El metge i psicòleg Claparède va fundar l'any 1912, a Ginebra, una Escola de
Ciències de l'Educació a la qual va donar el nom de Jean-Jacques Rousseau. Els conceptes
«pedologia, pedagogia, ciència/es de l'educació, psicologia infantil, nova pedagogia,
educació funcional» s'anaven dibuixant sota la ploma dels qui dissenyaven
l'edificació necessària d'aquell «premier temple tout entier dédié à l'enfance» (carta de
Claparède a Bovet, 23 de novembre de 1911). Aquest «temple», dedicat a Rousseau,
s'ubicarà enmig del paisatge pedagògic i psicològic del segle xx. La pregunta pertinent
és si aquestes denominacions són totes equivalents i poden cohabitar, de manera
indistinta, sota el mateix apadrinament de Rousseau. No hi ha res menys segur si fem
cas de les tergiversacions terminològiques i les controvèrsies teòriques dels primers
constructors de les ciències de l'educació. Ens ho confirmen les nostres recerques en els arxius i les anàlisis dels documents sobre aquestes primeres dècades del segle xx.
Malgrat tot, més enllà d'aquesta constatació o per la mateixa raó d'aquestes confusions,
sembla com si aquests elements contraris puguin seguir cohabitant sota la divisa
de l'inquiet filòsof. En el moment de commemorar el 300 aniversari del naixement
de Rousseau i el 250 aniversari de la publicació de l'Emile i del Contrat social, les
confusions i contradiccions persisteixen amb tenacitat, més enllà de la terminologia,
i Rousseau segueix interrogat, enmig de les disputes escolars. Claparède, seguit dels
seus primers companys de ruta, ha contribuït profundament a mantenir aquest debat
reivindicant aquesta filiació, finament argumentada i, malgrat tot, de manera paradoxal,
segons diversos punts de vista. Tot això és el que ens proposem demostrar en
aquest article, sobre la base dels voluminosos arxius que reten comptes de les primeres
dècades de vida i activitat intel·lectual de l'Institut Rousseau i de les reflexions terminològiques,
epistemològiques i conceptuals dels protagonistes Claparède, Ferrière i
Piaget, que hem volgut reinterpretar a partir de les seves referències a Rousseau.El médico y psicólogo Claparède fundó en el año 1912 en Ginebra una Escuela
de Ciencias de la Educación que bautizó con el nombre de Jean-Jacques Rousseau.
Los conceptos «paidología, pedagogía, ciencia (as) de la educación, psicología infantil,
nueva pedagogía, educación funcional» se iban dibujando bajo la pluma de los que
diseñaban la necesaria edificación del «premier temple tout entier dédié à lenfance»
(Carta de Claparède a Bovet, 23 de noviembre de 1911). Este templo, dedicado a
Rousseau, se ubicó en pleno paisaje pedagógico y psicológico del siglo xx. La pregunta
que cabe formularse incide acerca de la equivalencia de todos estos conceptos y sobre
la posibilidad que todos ellos, de manera indistinta, puedan realmente cohabitar bajo
el mismo padrinazgo de Rousseau. Nada es menos cierto si atendemos a las tergiversaciones
terminológicas y las controversias teóricas entre los primeros constructores
de las ciencias de la educación. Nuestras investigaciones en los archivos y análisis
documentales sobre estas primeras décadas del siglo xx confirman esta percepción.
Sin embargo, más allá de esta constatación o por la misma razón de las confusiones
mencionadas, parece cómo si estos elementos de signo contrario pudieses seguir
cohabitando bajo la divisa del inquieto filósofo. En el momento de conmemorar el
300 aniversario del nacimiento de Rousseau y el 250 aniversario de la publicación
del Emile y del Contrat social, las confusiones y contradicciones persisten de manera
tenaz, más allá de la terminología, y el pensamiento de Rousseau sigue interrogado
en pleno auge de las disputas escolares. Claparède, al lado de sus primeros compañeros
de ruta, contribuyó profundamente a mantener este plebiscito reivindicando esta
filiación, con una precisa argumentación que, a pesar de todo, es valorada de manera
paradoxal desde distintos puntos de vista. A lo largo del artículo nos proponemos demostrar estas afirmaciones partiendo del contenido de los voluminosos archivos que
muestran las primeras décadas de vida y actividad intelectual del Instituto Rousseau y
de las reflexiones terminológicas, epistemológicas y conceptuales de los protagonistas
Claparède, Ferrière y Piaget, a los cuáles hemos intentado reinterpretar a partir de
sus referencias a Rousseau.The doctor and psychologist Claparède founded a School of Educational Sciences
in 1912 in Geneva, which he named after Jean-Jacques Rousseau. The concepts of
«paedology, education, science(s) of education, child psychology, new pedagogy,
functional education» were being drawn under the pen of those who designed the
building needed for that, premier temple tout entier dédié à lenfance (Letter from
Claparède to Bovet, 23 November 1911). This «temple» dedicated to Rousseau, was
to be located in the middle of the pedagogical and psychological landscape of the
twentieth century. The relevant question is whether these terms are all equal and can
coexist, interchangeably, under the sponsorship of Rousseau. Nothing is less certain
if we take a look at the distortions of terminology and theoretical controversies of the
early builders of the sciences of education. Our research in the archives and analyses
of documents in the first decades of the twentieth century confirm this. In spite of
that, beyond this observation and for the same reason as this confusion, it seems as
if these opposed elements can continue cohabiting under the insignia of the restless
philosopher. At the time of commemorating the 300th anniversary of Rousseau and
the 250th anniversary of the publication of Émile and the Social Contract, the confusion
and contradictions tenaciously persist, beyond terminology, and Rousseau is still questioned amid the school disputes. Claparède, followed by his first fellow travellers,
has contributed deeply to maintaining this plebiscite claiming this finely argued affiliation,
and, in spite of everything, paradoxically, according to several viewpoints. This
is what we intend to demonstrate in this article, based on the voluminous archives
that give accounts of the first decades of life and intellectual activity of the Rousseau
Institute and terminological, epistemological and conceptual reflections of the protagonists:
Claparède Ferrière and Piaget, which we wanted to reinterpret based on their references to Rousseau
