Turull i Rubinat, Albert

Hemeroteca Cientifica Catalana

XXXVI Col·loqui de la Societat d'Onomàstica a les Borges Blanques

Revistes Catalanes amb Accés Obert

572 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
 El col·loqui també va oferir una mirada sociolingüística. Una mirada que ens va situar en 
l’àmbit de la planificació del corpus lingüístic. Una mirada que va incardinar la norma en la soci-
etat destinatària. Una societat que, en els temps actuals, ha de donar resposta comunicativa a un 
repertori lingüístic molt més complex. Dit a la manera de Lamuela i Murgades, actualment la 
«fauna plumífera» no és l’única dipositària, ni tan sols la més important, d’un univers comunicatiu 
on l’oralitat ha pres una dimensió molt destacada. La norma, doncs, pren sentit en el procés gene-
ral d’estandardització de la llengua catalana. Un procés, tot siga dit de passada, de gran transcen-
dència en el marc global de la normalització lingüística.
 També es va voler incorporar una dimensió contrastiva amb d’altres codificacions romàni-
ques. L’experiència sarda fou objecte d’atenció de la ponència de Diegu Corraine; i una visió 
global d’altres realitats lingüístiques ens l’aportà el Professor Claus Pusch.
 L’arquitectura del col·loqui va prendre suport en set ponències marc encomanades a prestigi-
osos especialistes (Joaquim Rafel, Joan Julià, Jordi Ginebra, Sebastià Bonet, Kalman Faluba i els 
citats anteriorment) i una taula redona dedicada a la qualitat lingüística als mitjans de comunica-
ció, sens dubte un tema de rabiosa actualitat.
 En l’àmbit de les comunicacions, es van presentar 39 propostes, validades pel comitè cientí-
fic, que van tenir l’oportunitat de ser sotmeses a la consideració dels assistents en sessions duals. 
Comunicacions que van abordar els diferents nivells d’anàlisi lingüística: el foneticofonològic, el 
morfosintàctic i el lexicosemàntic; i aportacions vinculades a la historiografia lingüística.
 Tot plegat va conformar un abordatge multidimensional a l’objecte d’estudi del col·loqui. Un 
programa d’autèntica excel·lència, que va permetre als assistents gaudir de tres dies intensos de 
treball i de debat.
Miquel Àngel Pradilla
Universitat Rovira i Virgili
 XXXVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica a les Borges Blanques. – Els dies 25 i 26 
d’abril de 2009 –tot seguint, doncs, la tradició de situar-ho en cap de setmana– va tenir lloc a la 
capital comarcal de les Garrigues, i concretament a la seva Casa de Cultura, en ple passeig del 
Terrall, el XXXVI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica; el quart, fins ara, que té lloc a les terres 
de Ponent després dels de Lleida (1983 i 1999) i Fraga (1994). Val a dir que molt probablement 
aquest haurà estat el darrer col·loqui de la Societat amb aquest format i aquest nom, atès que el 
mateix 2009, coincidint amb una profunda revisió dels seus Estatuts i la previsió també d’una re-
novació en la Junta, aquesta Societat –que manté l’estatus d’associació privada independent 
d’acadèmies i institucions oficials, malgrat el seu conveni estable amb l’Institut Cartogràfic de 
Catalunya– ha pres la decisió de variar el ritme de les seves trobades científiques anuals, a fi de 
celebrar un Congrés d’àmbit internacional cada tres anys (el proper podria coincidir amb el Con-
grés de l’ICOS a Barcelona, l’any 2011), tot reservant els anys intermedis per a Jornades, Semi-
naris o sessions de treball d’una menor entitat (entès aquest concepte en termes de durada, ampli-
tud temàtica, àmbit d’influència, etc.).
 El Col·loqui de les Borges estava coorganitzat, a banda de la mateixa Societat d’Onomàstica, 
pel Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i sobretot, en 
tant que entitat local responsable de la major part de les gestions, pel Centre d’Estudis de les 
Garrigues, que va rebre les felicitacions i l’admiració de la resta d’institucions implicades (cons-
taven com a col·laboradors el Consell Comarcal de les Garrigues, els ajuntaments de les Borges 
Blanques, Juneda i Arbeca –poblacions on van tenir lloc activitats extraacadèmiques–, l’Institut 
d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunica-
021-Romanics XXXII 04.indd   572 13/4/10   16:39:18
 CRÒNICA 573
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 32 (2010), p. 559-617
ció de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner). Va participar-hi un centenar de 
persones arribades d’arreu dels països de parla catalana, i es va estructurar en tres àmbits temàtics 
o àrees d’estudi: l’onomàstica de les Garrigues, la relació entre el món rural i la toponímia cata-
lana, i l’antroponímia de les terres catalanes. A cadascuna d’aquestes àrees corresponia una po-
nència plenària i un nombre de comunicacions situat entre vuit i deu, amb un total de vint-i-sis. 
Les ponències anaren a càrrec respectivament d’Albert Turull, professor titular d’onomàstica 
catalana a la UdL («Visió panoràmica de la toponímia garriguenca», de Joan Tort, professor de 
toponímia als estudis de geografia de la UB i vicepresident segon de la Societat («El territori rural 
en la toponímia catalana»), i de Ramon Amigó, antic vicepresident de la mateixa Societat i reco-
negut arreu com el mestre dels recercadors locals en onomàstica al nostre país («Riquesa dels 
arxius locals i la memòria oral per a l’estudi de l’antroponímia catalana»). Va cloure el Col·loqui 
una taula rodona commemorativa del vintè aniversari de l’inici de la publicació de l’Onomasticon 
Cataloniae de Joan Coromines, en què van participar, coordinats pel mateix Joan Tort, quatre 
especialistes que, de forma complementària, van presentar aspectes prou diferents de la vida i 
l’obra del mestre: Albert Manent, president de la Societat d’Onomàstica; Xavier Terrado, antic 
col·laborador de Joan Coromines i professor de filologia hispànica a la UdL; Ramon Sistac, mem-
bre de la Secció Filològica de l’IEC, professor de dialectologia a la UdL i antic comissari de 
l’Any Coromines; i Emili Casanova, vicepresident primer de la Societat d’Onomàstica, professor 
de la UV i membre de l’AVL.
Albert Turull
Universitat de Lleida
 XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Lleida, 6-11 de setembre 
de 2009). – L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), va decidir, en 
el marc del col·loqui de Budapest (2006), que el XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatu-
ra Catalanes tingués lloc a Lleida del 6 a l’11 de setembre de 2009. El motiu de la frontera, tractat 
des dels àmbits de la llengua o la literatura, va ser-ne el tema central segons els tres eixos de treball 
proposats: 1) El català i les llengües veïnes (paral·lelismes i constrastos, interferències, parlars de 
transició, toponímia i substitució), 2) La literatura i les arts, i 3) La llengua dels escriptors (gène-
res i nivells, models de llengua, preferències diatòpiques). Un tema idoni per a una ciutat que és 
cruïlla de camins i una bona efemèride per a la nostra Universitat en el moment d’inaugurar els 
nous Estudis Catalans i Occitans.
 Fidels a la tradició d’aquests col·loquis, el comitè organitzador local va encomanar a deu experts 
dels tres eixos de treball establerts tant les conferències inaugural i final com també les vuit ponèn-
cies respectives, d’una hora de durada. La resta del temps es va dedicar, també seguint la tradició, a 
la presentació de les més de noranta comunicacions espontànies dels membres de l’AILLC, de 20 
minuts, amb un petit espai de debat i llegides simultàniament en tres aules diferents, tot respectant la 
distribució temàtica del Congrés.
 La primera de les seccions (el català i les llengües veïnes) va tindre com a protagonistes indis-
cutibles les Terres de Ponent dels Països Catalans i, particularment, l’anàlisi i l’estudi dels parlars 
de la Ribagorça, els Pallars i les diferents comarques de la Franja d’Aragó com ara la Llitera, el 
Baix Cinca o el Matarranya. Sense deixar de banda els contactes entre català i occità o bé entre 
català i castellà, l’atenció dels especialistes es va dedicar sobretot als contactes entre català i ara-
gonès, fins al punt que la ponència encarregada a Juan Antonio Saura i presentada en benasquès, 
sota el títol de Bèlls aspectos de genealogia lèxica benasquesa, es va dedicar al cas singular 
d’aquesta llengua de transició.
021-Romanics XXXII 04.indd   573 13/4/10   16:39:19


XXXVI Col·loqui de la Societat d'Onomàstica a les Borges Blanques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert