Revistes Catalanes amb Accés Obert

Fu
nd
ac
ió
n 
CI
D
O
B 
- 
Ca
lle
 E
lis
ab
et
s,
 1
2 
- 
08
00
1 
Ba
rc
el
on
a,
 E
sp
añ
a 
- 
Te
l.
 (
+3
4)
 9
3 
30
2 
64
95
 -
 F
ax
. 
(+
34
) 
93
 3
02
 6
49
5 
- 
in
fo
@
ci
do
b.
or
g 
 
dCIDOB 103. 
L'Equador, de la inestabilitat crònica 
a la confiança?
 
Ruralitat i pobresa a l'Equador.
Ruralitat i pobresa 
a l'Equador
52
L’Equador és un país de més de 13 milions d’habitants que es
distribueix en quatre zones ben diferenciades: la costa, la serra,
l’Amazònia i les illes Galápagos. Aquesta diversitat orogràfica
és similar a la que s’observa en països veïns com el Perú, però
a diferència d’aquest, els nivells de desenvolupament social i
econòmic no es troben tan marcadament associats a aquesta
realitat geogràfica. En el cas de l’Equador la correspondència
–tal com assenyala l’Informe sobre Desenvolupament Humà
de l’Equador de 2001– té més a veure amb la proporció de
població rural present a cada província –un 36% del total del
país– de manera que les que presenten un percentatge més alt
de població rural tendeixen a presentar pitjors indicadors de
desenvolupament.
Context regional i pobresa desigual
D’entrada, però, cal fer algunes consideracions sobre el nivell
de desenvolupament tant en el context andí com dins de la
regió sud-americana.
En el gràfic 1 es pot observar que l’Equador, el quart país amb
menor població de la regió, presentava el 2004 una esperança
de vida de 74,5 anys només superat pels tres països més desen-
volupats del continent, sempre segons el PNUD: Xile,
Uruguai i Argentina. Una situació que contrasta molt amb la
penúltima posició que ocupa –l’última li correspon a Bolívia–
pel que fa al seu PIB per càpita. El tercer indicador –no repre-
sentat aquí– que conforma l’Índex de Desenvolupament
Humà (IDH), l’educació, també és clarament negatiu per a
l’Equador, ja que aquest país ocupa la penúltima posició entre
els països veïns, per davant només de Paraguai, malgrat que
amb un valor superior al de països com Turquia o Malta. Tot
plegat atorguen a l’Equador un IDH de 0,772 que és un valor
lleugerament per sobre la mitjana mundial (0,743), i que el
situen a la posició 89 del rànquing mundial, al bell mig de la
llista dels 177 països que analitza el PNUD.
Tanmateix, però, aquesta situació de país amb un nivell de
desenvolupament mitjà amaga una desigualtat interna molt
gran, característica també present en altres països de la regió.
Segons el Banc Mundial, el 10% més ric de la població consu-
meix o té uns ingressos 45 cops superiors als del 10% més
pobre, de manera que la pobresa esdevé un factor clau del
desenvolupament –o subdesenvolupament– del país. 
Altres indicadors corroboren l’alt nivell de pobresa de la
societat equatoriana: segons l’informe d’octubre de 2007
Las condiciones de vida de los ecuatorianos de l’Instituto
Nacional de Estadística y Censo, amb dades de 2006, el
12,8% de la població equatoriana viu en la indigència, i el
38,3% és pobre. L’informe, realitzat a partir d’enquestes,
assenyala que el 15% dels enquestats no va tenir prou ali-
ments per alimentar la seva família les dues setmanes ante-
riors a l’enquesta i el 28% va tenir dificultats per pagar el
menjar durant el mateix període. 
El 66,7% dels equatorians consideren que la seva llar és
pobra i el 89% assenyala que la seva situació ha empitjorat
després de la dolarització. Pel que fa als habitatges, el 25%
presenten deficiències qualitatives i el 40% tenen deficièn-
cies de serveis (aigua, llum o sanejament). El 78,6% de la
població equatoriana no té cobertura de salut. Respecte de
l’ocupació, malgrat que l’atur afecta un moderat 8,8% de la
població, en realitat el 64,2% dels equatorians estan sub-
ocupats, és a dir, tenen feina però els seus ingressos no arri-
ben al salari mínim vital. 
La greu crisi econòmica que va patir el país a finals de la dèca-
da dels noranta ha marcat la situació social actual del país. Els
índexs de pobresa i les dades sobre la migració a l’estranger
mostren el seu impacte sobre la població. S’han accentuat les
diferències socials, i el balanç ha estat especialment desfavora-
ble per a la població femenina i, sobretot, a les regions rurals
del país. 
       
53
Título artículoRuralitat i pobresa a l'Equador
L’eix rural-urbà
Si ens centrem en la polaritat rural-urbana, l’eix que sembla
determinar més el grau de desenvolupament a les diferents
províncies equatorianes, i a partir de l’anàlisi de les dades de
l’informe del PNUD de 2001, que no inclou la província
insular de les Galápagos, podem observar (gràfic 2) com les
tres províncies més desenvolupades, Pichincha, Guayas i El
Oro són les que, de forma més definida presenten percentat-
ges de població rural més baixos: 28%, 18% i 24%, respecti-
vament. L’elevada proporció de població urbana d’aquestes
províncies s’explica per la gran concentració d’activitat econò-
mica a les seves tres capitals: Quito, capital del país, a la pro-
víncia de Pichincha; Guayaquil, ciutat més poblada de
l’Equador a Guayas; i Machala a El Oro.
Per contra, les províncies amb major percentatge de població
rural, Bolívar (74%), Cotopaxi (73%) i l’Amazònia (65%)
–aquesta darrera és l’agrupació amb què l’informe presenta de
forma conjunta les províncies de Morona Santiago, Napo,
Orellana, Pastaza, Sucumbíos i Zamora Chinchipe– posseei-
xen els pitjors valors d’IDH del país, només per damunt de
Chimborazo, també amb una elevada ruralitat del 61%.
Un dels aspectes que també es constata al gràfic, comentat prè-
viament, és el fet que no hi ha una relació directa entre el nivell
de desenvolupament i la pertinença majoritària de la província
a una de les zones geogràfiques esmentades. Així,doncs,
Pichincha, província de la serra, ostenta el valor més alt
d’IDH, seguida de Guayas i El Oro, totes dues costaneres;
però també pertanyen a la serra les tres províncies amb menor
IDH. En el cas de l’Amazònia es fa difícil parlar d’una tendèn-
cia clara ja que no existeixen les dades separades per províncies,
i l’agrupació emprada en l’anàlisi podria amagar desigualtats
similars a les de les altres dues regions; tot i això, sembla bas-
tant clar, a partir dels resultats, que el nivell general de desen-
volupament de les províncies d’aquesta regió és molt baix.
Elaboració pròpia. Font: Informe sobre Desenvolupament Humà, 2007/08. PNUD
Països andins
CostaAmazònia Serra
Població rural (%)
AmazòniaEsmeraldas
CañarLoja
Carchi Tungurahua
Chimborazo
0,5
2
1
Brasil
Uruguai
Equador
Xile
Argentina
Veneçuela
Colòmbia
Paraguai
Perú
Bolívia
100
15
40
0
4.000
8.000
12.000
16.000
64 66 68 70 72 74 76 78 80
0,550
0,600
0,650
0,700
0,750
0,800
10 20 30 40 50 60 70 80
Guayas
El Oro
Pichincha
Manabí
Azuay
Imbabura
Los  Ríos Cotopaxi
Bolívar
ID
H
PI
B
 p
er
 c
àp
ita
 ($
 P
PA
)
Esperança de vida (anys)
Població (milions)
Població (milions)
Gràfic 1. Població, salut i poder adquisitiu a Amèrica del Sud (2004)
Elaboració pròpia. Font: Informe sobre Desenvolupament Humà de l’Equador. PNUD, 2001.
Països andins
CostaAmazònia Serra
Població rural (%)
AmazòniaEsmeraldas
CañarLoja
Carchi Tungurahua
Chimborazo
0,5
2
1
Brasil
Uruguai
Equador
Xile
Argentina
Veneçuela
Colòmbia
Paraguai
Perú
Bolívia
100
15
40
0
4.000
8.000
12.
16.000
64 66 68 70 72 74 76 78 80
0,550
0,600
0,650
0,700
0,750
0,800
10 20 30 40 50 60 70 80
Guayas
El Oro
Pichincha
Manabí
Azuay
Imbabura
Los  Ríos Cotopaxi
Bolívar
ID
H
PI
B
 p
er
 c
àp
ita
 ($
 P
PA
)
Esperança de vida (anys)
Població (milions)
Població (milions)
Gràfic 2. Població i Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (2001)
       
54
Título artículoRuralitat i pobresa a l'Equador
Amb l’intent d’aprofundir en la descripció de la polaritat entre
el món rural i urbà, s’han comparat les tres províncies amb un
percentatge més alt de població urbana –Guayaquil, El Oro i
Pichincha– amb les tres en què la població rural és dominant
percentualment –Bolívar, Cotopaxi i l’Amazònia.
Per als indicadors i índexs comparats (gràfics 3-6) es pot veure
com la mitjana del país separa clarament els dos grups de pro-
víncies, i deixa les urbanes amb valors per damunt de la mitja-
na i les rurals per sota. Pel que fa a l’esperança de vida, la regió
de l’Amazònia ofereix el valor més baix, 59,6 anys, molt per
sota del de la resta de províncies i similar al que, el mateix any,
tenien països com Nepal, Iemen, Pakistan o Bangladesh. 
En canvi crida l’atenció que l’índex de nivell educacional
–obtingut a partir de l’índex d’alfabetització i de la taxa de
matriculació als diferents nivells educatius– és força alt a
l’Amazònia, malgrat que per sota de la mitjana, però en tot cas
força superior al presentat a les dues altres regions de domi-
nància rural. El valor de Cotopaxi és l’equivalent al de països
com Algèria, Síria o Hondures. 
L’indicador de consum econòmic mostra, a més a més de les
esmentades diferències entre els dos grups, una situació altre
cop lleugerament més favorable a la regió amazònica respecte
de les altres dues províncies rurals. 
Finalment, l’Índex de Pobresa Humana (IPH), que mesura les
privacions de la població en l’obtenció d’una vida llarga i salu-
dable, coneixements i un nivell de vida digne, és possiblement
el diferenciador més gran entre les diferents regions. La relació
és, com a mitjana, de 2,7; és a dir, que les províncies més rurals
tenen un nivell de pobresa 2,7 cops superior al de les provín-
cies urbanes. Si es compara Bolívar amb Guayas aquesta rela-
ció arriba a ser de 3,2. L’IPH regional de Bolívar és més
negatiu que alguns valors nacionals de països menys desenvo-
lupats que l’Equador com Myanmar o Ghana. 
Amb aquestes dades a la mà que mostren l’accentuació de les
desigualtats entre els equatorians de ciutat i els que viuen al
camp, no és estrany que s’hagi donat al llarg dels darrers anys
una migració cap a la ciutat i un consegüent abandonament
del món rural. Una de les principals conseqüències d’aquest
procés migratori intern és la creació de nous barris urbano-
marginals a les rodalies de ciutats com Guayaquil o Quito, on
les condicions són indignes i on solen concentrar-se grans bor-
ses de pobresa. Paral·lelament s’han donat migracions cap a
l’exterior –bàsicament als Estats Units i Europa– a la recerca
d’una vida més digna que, en molts casos, a raó de les dades
presentades, es fa difícil d’aconseguir al propi país. 
Fonts
Informe sobre Desenvolupament Humà 2003  i 2007/08, PNUD
Instituto Nacional de Estadística y Censos del Ecuador (INEC): 
www.inec.gov.ec
World Development Indicators (WDI) 2007, Banc Mundial
Gràfics 3-6. Món rural-món urbà
Font: VI Censo de Población (2001) Instituto Nacional de Estadística y Censos (INEC)
www.inec.gov.ec; Enciclopèdia Britànica. Informe sobre Desenvolupament Humà de
l’Equador, 2001. PNUD.
Esperança de vida (anys) (2001)
71,7 71,2
74,5
59,6
68,7
67,3
Guayas El Oro Pichincha Amazònia Cotopaxi Bolívar
Índex nivell educacional (2001)
0,856
0,843 0,854
0,801
0,692
0,723
Guayas El Oro Pichincha Amazònia Cotopaxi Bolívar
Índex de consum per càpita (2001)
0,537
0,521
0,596
0,478
0,417
0,368
Guayas El Oro Pichincha Amazònia Cotopaxi Bolívar
Índex de Pobresa Humana (IPH) (2001)
8,9
11,0
9,8
26,5
24,3
28,3
Guayas El Oro Pichincha Amazònia Cotopaxi Bolívar
Mitjana nacional
Mitjana nacional
Mitjana nacional
Mitjana nacional
      


Ruralitat i pobresa a l'Equador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert