Sanvicén (Directora General de Política Lingüística de
la Generalitat de Catalunya), que han ressaltat la importància i la significació d’aquests III Espais
Terminològics s’han felicitat per l’èxit d’assistència i del nivell de les intervencions, i n’han pre-
vist una quarta edició.
Cèlia Riba
Seminario Internacional «Corrientes de estudio en Semántica y Pragmática históricas»
(Madrid, Universidad Complutense, 23-24 de noviembre de 2009). – El Instituto Universitario
Menéndez Pidal y la Universidad Complutense de Madrid fueron los organizadores del Seminario
Internacional «Corrientes de estudio en Semántica y Pragmática históricas», coordinado por Ali-
cia Puigvert Ocal y Silvia Iglesias Recuero (ambas de la Univ. Complutense de Madrid); en él se
abordaron diversos aspectos sobre la interrelación entre cognición, léxico, morfosintaxis y discur-
so desde la perspectiva diacrónica. El lunes 23 intervinieron Augusto Soares da Silva (Univ. Ca-
tólica Portuguesa de Braga), «Lingüística Cognitiva y cambio semántico: prototipos, metáfora-
metonimia y subjectivización»; Peter Koch (Univ. de Tubinga), «Divergencias y similitudes de
designación en el vocabulario central de las lenguas románicas»; Francisco Bustos (Univ. Com-
plutense de Madrid), «Godo, gótico: aspectos de su semántica y su uso textual»; Franz Rainer
(Univ. de Viena), «Cambio semántico y formación de palabras»; y José Luis Girón (Univ. Com-
plutense de Madrid), «Gramaticalización y lexicalización». El martes 24, Javier Elvira (Univ.
Autónoma de Madrid) y Joaquín Garrido (Univ. Complutense de Madrid) pronunciaron sus po-
nencias «Construcciones y significado: aspectos diacrónicos de la transitividad en español» y
«Evolución de las relaciones interoracionales en el ensayo: Semántica Histórica y su relación con
la Pragmática», respectivamente. También tuvieron lugar en el Seminario dos mesas redondas que
sirvieron para formular preguntas y recapitular los puntos más interesantes de las conferencias
anteriores.
Ana Segovia Gordillo
Consejo Superior de Investigaciones Científicas
III Simposi Carles Riba (novembre de 2009). – Els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre
de 2009 es va celebrar el III Simposi Carles Riba, organitzat per l’Aula Carles Riba de la Univer-
sitat de Barcelona i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presidit per Carles Mira-
lles i coordinat per Jordi Malé. La seu del Simposi va ser la Sala Prat de la Riba de l’IEC els dos
primers dies, i l’Aula Magna de la UB, el darrer.
Les sessions del matí del primer dia van ésser dedicades a la vinculació de Carles Riba amb
la literatura europea. Giuseppe Grilli va exposar la seva visió de «Riba humanista i viatger, entre
els llibres i les rutes», i Jordi Llovet, la de «Carles Riba, intel·lectual europeu». Denise Boyer, per
la seva banda, va resseguir «La crítica ribiana de la literatura francesa», i D. Sam Abrams, cen-
trant-se en autors anglesos, va parlar de «Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosa-
xona».
021-Romanics XXXIII 04.indd 517 22/3/11 15:23:57
518 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
Les intervencions de la tarda van tractar de la irradiació de Riba en les literatures catalana i
espanyola. Ferran Carbó va establir els vincles entre «Carles Riba i el País Valencià», mentre que
Margalida Pons es va ocupar del que seria el «Riba insular: models de recepció». Tot seguit, Jordi
Amat es va centrar en la relació de Riba amb un intel·lectual espanyol a la postguerra: «Miralls
duplicats: Riba i Ridruejo», i, per últim, Jordi Mas i López va comentar «Salts i continuïtats en les
traduccions al castellà de Carles Riba».
El matí del segon dia es va dedicar a la poesia ribiana. Jordi Malé va posar al descobert «El
diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba» i Jordi Pujol Pardell va exposar la
seva feina de preparació de l’edició crítica de «Salvatge cor: el manuscrit de treball com a docu-
ment crític». Jordi Cornudella es va ocupar de la mateixa obra a «Salvatge cor: vigència de la
poesia de Riba» i Víctor Obiols va fer interessants elucubracions sobre «La poesia que no va arri-
bar a ser». A la tarda es va tractar de la llengua de Riba. Josep Murgades en va resseguir la petja
fabriana a «No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba» i M. Pilar Perea va dedicar la seva inter-
venció a «La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica». Albert Jané es va centrar en «La
llengua de Riba en la narrativa infantil» i Vittorio Citti i Carles Garriga, finalment, en «Riba tra-
ductor d’Èsquil».
La llengua de les traduccions va ser encara el tema de les dues primeres intervencions del
darrer dia del Simposi. Joan Solà va recordar la «Impressió que em va causar la segona traducció
de L’Odissea de Carles Riba» i Feliu Formosa (amb la col·laboració de Cinta Massip), a «Prome-
teu: llengua i escena», va relacionar la traducció ribiana de l’obra d’Èsquil amb la seva pròpia del
Prometeu de Heiner Müller.
Les últimes intervencions del Simposi van evocar la figura de Riba. A més de la taula rodona,
moderada per Jaume Medina, en què van intervenir persones que el van conèixer personalment,
com Oriol Casassas, José Corredor-Matheos, Albert Manent, Joan Triadú i Ricard Torrents (que
en va parlar a través del record de l’anomenat grup de Vic), Carles-Jordi Guardiola va presentar
un projecte de «vides paral·leles»: «Carles Riba. Relacions. Un projecte», i, per últim, Joaquim
Molas va treure a la llum els seus «Apunts personals sobre Carles Riba».
Carles Miralles va cloure un Simposi que va tenir una elevada participació de públic.
JordiMalé
Universitat de Lleida
CLUB 17, Dissetè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona «Imbricacions
entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana» (14 de desembre de
2009). – El dilluns 14 de desembre de 2009 es desenvolupà, a l’Aula Magna, el «Dissetè Col-
loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona» (UB), conegut, per les seves sigles, com a
«CLUB 17», i organitzat per la Secció de Lingüística del Departament de Filologia Catalana i la
xarxa temàtica que agrupa els diferents centres de recerca de Catalunya, dedicades a La variació
lingüística: dialectologia, sociolingüística i pragmàtica. Aquest any tractà sobre Imbricacions
entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana, per tal de reflexionar sobre
com ha evolucionat la llengua catalana, tant des del punt de vista de la variació històrica —dia-
crònica—, com de la variació geogràfica —diatòpica—, per veure com s’integra dins d’un enfo-
cament més global, i què aporta aquest quant a teoria i a metodologia per poder-lo aplicar a la
docència.
Feren la presentació de la jornada el vicedegà de Recerca, I. Adiego, i l’organitzadora,À. Mas-
sip, la qual, d’antuvi, insistí en la importància de fomentar el col·loqui per part dels participants, i
ressaltà el doble enfocament de la jornada, teoria i praxi docent, dos vessants que s’haurien de
021-Romanics XXXIII 04.indd 518 22/3/11 15:23:57


III Simposi Carles Riba (novembre de 2009)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana