Revistes Catalanes amb Accés Obert

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 36 (2014), p. 619-623
LLIBRES REBUTS
Casanova, Emili (ed.) (2012): Onomàstica mediterrània. Onomàstica d’origen zoonímic i dels
intercanvis entre pobles. València: Denes, 444 p.
En aquest volum es recullen 26 contribucions dels participants en el col·loqui Onomàstica mediter-
rània, que es centrava en l’onomàstica d’origen zoonímic i en les circulacions onomàstiques en la Medi-
terrània, i que tingué lloc a València l’abril de 2012. El col·loqui, organitzat per Emili Casanova, que
també edita el volum que presentem, s’emmarcava també en les activitats de l’escola de doctorat d’estu-
dis humanístics de la Universitat de Torí. Per aquest motiu, la majoria de participants són o bé valencians
o bé italians, i també ho són els temes que tracten. Després d’una introducció d’Alda Rossebastiano, coor-
dinadora de la secció d’onomàstica del doctorat esmentat, hi trobem disset contribucions a l’entorn de
l’onomàstica d’origen zoonímic; la majoria estan destinades a comentar la zoonímia en l’onomàstica, ja
sigui toponímia o antroponímia, d’una determinada zona (italiana o valenciana) o època (així, s’inclouen
articles sobre temes com els zooantropònims en l’àrea pullesa, els zootopònims al Piemont, la zootopo-
nímia entre el Penyagolosa i el Montlleó, els malnoms d’origen animal en les parles “xurres”, etc.). Al-
tres articles tenen una orientació semàntica i tracten, p. ex., de les designacions de la vaca o del gall i la
gallina a l’onomàstica del Piemont o de l’ús de “alosa” en els noms personals del sud de França i el Pie-
mont, etc. S’aparten d’aquesta tònica general un article dedicat als noms dels gats a Romania i dos ar-
ticles, que clouen la secció, dedicats a zooantroponímia llatina. La segona part temàtica del volum com-
prèn 9 articles dedicats a les circulacions onomàstiques en la Mediterrània. En aquests articles s’observa
la Mediterrània com l’espai de circulació que ha estat al llarg dels segles: cognoms maltesos a València,
cognoms espanyols a Malta o a Itàlia, cognoms occitans a Tortosa, etc. Tot i els diferents temes i meto-
dologies emprades, el lector interessat hi trobarà elements que li permetran enriquir la perspectiva com-
paratística en antroponímia romànica. [Nota del C. de R.]
Clavo Sebastián, RosaMaría /Martín de Hoyos, Eduardo (2011):Diccionario etimológico de
términos de Ciencias Naturales. Saragossa: Mira editores, 802 p.
En aquest diccionari es recull un gran nombre de termes específics de les ciències naturals en caste-
llà; alguns, els menys, usuals en la llengua comuna, com cobre, i d’altres, la majoria, els que formen part
només del llenguatge dels especialistes. Per cada terme s’indica la data d’aparició en la llengua i també
la primera aparició en un diccionari de l’Academia Española. També s’indica els components etimolò-
gics del mot, gairebé sempre mots llatins o grecs, quan no són deonomàstics (com daltonismo); el signi-
ficat en castellà; el que seria el significat etimològic; i l’etimologia dels seus components. Els articles
acaben amb la indicació del que s’anomena “particularidades peculiares en su formación” (p. 14) i que,
sens dubte, és el que sembla més interessant des de la nostra perspectiva de romanistes; es tracta de la
indicació de la llengua original i la data en la qual s’ha creat un mot (p. ex., en darwinismo, «Término
creado en 1864 en ingl. darwinism por el biólogo británico Thomas Henry Huxley (1825-1895)»,
Libro ESTUDIS ROMANICS-36.indb 619 07/04/14 13:06


Casanova, Emili (ed.) (2012): Onomàstica mediterrània. Onomàstica d'origen zoonímic i dels intercanvis entre pobles. València: Denes, 444 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert