Pòrtulas, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

En l’actualitat, hom prepara la publicació de les actes de les Jornades, en edició compar-tida per la UJI i l’IEC. [V. P.]I Jornada ACATERM de Terminologia i Traducció (9 de maig de 2003).— Organit-zada per l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM) i el Servei de Llengües i Ter-minologia de la universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb la col.laboració de l’Institutd’Estudis Catalans i l’Institut Joan Lluís Vives, es celebrà a Castelló de la Plana la I JornadaACATERM de Terminologia i Traducció.A més de l’acte d’inauguració, compartit per representants de la universitat, de l’Institutd’Estudis Catalans, de l’Institut Joan Lluís Vives i de l’Associació Catalana de Terminologia,la Jornada va desenvolupar-se mitjançant la lectura de comunicacions, el dictat de dues con-ferències i una taula rodona.La primera conferència, «Els traductors especialitzats i el català: problemes, actituds i re-cursos», fou a càrrec de la professora i membre de l’IEC, Teresa Cabré, de l’Institut Universi-tari de Lingüística Aplicada de la universitat Pompeu Fabra.Sota el lema «La terminologia, índex de la vitalitat de les llengües», hi dictà la segonaconferència el professor Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC.Finalment, hi hagué una taula rodona, compartida per Josep Lacreu (SALT), Mikel For-cada (de la universitat d’Alacant), Muntsa Robinson (STAR) i Rosa Colomer (TERMCAT).A la sessió de cloenda, els participants i membres de ACATERM es felicitaren per l’èxitd’aquest I Jornada de Terminologia i Traducció, una fortuna que avala la repetició cíclica d’a-questa mena de trobades científiques. [V. P.]El català, llengua de comunicació científica. (Divendres 20 de juny de 2003 i dissabte21 de juny de 2003). — Els dies 20 i 21 del proppassat mes de juny de 2003, la CàtedraUNESCO de Llengües i Educació de l’IEC i la Deutscher Katalanistenverband e. V. (DKV)organitzaren conjuntament un Col.loqui, a la seu de l’Institut, sota el títol «El català, llenguade comunicació científica». En foren ponents els professors Carles Riera (Universitat RamonLlull), Josep Eladi Baños (Universitat Pompeu Fabra), Joandomènec Ros (Universitat de Bar-celona), Jaume Pòrtulas (UB), la senyora Rosa Colomer, directora del TERMCAT, i els pro-fessors Teresa Cabré (UPF) i Joan Antoni Mesquida (Universitat de les Illes Balears). Enabsència del doctor Joan A. Argenter, titular de la Càtedra UNESCO, actuaren com a modera-dors la Dra. Cabré i el Dr. Ulrich Hoinkes, vicepresident de la DKV.A la sessió matinal del divendres 20, després d’unes breus paraules proemials i de benvin-guda per part del president de l’IEC i del Sr. Hoinkes, la ponència del prof. Carles Riera, «Pro-ducció, difusió i divulgació de la ciència en català», partint dels principis de subsidiarietat i defunció exclusiva, i de la diferenciació de tres funcions (producció, difusió i divulgació científi-ques), suggerí que la llengua catalana hauria d’ésser indispensablement la llengua de la pro-ducció i de la divulgació de la ciència, mentre que les llengües foranes (primordialmentl’anglès, en tant que llengua franca) haurien de servir per a la difusió dels resultats. A conti-nuació, el Dr. Eladi Baños, en la ponència «La terminologia de la recerca clínica: un exemplede col.laboració entre universitat, empresa privada i administració pública», presentà el Projec-te terminològic que un grup de professors de biomedicina van dur a terme per a poder fer la sevadocència en català. El projecte va seleccionar només aquelles unitats que els especialistes delcamp consideraven especialment problemàtiques: els termes que habitualment no es traduei-xen, els de traducció incorrecta i els termes ja arrelats en l’ús que són de traducció discutible.CRÒNICA444Després de la pausa, el prof. Joandomènec Ros presentà la ponència «Reflexions d’unprofessor universitari sobre la publicació científica en català», on subratlla la falta d’interèseditorial per publicar obres originals o traduccions en català, per qüestions de mercat, i la min-va d’interès del professorat universitari per l’ús i per la qualitat de la llengua en la docència.Finalment, l’autor d’aquestes ratlles recordà que les diferents disciplines científiques tenendistinta evolució i que, en aquest sentit, les ‘velles’ Humanitats poden tenir possibilitats alter-natives de publicació en català que no tenen les matèries de ciències experimentals. Acabà de-fensant la necessitat que Catalunya disposi d’un organisme de recerca paral.lel al que té el cas-tellà (CSIC), el francès (CNRS) o l’italià (CNR).A la sessió de la tarda, la Sra. Rosa Colomer, en la ponència «La normalització de la neo-logia terminològica en llengua catalana» presentà el procés de normalització terminològica iels criteris que utilitza el Consell Supervisor del TERMCAT per establir les formes normalit-zades. Remarca que els termes que són objecte de normalització són aquells que no disposend’una denominació fixada en català perquè responen a productes nous. Acabà especificant elsseus criteris lingüístics, terminològics i pragmàtics. Tot seguit, la prof. M. Teresa Cabré pre-sentà la ponència «Organització de la Terminologia Catalana: propostes a la vista de la situa-ció actual». Començà justificant per què les llengües minoritàries, minoritzades o en procés denormalització han de disposar de terminologia pròpia i insisteix en el fet que la disponibilitatterminològica és encara més important per a les llengües en situació minoritzada, com és el casdel català: en aquestes circumstàncies la producció de recursos terminològics compleix unafunció simbòlica important. Tot seguit, revisà la incidència que el model terminològic quebe-quès ha tingut en el model català i insistí en la necessitat de revisar l’organització de la termi-nologia catalana a la vista dels canvis socials que s’han produït durant els darrers vint anys. Fi-nalment, el doctor Joan Antoni Mesquida, en la ponència intitulada «Oportunitat iconveniència de conèixer i tenir en compte la llengua científica del català antic en el catalàcientífic modern», va exposar els projectes de recerca que duu a terme sobre terminologia itextos científics antics i es preguntà si aquest tipus de recerca pot contribuir a la fixació del ca-talà científic modern.A la sessió del dia següent, Bàrbara Roviró, de la DKV, presentà el congrés dels roma-nistes alemanys a Kiel, en el qual el català tindrà una presència important. Per acabar, hi ha-gué un ample intercanvi d’opinions, en el curs del qual es van formular una sèrie de desidera-ta, que, redactats per la doctora Cabré, foren unànimement aprovats com a conclusions delCongrés:1. Caldria fomentar la difusió de la ciència que es fa a Catalunya a l’exterior amb ajuts ala traducció de les obres més competitives i amb revistes editades a Catalunya, en català i enanglès, que siguin al màxim de competitives per la qualitat dels continguts.2. Caldria promoure en totes les Universitats l’oferta de cursos de formació en català cien-tífic, a fi d’assegurar que els futurs professionals de l’àmbit catalanoparlant podran exercir lestasques pròpies en un català de qualitat.3. Caldria impulsar la corresponsabilització dels científics catalans en la producció determinologia de qualitat, recuperant la tradició que ens els anys setanta existia a Catalunya departicipació espontània de científics i tècnics en la normalització dels termes, vehiculant, aixòsí, les propostes a través dels organismes competents, en aquest cas el TERMCAT. [J. P.]II Col.loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». — Organitzat pel De-partament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, entre els dies 7 i 9 d’abrilde 2003 va tenir lloc a Tarragona el II Col.loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fa-CRÒNICA 445

El Català, llengua de comunicació científica. (Divendres 20 de juny de 2003 i dissabte 21 de juny de 2003)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

En l’actualitat, hom prepara la publicació de les actes de les Jornades, en edició compar-
tida per la UJI i l’IEC. [V. P.]
I Jornada ACATERM de Terminologia i Traducció (9 de maig de 2003).— Organit-
zada per l’Associació Catalana de Terminologia (ACATERM) i el Servei de Llengües i Ter-
minologia de la universitat Jaume I de Castelló de la Plana, amb la col.laboració de l’Institut
d’Estudis Catalans i l’Institut Joan Lluís Vives, es celebrà a Castelló de la Plana la I Jornada
ACATERM de Terminologia i Traducció.
A més de l’acte d’inauguració, compartit per representants de la universitat, de l’Institut
d’Estudis Catalans, de l’Institut Joan Lluís Vives i de l’Associació Catalana de Terminologia,
la Jornada va desenvolupar-se mitjançant la lectura de comunicacions, el dictat de dues con-
ferències i una taula rodona.
La primera conferència, «Els traductors especialitzats i el català: problemes, actituds i re-
cursos», fou a càrrec de la professora i membre de l’IEC, Teresa Cabré, de l’Institut Universi-
tari de Lingüística Aplicada de la universitat Pompeu Fabra.
Sota el lema «La terminologia, índex de la vitalitat de les llengües», hi dictà la segona
conferència el professor Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC.
Finalment, hi hagué una taula rodona, compartida per Josep Lacreu (SALT), Mikel For-
cada (de la universitat d’Alacant), Muntsa Robinson (STAR) i Rosa Colomer (TERMCAT).
A la sessió de cloenda, els participants i membres de ACATERM es felicitaren per l’èxit
d’aquest I Jornada de Terminologia i Traducció, una fortuna que avala la repetició cíclica d’a-
questa mena de trobades científiques. [V. P.]
El català, llengua de comunicació científica. (Divendres 20 de juny de 2003 i dissabte
21 de juny de 2003). — Els dies 20 i 21 del proppassat mes de juny de 2003, la Càtedra
UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC i la Deutscher Katalanistenverband e. V. (DKV)
organitzaren conjuntament un Col.loqui, a la seu de l’Institut, sota el títol «El català, llengua
de comunicació científica». En foren ponents els professors Carles Riera (Universitat Ramon
Llull), Josep Eladi Baños (Universitat Pompeu Fabra), Joandomènec Ros (Universitat de Bar-
celona), Jaume Pòrtulas (UB), la senyora Rosa Colomer, directora del TERMCAT, i els pro-
fessors Teresa Cabré (UPF) i Joan Antoni Mesquida (Universitat de les Illes Balears). En
absència del doctor Joan A. Argenter, titular de la Càtedra UNESCO, actuaren com a modera-
dors la Dra. Cabré i el Dr. Ulrich Hoinkes, vicepresident de la DKV.
A la sessió matinal del divendres 20, després d’unes breus paraules proemials i de benvin-
guda per part del president de l’IEC i del Sr. Hoinkes, la ponència del prof. Carles Riera, «Pro-
ducció, difusió i divulgació de la ciència en català», partint dels principis de subsidiarietat i de
funció exclusiva, i de la diferenciació de tres funcions (producció, difusió i divulgació científi-
ques), suggerí que la llengua catalana hauria d’ésser indispensablement la llengua de la pro-
ducció i de la divulgació de la ciència, mentre que les llengües foranes (primordialment
l’anglès, en tant que llengua franca) haurien de servir per a la difusió dels resultats. A conti-
nuació, el Dr. Eladi Baños, en la ponència «La terminologia de la recerca clínica: un exemple
de col.laboració entre universitat, empresa privada i administració pública», presentà el Projec-
te terminològic que un grup de professors de biomedicina van dur a terme per a poder fer la seva
docència en català. El projecte va seleccionar només aquelles unitats que els especialistes del
camp consideraven especialment problemàtiques: els termes que habitualment no es traduei-
xen, els de traducció incorrecta i els termes ja arrelats en l’ús que són de traducció discutible.
CRÒNICA444
Després de la pausa, el prof. Joandomènec Ros presentà la ponència «Reflexions d’un
professor universitari sobre la publicació científica en català», on subratlla la falta d’interès
editorial per publicar obres originals o traduccions en català, per qüestions de mercat, i la min-
va d’interès del professorat universitari per l’ús i per la qualitat de la llengua en la docència.
Finalment, l’autor d’aquestes ratlles recordà que les diferents disciplines científiques tenen
distinta evolució i que, en aquest sentit, les ‘velles’ Humanitats poden tenir possibilitats alter-
natives de publicació en català que no tenen les matèries de ciències experimentals. Acabà de-
fensant la necessitat que Catalunya disposi d’un organisme de recerca paral.lel al que té el cas-
tellà (CSIC), el francès (CNRS) o l’italià (CNR).
A la sessió de la tarda, la Sra. Rosa Colomer, en la ponència «La normalització de la neo-
logia terminològica en llengua catalana» presentà el procés de normalització terminològica i
els criteris que utilitza el Consell Supervisor del TERMCAT per establir les formes normalit-
zades. Remarca que els termes que són objecte de normalització són aquells que no disposen
d’una denominació fixada en català perquè responen a productes nous. Acabà especificant els
seus criteris lingüístics, terminològics i pragmàtics. Tot seguit, la prof. M. Teresa Cabré pre-
sentà la ponència «Organització de la Terminologia Catalana: propostes a la vista de la situa-
ció actual». Començà justificant per què les llengües minoritàries, minoritzades o en procés de
normalització han de disposar de terminologia pròpia i insisteix en el fet que la disponibilitat
terminològica és encara més important per a les llengües en situació minoritzada, com és el cas
del català: en aquestes circumstàncies la producció de recursos terminològics compleix una
funció simbòlica important. Tot seguit, revisà la incidència que el model terminològic quebe-
quès ha tingut en el model català i insistí en la necessitat de revisar l’organització de la termi-
nologia catalana a la vista dels canvis socials que s’han produït durant els darrers vint anys. Fi-
nalment, el doctor Joan Antoni Mesquida, en la ponència intitulada «Oportunitat i
conveniència de conèixer i tenir en compte la llengua científica del català antic en el català
científic modern», va exposar els projectes de recerca que duu a terme sobre terminologia i
textos científics antics i es preguntà si aquest tipus de recerca pot contribuir a la fixació del ca-
talà científic modern.
A la sessió del dia següent, Bàrbara Roviró, de la DKV, presentà el congrés dels roma-
nistes alemanys a Kiel, en el qual el català tindrà una presència important. Per acabar, hi ha-
gué un ample intercanvi d’opinions, en el curs del qual es van formular una sèrie de desidera-
ta, que, redactats per la doctora Cabré, foren unànimement aprovats com a conclusions del
Congrés:
1. Caldria fomentar la difusió de la ciència que es fa a Catalunya a l’exterior amb ajuts a
la traducció de les obres més competitives i amb revistes editades a Catalunya, en català i en
anglès, que siguin al màxim de competitives per la qualitat dels continguts.
2. Caldria promoure en totes les Universitats l’oferta de cursos de formació en català cien-
tífic, a fi d’assegurar que els futurs professionals de l’àmbit catalanoparlant podran exercir les
tasques pròpies en un català de qualitat.
3. Caldria impulsar la corresponsabilització dels científics catalans en la producció de
terminologia de qualitat, recuperant la tradició que ens els anys setanta existia a Catalunya de
participació espontània de científics i tècnics en la normalització dels termes, vehiculant, això
sí, les propostes a través dels organismes competents, en aquest cas el TERMCAT. [J. P.]
II Col.loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». — Organitzat pel De-
partament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, entre els dies 7 i 9 d’abril
de 2003 va tenir lloc a Tarragona el II Col.loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fa-
CRÒNICA 445


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38614/49267

El Català, llengua de comunicació científica. (Divendres 20 de juny de 2003 i dissabte 21 de juny de 2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert