Perea, Maria Pilar

Hemeroteca Cientifica Catalana

qui d’estudis catalans a Tolosa de Llenguadoc, es van posar les bases per a la constitució del’Association Française des Catalanistes (AFC).Des de fa uns anys també els països de l’est d’Europa s’han incorporat al món de la cata-lanística. Precisament, el mes de juny passat, durant la Setmana de Cultura Catalana a Moscouorganitzada ja sota el patrocini de l’Institut Ramon Llull, vam acordar la constitució de l’As-sociació Russa d’Estudis Catalans (AREC).Mirant cap al futur immediat, l’Institut Ramon Llull donarà suport a les societats de cata-lanística existents i, entre els seus objectius actuals inclou potenciar l’actual xarxa de més de80 lectorats de català a universitats dels cinc continents. Endemés, promourem l’ensenyamentdel català al públic adult en general, sobretot on l’existència de comunitats provinents de lescomunitats autònomes consorciades o bé les relacions històriques, culturals o comercials aixího aconsellin. Difondrem la literatura catalana per mitjà del foment de traduccions i l’elabo-ració i edició d’estudis sobre la nostra llengua i literatura en llengües estrangeres, així com latraducció al català d’estudis realitzats per autors estrangers. Tot això fóra insuficient si no anésacompanyat d’un espai virtual de màxima envergadura, per donar accés a cursos de formacióno presencial, a una revista cultural, a una llibreria i biblioteca virtuals i a tota mena d’infor-mació bibliogràfica i sobre el patrimoni cultural català i balear. [J. M. P.]Fundació Antoni M. Alcover. —Manacor, bressol d’Antoni M. Alcover, sempre ha es-tat capdavantera en actes d’homenatge i de reconeixement a la vida i l’obra del seu fill mésil.lustre: el promotor no solament del Diccionari català-valencià-balear sinó també d’un con-junt d’empreses faraòniques, algunes de les quals, com el mateix diccionari, haurien restat ina-cabades sense el concurs de Francesc de B. Moll, el seu deixeble més proper.A Manacor, per posar un exemple, promoguts per Gabriel Barceló, un altre manacorí«bruixat per la llengua», fent servir les paraules que Antoni Llull Martí ha atribuït fa poc a Al-cover, tenen lloc puntualment del 1975 ençà —el dia 2 de febrer—, els actes de commemora-ció de l’aniversari del naixement del canonge. I el mateix Gabriel Barceló, amb la participaciód’altra «gent d’empenta», instà el 1999, dos anys abans del centenari de la publicació de laLletra de Convit, que l’Ajuntament de Manacor creés una Fundació Pública, la Fundació An-toni M. Alcover, organisme que hauria d’actuar no sols de memòria històrica —com a mostraconstant d’homenatge al filòleg i de record de totes les tasques que va desenvolupar— sinótambé de llavor de futur —en forma d’estímul per al desenvolupament d’activitats culturals id’estudis científics.El setembre de l’any 2000 l’Ajuntament va crear la Fundació Pública, i al llarg de 2001s’iniciaren els tràmits per executar-ne els primers projectes, els quals, aquell any, s’integrarenen el conjunt d’activitats desenvolupades a l’entorn dels actes de commemoració de l’anymossèn Alcover i, com s’ha dit més amunt, de l’aniversari de la Lletra de Convit. Una mostrad’aquestes activitats es va traduir en un conjunt d’actes institucionals de presentació i d’inau-guració. Cal destacar, entre altres, la presentació de l’Any Alcover i de la Lletra de Convit2001 a Manacor, la inauguració de la sala mossèn Alcover a l’Institut d’Estudis Catalans, eldescobriment d’un bust a Lluc, la participació en les Jornades Institucionals de l’Orgue Histò-ric de les Balears i en el Congrés Internacional Antoni M. Alcover, la presentació de llibres id’opuscles diversos i fins i tot d’un vi que porta el nom del canonge. Des d’un punt de vistaeditorial, cal remarcar la participació, total o parcial, de la Fundació en la publicació de diver-sos llibres: Mossèn Alcover. L’home del Diccionari; Per la llengua; Mostra de diccionari ma-llorquí i Mossèn Alcover i el món de la ciència. I encara cal esmentar la convocatòria d’unabeca d’estudi per desenvolupar un treball relacionat amb la situació sociolingüística dels jovesCRÒNICA434a Manacor com també la inclusió, dins el web de l’Ajuntament de Manacor, d’una pàgina de-dicada a Alcover.D’altra banda, els estatuts d’aquesta fundació, que en delimiten la finalitat, les funcions,la constitució i l’àmbit d’actuació, es van aprovar de manera definitiva l’any 2002, i fou enaquell moment que es disparà el tret de sortida per activar l’acompliment dels objectius mésimmediats que la Fundació s’havia proposat; a grans trets, l’aplec, la conservació de tot el lle-gat Alcover i la seva instal.lació en una sala-museu, i en paral.lel la promoció de l’aprofitamentcientífic d’aquests materials, la publicació d’obres del canonge o de treballs que hi estan rela-cionats, la institució de premis literaris o d’investigació i de beques d’estudi o de recerca, lacreació d’un Institut d’Estudis de Manacor i la difusió a través dels mitjans de comunicaciódels objectius i de les tasques de la Fundació.Acomplir aquests objectius requereix, no cal dir-ho, mitjans econòmics i un equip de per-sones motivades a tirar endavant la Fundació, malgrat les possibles dificultats que puguin sor-gir. Pel que fa als membres que la componen, la Fundació està formada, en primer lloc, per unajunta rectora, integrada pel president, càrrec que exerceix el batlle de Manacor, i uns vocals,els quals actuen com a representants de diferents estaments de caràcter insular o local i tambéde les famílies Alcover i Moll; en segon lloc, per un consell assessor, un òrgan consultiu, for-mat per dotze membres de diferents punts del Països Catalans que estan vinculats per lligamscientífics, literaris o artístics amb l’obra d’Alcover; i, en tercer lloc, per una comissió executi-va, que aprova les activitats que la Junta estableix.El panorama que proposa la Fundació Alcover no pot ser més engrescador i ambiciós. Almarge de la gestió interna, els resultats derivats de l’organització i de la promoció d’activitats,emmarcades en el llegat material d’Alcover a Manacor, han de tenir una difusió immediata enforma d’actes i de publicacions que donin a conèixer el llegat científic i intel.lectual d’Alcovera tots els habitants de les Balears, estables i temporals, la qual cosa, de retruc, ha de tenir re-percussió en la resta dels territoris de parla catalana i fins i tot en aquells indrets amb els qualsAlcover va establir contactes a través de les eixides a l’estranger. Aquests propòsits culturalsi científics tan importants han de reeixir malgrat els contratemps esporàdics i no s’haurien al-terar a causa dels canvis de coloracions polítiques i d’enteses que, amb el temps, pot experi-mentar l’Ajuntament de Manacor. [M. P. P.]Primer acte de la nova Fundació Germà Colón. —La Fundació Germà Colón, institu-ció vinculada a la donació de la biblioteca particular del professor Colón a la Universitat Jau-me I de Castelló de la Plana, ha organitzat la seua primera activitat durant la primera setmanade juliol de 2002. I aquesta ha estat fidel a l’objectiu prioritari de la institució, que és promo-cionar tot allò relacionat amb la Filologia Romànica i dirigit a incentivar el coneixement i larecerca d’aquesta en els seus diferents àmbits, com també promoure actes acadèmics que de-senvolupen aquesta finalitat. Efectivament, el curs d’estiu Dels manuscrits a la impremta,amb un total d’onze intervencions, ha estudiat el procés que va del manuscrit medieval als pri-mers temps de la impremta i les conseqüències de tota mena (culturals, socials, lingüístiques,literàries, etc.) que se’n derivaren, en el marc geogràfic europeu i fonamentalment peninsular.La disposició dels continguts dels tres dies del curs ha obeït a criteris cronològics i temà-tics molt clars. Després de la presentació del prof. Colón, que exemplificà en Erasme i en laparemiologia la gran difusió que tingueren determinats escrits impresos, les sessions del pri-mer dia es dedicaren a mostrar el procés d’escriptura i de publicació abans de la impremta. Elprof. Francisco Gimeno, de la Universitat de València, dibuixà un panorama de tot el procésde producció d’escriptura del manuscrit, des de les causes que motivaren la fixació escrita finsCRÒNICA 435

Fundació Antoni M. Alcover

Revistes Catalanes amb Accés Obert

qui d’estudis catalans a Tolosa de Llenguadoc, es van posar les bases per a la constitució de
l’Association Française des Catalanistes (AFC).
Des de fa uns anys també els països de l’est d’Europa s’han incorporat al món de la cata-
lanística. Precisament, el mes de juny passat, durant la Setmana de Cultura Catalana a Moscou
organitzada ja sota el patrocini de l’Institut Ramon Llull, vam acordar la constitució de l’As-
sociació Russa d’Estudis Catalans (AREC).
Mirant cap al futur immediat, l’Institut Ramon Llull donarà suport a les societats de cata-
lanística existents i, entre els seus objectius actuals inclou potenciar l’actual xarxa de més de
80 lectorats de català a universitats dels cinc continents. Endemés, promourem l’ensenyament
del català al públic adult en general, sobretot on l’existència de comunitats provinents de les
comunitats autònomes consorciades o bé les relacions històriques, culturals o comercials així
ho aconsellin. Difondrem la literatura catalana per mitjà del foment de traduccions i l’elabo-
ració i edició d’estudis sobre la nostra llengua i literatura en llengües estrangeres, així com la
traducció al català d’estudis realitzats per autors estrangers. Tot això fóra insuficient si no anés
acompanyat d’un espai virtual de màxima envergadura, per donar accés a cursos de formació
no presencial, a una revista cultural, a una llibreria i biblioteca virtuals i a tota mena d’infor-
mació bibliogràfica i sobre el patrimoni cultural català i balear. [J. M. P.]
Fundació Antoni M. Alcover. —Manacor, bressol d’Antoni M. Alcover, sempre ha es-
tat capdavantera en actes d’homenatge i de reconeixement a la vida i l’obra del seu fill més
il.lustre: el promotor no solament del Diccionari català-valencià-balear sinó també d’un con-
junt d’empreses faraòniques, algunes de les quals, com el mateix diccionari, haurien restat ina-
cabades sense el concurs de Francesc de B. Moll, el seu deixeble més proper.
A Manacor, per posar un exemple, promoguts per Gabriel Barceló, un altre manacorí
«bruixat per la llengua», fent servir les paraules que Antoni Llull Martí ha atribuït fa poc a Al-
cover, tenen lloc puntualment del 1975 ençà —el dia 2 de febrer—, els actes de commemora-
ció de l’aniversari del naixement del canonge. I el mateix Gabriel Barceló, amb la participació
d’altra «gent d’empenta», instà el 1999, dos anys abans del centenari de la publicació de la
Lletra de Convit, que l’Ajuntament de Manacor creés una Fundació Pública, la Fundació An-
toni M. Alcover, organisme que hauria d’actuar no sols de memòria històrica —com a mostra
constant d’homenatge al filòleg i de record de totes les tasques que va desenvolupar— sinó
també de llavor de futur —en forma d’estímul per al desenvolupament d’activitats culturals i
d’estudis científics.
El setembre de l’any 2000 l’Ajuntament va crear la Fundació Pública, i al llarg de 2001
s’iniciaren els tràmits per executar-ne els primers projectes, els quals, aquell any, s’integraren
en el conjunt d’activitats desenvolupades a l’entorn dels actes de commemoració de l’any
mossèn Alcover i, com s’ha dit més amunt, de l’aniversari de la Lletra de Convit. Una mostra
d’aquestes activitats es va traduir en un conjunt d’actes institucionals de presentació i d’inau-
guració. Cal destacar, entre altres, la presentació de l’Any Alcover i de la Lletra de Convit
2001 a Manacor, la inauguració de la sala mossèn Alcover a l’Institut d’Estudis Catalans, el
descobriment d’un bust a Lluc, la participació en les Jornades Institucionals de l’Orgue Histò-
ric de les Balears i en el Congrés Internacional Antoni M. Alcover, la presentació de llibres i
d’opuscles diversos i fins i tot d’un vi que porta el nom del canonge. Des d’un punt de vista
editorial, cal remarcar la participació, total o parcial, de la Fundació en la publicació de diver-
sos llibres: Mossèn Alcover. L’home del Diccionari; Per la llengua; Mostra de diccionari ma-
llorquí i Mossèn Alcover i el món de la ciència. I encara cal esmentar la convocatòria d’una
beca d’estudi per desenvolupar un treball relacionat amb la situació sociolingüística dels joves
CRÒNICA434
a Manacor com també la inclusió, dins el web de l’Ajuntament de Manacor, d’una pàgina de-
dicada a Alcover.
D’altra banda, els estatuts d’aquesta fundació, que en delimiten la finalitat, les funcions,
la constitució i l’àmbit d’actuació, es van aprovar de manera definitiva l’any 2002, i fou en
aquell moment que es disparà el tret de sortida per activar l’acompliment dels objectius més
immediats que la Fundació s’havia proposat; a grans trets, l’aplec, la conservació de tot el lle-
gat Alcover i la seva instal.lació en una sala-museu, i en paral.lel la promoció de l’aprofitament
científic d’aquests materials, la publicació d’obres del canonge o de treballs que hi estan rela-
cionats, la institució de premis literaris o d’investigació i de beques d’estudi o de recerca, la
creació d’un Institut d’Estudis de Manacor i la difusió a través dels mitjans de comunicació
dels objectius i de les tasques de la Fundació.
Acomplir aquests objectius requereix, no cal dir-ho, mitjans econòmics i un equip de per-
sones motivades a tirar endavant la Fundació, malgrat les possibles dificultats que puguin sor-
gir. Pel que fa als membres que la componen, la Fundació està formada, en primer lloc, per una
junta rectora, integrada pel president, càrrec que exerceix el batlle de Manacor, i uns vocals,
els quals actuen com a representants de diferents estaments de caràcter insular o local i també
de les famílies Alcover i Moll; en segon lloc, per un consell assessor, un òrgan consultiu, for-
mat per dotze membres de diferents punts del Països Catalans que estan vinculats per lligams
científics, literaris o artístics amb l’obra d’Alcover; i, en tercer lloc, per una comissió executi-
va, que aprova les activitats que la Junta estableix.
El panorama que proposa la Fundació Alcover no pot ser més engrescador i ambiciós. Al
marge de la gestió interna, els resultats derivats de l’organització i de la promoció d’activitats,
emmarcades en el llegat material d’Alcover a Manacor, han de tenir una difusió immediata en
forma d’actes i de publicacions que donin a conèixer el llegat científic i intel.lectual d’Alcover
a tots els habitants de les Balears, estables i temporals, la qual cosa, de retruc, ha de tenir re-
percussió en la resta dels territoris de parla catalana i fins i tot en aquells indrets amb els quals
Alcover va establir contactes a través de les eixides a l’estranger. Aquests propòsits culturals
i científics tan importants han de reeixir malgrat els contratemps esporàdics i no s’haurien al-
terar a causa dels canvis de coloracions polítiques i d’enteses que, amb el temps, pot experi-
mentar l’Ajuntament de Manacor. [M. P. P.]
Primer acte de la nova Fundació Germà Colón. —La Fundació Germà Colón, institu-
ció vinculada a la donació de la biblioteca particular del professor Colón a la Universitat Jau-
me I de Castelló de la Plana, ha organitzat la seua primera activitat durant la primera setmana
de juliol de 2002. I aquesta ha estat fidel a l’objectiu prioritari de la institució, que és promo-
cionar tot allò relacionat amb la Filologia Romànica i dirigit a incentivar el coneixement i la
recerca d’aquesta en els seus diferents àmbits, com també promoure actes acadèmics que de-
senvolupen aquesta finalitat. Efectivament, el curs d’estiu Dels manuscrits a la impremta,
amb un total d’onze intervencions, ha estudiat el procés que va del manuscrit medieval als pri-
mers temps de la impremta i les conseqüències de tota mena (culturals, socials, lingüístiques,
literàries, etc.) que se’n derivaren, en el marc geogràfic europeu i fonamentalment peninsular.
La disposició dels continguts dels tres dies del curs ha obeït a criteris cronològics i temà-
tics molt clars. Després de la presentació del prof. Colón, que exemplificà en Erasme i en la
paremiologia la gran difusió que tingueren determinats escrits impresos, les sessions del pri-
mer dia es dedicaren a mostrar el procés d’escriptura i de publicació abans de la impremta. El
prof. Francisco Gimeno, de la Universitat de València, dibuixà un panorama de tot el procés
de producció d’escriptura del manuscrit, des de les causes que motivaren la fixació escrita fins
CRÒNICA 435


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38464/38447

Fundació Antoni M. Alcover

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert