de la Cruz Palma, Óscar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

200 Faventia 29/2, 2007 Ressenyes
ESCOLÀ I TUSET, Josep Maria
Pseudo-Cebrià: Poemes
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2007
Escriptors Cristians. 145 p. (doble paginació: text llatí-català) + índex
ISBN: 978-84-7225-882-3
Faventia 29-2 001-206  11/6/09  17:54  Página 200L’atribució a Pseudo-Cebrià dels poemes
que edita críticament J. M. Escolà en aquest
volum és el resultat d’una conclusió. Aquests
poemes han estat assignats a Cebrià (bisbe
de Cartago entre el 248 i el 258) i, sovint, a
Tertul·lià, però els erudits han conjecturat
sobre la identificació amb altres autors cris-
tians o anònims dels segles IV i V. Ens
movem, doncs, amb una atribució que
oscil·la, almenys, entre tres-cents anys, en
el context del cristianisme primitiu i en un
període decisiu per a la formació de la doc-
trina cristiana. Els arguments de l’atribució
a Pseudo-Cebrià queden clarament resumits
i exposats en l’estudi d’introducció. Les
peces editades són les següents: Sodoma, De
Iona, Ad senatorem, De Pascha i De resu-
rrectione mortuorum. A més d’aquests,
Escolà estudia també un poema fragmenta-
ri titulat Genesis, relacionat tradicionalment
amb les peces editades, del qual només es
conserva un fragment, probablement una
versió versificada del primer llibre de l’Antic
Testament —l’existència versificada com-
pleta del qual és, fins ara, una hipòtesi. Amb
aquesta idea, és útil relacionar el Sodoma i el
De Iona.
L’estudi d’introducció se centra en els
problemes de transmissió, conservació i atri-
bució. És estrictament filològic i no entra en
les qüestions doctrinals relacionades amb
els autors als quals s’han atribuït els poe-
mes. Les notes que il·lustren la traducció
catalana són del mateix caire: atenen sis-
temàticament la identificació de les fonts i
els paral·lels textuals que donen suport a les
composicions. Posen de relleu aspectes com-
positius (com ara recursos estilístics i retò-
rics, tòpics, temes cristians o cristianitzats,
etc.), lingüístics i culturals. Les notes fan
evident la continuïtat entre el món clàssic i
la cultura cristiana medieval. De tant en tant,comenten les dificultats dels passatges obs-
curs (llocs corromputs per la transmissió,
conjectures dels editors, versos interpolats,
etc.) i permeten tastar —per dir-ho literà-
riament— la salada suor causada per la crux
desperationis que ha hagut de patir el seu
editor. En suma, la traducció catalana és al
mateix temps un comentari als textos del
volum, i resulten útils per realitzar l’estudi
de conjunt de la cultura llatina tardoantiga.
Cada un dels poemes, com és habitual en
les edicions de la FBM, és presentat amb
una notícia preliminar on queden enregis-
trats els problemes principals i la descripció
dels manuscrits i les edicions que l’han
transmès. Cal remarcar que J. M. Escolà ha
vist totes les edicions impreses (i segones
revisions) existents, des de l’època huma-
nística, i les ha incorporades a la seva obra,
com cal fer idealment en una edició crítica:
no se n’ha estalviat cap i, en comparació
amb les edicions crítiques existents, n’hi ha
incorporat de noves. Només per aquest fet,
malgrat que no sigui l’única raó per asse-
gurar-ho, es pot dir que Escolà ofereix
l’edició crítica més completa i científica-
ment rigorosa d’aquests poemes. No li ha
calgut fer conjectures, n’ha tingut prou amb
les que n’han fet els altres, sempre recolli-
des al conjunt. De tant en tant, d’acord amb
G. Pasquali, ha hagut de triar la lectura dels
editors per davant de la lectura dels manus-
crits conservats. 
Els estudis d’introducció que ha realit-
zat per a cada un dels poemes exhaureixen
les notícies disponibles: la relació de conti-
nuïtat entre el Sodoma i el De Iona, que,
segons suggereix, podrien formar part de la
citada hipotètica versió versificada de la
Bíblia; el poema dirigit Ad senatorem que
ha apostatat en favor dels cultes de la Gran
Mare i d’Isis, tema que encaixa bé amb el
Universitat Autònoma de Barcelona
Ressenyes Faventia 29/2, 2007 201
Faventia 29-2 001-206  11/6/09  17:54  Página 201context dels segles IV i V, però també amb
l’acció de sant Cebrià contra els idòlatres
del seu temps i per la unió de l’Església; el
tractament dels temes doctrinals cristians
del De Pascha i el De resurrectione mor-
tuorum, amb un reguitzell d’autors clàssics,
sobretot Virgili i Ovidi, fenomen típic dels
autors cristians de l’antiguitat tardana.
L’enorme tradició textual del De Pascha,
que és com dir la seva fama, permet apro-
fundir l’estudi d’aquest poema i veure-hi un
tema universal en la literatura cristiana
medieval: la descripció al·legòrica de l’ar-
bre nascut al Gòlgota, com a símbol de la
doctrina cristiana, junt amb la fons uitae, els
fruits del qual són pretesos pels homes deJIMÉNEZ SÁNCHEZ, Juan Antonio
La cruz y la escena. Cristianismo y espec
Alcalá de Henares: Servicio de Publicacio
de Henares, 2006, 189 p. 
ISBN 84-8138-727-4nombroses nacions. Amb aquest poema a la
mà, s’entén molt millor el locus amoenus
que emmarca l’escenari de molts textos cris-
tians, com ara el Liber de gentilis et tribus
sapientibus de Ramon Llull. L’haurem de
comparar.
No volem deixar d’esmentar que l’autor
ha volgut, en dedicar-los aquesta edició,
honorar els mestres Joan Bastardas i Virgilio
Bejarano. J. M. Escolà aconsegueix mante-
nir impecable la qualitat dels estudis sobre
el llatí tardoantic i medieval llegada pels seus
professors. En pot estar ben satisfet. 
Óscar de la Cruz Palmatáculos durante la Antigüedad Tardía
nes de la Universidad de Alcalá El llibre de Juan Antonio Jiménez Sánchez
constitueix una interessant aproximació als
espectacles vigents a l’antiga Roma (ludi cir-
censes, ludi scaenici, munera i uenationes)
al llarg de l’anomenada «antiguitat tardana»,
i sobretot a les circumstàncies en què els seus
protagonistes visqueren i desenvoluparen la
seva activitat lúdica. En paraules del mateix
autor, amb aquest llibre es pretén, «apreciar
la popularidad de la que gozaban estos ído-
los de la Antigüedad, la postura de la Iglesia
respecto a ciertas manifestaciones de origen
pagano —como eran los espectáculos públi-
cos—, determinados aspectos de la legisla-
ción civil de época tardía y otros asuntos de
diversa naturaleza, como, por ejemplo, los
de tipo sociológico» (p. 12).
L’autor és un autèntic especialista en la
matèria. Ha centrat la seva activitat com a
investigador en l’àmbit dels espectacles a la
baixa romanitat i ha publicat els seus resul-
tats a revistes i congressos, tant nacionals
com internacionals. L’any 2001, va presen-
tar la tesi doctoral, amb el títol Poder impe-rial y espectáculos en Occidente durante la
Antigüedad Tardía, dirigida pel Dr. Josep
Vilella, professor de la Universitat de
Barcelona. A més, ha desenvolupat estudis
postdoctorals a la Université Charles De
Gaulle-Lille III i, actualment, és membre del
GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat
Tardana) de la Universitat de Barcelona. 
El llibre es troba dividit en un total de sis
capítols d’extensió desigual. El primer està
dedicat a l’anàlisi de la legislació canònica
que va regular els espectacles i la situació
dels seus professionals (p. 15-37). L’autor
parla de com l’Església es va mostrar sem-
pre intransigent davant d’aquests especta-
cles heretats de la Roma pagana, que els va
qualificar d’immorals i idolàtrics. A més,
els consideraren causa de pecat mortal, ja
que incitaven a la bogeria al circ, a la luxú-
ria al teatre i a la crueltat a l’amfiteatre.
L’autor es remunta a finals del segle II d.C.,
quan Tertulià denuncia, per primer cop, en
De spectaculis l’assistència dels cristians als
jocs, i explica com, en consonància amb


ESCOLÀ i TUSET, Josep Maria. Pseudo-Cebrià : Poemes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert