Badia i Cardús, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

ra de Mossèn Alcover i al Diccionari. Aquest documental va ser acollit pel nombrosos espec-tadors com una manera intel.ligent i amena de projectar, entre els més jóvens i el públic gene-ral, la figura de Moll i la seua tasca persistent i tenaç en favor de la llengua catalana.L’acte va continuar amb la taula redona moderada per Albert Hauf i centrada en l’aportacióde Moll a la filologia catalana; per la seua part, el moderador es va prendre la llicència d’elogiarels llibrets que l’Editorial Moll publicava per a l’aprenentatge de llengües i que ell mateix co-neixia de primera mà. D’aquesta manera, va cedir la paraula a Vicent Garcia Perales a fi quetractara l’aportació de Moll a l’ALPI i on va demostrar la importància d’aquesta obra com a fontdel DCVB. El va seguir Maria Conca per a destacar el DCVB com a la font més important de lafraseologia catalana. En darrer lloc, i per a tancar la taula redona, va intervindre Emili Casano-va qui va fer una proposta amb les bases necessàries per a començar una revisió del DCVB a par-tir de tots el coneixements que s’han anat acumulant en la filologia catalana durant els últimsquaranta anys en què el Diccionari ha sigut la font de partida i de referència necessària.La Jornada d’Estudi en honor de Francesc de Borja Moll va cloure amb la intervenció de lafilla de l’homenatjat, Aina Moll. De ben joveneta va suplir Manuel Sanchis Guarner en la tascade classificació de les definicions de les paraules del Diccionari i va treballar al costat del seupare, la qual cosa la fa una bona coneixedora de l’obra de Francesc de Borja Moll i del seu ta-rannà. Aina Moll va insistir en la tasca realitzada pel seu pare en defensa de la unitat de la llen-gua catalana, cosa que li va suposar atacs des de tots els costats; a més, va exigir esforç per a man-tindre el respecte a la normativa actual —al País Valencià especialment, però sense desatendre lesIlles— i apel.là al consens per tal d’abordar qualsevol canvi que es considerés necessari. I a aixòaspirem: a una coordinació real entre valencians, mallorquins i catalans, en tants àmbits com sigapossible, per a preservar el llegat cultural que hòmens com Francesc de Borja Moll han sabut re-copilar i per a aprofundir conjuntament en l’estudi i la projecció de la llengua dels tres pobles.Els més de 150 assistents a la Jornada van eixir molt satisfets del nivell i de la informaciórebuda, i sobretot, esperonats per l’obra i l’exemple del mestre Moll. [J.M.C.]* * *CLUB 11, Onzè col.loqui lingüístic de la Universitat de Barcelona (15 de desembre de2003). — El col.loqui d’enguany, celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona eldia 15 de desembre de 2003, ha versat sobre les Noves tecnologies aplicades a la dialectolo-gia. Com qualsevol disciplina actual, la investigació i els estudis sobre dialectologia han can-viat molt en els darrers decennis, gràcies a la utilització de les eines informàtiques. El CLUB11 ha volgut reflectir aquests canvis metodològics ingents en el camp de la dialectologia, queva adquirir un gran impuls a finals del segle XIX. Però és evident que tant la metodologia comels diferents recursos emprats han variat moltíssim, darrerament. La llibreta de camp, on l’en-questador recollia pacientment en transcripció fonètica el valuós material donat per l’informa-dor, va ser substituïda més endavant per l’enregistrament en magnetòfon o en casset i, última-ment, pel minidisc, el DVD o el vídeo digital. I els resultats es poden difondre a travésd’Internet o en suport digital, mitjançant el CD-ROM o el DVD, a més de continuar-los pre-sentant en els atles convencionals de gran format sobre paper.Al matí Gotzon Aurrekoetxea va parlar sobre El atlas lingüístico vasco: 20 años de inno-vación tecnológica. L’ús de la informàtica ha permès de sistematitzar totes les dades dialec-tològiques, que es van començar a introduir el 1984: el qüestionari, les localitats... El qüestio-nari es va completar amb una fitxa, on es donava tant informació lingüística (recollida dedades), com informació etnolingüística (final d’una vida tradicional, amb arts artesanals queCRÒNICA536ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 536han desaparegut, refranys, narracions mitològiques, creences, modismes populars, cançonspopulars...). També es va plantejar el problema de com introduir les dades fonètiques a l’ordi-nador. Va ser necessària la creació dels signes fonètics i la manera d’introduir-los, amb unatauleta digitalitzadora, i la posada a punt de les dades, que porta a la lematització, la seqüen-ciació i, finalment, a l’elaboració del mapa.Pilar García Mouton va fer referència a El atlas de Castilla la Mancha y el ALIR: un acer-camiento a las nuevas tecnologías, presentant-se com una dialectòloga tradicional que s’haanat introduint en les noves metodologies. El 1987 va presentar el projecte de El atlas lin-güístico y etnográfico de Castilla la Mancha, referit a una zona de transició, en el qual es vanfer dues innovacions metodològiques importants: s’hi introdueix un informant-dona, a més del’home, i es fan enquestes sociolingüístiques a les ciutats. Van fer servir el programa informà-tic ATLANTE, concebut per a cartografiar les dades dialectològiques i per a investigar sobreles dades cartografiades, que usa l’alfabet mixt, però també pot usar l’AFI. I permet accedir atres bases de dades: a les dades pròpiament dites, a les dades dels informants i a la base de res-postes, tant en ortografia com en transcripció fonètica.Ton Goeman es va referir a Dutch Dialectology; new technologies-new questions i va par-lar, per tant, de l’aplicació de les noves tecnologies a la dialectologia holandesa, tenint encompte els antecedents i la dialectologia més recent, basada en noves tècniques i nous projec-tes. Respecte a les noves tecnologies, va fer referència a l’ús dels ordinadors, amb text i so, al’elaboració dels mapes, a l’anàlisi de la variació i a l’anàlisi del so. La dialectologia holande-so-flamenca va començar aviat, i s’hi va treballar de 1925 a 1980. Actualment, s’està treba-llant en un atles dialectològic fonològic, morfològic, sintàctic i dialectomètric.Esteve Clua va parlar de El mètode dialectomètric: aplicació de l’anàlisi multivariant a laclassificació de les varietats del català, recalcant que a principis dels anys setanta es van desen-volupar molts mètodes dialectals quantitatius, que van rebre el nom de dialectometria, és a dir,anàlisis estadístiques multivariants. Així, la dialectometria es caracteritza per la distància lin-güística, per la quantificació de les similituds o les diferències lingüístiques entre individus, po-blacions o grups de poblacions. El seu inici es deu a Hans Goebl, de la Universitat de Salzburg, iva néixer amb la intenció de minimitzar el grau de subjectivitat basada en alguns trets lingüísticsdeterminats, com per exemple les isoglosses, establertes, de fet, a partir de massa pocs trets lin-güístics. Com més dades s’usin, es rebaixa la subjectivitat. Per tant, s’usen dades al més comple-tes i representatives possible. S’inicia l’estudi treballant les dades de l’entrevista, i se segueix ambl’anàlisi lingüística, la taula de comparació, la mesura de similitud, la matriu de similitud, l’algo-ritme de classificació, la representació dendrogràfica i, finalment, s’estableix una taula de com-paració. L’anàlisi lingüística es fa des de la fonètica, la fonologia i la morfologia generatives.A la sessió monogràfica de la tarda van intervenir Hans Goebl, Una mostra d’atles sonor:l’ALD-I, Jaume Corbera, Els arxius audiovisuals de les Illes Balears i M. Pilar Perea, Els ma-pes electrònics i els mapes sonors. En tots tres treballs s’incorpora, d’una manera o altra, elmaterial sonor en la investigació dialectològica, de gran utilitat per a poder “sentir” el queabans era simplement la transcripció fonètica.Tot el col.loqui va fer veure els enormes canvis que ha comportat la informàtica en els es-tudis dialectològics, que han passat de ser d’una elaboració manual i lentíssima a una anàlisirigorosa, molt més àgil i fidedigna. [M. B. i C.]Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC). — El dia 31 de marçde 2004 es va presentar a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la UB el primer nú-mero de la revista electrònica LSC —Llengua, Societat, Comunicació, editada pel Centre Uni-CRÒNICA 537ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 537

CLUB 11, Onzè col·loqui lingüístic de la Universitat de Barcelona (15 de desembre de 2003)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ra de Mossèn Alcover i al Diccionari. Aquest documental va ser acollit pel nombrosos espec-
tadors com una manera intel.ligent i amena de projectar, entre els més jóvens i el públic gene-
ral, la figura de Moll i la seua tasca persistent i tenaç en favor de la llengua catalana.
L’acte va continuar amb la taula redona moderada per Albert Hauf i centrada en l’aportació
de Moll a la filologia catalana; per la seua part, el moderador es va prendre la llicència d’elogiar
els llibrets que l’Editorial Moll publicava per a l’aprenentatge de llengües i que ell mateix co-
neixia de primera mà. D’aquesta manera, va cedir la paraula a Vicent Garcia Perales a fi que
tractara l’aportació de Moll a l’ALPI i on va demostrar la importància d’aquesta obra com a font
del DCVB. El va seguir Maria Conca per a destacar el DCVB com a la font més important de la
fraseologia catalana. En darrer lloc, i per a tancar la taula redona, va intervindre Emili Casano-
va qui va fer una proposta amb les bases necessàries per a començar una revisió del DCVB a par-
tir de tots el coneixements que s’han anat acumulant en la filologia catalana durant els últims
quaranta anys en què el Diccionari ha sigut la font de partida i de referència necessària.
La Jornada d’Estudi en honor de Francesc de Borja Moll va cloure amb la intervenció de la
filla de l’homenatjat, Aina Moll. De ben joveneta va suplir Manuel Sanchis Guarner en la tasca
de classificació de les definicions de les paraules del Diccionari i va treballar al costat del seu
pare, la qual cosa la fa una bona coneixedora de l’obra de Francesc de Borja Moll i del seu ta-
rannà. Aina Moll va insistir en la tasca realitzada pel seu pare en defensa de la unitat de la llen-
gua catalana, cosa que li va suposar atacs des de tots els costats; a més, va exigir esforç per a man-
tindre el respecte a la normativa actual —al País Valencià especialment, però sense desatendre les
Illes— i apel.là al consens per tal d’abordar qualsevol canvi que es considerés necessari. I a això
aspirem: a una coordinació real entre valencians, mallorquins i catalans, en tants àmbits com siga
possible, per a preservar el llegat cultural que hòmens com Francesc de Borja Moll han sabut re-
copilar i per a aprofundir conjuntament en l’estudi i la projecció de la llengua dels tres pobles.
Els més de 150 assistents a la Jornada van eixir molt satisfets del nivell i de la informació
rebuda, i sobretot, esperonats per l’obra i l’exemple del mestre Moll. [J.M.C.]
* * *
CLUB 11, Onzè col.loqui lingüístic de la Universitat de Barcelona (15 de desembre de
2003). — El col.loqui d’enguany, celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el
dia 15 de desembre de 2003, ha versat sobre les Noves tecnologies aplicades a la dialectolo-
gia. Com qualsevol disciplina actual, la investigació i els estudis sobre dialectologia han can-
viat molt en els darrers decennis, gràcies a la utilització de les eines informàtiques. El CLUB
11 ha volgut reflectir aquests canvis metodològics ingents en el camp de la dialectologia, que
va adquirir un gran impuls a finals del segle XIX. Però és evident que tant la metodologia com
els diferents recursos emprats han variat moltíssim, darrerament. La llibreta de camp, on l’en-
questador recollia pacientment en transcripció fonètica el valuós material donat per l’informa-
dor, va ser substituïda més endavant per l’enregistrament en magnetòfon o en casset i, última-
ment, pel minidisc, el DVD o el vídeo digital. I els resultats es poden difondre a través
d’Internet o en suport digital, mitjançant el CD-ROM o el DVD, a més de continuar-los pre-
sentant en els atles convencionals de gran format sobre paper.
Al matí Gotzon Aurrekoetxea va parlar sobre El atlas lingüístico vasco: 20 años de inno-
vación tecnológica. L’ús de la informàtica ha permès de sistematitzar totes les dades dialec-
tològiques, que es van començar a introduir el 1984: el qüestionari, les localitats... El qüestio-
nari es va completar amb una fitxa, on es donava tant informació lingüística (recollida de
dades), com informació etnolingüística (final d’una vida tradicional, amb arts artesanals que
CRÒNICA536
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 536
han desaparegut, refranys, narracions mitològiques, creences, modismes populars, cançons
populars...). També es va plantejar el problema de com introduir les dades fonètiques a l’ordi-
nador. Va ser necessària la creació dels signes fonètics i la manera d’introduir-los, amb una
tauleta digitalitzadora, i la posada a punt de les dades, que porta a la lematització, la seqüen-
ciació i, finalment, a l’elaboració del mapa.
Pilar García Mouton va fer referència a El atlas de Castilla la Mancha y el ALIR: un acer-
camiento a las nuevas tecnologías, presentant-se com una dialectòloga tradicional que s’ha
anat introduint en les noves metodologies. El 1987 va presentar el projecte de El atlas lin-
güístico y etnográfico de Castilla la Mancha, referit a una zona de transició, en el qual es van
fer dues innovacions metodològiques importants: s’hi introdueix un informant-dona, a més de
l’home, i es fan enquestes sociolingüístiques a les ciutats. Van fer servir el programa informà-
tic ATLANTE, concebut per a cartografiar les dades dialectològiques i per a investigar sobre
les dades cartografiades, que usa l’alfabet mixt, però també pot usar l’AFI. I permet accedir a
tres bases de dades: a les dades pròpiament dites, a les dades dels informants i a la base de res-
postes, tant en ortografia com en transcripció fonètica.
Ton Goeman es va referir a Dutch Dialectology; new technologies-new questions i va par-
lar, per tant, de l’aplicació de les noves tecnologies a la dialectologia holandesa, tenint en
compte els antecedents i la dialectologia més recent, basada en noves tècniques i nous projec-
tes. Respecte a les noves tecnologies, va fer referència a l’ús dels ordinadors, amb text i so, a
l’elaboració dels mapes, a l’anàlisi de la variació i a l’anàlisi del so. La dialectologia holande-
so-flamenca va començar aviat, i s’hi va treballar de 1925 a 1980. Actualment, s’està treba-
llant en un atles dialectològic fonològic, morfològic, sintàctic i dialectomètric.
Esteve Clua va parlar de El mètode dialectomètric: aplicació de l’anàlisi multivariant a la
classificació de les varietats del català, recalcant que a principis dels anys setanta es van desen-
volupar molts mètodes dialectals quantitatius, que van rebre el nom de dialectometria, és a dir,
anàlisis estadístiques multivariants. Així, la dialectometria es caracteritza per la distància lin-
güística, per la quantificació de les similituds o les diferències lingüístiques entre individus, po-
blacions o grups de poblacions. El seu inici es deu a Hans Goebl, de la Universitat de Salzburg, i
va néixer amb la intenció de minimitzar el grau de subjectivitat basada en alguns trets lingüístics
determinats, com per exemple les isoglosses, establertes, de fet, a partir de massa pocs trets lin-
güístics. Com més dades s’usin, es rebaixa la subjectivitat. Per tant, s’usen dades al més comple-
tes i representatives possible. S’inicia l’estudi treballant les dades de l’entrevista, i se segueix amb
l’anàlisi lingüística, la taula de comparació, la mesura de similitud, la matriu de similitud, l’algo-
ritme de classificació, la representació dendrogràfica i, finalment, s’estableix una taula de com-
paració. L’anàlisi lingüística es fa des de la fonètica, la fonologia i la morfologia generatives.
A la sessió monogràfica de la tarda van intervenir Hans Goebl, Una mostra d’atles sonor:
l’ALD-I, Jaume Corbera, Els arxius audiovisuals de les Illes Balears i M. Pilar Perea, Els ma-
pes electrònics i els mapes sonors. En tots tres treballs s’incorpora, d’una manera o altra, el
material sonor en la investigació dialectològica, de gran utilitat per a poder “sentir” el que
abans era simplement la transcripció fonètica.
Tot el col.loqui va fer veure els enormes canvis que ha comportat la informàtica en els es-
tudis dialectològics, que han passat de ser d’una elaboració manual i lentíssima a una anàlisi
rigorosa, molt més àgil i fidedigna. [M. B. i C.]
Presentació de la revista Llengua, Societat i Comunicació (LSC). — El dia 31 de març
de 2004 es va presentar a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la UB el primer nú-
mero de la revista electrònica LSC —Llengua, Societat, Comunicació, editada pel Centre Uni-
CRÒNICA 537
ROMANICS XXVII-5  31/5/05  12:44  Página 537


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39476/39378

CLUB 11, Onzè col·loqui lingüístic de la Universitat de Barcelona (15 de desembre de 2003)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert