-Presentaci&oacute;: l&rsquo;educaci&oacute; a l&rsquo;&egrave;poca de la transici&oacute; a la democr&agrave;ci

Mayordomo, Alejandro

Presentaci&oacute;: l&rsquo;educaci&oacute; a l&rsquo;&egrave;poca de la transici&oacute; a la democr&agrave;ci

Hemeroteca Cientifica Catalana

9Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, pàg. 9-11Educació i Història: Revista d’Història de l’EducacióNúm. 18 (juliol-desembre, 2011), pàg. 9-11Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua CatalanaISSN: 1134-0258 (paper)ISSN: 2013-9632 (digital)DOI 10.2436/20.3009.01.82Tema monogràficPresentació: l’educació a l’època dela transició a la democràciaIntroduction: education in the eraof the transition to democracyAlejandro Mayordomoalejandro.mayordomo@uv.esUniversitat de València (Espanya)Data de recepció de l’original: setembre del 2011Data d’acceptació: octubre del 2011El temps de la transició a la democràcia és, sens dubte, un moment de lanostra història educativa de gran importància i interès. La seva significació, laseva peculiaritat, la seva proximitat, la seva influència directa i pròxima respec-te a la configuració i caràcter del nostre sistema educatiu actual, són aspectes,entre d’altres, que justifiquen la nostra primera afirmació.Ja contem amb alguns estudis sobre aquest periode, però la seva complexi-tat i l’ampli camp de matèries i perspectives que desenvolupa demanda enca-ra més clarificacions, i això és un motiu destacat perquè la revista Educació iHistòria hagi volgut també contribuir al coneixement del tema amb les noveslectures i anàlisis que en aquest número es recullen: diferents estudis des dediferents òptiques i perspectives, que deixen veure —pensant històricament—idees, orientacions, inquietuds, esforços, projectes d’aquests anys decisius. Vaigcreure interessant aquest enfocament, i per això li vaig comentar als directorsde la revista la conveniència de recaptar, amb la finalitat de que ens ajudessina aquesta tasca, alguns excel·lents professionals d’àrees acadèmiques molt prò-ximes. Gràcies a tots ells, companys i amics, que amb tanta disponibilitat vanacceptar de seguida el propòsit i el treball.ALEJANDRO MAYORDOMOEducació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, pàg. 9-11Intentem, doncs, que aquestes mirades ajudin a fer més visibles actors,a precisar idearis, a observar estratègies concretes i a descobrir o recordardesenvolupaments de la professionalitat pedagògica. Tot en un temps deconsens i vot estratègic, però també de marcades preferències polítiques,de seriosa contraposició fonamental que comporta –com podrem veure–avanços graduals i frens reiterats, canvis importants però també continuïtatsmanifestes.Els resums presentats pels propis autors defineixen bé els objectius i con-tinguts de cada aportació. No obstant això vull assenyalar alguna cosa sobrecadascuna d’elles; així, en primer lloc, m’interessa anotar el suggeridor estudidel professor Colom que, des d’un enfocament de sociologia crítica i de teoriade les ideologies, observa amb atenció la trobada o articulació entre aquestesúltimes durant aquells anys de transició o de cruïlla, repassant els factors queconcorren –en positiu i negatiu– a la construcció d’altres concepcions peda-gògiques, d’altres compromisos per a la Teoria educativa, d’una pedagogia crí-tica, comunicativa, participativa, contextualitzada, transformadora. La miradad’un especialista en Teoria de l’Educació, però, com sempre, enriquida pelseu interès i coneixement de l’històric pot obrir, sens dubte, l’orientació cap arenovades adreces de treball.També ens ajuda, a conèixer i pensar, l’estudi del professor Caride tot untestimoniatge en aquest camp professional de la socio-educació; el seu escritincideix en aquesta doble mirada que hem pretès estimular, recordant refle-xivament passos d’aquesta història que va conduir a la Pedagogia i l’Educaciósocial des d’aquells inicials temps de coratge, als de reculada «larga noite depedra» , «d’ostentació usurpadora», com ell els anomena. Després d’aquestcamí, l’autor ens fa veure la Transició democràtica com l’oportunitat d’ober-tura de nous escenaris i reptes que posen a aquest àmbit del pedagògic en lanecessitat d’autotransformar-se, de produir canvis científico-disciplinars… ide sumar els seus sabers a la il·lusió d’aquell temps.I llegint la contribució del professor Beltrán ens trobem altra vegada ambaquesta pretesa lectura històrica des d’altra àrea de coneixement, ara ens hopermet la col·laboració d’un reconegut especialista en Organització Escolar. Elseu estudi ens conduïx resumida, però molt reflexivament, pel procés generatper noves demandes socials i noves pràctiques educatives institucionals: lesunes i les altres incidiran en l’estructura de l’organització escolar intentant ferpossible reinventar, redefinir (també el profesionalisme), donar resposta per aun nou temps. I ens suggereix altres aspectes, com el pas del protagonisme dela Didàctica al del Currículum i els problemes sobre quan comença realmentPRESENTACIÓ: L’EDUCACIÓ A L’ÈPOCA DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA11Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació, pàg. 9-11la transició educativa…o sobre els assoliments reals aconseguits pel que fa auna autèntica modernització de valors, actituds o formes participatives.Per la seva part el professor Hernández Díaz ens ofereix  una interessantperspectiva sobre un aspecte no molt conegut de la història dels moviments derenovació pedagògica, centrada en una lectura contextualitzada del encontreentre eixes dinàmiques ja existents i la primera política educativa socialista delMinistre José María Maravall. Una lectura que ens permet entreveure impor-tants problemes i significats, sempre en la consideració no sols d’una reformatècnica de l’educació sinó en el seu paper de completa alternativa sociopolíticai democratitzadora. Una mostra més del sentit de la Transició que hem tractatde constatar.En el capítol que jo mateix he preparat intento sistematitzar de formatambé genèrica els aspectes essencials des dels quals l’educació va concórrer alprocés democratitzador de la societat, la política i la institució escolar, revelantel sentit dels seus principis i iniciatives davant els reptes històrics de la llibertatpolítica i la justícia social en aquella hora decisiva.Completen el monogràfic els treballs dels professors Salomó Marquès,Josep Lluís Oliver i Javier Bascuñan amb tres mirades molt personals –desde/a Catalunya, les Balers i el País Valencià– al desenvolupament de realitatsconcretes de l’escola i de l’educació social, relats i reflexions que s’han fet con-tant amb la referència a històries viscudes d’algunes interessants experiènciesd’aquest temps de recerca i assaig d’alternatives. Memòria i Història.

Spanish

Presentació: l’educació a l’època de la transició a la democràcia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

9Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació,??????????????????????????????????pàg. 9-11
Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació
Núm. 18 (juliol-desembre, 2011), pàg. 9-11
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
ISSN: 1134-0258 (paper)
ISSN: 2013-9632 (digital)
DOI 10.2436/20.3009.01.82
Tema monogràfic
Presentació: l’educació a l’època de
la transició a la democràcia
Introduction: education in the era
of the transition to democracy
Alejandro Mayordomo
alejandro.mayordomo@uv.es
Universitat de València (Espanya)
Data de recepció de l’original: setembre del 2011
Data d’acceptació: octubre del 2011
El temps de la transició a la democràcia és, sens dubte, un moment de la
nostra història educativa de gran importància i interès. La seva significació, la
seva peculiaritat, la seva proximitat, la seva influència directa i pròxima respec-
te a la configuració i caràcter del nostre sistema educatiu actual, són aspectes,
entre d’altres, que justifiquen la nostra primera afirmació.
Ja contem amb alguns estudis sobre aquest periode, però la seva complexi-
tat i l’ampli camp de matèries i perspectives que desenvolupa demanda enca-
ra més clarificacions, i això és un motiu destacat perquè la revista Educació i
Història hagi volgut també contribuir al coneixement del tema amb les noves
lectures i anàlisis que en aquest número es recullen: diferents estudis des de
diferents òptiques i perspectives, que deixen veure —pensant històricament—
idees, orientacions, inquietuds, esforços, projectes d’aquests anys decisius. Vaig
creure interessant aquest enfocament, i per això li vaig comentar als directors
de la revista la conveniència de recaptar, amb la finalitat de que ens ajudessin
a aquesta tasca, alguns excel·lents professionals d’àrees acadèmiques molt prò-
ximes. Gràcies a tots ells, companys i amics, que amb tanta disponibilitat van
acceptar de seguida el propòsit i el treball.
ALEJANDRO MAYORDOMO
?? Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació,??????????????????????????????????pàg. 9-11
Intentem, doncs, que aquestes mirades ajudin a fer més visibles actors,
a precisar idearis, a observar estratègies concretes i a descobrir o recordar
desenvolupaments de la professionalitat pedagògica. Tot en un temps de
consens i vot estratègic, però també de marcades preferències polítiques,
de seriosa contraposició fonamental que comporta –com podrem veure–
avanços graduals i frens reiterats, canvis importants però també continuïtats
manifestes.
Els resums presentats pels propis autors defineixen bé els objectius i con-
tinguts de cada aportació. No obstant això vull assenyalar alguna cosa sobre
cadascuna d’elles; així, en primer lloc, m’interessa anotar el suggeridor estudi
del professor Colom que, des d’un enfocament de sociologia crítica i de teoria
de les ideologies, observa amb atenció la trobada o articulació entre aquestes
últimes durant aquells anys de transició o de cruïlla, repassant els factors que
concorren –en positiu i negatiu– a la construcció d’altres concepcions peda-
gògiques, d’altres compromisos per a la Teoria educativa, d’una pedagogia crí-
tica, comunicativa, participativa, contextualitzada, transformadora. La mirada
d’un especialista en Teoria de l’Educació, però, com sempre, enriquida pel
seu interès i coneixement de l’històric pot obrir, sens dubte, l’orientació cap a
renovades adreces de treball.
També ens ajuda, a conèixer i pensar, l’estudi del professor Caride tot un
testimoniatge en aquest camp professional de la socio-educació; el seu escrit
incideix en aquesta doble mirada que hem pretès estimular, recordant refle-
xivament passos d’aquesta història que va conduir a la Pedagogia i l’Educació
social des d’aquells inicials temps de coratge, als de reculada «larga noite de
pedra» , «d’ostentació usurpadora», com ell els anomena. Després d’aquest
camí, l’autor ens fa veure la Transició democràtica com l’oportunitat d’ober-
tura de nous escenaris i reptes que posen a aquest àmbit del pedagògic en la
necessitat d’autotransformar-se, de produir canvis científico-disciplinars… i
de sumar els seus sabers a la il·lusió d’aquell temps.
I llegint la contribució del professor Beltrán ens trobem altra vegada amb
aquesta pretesa lectura històrica des d’altra àrea de coneixement, ara ens ho
permet la col·laboració d’un reconegut especialista en Organització Escolar. El
seu estudi ens conduïx resumida, però molt reflexivament, pel procés generat
per noves demandes socials i noves pràctiques educatives institucionals: les
unes i les altres incidiran en l’estructura de l’organització escolar intentant fer
possible reinventar, redefinir (també el profesionalisme), donar resposta per a
un nou temps. I ens suggereix altres aspectes, com el pas del protagonisme de
la Didàctica al del Currículum i els problemes sobre quan comença realment
PRESENTACIÓ: L’EDUCACIÓ A L’ÈPOCA DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA
11Educació i Història: Revista d ’Història de l’Educació,??????????????????????????????????pàg. 9-11
la transició educativa…o sobre els assoliments reals aconseguits pel que fa a
una autèntica modernització de valors, actituds o formes participatives.
Per la seva part el professor Hernández Díaz ens ofereix  una interessant
perspectiva sobre un aspecte no molt conegut de la història dels moviments de
renovació pedagògica, centrada en una lectura contextualitzada del encontre
entre eixes dinàmiques ja existents i la primera política educativa socialista del
Ministre José María Maravall. Una lectura que ens permet entreveure impor-
tants problemes i significats, sempre en la consideració no sols d’una reforma
tècnica de l’educació sinó en el seu paper de completa alternativa sociopolítica
i democratitzadora. Una mostra més del sentit de la Transició que hem tractat
de constatar.
En el capítol que jo mateix he preparat intento sistematitzar de forma
també genèrica els aspectes essencials des dels quals l’educació va concórrer al
procés democratitzador de la societat, la política i la institució escolar, revelant
el sentit dels seus principis i iniciatives davant els reptes històrics de la llibertat
política i la justícia social en aquella hora decisiva.
Completen el monogràfic els treballs dels professors Salomó Marquès,
Josep Lluís Oliver i Javier Bascuñan amb tres mirades molt personals –des
de/a Catalunya, les Balers i el País Valencià– al desenvolupament de realitats
concretes de l’escola i de l’educació social, relats i reflexions que s’han fet con-
tant amb la referència a històries viscudes d’algunes interessants experiències
d’aquest temps de recerca i assaig d’alternatives. Memòria i Història.


Presentació: l'educació a l'època de la transició a la democràcia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert