Mayer, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CIZEK, Eugen 
Structures et idéologie dans 
[(Les Vies des Douze Césars~ 
de Suétone 
Bucarets-Paris, Editura Acade- 
mie-Les Belles Lettres, 1977, 
X + 264 pp. 
El professor E. Cizek de la 
Universitat de Bucarest ens d6- 
na ací una nova mostra dels 
seus estudis sobre la historio- 
grafia llatina que marca una no- 
va fita --ja ho féu el seu ante- 
rior llibre, L'époque de Néron 
et ses controverses idéologiques 
(Leiden 1972)- tant en la seva 
trajectbria, puix que és el re- 
sultat de la seva tesi de doctorat 
d'Estat a la  Universitat de Li6 
I1 (1973)~ com en camp dels es- 
tudis filolbgics als quals intenta 
aportar nous mttodes d'aproxi- 
mació. 
Les nou parts que constituei- 
xen el seu llibre tenen totes 
elles uns objectius definits i van 
presentant amb gran coherhncia 
als ulls dmel lector un panorama 
convincent i d'una amenitat 
que amaga una erudici6 real- 
ment molt notable. 
La introducció ens afirma la 
seva intenció d'incriure's en el 
que cum grano salis denomina 
ctrevolució suetoniana)), fet que 
realment es produeix en aques. 
tes darreres dtcades. Només una 
revisió dels manuals ja clissics 
en comparació a l'estat actual 
de la recerca en aquest camp 
ens ho pot provar. 
El primer capítol es mou en 
un Bmbit que ja li és molt fa- 
miliar, com és d de contextua- 
litzar histbricarnent i literiria 
un personatge, en aquest cas 
Suetoni, i la seva obra. Dedica 
una atenció molt marcada al 
seu cursus, l'estudi del qual ha 
sofert substancioses variacions 
a l  llarg dels últims anys amb 
noves precisions epigrifiques so- 
bre la seva carrera i un apro- 
fundiment en el coneixement de  
les funcions dels diversos cir- 
recs dins el marc de la vida 
política de 1'2,poca antonina. 
Completen la visió de la prime- 
ra part una situació dels Dotze 
Cksars en el conjunt de la pro- 
ducció de Suetoni i puntualit- 
zacions sobre els seus conceptes 
estilístics, tot partint de1 marc 
de les idees del seu temps i arri- 
bant a la plasmació lingüística 
de la seva obra. E. Cizek mani- 
festa que l'estil és clissic din- 
tre de les opcioils del segon das- 
sicisme, perb que és abandonat 
en els casos en q u t  creu poder 
arribar a una major claredat o 
vol ésser d'una major brevetat 
i proximitat a 1'6s corrent del 
seu temps. En un imbit més 
general es clou el capítol amb 
un intent de situació de Suetoni 
dins del gtnere que cultiva, la 
biografia, especialment la roma- 
na; l'autor utilitza el seu con- 
temporani Plutarc com a terme 
de comparació i fa una anAli- 
si de les relacions entre TBcit 
i Suetoni on reitera la seva afir- 
mació de la preshcia del pri- 
mer com a font histbrica del se- 
gon i Adhuc com a possible ins- 
pirador d'algunes de les seves 
vertents estilístiques, valorant 
també les concomitincies, no 
exemptes de divergkncies, entre 
ambdós autors i no només 
aquestes últimes. Pel que fa a 
la seva originalitat, per a E. Ci- 
zek esti fora de dubte, dintre 
perb dels condicionaments del 
gknere, de la seva prbpia carre- 
ra i classe social i dels corrents 
del seu temps. 
La cccomposició)) de les bio- 
grafies és l'objecte del segon 
dels capítols que divideix l'au- 
tor en dues parts, la primera 
de les quals va dedicada al sen- 
tit histbric de Suetoni i la sego- 
na a la disposició de la mattria. 
Una revisió acurada de les opi- 
nions dels estudiosos sobre Sue- 
toni dóna pas a una anAlisi més 
profunda sobre l'actitud de Sue- 
toni enfront de la histbria on 
E. Cizek descobreix els indicis 
d'una filosofia de la histbria i 
també d'una comprensió dels fe- 
nbmens, que el caricter de la 
seva prbpia obra oculta, i que 
tC en darrer terme un caire po- 
libih. L'anecdotari, perb, i la 
passió per les coses pintoresques 
i curioses contribueixen a enter- 
bolir aquest aspecte general i a 
adaptar l'obra de l'historiador 
al gust del seu públic al mateix 
temps que serveixen a una certa 
bptica personal envers els em- 
peradors. Les fonts dels Dotze 
C2sars mereixen per llur diver- 
sitat un tractament especial que 
no li estalvia E. Cizek que, tot 
recollint aportacions anteriors i 
valorant de nou Tacit, ens mos- 
tra la tria i crítica que practicP 
Sue~oni de les seves fonts, bé 
que sotmeses en Última instin- 
cia al model de biografia esco- 
llit. 
La segona part del capítol 
que examinem ens ofereix una 
curta perb interessant reflexió 
sobre el que el propi historia- 
dor pensa de la manera d'es- 
tructurar les uitae. Segueix un 
estudi molt útil sobre les rúbri- 
ques d'organització de la bio- 
grafia de Suetoni on en un rA- 
pid panorama es revisen les di- 
verses teories per acabar justifi- 
cant-nos la posició de l'autor: 
encara que les species sembIin 
respondre a l'aspecte eidolbgic, 
la cronologia hi és present en 
un segon terme. Val la pena de 
recollir l'esquema: comensa- 
ment cronolbgic seguit d'una 
descripció leidolbgica alternant 
amb un retorn a la cronologia 
per tal de descriure la mort* 
oposició summatim-singillatim 
que s'aparella a la oposició cro- 
nologia-eidologia-toposició uir- 
tutes-uitia a l'interior del sector 
~eidolbgi@posiciÓ excentrica 
del retrat restringit que depen 
de l'eidolbgic pel que fa al seu 
contingut i del cronolbgic per 
la concentració de la narració 
d'estructura molt sumaria. 
Tanca el capítol l'exemplifi- 
caci6 i identificació en les Vi- 
des dels diversos sectors i una 
anhlisi breu de l'organització 
del sector eidolbgic on no és 
present la diacronia. La cri- 
si de l'oposició uita pu blica-uita 
priuata porta l'estudiós roma- 
nes a proposar l'oposició pre- 
valent uzrtutes-uitia que depas- 
sa totalment els límits de l'ei- 
deolbgic. 
La tercera part del llibre és 
tota dedicada a exposar la teo- 
ria dels trets: positius, nega- 
tius, neutres, contradictoris, va- 
cillants inclinats a la virtut i 
vacillants inclinats al vici. Les 
exemplificacions i n  extens0 es 
limiten a les vides de Chsar, 
August i Tiberi, recollint no- 
més les totalitzacions dels trets 
de les altres nou. Amb aquest 
sistema original de valoració, 
E. Cizek consegueix, bé que en 
alguns punts pot jugar la sub- 
jetivitat, un criteri coherent 
que li permet de valorar l'opo- 
sició important identificada 
com a fonamental al capítol 
anterior i que dóna peu a l'es- 
tudi de les capes més profundes 
de les estructures dels Dotze 
Ctsars, afer que ocupa el quart 
capítol. 
Aquest quart capítol estudia 
en primer lloc el moviment 
pendular dels trets uirtutes- 
uitia, la seva d'efinició i sobre- 
tot l'evident invariabilitat, a 
Suetoni, dels carhcters dels em- 
peradors que no evolucionen si- 
nó que s'anuncien progressiva- 
ment. Aixb porta evidentment 
a oblidar certs aspectes crono- 
Ibgics; d'altra banda el joc de 
trets neutres i contradictoris 
contribueix normalment a po- 
sar en relleu la part desfavora- 
ble per més que no manquin 
casos de preparació de la part 
favorable dins la tendkncia sue- 
toniana a no respectar una nor- 
ma estricta. Les gradacions dels 
trets fins el seu climax i el es- 
tudi d'aquest fet a les diverses 
biografies ocupen les pagines se- 
güents, amb presencia d'una so- 
la organització en anticlimax a 
la vida de Titus. Són estudiats 
a continuació els sistemes de ca- 
racterització dels Cesars des del 
mateix pla de les Vides, fins a 
la llengua i les descripcions fi- 
siques. El paper dels rumors és 
també molt nol.able, com ho és 
la prbpia opini6 de Suetoni que 
cal no menysprear i que E. Ci- 
zek destaca amb raó; en últim 
terme, l'estudi de les conclu- 
sions sobre cadascun dels Cbars 
és decisiu puix que són en el 
fons l'origen gairebé apriorístic 
de totes les altres estructures 
que les justifiquen. La classifica- 
ció, segons E. Cizek, determina- 
ria quatre categories : millors, 
bons, dolents, pitjors Ctsars, 
més matisada que l'oposició 
simplle uirtutes-uitia: I, August, 
Otó, Titus; 11, Cksar, Vespa- 
sia; 111, Tiberi, Galba, Domi- 
cia; IV, Caligula, ,NerÓ, Vitel- 
li; amb l'ambigiiitat de situa- 
ció de Claudi, més aprop de la 
categoria I11 que de  la 11. 
Per a Suetoni es més impor- 
tant la conclusió de cada bio- 
grafia que la del conjunt de les 
uitae, i aixb ho fa, en opinió de 
l'autor, des de la perspectiva 
d'un sentit de la humanitas que 
ei porta a petits comentaris o 
judicis ayllats i mai a conclu- 
sions generals que de tota ma- 
nera el sistema de  trets propo- 
sat permet de quantificar i 
aconseguir. 
L'última part d'aquest llibre 
entra en el camp de les opcions 
ideolbgiques on evidencia en 
primer lloc el sistema de Sueto- 
ni de portar el lector a les con- 
clusions que ell havia previst 
tot emmascarant-les i fingint da 
no influenciar-hi; d'altra ban- 
da  hi ha un recolzament filosb- 
fic en opinió de E. Cizek, enca- 
ra que aquest fet sigui negat 
per la resta de la crítica, que 
ens portaria a les teories de Car- 
néades i Ciceró: un cert ((pla- 
tonisme)) roma. Els ostenta i 
el respecte per a la religió tra- 
dicional marquen la pragrnati- 
ca bptica de la religió a Suetoni 
en la qual juga, segons l'autor, 
de nou el ((platonisme)). Pel 
que fa a Ia ideologia política, 
l'estudi que ens ocupa és un 
gran pas endavant car trenca 
amb la doctrina quasi oficial de 
la mentalitat eqüestre de Suc- 
toni per arribar a pensar en un 
monarquisme absolutista amb 
base en els cavallers perb deci- 
dit a guardar la tradició i l'he- 
rtncia senatorial en la seva ma- 
jor part. 
Molt més complicat i insegur 
és el plantejament d'una relació 
dels Dotze Ctsars amb l'empe- 
rador Hadrii i les al~lusions al 
seu propi moment histbric de 
les quals l'autor esta moderada- 
ment convenpt i que emanen 
de la preskncia de Suetoni en 
el ((partit)) de Septici Clar. Lli- 
gada a aquesta qüestió estaria 
la desgracia de Suetoni, si s'ac- 
cepta, com fa E. Cizek, una cro- 
nologia de 119-122 (o millor 
12 1-122) per a l'obra, juntament 
amb la davallada política del 
grup de Septici. 
Les conclusions que tanquen 
aquesta monografia recullen la 
influkncia posterior de Suetoni 
en la historiografia greco-roma- 
na i medieval, en un marc no- 
més estructural, perdut ja el 
sentit del contingut ideolbgic, 
que reivindica l'autor, enfront 
d'una certa critica, com a soste- 
nidor d'un humanisme adaptat 
al seu moment en una creaci6 
literiria d'originalitat i intenci6 
reals i clares, tot recollint a con- 
tinuació l'essencial de les con- 
clusions parcials que ja hem re- 
ferit. 
Un ,apkndix amb la resta de 
les taules de trets no recollides 
en el text i una completa bi- 
bliografia clouen aquest llibre 
que té l'honradesa d'afegir una 
addenda amb la breu critica de 
les aportacions aparegudes en- 
tre el sosteniment de la tesi de 
la qual és conseqükncia, i l'apa- 
rici6 del llibre. L'index que 
acompanya aquesta obra és su- 
ficient i útil per a la compro- 
vació de les dades en les prbpies 
fonts, especialment en els ma- 
teixos Dotze C2sars, i la seva 
utilitzaci6 posterior per I'autor. 
E, Cizek ens ha ofert un pa- 
norama renovat per 1'6s d'una 
metodologia original i rigorosa 
d'un historiador al qual els t b  
pics dels matelxos estudiosos 
havien deixat en un estat de re- 
cerca molt restringit que ara 
guanya amb la seva aportació 
una perspectiv,a d'important 
profunditat. El seu llibre s'ha 
de convertir en motiu d'accepta- 
ció o discussi6 ineludible per a 
tots aquells que en el moment 
actual es dediquen a l'estudi de 
Suetoni, i demostra una vegada 
més que els estudis filolbgics 
clissics resten encara oberts a 
totes les innova4:ions metodolb- 
giques intel.ligents sense que es 
produeixi un trencament amb 
tota la tradicii~ anterior. - 
M. MAYFR. 


Cizek, Eugen, Structures et idéologie dans "Les Vies des Douze Césars", de Suétone

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert