Vila i Despujol, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

D O S S I E R  
EL BALL DE BASTONS D'OLO 
m 
Ramon Vilar i Herms 
Elaborat a partir d'una 
en uesta de camp que I'autor 
reo 9. itz6 junt amb Josep Crivillé 
i Gloria Ballús, Ramon Vilar 
descriu primer el ball 
-melodies, moviment, 
vestuari ... (sense referir-se, 
pero, a les formes 
coreogr6fiques)-, i passa 
després a assenyalar-ne 
I'evolució historica (amb tots 
els canvis que aquesta suposa) 
i IJan61isi de les seves formes 
musicals, d'estructures 
melodiques molt simples, 
heretades per tradició oral. Se 
suma aixi al que el1 mateix 
destaca com a notable volum 
de recerca local, amb 
I'exposició d'aquesta dansa 
«viva», que identifica a més a 
més una població, la dlO1ó, 
especialment sensible envers 
les ropies formes de cultura 
tra f ~cional. 
la Colla de *Gala., I'oducd 
Ifolo: R. Vilar). 
El diumenge dia 18 de m a q  de 
1990 el poble de Santa Mana d'016 
visque una jornada bastonera me- 
morable. Cinc colles histbriques de 
la mateixapoblació, de diferents ge- 
neracions (la colla ~D'abans de la 
Guerra o Veterans*, la de «La Re- 
naixenca*, la de «La Transició~, la 
dels «Ni carn ni peix*. i la colla de 
«Gala». I'actual), van sonir a ballar 
per places i carrers executant junts 
els mateixos balls i tot el repenon de 
tonades prbpies d'016. La realitza- 
ci6 d'aquest esdeveniment, llarg 
temps preparat i amb motiu de la 
celebraci6 del mil centenan del po- 
ble, indica fins aquin punt el BaU de 
Bastons 6s i ha estat una dama viva 
i identificativa en aqucsta poblaci6, 
on es mant6 una gran sensibilitat 
vers la cultura tradicional i popular. 
Una mostra d'aixb fou I'exposici6 
sobre Els Bastoners que amb motiu 
d'aquesta jornada es vamuntar. Una 
exposici6 en la qual, a mes de 
l'abundant material gidfic i docu- 
mental, cal subratllar un petit perb 
significatiupatrimoni de flabiolssecs 
i bastons antics, elements dc vestua- 
n, etc. Tot plegat indica un notable 
volum de recerca local (present en 
molts altres aspectes de la cultura 
popular) que ambun trebaU constant 
i il.lusionat. com sembla que hi és, 
ben segur podran inventariar un bon 
aplec d'elements relacionats amb la 
música i la dansa tradicionals d'016. 
Jo em limitaré en aquest article a 
parlar d'aquests Balls de Bastons a 
panir d'una enquesta de camp que 
vaig dur a t eme  sobre aquest punt 
especlfic juntament amb Josep Cn- 
villé i Glbna Ballús. D'aquests 
balls, només en faré una descripci6 
succinta, parlaré delselementso fac- 
tors evolutius que els integren i fi- 
nalment de la seva substbcia musi- 
cal. No em referiré. en canvi, a les 
formes coreogrifiques de cada ball, 
ja que aquest aspecte no formava 
pan de l ' h b i t  especffic de la meva 
recerca.l 
El Bali de Bastons d'016 el po- 
dem conceptuar d'una banda com a 
dansa de carrer, itinerant, i d'una 
altracom adansa tancadaquenomés 
la ballen homes. Consta de vuit me- 
lodies: «El tralaran, «El picotlgms», 
«La pastoreta». «Elsquatrecantons», 
«L'airosa». «El mtllet», «El salta- 
dor» i «La pmcesdn. Es balla de 
manera individual perb forman1 pan 
del gmp, i la colla esta formada nor- 
malment per vuit baUadors:quatre 
rematadoe i quatreparadors. Aques- 
ta distinci6 encara Cs bcnviva a 016. 
malgrat que, de fet, tots «parin» i 
rematinn, pero certs detalls de ves- 
tuari identifiquen cada funci6. La 
figura geomhica característica Cs la 
rcnglera paral.lela que es converteix 
en el moment de la dansa en dos 
quadres de costat. El punt amb que 
fan les seves evolucions 6s el «sal[», 
segons expressi6 dels mateixos bas- 
toners; nonnalment coincideix cada 
«salt» amb un cop de bast6. Sempre 
el brac dret 6s per rematar a dali i a 
baix, i el brac esquem és per picar 
ambunmateix.exceptecnel moment 
dela«rematada»queespica ambels 
dos del costat. Una característica co- 
muna del moviment d'aquests balls 
6s que hi ha com una preparació que 
va fins a un punt culminant que els 
balladors en diuen «rematada» (6s 
com una mena de ritual). L'element 
rítmic ve donat pel so dels bastons i 
el dring dels cascavells que duen als 
camals. Els bastons s6n de fusta 
d'alzina i com més secs milior es- 
petegucn; la seva forma 6s cillndri- 
ca, de 34 mil.llmetres de gmix i 2 
pams (40 cm) de Ilargada, mCs o 
mcnys. Una característica d'aquest 
bastó d'016 Q l'empunyadura que 
en diuen la ~ b o t e t a » , ~  formada a la 
vegada d'un manec amb un cos 
central m&?. ample que els extrems. 
Aquests balls comencen sempre fent 
elsballadors unquadreest~ticdurant 
laintroducci6musical prbpiadecada 
dansao ball, i acaben amblamateixa 
posici6 del comencament. menys en 
el ball de «La procesd» (ball amb 
desplacament propi), el qual no 
s'acaba fins que I'Abanderat diu 
«Julit». Un element coreografic sin- 
gular i pmpi 6'016 havia estat el fet 
de hallar amb un genoll posa1 a tema 
al final de la pmcess6 del Corpus 
quanlaCustbdiaentravaal'esglCsia. 
ELEMENTS EVOLUTIUS 
Com a dansa viva que 6, mostra 
en ella mateixa I'esdevenir de la 
histbria: evolucions i transforma- 
cions, aturades i pmcessos. De fet. a 
016, la tradici6 del Ball de Bastons 
nos'haintemomputgairebC mai, Ile- 
vatd'unsanys.del1945 finsal 1955, 
tot i que entremig. I'any 1950, hi 
h a y 6  una excepcional actuaci6 dels 
Bastoners amb motiu de la vinguda 
de la Mare de DCu de Fatima. La 
pervivencia d'aquest fet de cultura 
tradicional i popular ha anal awm- 
panyada, doncs, de mutacions a tra- 
vés de les quals podem copsar-ne 
l'estat de salut. i com I'adaptació a 
circumstiuicies noveshapemi?s que 
el poble d'016 no deixés d'identi- 
ficar-se amb els seus balls d 'aml 
tradicional i secular. Vegem uns 
quants d'aquests elements que han 
anat canviant: 
- Com a institució, la colla de 
Bastoners ha passat de l'ambit 
clerical-religiós a ser una instituci6 
d'hmbit purament civil. 
- La funcionalitat i freqüencia 
de les actuacions dels Bastoners ha 
passatde participarantigmentatotes 
les manifestacions religioses de car- 
rer -pmccss6 de Corpus, Pasqua. la 
vinguda del bisbe. I'ambadad'algu- 
naimatgesanta,etc.-, anomésacom- 
panyar (a partir de la restauraci6 del 
1955) les Caramelles el dia de Pas- 
qua fent una cercavila per tot el po- 
ble, el qual comenca ja el Dissabte 
Sant a la tarda. i participen a les 
Trobadcs de Bastoners que es fan a 
Catalunyades de 1976, any en que el 
poble d'016 1inguC l 'honor 
d'organitzar la primera d'aquestes 
tmbades. 
- El vestuari ha sofen les seves 
transformacions acausadclsanysen 
quC no hi hquC Ball dc Rastons. Els 
Gestits antici estigueren oblidats en 
un «mundo» de la rectona. i a causa 
delahumitati al'úsqueantenorment 
se n'havia fct no es trobaven en bon 
estat.3Fouperiniciativadelafamflia 
Campmbf cap a I'any 1955 que es 
v o l y é  reprendre la tradici6 dels 
Bastones. i Mana Vila. modista. va 
confeccionar els nous vestits amb 
lleugeres moditicacions respecte als 
antics: lacamisai lafaldilla blanques 
amb omment  linial de diferents 
colon van substituir I'antiga bmsa 
que. cenyida, feia un faldcllf oma- 
mental amb punts de roba virolats. 
La faixa va substituirla cintaverme- 
lla que feia de cenyidor. i al barret 
tipus «canotier» omat de flors se li 
afegiren cintes de colors. Pan 
d'aquest vestuari (el faldeilf, el ba- 
rret, les calces i els camals amb cas- 
caveiís) s6n propietat de la coiia de 
bastoners, la resta (la camisa i la 
faixa) s6n una aportaci6 personal de 
cada bastoner. El canvi de la brusa 
perla camisa ens aporta dues infor- 
macions ultra l ' h b i t  bastoner. 
D'una banda, ens informa de l'evo- 
lució de la moda rural masculina: la 
bnisa ja 6s en desús quan es repenla 
tradició dels baiis. D'altra banda, 
ens informad'unamancancaquepot 
tenir una interpretació social i cir- 
cumstancial: tal com diu l'opuscle 
citat sobre els Bastoners «la nova 
vestimenta es va confeccionar amb 
roba de cot6 blanc, donatiu de la 
fdbrica Manufactures Joaquim Bo- 
rrds d' aquesta localitat (actualment, 
Empresa Sauleda, SA). Com que no 
hi havia, perd, roba sScienr per a 
fer tot el vestir, es va decidir de 
confeccionar únicament el faldellí i 
les calces».4 
- També ha variat el tempo o 
«aire» ambquk es bailen els Bails de 
Bastons. Amb motiu de la prepara- 
ci6 d'aquesta jornada bastonera a la 
qualfaigal.lusi6,enposar-seaassajar 
junts els veterans amb els actuals, 
s'han constatat cenes difeencies en 
aquest sentit: les melodies continuen 
essent les mateixes, amb l'organit- 
zaci6 rítmica de sempre, pero un 
«aire» mes pausat dels veterans es 
diferenciava d'un estil de bailar mes 
viu i agressiu dels actuals. Qüestió 
d'edat? o m6s aviat generacional o 
d'estils de societat? Heus acf com un 
detall en aparenca tan insignificant 
com aquestpot ambar adocumentar 
formes de vida diverses. 
- Un altre element 6s la Bandera 
que porta el cap de colla (el bande- 
rer). L'antiga dels Bastoners d'016 
6s de color grana fosc amb serreiis 
daurats, pero a partir del 1977, mo- 
menten que es crea la coila de Bas- 
tonerspetits, esconfeccionaunanova 
bandera dissenyada per Maria Oli- 
veras de fonna triangular amb les 
quatre barres catalanes com a fons, i 
cia i renovació. 
- Un altre element sotmks a evo- 
lucions ha estat I'instrument 
acompanyant dels Bails de Bastons. 
A SantaManad'016hi ha hagut, i hi 
ha. una tradició flabiolaire notable i 
constant. A partir de la documenta- 
ci6 que tenim, es pot dir que aquesta 
tradició instrumental te dues etapes: 
abans i despr6s de la guerra del 36. 
De la primera, cal esmentar Ramon 
Sola (el mes antic que es coneix), 
l'avi Met i 1'Eugeni Vilardell. De la 
segona etapa, cal citar Llufs Coma i 
Coll i Pere Oliveres (en Pere «Vin- 
yesv). El flabiol toma a tenir una 
revifalla,mes recentment. apartirde 
Josep Güeii i Sabata, el qual rep una 
influencia directa de Llufs Coma i 
Coll, i de Josep Verdaguer («Rovi- 
retes»), un excel.lent i veterh fla- 
biolaire de Folgueroles (Osona), que 
ha creat escola arreu de Catalunya. 
En Josep Güeil, a mes. toca perfec- 
tament la gralla, la tarota i 6s un dels 
pocs secaires (sac de gemecs) del 
Bages. La tradició flabiolaire d'016 
pren amb el1 una nova nova volada i 
aitres instrumentistes com M. Josep 
Mutíoz i Ruiz, M. ~ n g e l s  Valen i 
Vilalta, Eva Antonell i Pedrals i M. 
Carne Jiménez i Rubio s'afegeixen 
a aquesta iiista. 
El Ball de Bastons d'016 també 
s'ha acompanyat (i encara s'acom- 
panya) amb altres instruments wm 
6s el cas de l'hambnica. Jordi Po- 
tabella i Ciur6, animador constant 
de la cultura popular, 6s qui amb la 
sevaharmbnica ha interpretat aques- 
tesmelodies al llargdemolts anys (i, 
quan convé, encara ho fa) i també 
Llufs Rodoreda i Ponabeiia. Final- 
ment, cal consignar que també ha 
estat acompanyat per flauta dolqa 
(sopranino) per Pilar Calafell i Tor- 
res i per Dionfs Burd6 i Valen. Aixf 
doncs, flabiol, harmbnica, flauta, etc., 
hcus acf un fet instmmental canviant 
queha tingutcom amissi6col.laborar 
a la pervivkncia de la tradició dels 
Bastoners. 
- L'element mes identificatiu i 
bhic s6n els bastons com a tals. La 
els colors de la bandera espanyola, 
especialment a l'kpoca franquista. 
Durant la transició i els primers anys 
de la democdcia, els bastons iluiren 
els colors de la bandera catalana, i 
l'any 1950, quan els Bastoners ba- 
ilaren excepcionalment amb motiu 
de la vinguda de la Mare de Déu de 
Fatima, els bastons estigueren pin- 
tats de blau, color marih per 
excel.lkncia. Actuaiment, no tenen 
altre color que el de la prbpia fusta, 
d'aquestamaneraespeteguenmillor. 
LES MELODIES DEL BALL DE 
BASTONS D'OLO 
S6n vuit les melodies que acom- 
panyen els Bastoners. 
L'anhiisi de la substancia musi- 
cal d'aquestes melodies ens aporta 
les dades següents: tots aquests balls 
se'ns presenten organitzats en tona- 
litat major, amb estructura rítmica 
binhria, ambunes&l.lules rítmi ues 
en base a aquests valors 1 h, 
amb excepció de «L'aimsa» i «El 
saltador» on apareixen uns valors 
mes complexosn ,m fi .Trobem 
mes diversitat. enc&, quanobser- 
vem la seva estructura formal me- 
lbdica i els dissenys melbdics: men- 
tre que hi ha cinc baiis («Els quatre 
cantons», «L'airosa», «El rofflet*, 
«El saltador* i «La pmcessó~) que 
tenen una estructura binhria basada 
en dos temes musicals: A/B, n'hi ha 
dos («El tralara» i en certa manera 
«El picotf gros*) que presenten 
l'esquema teman: A/B/C, i un («La 
pastoreta*) amb una estructura reex- 
positiva: A/B/C/B. Hi veiem, doncs, 
uns balls amb estructures melbdi- 
ques molt simples, el tipus binar¡ i 
teman, i unexemple de reexpositiva 
a causa del transvassament o adapta- 
ci6 d'una melodia de la canc6 tradi- 
cional infantil («La pastoretan) a un 
bail. Els dissenys melbdics s6n sem- 
blants en sis dels Balls de Bastons 
d'016, variantladireccionalitat dela 
melodia (ascendent o descendent), i 
amb un perfil ondulat i cuwilini, 
com per exemple a «La pmcess6»: 
on hi ha bmdada la rosa de l'escut seva estructura (mides, mhnec ... ) 
d'Ol6ielnom«Bastoners»(elernents sembla que no ha canviat massa, 
identificatius de país, de poble i de perb en canvi els colors emprats han 
grua)? Actualment es baila amb les estatvinculats acircumsthciespolf- 
" ., 
dues banderes, que a la vegada esde- tico-religiosesdiverses. Hi hagÜ6 un que contrasta amb dos bails de dis- 
venensfmbls histbricsdeperviven- ternps en quk els bastons mostraren seny melbdic trencat (~L'airosaz i 
EL PICOTI GROS 
I - l l L  
LA PASTORETA ELS QüATRE W N S  
# 
A l . . '  - 
I e . . . -  , > -  , ,  
, , , . . 1 . 
. . l .  ! -  .I 1 ,  - .,,l> >,,. 1, 1 4  l , : -  
* 
I L i '  > 2 
- u - 
, b. t .  
t 4 
1 r .  - , a - ,  :;i 
, . ,  ' , I , , , I (  
1 l i .  I I  V 
- 
L ' AIROSA 
L4 PRCCESSO 
n 
r n 7 1 ,  
\ - I  4 .  T I  - 
- -> l ! i ;  - = ' : - ~ : ~ : : :  ! 4 
fTranscripcions de Gloria Ballús i Ca- a t 11 L X .  
8 , .  . . -  II ",L. sóliva) 1 2 , ,  - - 
Les vuit melodies que ommpanyen elr Bartcnerr (tranxripcionr de Glorio Ballúi i Cor6livo) 
Quant a I'antiguitat d'aquestes 
melodies, 6 incerta. Dues, «La pas- 
toma» i «El mt l l e t~ ,~  provenen del 
repertori tradicional infantil, i una 
altra, «L'airosa», la tmbem referen- 
ciada a documents del segle passat; 
6s el cas dels quadems anomenats de 
«Llibertats d 'orgue~,~ on apareix. 
amb petites variants, com amelodia 
de dansa coneguda (ben segur un 
ball de bastons, encara que no s'hi 
especifiqui) comú a molts indrets 
del país? Els documents aquí refe- 
renciats provenen de 1'Arxiu de 
Montserrat. 
També hi apareix amb el nom de 
«La Alegra*. La tradició oral, perb, 
ambel seu poder d'adaptació i trans- 
formació a la vegada, ha estat la 
manera de transmissió d'aquestes 
melodies d'016. 
La nomenclatura d'aquests balls 
descriu o fa refeencia a elements 
coreogr2fics. funcionals i musicals 
diversos: «La process6» al.ludeix al 
fet d'acompanyar aquesta manifes- 
taci6 religiosa de carrer, en aquest 
sentit 6s un ball que es fa amb des- 
placament; «La pastoreta* i «El mt- 
Uet» provenen del canconer tradi- 
cional; «Els quatre cantonsp sembla 
que faci referencia a un element co- 
reogr&fic;1° «L'airosa» i «El salta- 
dor» fan al.lusi6 al seu ritme; final- 
ment «El picotí gres» " i «El trala- 
ra»12, dos noms que tal vegada evi- 
dencien un origen mis convencio- 
nal, perb amb referhies (mes en el 
segonqueenel primer) a la sonontat 
d'unaonomatopeian'tmica imelbdi- 
ca a la vegada. 
Lesmelodiesd'aquests balls, com 
també passa arreu on hi ha Bail de 
Bastons, presenten unnotable factor 
de transvassament d'altres repeno- 
ris que, juntament amb les melodies 
prbpies, indica el carhcter funcional 
d'aquests balls on qualsevol melodia 
que s'adapti al rime proposat pot 
esdevenir tot seyi t  una tonada de 
ball. 
FINAL 
Tot un conjunt d'elements i de 
lectures diverses hem pogut consta- 
tar en aquesta aportació al Ball de 
Bastons d'Ol6. Aspectes sbcio-po- 
lftics, musicals, funcionals, religio- 
sos, etc., que tenen la seva traducció 
en diversitat de colors, d'instruments 
i thcniques instrumentals, de signes, 
d'elements rfunics, dependhncies i 
freqüencies, etc., formant part d'un 
preces canviant i integrador a la ve- 
gada que fan que aquests balls esde- 
vinguin un fet de cultura popular 
totahent viu al qual es pot augurar 
molts anys d'existkncia a causa de 
les circumsthcies que l'envolten. 
Circumsthcies vinculades a la sen- 
sibilitat envers els fets de la cultura 
tradicional, el conreu de la seva 
música, la recerca documental i 
l'entusiasme, ni quesigui d'uns pocs. 
in Colla d d s  Veiernni. Jordi Porbbdla eli acompanp  amb I'horm6nico (foto R. Vilor) 
NOTES 
1- L'cnquerudc u m p  la v m  rcilivaren Jwep 
CnviUC i jomatcir el dia 18 de juny de 1989 
per i I'Aniu de Danses Vives del Centre de 
Docinienuci6 i Reccm de la Cultura Tra- 
dicimal i Popilardel Dcpa~menidcCuliura 
de la Gmeralitat de Caulunya.i ens informa- 
mn especialmenl: Iordi Ponnbclln. Jorep 
Güeü.AlbenOliveras i Miquel AngelMuñoz 
Aquerii icci6 In v m  completar amb la 
ítdmsci6 en video, per p n  de Glbrin Ballús. 
de IP i r n ida  baslmm del 18 dc marc de 
1990 L.irascnpci6dclespniiumsIa va fci 
GMni Ballús a psrui d'un mhaU de ramp 
2- FJr mitcixrn bslladon c a i ~ u t m  les d i l c m n ~ ~  
anpnyadurw i mides delr Basunr d'alireii 
+les i mnei que han pogut observar m Icl 
d i f e m i  trobdes de Basimcn en les qualr 
han panicifat. 
3- P.V. i M.R.. Els h ronr rs  d'016 (apusclc). 
Sanu M. 6'016. 1984 (?).p. 13. 
5 -  Ibídm.p. 16. Elcmtcxid'aquesunwa ban- 
dera C i  I'eufbria dds  primen anyr de la 
dcm~áamq&elndement16'i&n~ca~6 
nscimal. com la rcnycra. es pmdigaren amb 
escNx. 
6-  Ha esut. juntamentambdi~s canpnys,un 
delr fundadon de la Colla Sardanisia .Rosa 
d '016~.  
7- a N o m d o ~ l  B crrfs &lls& B ~ I O I V ~ L ~ S D I S O  
de vorinnis & la IOM& ripico del Bol1 del 
'rolllrf'.AowsüBollrdrBoslonranonim~u 
csrf qw tren procflafs encaro &rrrramrnf 
o Sou QuLnlí &  medio^, Vilofranca del 
Pcnrdis i Vilanova i la Gehrúr. PUIOL. 
Francesci AMADES. ]m: D i c c i c ~ r i  de In 
Domo. Vol. 1 de Can~onrr Popular & 
Cofolunyo. Bamclma: FundacM Concepci6 
Rabcll i Cibils. 1936. p8g. 419. 
8- +El, orgoniras snofovrn en pelifs q d r m  
les fonodes d s  popdnrs deis r n f o m  on 
u e r c i n  corno f d s ~ ~ f ~ > ~ h N a d o I , & n r ~ s ~  
melodies de romnngw. rfc- a ji de pbdcr 
cnfilor-les wa rcrc I'olfro d Ilarg de llurr 
inirrprrracionr duran1 el umps de No&/ i 
Reir [...] Eren les n n a n r ~ & s  dlibcrfors 
d 'orgur~.  CF.IVIl.LCi RARGALU).Irnep: 
Mbico T r o d i c i o ~ l  Caialow. 11. Nodnl. 
Barcclana: Cüvir. 1981. p. 7. 
9- ~L'aimrn»CiunRaUdeRasLonsq~~~mMCl 
pmpide Vilairancadcl Pcne&s.Vilmvaila 
Gcllnj i Sani Cugaidcl VaUcr.cfr. D i c c i o ~ r i  
de lo Domo. p. 4 
10- TamM Cr el nom d'un RrU dc Rastons de 
Prsirde Llupn&s.cfr.DiccioMri& Ia&nra. 
p. 400. 
11- Tambehi haunBall&Rnriaisambelmaicú 
nan s Balsamy i a Prais de Uu~ankr. cfr. 
12- A Moniblanc hi haun Ball de Basimsambd 
matcir nan quc u m M  se I'ananma <La 
ressecal. cfr. Dicciomri& lo Doma. p. 475. 
Ramon Vilar i Herms 
Fonoteca d e  Música Tradicional 
del Departameni de Cultura d e  la 
Gencralitat d e  Catalunya 


El ball de bastons d'Oló

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert