Bohigas i Balaguer, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

BERTINI: TESTI SPAGN. S. XV - HERRERA : RIMAS INEDITAS
capellA dels Reis Catolics, establi una catedra de lullisme a Saragossa i que
els seus ensenyaments haurien pogut Esser el germen d'un nucli lullista en
aquella ciutat.
L'edici6 actual del text que comentem no va acompanyada d'aparat critic,
puix que el sell editor s'havia proposat ilnicament de facilitar un text d'estudi.
Sols algunes notes brevissimes i sovint inoperants informen sobre particularitats
de la transcripci6. Cal lamentar una s6rie d'errors en aquesta, aixi com en
la puntuaci6, que desvirtuen el sentit del text. Per exemple, al vers. 114, on
transcriu mucha per nueba y vos per dos : •En un ramo cantaba un ave que
daria mucha cogitani6n de amor si alguno le these vos. El amigo did vos al
ave..., ; al vers. 43, la nova puntuaci6 transforma el sentit primitiu del text :
uEl amigo llam6 a la puerta de su amado con golpes de amor y de speranna.
Oya el amado con humildad, piedad, patiennia, e charidad ; los golpes de su
amigo abrieron las puertas (de)° deida.d e humanidad. Entr6 el amigo e bib al
su amado, = (Amicus pulsauit ostium sui amati ictibus amoris et spei. Au-
diebat amatus cum humilitate, pietate patientia et charitate ictus sui amici.
Aperuerunt portas deitas et humanitas. Intrauit amicus et suum vidit amatum.,
Rosalia GUILLEUMAS
FERNANDO DE HERRERA : Rimas indditas . Editadas por Jost MANUEL BnecuA.
Madrid, Instituto Antonio de Nebrija (CSIC), 1948. 254 p'gs. (RFE,
Anejo XXXIX.)
La publicaci6, per J. M. Blecua, de les poesies de Fernando de Herrera
copiades al ins. 10159 de la Biblioteca Nacional de Madrid ha plantejat de nou
el problema del valor de les antigues edicions d'aquell poeta. Recentment, en-
front l'opini6 expressada per Blecua al. prbleg de la seva edici6, Salvatore Bat-
taglia, en un extens article,' n'ha exposada una altra d'oposada. Cum que
sabern que Blecua prepara un nou estudi sobre aquesta giiesti6, ens limi-
tarenl en la present nota, que apareix amb un gran retard, a donar compte
dels terines en qu6 6s plantejat el problema.
F. de Herrera publica en vida una part petita dels seus poemes. En la
Relaci6n de la guerra de Cipre (1572) figura la cclebre cann6 a la victoria de
Lepant ; en les Anotaciones a las Obras de Garcilaso de la Vega (1580) inelogu6
alguns sonets, algunes traduccions i versos isolats i una egloga en llaor de
Garcilaso; finalment, el 1582 aparegueren Algunas obras de Fernando de He-
rrera, prdcticament l'tinic recull de versos que publica en vida, que cont6 l'Rglo-
ga venatoria, cinc cannons, set elegies i. setanta-vuit sonets. Des d'aleshores fins
a la seva mort, el 1597, no publica m6s versos. El 1619 fou impresa a Sevilla
una edici6 titulada Versos de Fernando de Herrera emendados i divididos por
el en tres libros, preparada pel poeta-pintor Francisco Pacheco, en la qual
figuren tres-cents vuit sonets, trenta-tres elegies, disset cannons, quatre Sex-
tines i dues estances. Totes les obre5 contingudes en l'edici6 de 1582, llevat
dos sonets i l'Egloga venatoria, foren incloses en 1'edici6 Pacheco, pero amb
9. El de entre par6ntesis bs un afegit de 1'editor.
i. Per it testo di Fernando de Herrera, FR. I (1954) , 51-88.
205
PERE BOHIGAS
variants notables i amb algunes supressions, per. la qual cosa
aquesta edici6
ha inspirat desconfianna a la major part de critics. Es segur que han contribuit
a aquest descredit les paraules del llicenciat Enrique Duarte,
un dels prolo-
guistes de l'edicio de 1619, segons el qual la memoria d'Herrera
s'hauria es-
borrat, si Pacheco cno uviera recogido con particular diligencia i
cuidado al-
gunos cuadernos i borradores que escaparon del naufragio, en que
pocos dias
despu6s de su muerte perecieron todas sus obras po6ticas, que 61 tenia
corre-
gidas de filtima mano i encuadernadas para darlas a la emprenta,.
0 sigui
que el manuscrit d'Herrera enllestit per anar a la impremta es
perd6, i ales-
hores Pacheco, sempre segons Duarte, no solo copi6 una i dos
vezes de su
mano lo que aora nos ofrece, pero cumpli6 lo que faltava de otros
papeles
sueltos, que avian venido a manos de diferentes personas, de quien los
uvo ; i
aunque todo ello sea del mesmo autor , es cosa cierta que to que el tenfa
escogido
i perficionado Tara sacar a luz seriz de mayor i de mds
acabada perfection..
Les paraules subratllades han motivat el caut recel amb que editors
coin Coster
i Garcia de Diego han mirat 1'edici6 pdstuma de Pacheco, recel
que no s'ha
fonamentat en un estudi critic aprofundit, que hauria estat, d'altra
banda,
moat dificil de far, per no dir impossible, mancant una tercera collecci6
que per-
metes d'establir la deguda correlaci6 entre unes versions i les altres.
Aquest indispensable terme de compar.acio ens ha estat aportat per
Jos6
Manuel Blecua amb els textos d'Herrera que ha tingut la fortuna de
retrobar.
El ms. 10159 de la Biblioteca Nacional fou vist per Bartolom6 Jos6
Gallardo, i
m6s ensa fou utilitzat per Juan Perez de Guzman, l'editor del
Cancionero de
la Rosa. Despr6s fou oblidat per tots els editors d'obres d'Herrera, fins
que ha
estat altra vegada descobert per Blecua, a qui hem d'agrair. el servei
de la
seva publicacio. El ms. 10159 duu la data de 1578 i cont6 cent trenta
poesies
d'Herrera. Dotze Son comunes a les editions de 1582 i 1619 ; una ho 6s
nom&s
a la de 1582 ; seixanta-cinc ho son tan sols a la de 1619, i quaranta-sis
son rigo-
losament inedites. Aquestes darreres es distribueixen en trenta-quatre
sonets,
tres cannons, tres elegies, quatre eglogues i dos poemes en estances.
Descobrir un nombre tan considerable d'obres inedites d'un poeta de la
categoria d'Herrera 6s sempre un esdeveniment important, b6 que cap de
les
del ms. 10159, que Blecua ha exhumat, no revela caires nous del poeta
ni su-
pera l'obra coneguda. Amb obres coin les 61timament publicades horn
hauria
pogut fonamentar certament la gldria d'Herrera tan legitimament corn
anlb
d'altres ja conegudes, peril aquelles, en llur conjunt, s6n variacions sobre telnes
molt repetits, amb franc predomini del tema amor6s, anlb el qual el
nostre
poeta basti una obra que reprenia incansablement i sotmetia a continua
revisi6.
Entre les obres noves hi ha diversos sonets dedicats ais sews amics, algunes
noves cantons, estances i elegies, i sobretot les quatre eglogues diferents
de la que inclogu6 en les anotacions de Garcilaso i de 1'Egloga venatoria
del
recull de 1582, la millor pesa, sons dubte, d'aquest genera, de totes les que co-
neixem d'Herrera. Amb aquest important grup d'obres novas d'Herrera is seva
primera epoca poetica queda molt m6s ben documentada que abans, i aixd 6s
molt important; perb potser encara ho 6s m6s el fat d'haver descobert una
cdpia d'obres ja conegudes que es troben en els altres dos reculls, car aixd
ens d6na un terme precis de comparaci6 que fins ara no tenlem, el qual ens
permetra de donar un pas molt notable en l'estudi de 1'evoluci6 de fart d'Her-
rera. Aixd t6 un interes molt particular en un poeta corn aquest, que, segons
testimoni unhnime dels seus contemporanis , refeia i polia constantment els
206
HERRERA: RIMAS INEDITAS - G. BLANCO: UNAMUNO Y SUS POESIAS
sous versos, obeint un instint de perfecci6 que no quedava mai satisfet. Ara,
per a jutjar el valor relatiu de cadascu.n dels reculls conservats d'obres d'Her-
rera cal fer un treball comparatiu sistematic que Blecua en la present ocasi6
ha limitat tan cols a algunes poesies. Aquest examen parcial ha dut Blecua a la
conclusio de la superioritat del manuscrit de Madrid sobre I'edici6 Pacheco,
la qual, tot i la data pdstuma, representa, al seu entendre, un estat m6s primitiu
de l'obra poetica d'Herrera que el manuscrit. Aquesta opinio es funda en raons
subjectives. Blecua ho declara de forma ben explfcita : •Las razones en que
;undo la superioridad de estos poemas [del ms. de Madrid] frente a los editados,
son puramente esteticas y subjetivas. El lector pods comprobar que las elegias
y las canciones son mucho mAs bellas en el texto ms. que en Pacheco, quien,
ademas, presenta algunos poemas mutilados)). Enfront d'aquesta opini6, Bat-
taglia n'ha presentada una altra del tot oposada, basada en la comparacio del
text de les dotze obres que figuren en tots tres reculls. No ens interessa ara de
prendre partit en aquest debat, perque sabem que Blecua prepara un important
estudi en demostraci6 de la seva tesi. Ens sembla, pero, necessari de fer re-
marcar que qualsevol que sigui l'opinifi que ens formem sobre el valor del text
de Madrid i el de Pacheco, aquesta ha d'anar recolzada damunt el resultat
objectiu de la comparacio de les obres que es troben en tots tres reculls, el
qual necessariament ha d'6sser punt de partida per a la comparacio de la resta
d'obres que nom6s son comunes a dos reculls. Aquell primer pas ha estat donat
una vegada per Battaglia; Blecua no pot excusar-se de tornar-lo a dollar, si no
considera prou definitiu el del sell predecessor. Sobre aquesta base solida, 1'ar-
gurnentaci6 que despr6s vindra, de car6cter estetic o de qualsevol altra mena,
tindr6 major consistencia. Mentrestant alegrem-nos de la magnffica aportaci6
de Blecua per a l'estudi de l'obra d'Herrera, i desitgem que siguin aviat un
fet l'edici6 ciitica de tots els seus poemes i l'estudi que sobre llur text Blecua
prepara.
Pere BOHIGAS
MANUEL GARCfA BLANCO: Don Miguel de Unamuno y sus poesfas. Estudio y
antologia de poemas in6ditos o no incluidos en sus libros. Universidad de
Salamanca, 7954. 454 p6gs. (.Acts Salmanticensia: Filosofia y Letrass, VIII.)
Aquest Ilibre 6s una obra d'amor, pero 6s tamb6 d'un rigor critic i d'una
erudicio exemplars : hi lluu l'afecte personal pel seu protagonista, sense nlinva
de la pacient i necessaria acumulaci6 de dades. L'actual catedratic de gramatica
histdrica espanyola de la Universitat de Salamanca, que ha dedicat tant d'afany
a la publicacio de les obres del seu mestre que aquest deix6 escarnpades per
cinquanta anys de publicacions hispaniques i estrangeres arreu del mon, ara
ens ofereix un estudi de la seva poesia que en les seves linies essencials no
dubto gens a qualificar de definitiu. Al final reprodueix quaranta-quatre poesies
no recollides anteriorment en llibre, i dbna una completissima bibliografia.
Durant la seva vida Unamuno pubiica set volums de poesia, ultra una col-
lecci6 d'assaigs (Andanzas y visiones espanolas, 2922) que cont6 alguns es-
crits en vers. Cal afegir-hi el molt important Cai:cionero, escrit entre 1928 i
1936 - la darrera poesia data del 28 de desembre de 1936, tres dies abans de
la seva wort - i publicat pbstumament a Buenos Aires l'any 1953.
207
27


Fernando de Herrera: Rimas inéditas. Editadas per José Manuel Blecua. Madrid, Instituto Antonio de Nebrija (CSIC), 1948. 254 pàgs. (RFE. Anejo XXXIX.)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert