Badia i Margarit, Antoni M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Al. SANCHIS I GUARNER - A.-Al. BADIA I AIARGARIT
apareguts del parlar vivent , igual que havia constatat el Prof . J. Coromines en
una altra vall pirinenca ( El parlor de Card6s i Vall Ferrera, BDC, XXIII ( 1935),
26o). Els materials que aqueixos noms de lloc forneixen permeten d'obtenir
una conclusio molt important : aA la vista de estos ejemplos podemos pensar
en una antigua unidad del dialecto altoaragones . Unidad rota en 6poca hist6ri-
camente no muy lejana . La primitiva unificacion se perpetaa en rasgos comu-
nes a dialectos aragoneses hoy dispares
- cheso o ansotano y hablas de Broto
o Fiscal
-; estos rasgos no se dan aislada y esporfidicamente , sino que la topo-
nimia se encarga de enlazar con eslabones apenas perceptibles las rupturas que
la accion del castellano ha producidos (pag. 130). Nogensmenys , aquest dialecte
alt-aragones , segons es sabut , era forca diferent de l'aragones coma i del catala
d'Arago.
Hi ha tambe importants i extensos capitols dedicats a la morfologia del
parlar jaques . Hi destaca , per l ' excellencia de la seva sistematitzacio , la taula
de sufixos per a la derivacio nominal ( pags . 88 i ss .) ; un altre capitol , mes breu,
de sintaxi , i, encara , un altre, molt interessant , de lexicografia , ordenat per
lnateries , amb detallades notfcies etnografiques que permeten de completar la
coneixenca de la cultura popular pirinenca , de la qual venim tenint ja bastant
d'infonmacio. Es estrany tanmateix que el Prof. Alvar no faci als paragrafs cor-
responents cap referencia als respectius estudis del Prof. Kruger en Die Hochpy-
renli.en, puix que la part C II - Landliche Arbeiten - fou publicada a Ham-
burg el 1939, i la C I - Transport and Transportgerate
-, a casa nostra, al
BD(-', XXIII (1935), 39-240, es a dir, amb molta anterioritat.
Cal felicitar el Prof. Alvar pel seu modelic treball, gairebe exhaustiu, i es-
perar que abans que noes faci massa tard, ell mateix o altres joves investigadors
faran un estudi semblant de les altres walls del vessant ineridional del Pirineu
central.
M. SANCHIS i GUARNER
SAMUEL GI1,1 Y GAYA : Curso superior de Sintaxis espanola. I . a ed. Mexico D. F.,
Ediciones Minerva, 1943 . 320 Pags. - 2 . a ed. Barcelona , Publicaciones y
Ediciones Spes, 1948. 318 pags.
La llengua castellana compta amb una serie de treballs de conjunt de sin-
taxi, que, des de fa ja molts anys , han plantejat , amb criteris diferents, tota
la problematica de ]a construccio gramatical . Recordem les gramatiques de
I'Academia (diverses vegades reformada , especialment l'any 1917), de Bello
( que revoluciona tota la gamma de matisos sintactics , i, amb ella, la nonlencla-
tura tradicional ), de Lenz (que aporta a la gramatica castellana punts essen-
tials de psicologia aplicada i de gramatica general ), etc. Aquestes obres gra-
maticals, i d'altres encara , han gnat preparant el terreny fins a fer possible
que una persona com el Prof. Samuel Gili i Gaya emprengues , i aeonsegufs,
de dotar la llengua castellana d'una nova obra de sintaxi , que es tributaria
de totes les anteriors , 1per6 que les supera en el conjunt , i que, a l'ensems, pre-
sents molts punts de vista noun i suggerents . I es que I'autor lla esmersat
llargues anyades de la seva vida en l'ensenyament de la llengua , i aixo, unit
al seu temperament de profund investigador, 1'ha capacitat d'una manera
220
GILL I GAYA : SINTAXIS ESPAROLA.
especial per a valorar convenientment les diferents construccions del castella,
i, en consegiiencia, per a decidir-se a favor d'unes constructions determi-
nades, que ell mateix recomana , interpretant, aixf, amb una extraordinaria
finor, 1'orientaci6 actual de l'idionia coin tal vegada ningu no hauria pogut
fer-ho.
La intenci6 de 1'autor es, segons ell afirma, tinicament didactica, peril la
sistematitzaci6 de tots els materials sintactics que descriu i analitza el porten
a interpretar, coin acabern de dir, aquesta orientacio actual de l'idioma. No
obstant, el Sr. Gili es excessivament modest en fer-nos la presentaci6 del seu
llibre : .No aspiramos a ofrecer al lector un tratado de Sintaxis historica, iii
menos psicolbgica, de la lenggua espaiiola moderna. Nuestro libro se propone
describir lo mas cuidadosamente posible el estado de la lengua actual y orde-
narlo con fines didacticos. Pero como la description de los hechos sintacticos
carecerfa a menudo de sentido sin buscarles su fundamento psicolbgico e his-
torico pasta donde lo podamos alcanzar, nos serviremos de explicaciones de
este caracter en la medida en que scan indispensables para comprender los
fcuonienos sintacticos que estudiamos. (pag. ii d'ambdues editions).' No
anirem a analitzar els passatges de la sintaxi del Sr. Gili on es puguin asse-
nyalar punts de vista psicolbgics o histories, perque la llista d'aquestes refe-
rencies ens ocuparia un espai desmesurat. Volem dir, amb aixo, que si be
es cert que no es tracta d'una sintaxi psicolbgica ni historica, son molts els
moments en que I'autor s'ha cregut obligat a buscar •el fonament psicolbgic
o historica de determinats tipus sintactics. Recordem, ni que sigui de pas-
sada, coin a projeccio d'aspectes psicologics, el punt de partida de la intro-
duccio, sobre el mecanisme del Ilenguatge (pags. 5-7) ; el concepte d'oracio
gramatical des del punt de vista psicolbgic (pags. 15-i9) ; la classificaci6 de les
orations simples segons la qualitat psicolbgica del judici, que, si br segueix
les lfnies generals tradicionals, conte considerations ben noves (pags. 37-50)
l'interessant capitol que estudia les (rases verbals, tipus sintactic en que el
castella assoleix una riquesa de inatisos extraordinaria (pags. 93-1o6) ; els capi-
tols de modes verbals, amb la distincio entre indicatiu i subjuntiu, els verbs
de tensor i emocio, verbs de necessitat, etc. (pags. 115-126) ; els de teoria gene-
ral dell temps i de 1'estudi concret dels propis temps, amb la incorporacio,
creiem que definitiva, de tota la doctrina de 1'aspecte de I'accio, el concepte
del temps conditional, anomenat pel Sr. Gili Jutur hipotPtic, etc. (pags. 129-i6i) ;
cis diferents llocs en clue horn es refereix a la subordinacio psfquica (pags. 236-
237, 246-247, etc.). Amb tot, cal afirmar tot seguit que la frequent atenci6
errs els punts de vista psicologics no impedeix que 1'autor corregeixi algu-
nes exageracions, cone fa en tractar de ]a classificacio de les prepositions
segons Lenz, que no es admesa sing amb limitations (pags. 223-224).
Parallelanient, podriem indicar altres paragrafs en que ]'autor fa allusio
a questions de sintaxi historica, especialment de la llengua classica . I,imitant-
nos als casos mes sobresortints, rccordem, en primer lloc, Ies considerations
sobre la lentitud de 1'evoluci6 sintactica (pag. 8) ; i despres, les que fa l'autor
sobre la negacio en la llengua antiga (pags. 46-47) ; 1'aband6 gradual de la
ven passiva (pag. 112) ; l'evolucio de la preposicio a davant el complement
directe de persona (pags. 8-9, 60-62) ; la composicio de factual forma sintetica
x. A partir d'ara, totes les referencies que fem a la paginacio de l'obra s'en-
tendra que envien a la segona edicib.
221
A.-M. BADIA I .MARGARIT
nos-otros (pag. •203) ;2 1'us de la locuci6 entre... y, que avui se sent coin una.
conjunci6, encara que la llengua ha vacillat molt abans d'establir-ho aixf, coin
podem veure pels casos, que 1'autor cita, de entre el y mi, entre ti y mi (pa-
gina 241), etc.
L'autor s'ha preocupat d'aclarir molts conceptes fonamentals ; potser el
millor exemple d'aquesta preocupaci6 el tenim amb la distinci6 entre ser i
star, partint del que deixA establert Hanssen, pero afegint-hi moltes conside-
racions fruit de la seva. propia experiencia (pegs. 53-58). La mateixa preocu-
paci6 el porta a mirar la sintaxi castellana d'una manera ben independent, i
s'esforsa, coin ja havia fet el mateix Bello, per a estructurar una terminologia
que sigui idonia, rebutjant qualsevol nomenclature que procedeixi de les
g-ramatiques llatina i tradicional sense altre titol que el de la inercia. Aixf
veicni que, sota d'aquest signe, rectifica Ia nomenclatura tradicional de la
conjugaci6, que durant molt de temps procurava simplemeut traduir ]a de In
gramatica llatina ; 1'Acadeinia no superb aquest aspecte fins )'any 1917 (pag. 127-
128) ; per la mateixa ra6 no es parla, en aquesta sintaxi, de in declinaci6 del
substantiu (pegs. 181-182), ni que una paraula regeixi una preposici6 determi-
nada (pegs. 222-2231' ; per la mateixa ra6 el Sr. Gili no accepta in distinci6
Cntre coordinades causals i subordinades causals, que era propia de la sintaxi
llatina, pero que s'esborrA en romanic, si be moltes gramatiques - i entre
cues la de I'Academia - segueixen mantenint-la (pegs. 268-269), i, finalment,
tambe per in mateixa ra6, l'autor combat els ties tipus tradicionals d'oracions
condicionals que coneixia la gramatica llatina (i que coneixen, encara, les gra-
inatiques modernes), per a substituir-los per dos tipus de base purament gra-
matica), segons el mode en que s'expressa la condici6 (pegs. 291-294).
La finalitat de l'autor hem dit - amb ell - que era didactica. Pero
dirigit el llibre a l'ensenyament superior, el Sr. 'Gili no vacilla a tractar de
punts que no s'haurien d'admetre en un text de segon ensenyament, coin ja
diu parlant'de la nomenclatura dels temps (pag. 128) ; no vacilla tainpoc a anar
m^es enlla d'una simple gramatica normativa, ja que, coin hen dit, aspira a
interpretar l'orientaci6 actual de l'idioma. Per aixo veicin algun punt de
vista molt realista, on, sense recomanar construccions tingndes tradicionalment
per incorrectes, 1'autor les reconeix coin a existents, les justifica des d'un
angle linguistic o psicologic, i en determina 1:'extensi6 geografica o social
aixf, quan tracta dels tipus coin ese ha pedido refuerzosa (pag. 113), el Tosco
hispano-americA (pAg. 204), la giiesti6 de leisrno, laismo, loismo (pars. 2o6-2o9),
1'aglutinaci6 de preposicions en el cas de a por (pegs. 220-221), etc.
Es hora ja d'indicar, ni que sigui breument, l'estructura del llibre, tant
per fer-la coneixer des d'acf, coin per situar tot el que fins ara n'hem comentat.
Consta de tres parts, dedicades, respectivament, a I'oraci6 simple, ]'us de les
parts de l'oraci6 i l'oraci6 composta. La primera part estudia el concepte
d'oraci6, els problemes de concordanca (seguint fonamentalment Bello), la
classificaci6 de les oracions (quant al conjunt, seguint, naturalment, les clas-
sificacions tradicionals), i l'ordre de collocaci6 dels elements oracionals. La
segona part tracta de 1'6s de les parts de l'oraci6, comen9ant pel verb, al qua]
dedica capitols molt densos de doctrina gramatica) (frases verbals, veu passiva,
modes, temps, i formes no personals del verb), i seguint pe] substantiu, adjec-
2. Aquest aspecte , convenientment ampliat , ha donat Hoe a un treball ben
interessant de l'autor : Nos-otros, vos-otros, RFE, XXX ( 1946), 108-117.
222
GIL! I GAPA: SIA'TAXIS ESPAVOLA, - G[L[: .C'ATAI..A.A' GRA.AI3TAR.
tin, pronoins i articles, i preposicions. La tercera part es refereix a l'oraci6
composta i compren l'estudi de juxtaposici6, conjunci6, coordinaci6, subordi-
naci6 (substantiva, adjectiva i adverbial), i enllacos extraoracionals. Aquesta
darrera part es tributaria fregiientment de la corresponent de 1'AcadPnaia, que
,6s molt rica de materials ; no obstant, ben sovint hom ha d'oposar-s'hi, coin
per exemple en la discussi6 dels temps de l'oraci6 subordinada substantiva
(pags. 262-266).
Ultra la consideraci6 de qualsevol punt dels que hem examinat fins ara,
hi ha, en aquest llibre, altres novetats, que ho son, no ja sols per la manera corn
1'autor les tracta, sin6 sinlplement per haver tingut cabuda en tin tractat de
sintaxi. Ens referim a la valoraci6 de determinats elements fonetics en el
camp oracional, especialment el ritme i 1'entonaci6, que l'autor aplica singu-
larinent al concepte d'oraci6 des del punt de vista psicologic (pags. 16-18), a
les oracions exclamatives (pags. 38-40), als enllacos extraoracionals (pags. 299-
302), etc.
Un bon index alfabetic de nlateries acaba de fer mes util aquesta important
obra. Ens hauria agradat de veure-hi tambe un repertori bibliografic dels
treballs mes fonamentals de sintaxi general i castellana, cosa que ha de con-
siderar-se indispensable en tin llibre dedicat a 1'ensenyament superior i a la
propia investigaci6 gramatical, i que, en molts punts, ha d'esser forsosament
obra de sintesi.
La primera edici6, feta a MZ xic 1'any 1943, fou llastimosament poe reeixida
quant a la composici6 material ; la segona edici6, feta a Barcelona l'any 1948,
ha sortit practicament exenlpta d'errades, la qual cosa explica que hom faci
constar que ha estat •corregidaD. Ara, hem de dir que ens sorpren que a
continuaci6 hom faci constar igualment que ha estat tambe •notablemente
ampliadaD, tota vegada que ens atrevirfem a afirmar que gairebe no ho ha
estat gens, perque no creiem que ho justifiquin les petites modificacions, am-
pliacions i refoses que hone veu de tant en tant (pag. 21, amb sis Ifnies noves ;
pag. 38, amb vuit linies noves ; pag. 40, amb quatre ; pag. 64, amb la substitu-
ci6 de cfen6meno)) per aacontecerD ; pag. 89, amb setze linies refoses, etc.).
A.-',%I. BADIA i MARGARIT
Introductory Catalan Granllnar, With a historical outline of the language and
literature, a selection from Catalan writers, and a vocabulary, by JOAN GILI.
Oxford-London, The Dolphin Book Co. Ltd., 1943. 156 pags.
Els romanistes de Ilengua anglesa posseeixen, amb aquesta gramatica del
Sr. Joan Gili, la primera publicada en angles, un util instrument per a la ini-
ciaci6 a 1'estudi de la llengua catalana. L'obra, d'una excellent presentaci6
tipografica, s'inicia amb un mapa del domini linguistic catala. La gramatica
estricta oFupa les seixanta-cinc priineres planes ; hi son tractats principalment,
i d'una manera succinta, els aspectes fonamentals de la pronnnciaci6 i de la
morfologia de la llengua catalana. Aquesta part va seguida d'un Historical
outline of the language and literature (pags. 6673), on es d6na una ullada,
potser massa rapida, als principals fets de la literatura catalana des dels ori-
gens fins als contemporanis. [Ina util antologia d'escriptors antics i moderns,
223


Samuel Gili i Gaya: Curso superior de Sintaxis española. 1ª ed. México D. F., Ediciones Minerva, 1943. 320 pàgs. - 2ª ed. Barcelona, Publicaciones y Ediciones Spes, 1948. 318 pàgs.

Samuel Gili i Gaya: Curso superior de Sintaxis española. 1ª ed. México D. F., Ediciones Minerva, 1943. 320 pàgs. - 2ª ed. Barcelona, Publicaciones y Ediciones Spes, 1948. 318 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert