Carreras, Josefina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

han desaparegut, refranys, narracions mitològiques, creences, modismes populars, cançons
populars...). També es va plantejar el problema de com introduir les dades fonètiques a l’ordi-
nador. Va ser necessària la creació dels signes fonètics i la manera d’introduir-los, amb una
tauleta digitalitzadora, i la posada a punt de les dades, que porta a la lematització, la seqüen-
ciació i, finalment, a l’elaboració del mapa.
Pilar García Mouton va fer referència a El atlas de Castilla la Mancha y el ALIR: un acer-
camiento a las nuevas tecnologías, presentant-se com una dialectòloga tradicional que s’ha
anat introduint en les noves metodologies. El 1987 va presentar el projecte de El atlas lin-
güístico y etnográfico de Castilla la Mancha, referit a una zona de transició, en el qual es van
fer dues innovacions metodològiques importants: s’hi introdueix un informant-dona, a més de
l’home, i es fan enquestes sociolingüístiques a les ciutats. Van fer servir el programa informà-
tic ATLANTE, concebut per a cartografiar les dades dialectològiques i per a investigar sobre
les dades cartografiades, que usa l’alfabet mixt, però també pot usar l’AFI. I permet accedir a
tres bases de dades: a les dades pròpiament dites, a les dades dels informants i a la base de res-
postes, tant en ortografia com en transcripció fonètica.
Ton Goeman es va referir a Dutch Dialectology; new technologies-new questions i va par-
lar, per tant, de l’aplicació de les noves tecnologies a la dialectologia holandesa, tenint en
compte els antecedents i la dialectologia més recent, basada en noves tècniques i nous projec-
tes. Respecte a les noves tecnologies, va fer referència a l’ús dels ordinadors, amb text i so, a
l’elaboració dels mapes, a l’anàlisi de la variació i a l’anàlisi del so. La dialectologia holande-
so-flamenca va començar aviat, i s’hi va treballar de 1925 a 1980. Actualment, s’està treba-
llant en un atles dialectològic fonològic, morfològic, sintàctic i dialectomètric.
Esteve Clua va parlar de El mètode dialectomètric: aplicació de l’anàlisi multivariant a la
classificació de les varietats del català, recalcant que a principis dels anys setanta es van desen-
volupar molts mètodes dialectals quantitatius, que van rebre el nom de dialectometria, és a dir,
anàlisis estadístiques multivariants. Així, la dialectometria es caracteritza per la distància lin-
güística, per la quantificació de les similituds o les diferències lingüístiques entre individus, po-
blacions o grups de poblacions. El seu inici es deu a Hans Goebl, de la Universitat de Salzburg, i
va néixer amb la intenció de minimitzar el grau de subjectivitat basada en alguns trets lingüístics
determinats, com per exemple les isoglosses, establertes, de fet, a partir de massa pocs trets lin-
güístics. Com més dades s’usin, es rebaixa la subjectivitat. Per tant, s’usen dades al més comple-
tes i representatives possible. S’inicia l’estudi treballant les dades de l’entrevista, i se segueix amb
l’anàlisi lingüística, la taula de comparació, la mesura de similitud, la matriu de similitud, l’algo-
ritme de classificació, la representació dendrogràfica i, finalment, s’estableix una taula de com-
paració. L’anàlisi lingüística es fa des de la fonètica, la fonologia i la morfologia generatives.
A la sessió monogràfica de la tarda van intervenir Hans Goebl, Una mostra d’atles sonor:
l’ALD-I, Jaume Corbera, Els arxius audiovisuals de les Illes Balears i M. Pilar Perea, Els ma-
pes electrònics i els mapes sonors. En tots tres treballs s’incorpora, d’una manera o altra, el
material sonor en la investigació dialectològica, de gran utilitat per a poder “sentir” el que
abans era simplement la transcripció fonètica.
Tot el col.loqui va fer veure els enormes canvis que ha comportat la informàtica en els es-
tudis dialectològics, que han passat de ser d’una elaboració manual i lentíssima a una anàlisi
rigorosa, molt més àgil i fidedigna. [M. B. i C.]
Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC). — El dia 31 de març
de 2004 es va presentar a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la UB el primer nú-
mero de la revista electrònica LSC —Llengua, Societat, Comunicació, editada pel Centre Uni-
CRÒNICA 537
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 537
versitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC-UB). La presentació de la revis-
ta va anar a càrrec del vicerector de Recerca Jordi Suriñach, el director del CUSC Albert Bas-
tardas, la coordinadora del consell de redacció Josefina Carrera i el coordinador del primer
número F. Xavier Vila.
En l’acte de presentació es va explicar que el propòsit de la revista és connectar la recer-
ca universitària amb les preocupacions i els problemes de la societat i facilitar així un conei-
xement dels fenòmens sociolingüístics i comunicatius del país al gran públic. D’acord amb
aquest objectiu, es va exposar la intenció de publicar bianualment monogràfics pensats, so-
bretot, amb criteris de servei i transferència de coneixement a la societat, i, per aquest motiu,
les temàtiques que s’hi han previst abordar són, entre altres, el model lingüístic de la Consti-
tució espanyola, la comunicació i l’empresa, l’ensenyament de llengües estrangeres o la polí-
tica lingüística a la Unió Europea.
A través d’una demostració als assistents, es va presentar l’estructura de la revista, que ha
estat dissenyada per Mireia Galindo, Sandra Rius i Carles de Rosselló. Es va explicar que cada
monogràfic conté una sèrie d’articles que es poden consultar i imprimir a través de la pàgina
web de la revista (http://www.ub.es/cusc/LSC_set.htm), així com un recull de premsa que in-
clou algunes aportacions importants relacionades amb el tema central de cada número, i una
llista d’enllaços d’interès que poden proporcionar més informació sobre el que s’hi llegirà.
També es va comunicar als assistents que si es volien rebre electrònicament les actualitzacions
de la revista hi havia la possibilitat de poder-s’hi inscriure gratuïtament.
Finalment, es va parlar del contingut del primer número de SLC, titulat El model lingüís-
tic escolar a Catalunya: balanç i reptes. Aquest monogràfic està dedicat a avaluar els resul-
tats del model lingüístic escolar vigent a Catalunya i a plantejar reptes de futur; en definitiva,
els articles d’aquest número analitzen l’escolarització des de diferents punts de vista: 1) els ni-
vells de català i castellà obtinguts pels escolars de Catalunya, per part de Joaquim Arnau, 2)
l’anàlisi dels usos lingüístics a l’“escola” i al “pati”, per F. Xavier Vila, 3) l’impacte de les mo-
dificacions del marc legislatiu sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya, per Eva
Pons, 4) la conveniència i l’efectivitat reals d’avançar l’edat d’introducció de la llengua es-
trangera, per Carme Muñoz, i 5) el debat sobre els models d’educació bilingüe per garantir el
domini de les llengües oficials a Catalunya, per Montserrat Fons.
L’acte es va cloure amb una copa de cava per als assistents mentre els organitzadors de-
sitjaven que la iniciativa tingués l’interès suficient per poder gaudir d’una llarga existència.
[J. Ca.]
* * *
Presentació de Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció a l’Institut d’Estudis Ca-
talans. — El dia 19 de maig de 2004, en un acte organitzat per la Secretaria de Política Lin-
güística de la Generalitat de Catalunya, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Cata-
lans, va ser presentat el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció, fruit d’una
investigació textual duta a terme al Gabinet de Didàctica de l’antiga Direcció General de Po-
lítica Lingüística.
La recerca, dirigida per Rosa Artigas, es va basar en l’anàlisi d’un corpus de textos orals
i escrits procedents de les diferents àrees dialectals del català i de diferents varietats funcio-
nals, i es va centrar en les relacions entre els elements de la llengua i els seus usos comunica-
tius a fi de poder descriure uns tipus textuals que fossin representatius dels usos lingüístics
propis d’uns contextos també prototípics. L’obra final, la tipologia Tipotext, que ha estat edi-
CRÒNICA538
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 538


Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC)

Hemeroteca Cientifica Catalana

han desaparegut, refranys, narracions mitològiques, creences, modismes populars, cançonspopulars...). També es va plantejar el problema de com introduir les dades fonètiques a l’ordi-nador. Va ser necessària la creació dels signes fonètics i la manera d’introduir-los, amb unatauleta digitalitzadora, i la posada a punt de les dades, que porta a la lematització, la seqüen-ciació i, finalment, a l’elaboració del mapa.Pilar García Mouton va fer referència a El atlas de Castilla la Mancha y el ALIR: un acer-camiento a las nuevas tecnologías, presentant-se com una dialectòloga tradicional que s’haanat introduint en les noves metodologies. El 1987 va presentar el projecte de El atlas lin-güístico y etnográfico de Castilla la Mancha, referit a una zona de transició, en el qual es vanfer dues innovacions metodològiques importants: s’hi introdueix un informant-dona, a més del’home, i es fan enquestes sociolingüístiques a les ciutats. Van fer servir el programa informà-tic ATLANTE, concebut per a cartografiar les dades dialectològiques i per a investigar sobreles dades cartografiades, que usa l’alfabet mixt, però també pot usar l’AFI. I permet accedir atres bases de dades: a les dades pròpiament dites, a les dades dels informants i a la base de res-postes, tant en ortografia com en transcripció fonètica.Ton Goeman es va referir a Dutch Dialectology; new technologies-new questions i va par-lar, per tant, de l’aplicació de les noves tecnologies a la dialectologia holandesa, tenint encompte els antecedents i la dialectologia més recent, basada en noves tècniques i nous projec-tes. Respecte a les noves tecnologies, va fer referència a l’ús dels ordinadors, amb text i so, al’elaboració dels mapes, a l’anàlisi de la variació i a l’anàlisi del so. La dialectologia holande-so-flamenca va començar aviat, i s’hi va treballar de 1925 a 1980. Actualment, s’està treba-llant en un atles dialectològic fonològic, morfològic, sintàctic i dialectomètric.Esteve Clua va parlar de El mètode dialectomètric: aplicació de l’anàlisi multivariant a laclassificació de les varietats del català, recalcant que a principis dels anys setanta es van desen-volupar molts mètodes dialectals quantitatius, que van rebre el nom de dialectometria, és a dir,anàlisis estadístiques multivariants. Així, la dialectometria es caracteritza per la distància lin-güística, per la quantificació de les similituds o les diferències lingüístiques entre individus, po-blacions o grups de poblacions. El seu inici es deu a Hans Goebl, de la Universitat de Salzburg, iva néixer amb la intenció de minimitzar el grau de subjectivitat basada en alguns trets lingüísticsdeterminats, com per exemple les isoglosses, establertes, de fet, a partir de massa pocs trets lin-güístics. Com més dades s’usin, es rebaixa la subjectivitat. Per tant, s’usen dades al més comple-tes i representatives possible. S’inicia l’estudi treballant les dades de l’entrevista, i se segueix ambl’anàlisi lingüística, la taula de comparació, la mesura de similitud, la matriu de similitud, l’algo-ritme de classificació, la representació dendrogràfica i, finalment, s’estableix una taula de com-paració. L’anàlisi lingüística es fa des de la fonètica, la fonologia i la morfologia generatives.A la sessió monogràfica de la tarda van intervenir Hans Goebl, Una mostra d’atles sonor:l’ALD-I, Jaume Corbera, Els arxius audiovisuals de les Illes Balears i M. Pilar Perea, Els ma-pes electrònics i els mapes sonors. En tots tres treballs s’incorpora, d’una manera o altra, elmaterial sonor en la investigació dialectològica, de gran utilitat per a poder “sentir” el queabans era simplement la transcripció fonètica.Tot el col.loqui va fer veure els enormes canvis que ha comportat la informàtica en els es-tudis dialectològics, que han passat de ser d’una elaboració manual i lentíssima a una anàlisirigorosa, molt més àgil i fidedigna. [M. B. i C.]Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC). — El dia 31 de marçde 2004 es va presentar a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la UB el primer nú-mero de la revista electrònica LSC —Llengua, Societat, Comunicació, editada pel Centre Uni-CRÒNICA 537ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 537versitari de Sociolingüística i Comunicació de la UB (CUSC-UB). La presentació de la revis-ta va anar a càrrec del vicerector de Recerca Jordi Suriñach, el director del CUSC Albert Bas-tardas, la coordinadora del consell de redacció Josefina Carrera i el coordinador del primernúmero F. Xavier Vila.En l’acte de presentació es va explicar que el propòsit de la revista és connectar la recer-ca universitària amb les preocupacions i els problemes de la societat i facilitar així un conei-xement dels fenòmens sociolingüístics i comunicatius del país al gran públic. D’acord ambaquest objectiu, es va exposar la intenció de publicar bianualment monogràfics pensats, so-bretot, amb criteris de servei i transferència de coneixement a la societat, i, per aquest motiu,les temàtiques que s’hi han previst abordar són, entre altres, el model lingüístic de la Consti-tució espanyola, la comunicació i l’empresa, l’ensenyament de llengües estrangeres o la polí-tica lingüística a la Unió Europea.A través d’una demostració als assistents, es va presentar l’estructura de la revista, que haestat dissenyada per Mireia Galindo, Sandra Rius i Carles de Rosselló. Es va explicar que cadamonogràfic conté una sèrie d’articles que es poden consultar i imprimir a través de la pàginaweb de la revista (http://www.ub.es/cusc/LSC_set.htm), així com un recull de premsa que in-clou algunes aportacions importants relacionades amb el tema central de cada número, i unallista d’enllaços d’interès que poden proporcionar més informació sobre el que s’hi llegirà.També es va comunicar als assistents que si es volien rebre electrònicament les actualitzacionsde la revista hi havia la possibilitat de poder-s’hi inscriure gratuïtament.Finalment, es va parlar del contingut del primer número de SLC, titulat El model lingüís-tic escolar a Catalunya: balanç i reptes. Aquest monogràfic està dedicat a avaluar els resul-tats del model lingüístic escolar vigent a Catalunya i a plantejar reptes de futur; en definitiva,els articles d’aquest número analitzen l’escolarització des de diferents punts de vista: 1) els ni-vells de català i castellà obtinguts pels escolars de Catalunya, per part de Joaquim Arnau, 2)l’anàlisi dels usos lingüístics a l’“escola” i al “pati”, per F. Xavier Vila, 3) l’impacte de les mo-dificacions del marc legislatiu sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya, per EvaPons, 4) la conveniència i l’efectivitat reals d’avançar l’edat d’introducció de la llengua es-trangera, per Carme Muñoz, i 5) el debat sobre els models d’educació bilingüe per garantir eldomini de les llengües oficials a Catalunya, per Montserrat Fons.L’acte es va cloure amb una copa de cava per als assistents mentre els organitzadors de-sitjaven que la iniciativa tingués l’interès suficient per poder gaudir d’una llarga existència.[J. Ca.]* * *Presentació de Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció a l’Institut d’Estudis Ca-talans. — El dia 19 de maig de 2004, en un acte organitzat per la Secretaria de Política Lin-güística de la Generalitat de Catalunya, a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Cata-lans, va ser presentat el llibre Tipotext. Una tipologia de textos de no-ficció, fruit d’unainvestigació textual duta a terme al Gabinet de Didàctica de l’antiga Direcció General de Po-lítica Lingüística.La recerca, dirigida per Rosa Artigas, es va basar en l’anàlisi d’un corpus de textos oralsi escrits procedents de les diferents àrees dialectals del català i de diferents varietats funcio-nals, i es va centrar en les relacions entre els elements de la llengua i els seus usos comunica-tius a fi de poder descriure uns tipus textuals que fossin representatius dels usos lingüísticspropis d’uns contextos també prototípics. L’obra final, la tipologia Tipotext, que ha estat edi-CRÒNICA538ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 538

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39477/39379

Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana