Mitjavila, Roser

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA 617Congrés Internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escripto-res republicanes». Universitat Autònoma de Barcelona, 25 i 26 d’octubre de 2007. – ElGrup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC) del Departament de FilologiaCatalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu projecte de recerca «Concep-cions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana del segle xx», ha organitzat el con-grés internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republica-nes». El congrés tingué lloc els dies 25 i 26 d’octubre de 2007 a la sala de graus de la Facultatde Lletres. L’acte coincidí, a més, amb el centenari del naixement de Maria Teresa Vernet (Bar-celona, 1907-1974), per la qual cosa el congrés quedava inscrit també en la celebració de l’e-femèride.Segons les circulars difoses per l’organització, la tria de dos termes com «gènere» i «moder-nitat», tan amplis i ambivalents, responia a la voluntat d’obrir tots aquells espais en paral.lel i enintersecció que es puguin derivar de l’aproximació a les escriptores republicanes dels anys trenta,però sense cenyir-se exclusivament a aquest període. El congrés s’estructurava en dos grans àm-bits de treball transversals: la literatura de les autores catalanes dels anys vint i trenta i les lletrescatalanes contemporànies, acotats a més a un tema general per dia: la dona com a matèria literària(en les sessions del dia 25) i la figura de l’escriptora (en les sessions del dia 26). Així mateix, encada jornada es van incloure també sessions de treball sobre el tema preparades per membres delGELCC i en el marc de la feina relacionada directament amb el seu projecte de recerca.Així doncs, els objectius del congrés eren els d’aprofundir en l’estudi de la producció i laimatge de les escriptores dels anys vint i trenta, de la representació de la condició femenina en leslletres contemporànies i de les concepcions i els discursos sobre la modernitat amb què es rela-cionen; proporcionar un context de comprensió històrica als estudis de gènere i de la literaturad’autora a Catalunya i contribuir a la interacció i el treball conjunt dels estudiosos i estudiosesamb interès en aquests camps.D’acord amb aquests propòsits, la sessió del dia 25 d’octubre portava el títol genèric de«La dona com a matèria literària» i va comptar amb una lliçó inaugural de Montserrat Lunati, de laUniversitat de Cardiff, titulada «Escriptores, gènere i estudis literaris», un estudi amb molts refe-rents teòrics sobre la literatura femenina en la literatura catalana i el context internacional. Les co-municacions d’aquest primer dia van estar centrades en l’anàlisi de l’obra d’escriptores dels anystrenta: «Notes sobre el simbolisme en Maria Teresa Vernet» de Sílvia Coll-Vinent; «Els motiusfantàstics i de l’estrany en les narracions d’Elvira Augusta Lewi: “Els habitants del pis 200” o eltrencaclosques de la modernitat» d’Alfons Gregori i Gomis i «Maria Teresa Vernet, novel.listamoderna» de Neus Real. Les altres sessions tractaren temes més genèrics o no tan situats en la cro-nologia dels trenta: «La dona en la literatura modernista i noucentista», a càrrec de Marta Gimé-nez Mata; «La “Novela Ideal” de Frederica Montseny. Una moderna experiència d’emancipaciófemenina» d’Eulàlia Vega i Masana; «“Entre dos silencis”: de la vida a la literatura» de MartaPascual Llorens i «Pautes de comportament dels personatges femenins en la narrativa breu feta perdones», de Bàrbara M. Oliver i Vicenç.Aquesta primera sessió es completà amb una de les sessions de treball del Grup d’Estudis deLiteratura Catalana Contemporània de la UAB i amb una taula rodona. La sessió de treball estiguédedicada a «Personatges femenins i modernitat en les lletres catalanes contemporànies» i consistíen un debat conjunt, amb la participació dels assistents, a partir de les aportacions d’Enric Cassany(«Els personatges femenins de Narcís Oller»), Margarida Casacuberta («Les dones del modernis-me: Ruyra, Bertrana i Rusiñol») i Teresa Iribarren («Els personatges femenins de Francesc Tra-bal»). La taula rodona comptà amb la intervenció de tres escriptores (Montserrat Abelló, MariaBarbal i Gemma Rodríguez) i versà sobre el tema «Gènere i modernitat en la literatura d’autora através de les seves pròpies veus».021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 617CRÒNICA618La sessió del dia 26 d’octubre portava el títol genèric de «La figura de l’escriptora» i vacomptar amb una ponència de Marina Gustà, de la Universitat de Barcelona, titulada «Els estudisde literatura d’autora a Catalunya», en la qual féu un repàs crític a les diverses perspectives d’es-tudi de la literatura dita de gènere. Les comunicacions d’aquesta segona jornada foren nombrosesi variades: «Dolors Monserdà i les dones escriptores» de M. Carme Mas i Morillas; «La miradadels/les altres: Maria-Antònia Salvà entre la tradició i la modernitat» d’Isabel Graña i Zapata;«Carme Montoriol i Puig: modèstia i prestigi» d’Anna Velaz; «Rosa Maria Arquimbau (1910-1992): presència i papers pendents» de Dolors Madrenas Tinoco i Joan M. Ribera Llopis; «MercèRodoreda i Delfí Dalmau: “Polèmica”» d’Anna Maria Saludes i Amat; «Disquisicions entorn de“femineïtat” i “feminisme” en una conferència de Paulina Pi de la Serra» de Manuel Jorba; «Ma-tilde Ras (1881-1969). Epílogo lusitano al primer tercio del novecientos» de M. Victoria NavasSánchez-Élez i Juan M. Ribera Llopis; «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o és-ser dona, valenciana i escriptora en català després de 1939)» de Maria Lacueva i Lorenz.La jornada inclogué també una de les sessions de treball del GELCC dedicada a «La imatgede l’escriptora moderna en les lletres catalanes contemporànies» i comptà amb la participació deJordi Castellanos («Caterina Albert / Víctor Català, des del tombant de segle fins al 1966»), Fran-cesc Foguet («Maria Àngels Anglada») i Jaume Aulet («La dona poeta, del modernisme a la post-guerra»). Finalment, la lliçó de clausura anà a càrrec de la professora Elisabeth Russell Brown dela Universitat Rovira i Virgili i se centrà en «Els estudis de gènere a Catalunya».Esperem que ben aviat puguem llegir totes aquestes aportacions en la publicació que s’estàpreparant. De ben segur que tot plegat ajudarà a conèixer millor l’obra literària de les escriptorescatalanes i a redefinir, pel que fa a la literatura, la perspectiva des de la qual cal afrontar els estu-dis de gènere.Roser MitjavilaUniversitat Autònoma de BarcelonaSer al món: la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. – A la Fira del Llibre de Frankfurtde 2007, hi vaig coincidir amb l’admirat Max Cahner, que em va explicar que l’any 1962 ja hi vaanar com a visitant i que l’any següent hi va posar un primer estand com a editor. Se’l veia feliçde comprovar que la cultura catalana s’hi hagués convertit, després de tants anys, en la principalprotagonista com a convidada d’honor.Feia molt de temps que, conscients que es tracta de la fira del llibre més important, els editorscatalans (el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana) maldavenper aconseguir una fita que era alhora un reconeixement de la importància de la tradició i el gruixde la nostra indústria editorial i una excel.lent plataforma de projecció de la nostra literatura.Des de l’Institut Ramon Llull se li va donar suport des del primer moment i finalment el ba-lanç que en podem fer és clarament positiu. I escau en aquest aspecte de fer constar la bona res-posta en general del públic alemany assistent. El 24 de febrer de 2005 la Fira del Llibre de Frank-furt va decidir que la convidada d’honor de l’edició de 2007 seria la cultura catalana. I tan bonpunt es van iniciar els preparatius per concretar el plantejament i el programa de la representaciócatalana a Frankfurt es va desencadenar una polèmica, afavorida per la voluntat d’alguns sectors,que s’hi presentés, a més del conjunt del nostre sector editorial, una visió de la literatura catalanaque incorporés la literatura escrita en castellà. I certament en el conjunt dels pressupostos públicsdestinats a impulsar la participació a la Fira de Frankfurt el govern espanyol, per mitjà del Minis-teri d’Indústria, Comerç i Turisme, hi va fer una aportació rellevant, que per a alguns podia justi-ficar associar-hi una atenció notable a la literatura en castellà. Finalment, però, no va ser així. Es021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 618

Congrés Internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republicanes». Universitat Autònoma de Barcelona, 25 i 26 d'octubre de 2007

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 617
Congrés Internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escripto-
res republicanes». Universitat Autònoma de Barcelona, 25 i 26 d’octubre de 2007. – El
Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC) del Departament de Filologia
Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu projecte de recerca «Concep-
cions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana del segle xx», ha organitzat el con-
grés internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republica-
nes». El congrés tingué lloc els dies 25 i 26 d’octubre de 2007 a la sala de graus de la Facultat
de Lletres. L’acte coincidí, a més, amb el centenari del naixement de Maria Teresa Vernet (Bar-
celona, 1907-1974), per la qual cosa el congrés quedava inscrit també en la celebració de l’e-
femèride.
Segons les circulars difoses per l’organització, la tria de dos termes com «gènere» i «moder-
nitat», tan amplis i ambivalents, responia a la voluntat d’obrir tots aquells espais en paral.lel i en
intersecció que es puguin derivar de l’aproximació a les escriptores republicanes dels anys trenta,
però sense cenyir-se exclusivament a aquest període. El congrés s’estructurava en dos grans àm-
bits de treball transversals: la literatura de les autores catalanes dels anys vint i trenta i les lletres
catalanes contemporànies, acotats a més a un tema general per dia: la dona com a matèria literària
(en les sessions del dia 25) i la figura de l’escriptora (en les sessions del dia 26). Així mateix, en
cada jornada es van incloure també sessions de treball sobre el tema preparades per membres del
GELCC i en el marc de la feina relacionada directament amb el seu projecte de recerca.
Així doncs, els objectius del congrés eren els d’aprofundir en l’estudi de la producció i la
imatge de les escriptores dels anys vint i trenta, de la representació de la condició femenina en les
lletres contemporànies i de les concepcions i els discursos sobre la modernitat amb què es rela-
cionen; proporcionar un context de comprensió històrica als estudis de gènere i de la literatura
d’autora a Catalunya i contribuir a la interacció i el treball conjunt dels estudiosos i estudioses
amb interès en aquests camps.
D’acord amb aquests propòsits, la sessió del dia 25 d’octubre portava el títol genèric de
«La dona com a matèria literària» i va comptar amb una lliçó inaugural de Montserrat Lunati, de la
Universitat de Cardiff, titulada «Escriptores, gènere i estudis literaris», un estudi amb molts refe-
rents teòrics sobre la literatura femenina en la literatura catalana i el context internacional. Les co-
municacions d’aquest primer dia van estar centrades en l’anàlisi de l’obra d’escriptores dels anys
trenta: «Notes sobre el simbolisme en Maria Teresa Vernet» de Sílvia Coll-Vinent; «Els motius
fantàstics i de l’estrany en les narracions d’Elvira Augusta Lewi: “Els habitants del pis 200” o el
trencaclosques de la modernitat» d’Alfons Gregori i Gomis i «Maria Teresa Vernet, novel.lista
moderna» de Neus Real. Les altres sessions tractaren temes més genèrics o no tan situats en la cro-
nologia dels trenta: «La dona en la literatura modernista i noucentista», a càrrec de Marta Gimé-
nez Mata; «La “Novela Ideal” de Frederica Montseny. Una moderna experiència d’emancipació
femenina» d’Eulàlia Vega i Masana; «“Entre dos silencis”: de la vida a la literatura» de Marta
Pascual Llorens i «Pautes de comportament dels personatges femenins en la narrativa breu feta per
dones», de Bàrbara M. Oliver i Vicenç.
Aquesta primera sessió es completà amb una de les sessions de treball del Grup d’Estudis de
Literatura Catalana Contemporània de la UAB i amb una taula rodona. La sessió de treball estigué
dedicada a «Personatges femenins i modernitat en les lletres catalanes contemporànies» i consistí
en un debat conjunt, amb la participació dels assistents, a partir de les aportacions d’Enric Cassany
(«Els personatges femenins de Narcís Oller»), Margarida Casacuberta («Les dones del modernis-
me: Ruyra, Bertrana i Rusiñol») i Teresa Iribarren («Els personatges femenins de Francesc Tra-
bal»). La taula rodona comptà amb la intervenció de tres escriptores (Montserrat Abelló, Maria
Barbal i Gemma Rodríguez) i versà sobre el tema «Gènere i modernitat en la literatura d’autora a
través de les seves pròpies veus».
021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 617
CRÒNICA618
La sessió del dia 26 d’octubre portava el títol genèric de «La figura de l’escriptora» i va
comptar amb una ponència de Marina Gustà, de la Universitat de Barcelona, titulada «Els estudis
de literatura d’autora a Catalunya», en la qual féu un repàs crític a les diverses perspectives d’es-
tudi de la literatura dita de gènere. Les comunicacions d’aquesta segona jornada foren nombroses
i variades: «Dolors Monserdà i les dones escriptores» de M. Carme Mas i Morillas; «La mirada
dels/les altres: Maria-Antònia Salvà entre la tradició i la modernitat» d’Isabel Graña i Zapata;
«Carme Montoriol i Puig: modèstia i prestigi» d’Anna Velaz; «Rosa Maria Arquimbau (1910-
1992): presència i papers pendents» de Dolors Madrenas Tinoco i Joan M. Ribera Llopis; «Mercè
Rodoreda i Delfí Dalmau: “Polèmica”» d’Anna Maria Saludes i Amat; «Disquisicions entorn de
“femineïtat” i “feminisme” en una conferència de Paulina Pi de la Serra» de Manuel Jorba; «Ma-
tilde Ras (1881-1969). Epílogo lusitano al primer tercio del novecientos» de M. Victoria Navas
Sánchez-Élez i Juan M. Ribera Llopis; «Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o és-
ser dona, valenciana i escriptora en català després de 1939)» de Maria Lacueva i Lorenz.
La jornada inclogué també una de les sessions de treball del GELCC dedicada a «La imatge
de l’escriptora moderna en les lletres catalanes contemporànies» i comptà amb la participació de
Jordi Castellanos («Caterina Albert / Víctor Català, des del tombant de segle fins al 1966»), Fran-
cesc Foguet («Maria Àngels Anglada») i Jaume Aulet («La dona poeta, del modernisme a la post-
guerra»). Finalment, la lliçó de clausura anà a càrrec de la professora Elisabeth Russell Brown de
la Universitat Rovira i Virgili i se centrà en «Els estudis de gènere a Catalunya».
Esperem que ben aviat puguem llegir totes aquestes aportacions en la publicació que s’està
preparant. De ben segur que tot plegat ajudarà a conèixer millor l’obra literària de les escriptores
catalanes i a redefinir, pel que fa a la literatura, la perspectiva des de la qual cal afrontar els estu-
dis de gènere.
Roser Mitjavila
Universitat Autònoma de Barcelona
Ser al món: la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. – A la Fira del Llibre de Frankfurt
de 2007, hi vaig coincidir amb l’admirat Max Cahner, que em va explicar que l’any 1962 ja hi va
anar com a visitant i que l’any següent hi va posar un primer estand com a editor. Se’l veia feliç
de comprovar que la cultura catalana s’hi hagués convertit, després de tants anys, en la principal
protagonista com a convidada d’honor.
Feia molt de temps que, conscients que es tracta de la fira del llibre més important, els editors
catalans (el Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana) maldaven
per aconseguir una fita que era alhora un reconeixement de la importància de la tradició i el gruix
de la nostra indústria editorial i una excel.lent plataforma de projecció de la nostra literatura.
Des de l’Institut Ramon Llull se li va donar suport des del primer moment i finalment el ba-
lanç que en podem fer és clarament positiu. I escau en aquest aspecte de fer constar la bona res-
posta en general del públic alemany assistent. El 24 de febrer de 2005 la Fira del Llibre de Frank-
furt va decidir que la convidada d’honor de l’edició de 2007 seria la cultura catalana. I tan bon
punt es van iniciar els preparatius per concretar el plantejament i el programa de la representació
catalana a Frankfurt es va desencadenar una polèmica, afavorida per la voluntat d’alguns sectors,
que s’hi presentés, a més del conjunt del nostre sector editorial, una visió de la literatura catalana
que incorporés la literatura escrita en castellà. I certament en el conjunt dels pressupostos públics
destinats a impulsar la participació a la Fira de Frankfurt el govern espanyol, per mitjà del Minis-
teri d’Indústria, Comerç i Turisme, hi va fer una aportació rellevant, que per a alguns podia justi-
ficar associar-hi una atenció notable a la literatura en castellà. Finalment, però, no va ser així. Es
021-ROMANICS XXXI-4  13/5/09  11:05  Página 618


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39693/39596

Congrés Internacional «Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republicanes». Universitat Autònoma de Barcelona, 25 i 26 d'octubre de 2007

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert