Aguiló i Adrover, Cosme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSA
Cosme AGUILÓ
Santanyí (Mallorca)
A Joan Veny
PREÀMBUL
A les Balears, o més concretament a Mallorca, hi ha diversos conceptes que presenten un
notable diatopisme. La variació geogràfica és alta en els noms dels penitents de Setmana San-
ta,1 en els de l’herba que encatifa el betlem, en els de les ones que rompen en alta mar, en els
de la lleguminosa Pisum sativum,2 en els de les trampes de ferro per a la caça,3 en els dels llar-
dons, en els de l’ocell Muscicapa striata,4 etc.
El fruit del Pinus halepensis, quan encara és verd i té forma cònica, abans d’obrir les es-
cates i deixar volar les llavors, mostra també un grau elevat de diversitat en els noms que es
reparteixen pel centre i el llevant de l’illa.
ARBRES I FRUITS
A més d’aquest pi tan comú, a Mallorca es troben exemplars dispersos de Pinus pinea, l’a-
nomenat pi ver, que, aïllat o formant petits grups, es distribueix de manera tan esparsa com
irregular pel territori. De totes dues espècies, el fruit s’anomena pinya i en algunes poblacions
també copinya, per homonimització formal.5 A Llorito, les pinyes són les del pi d’Alep i les
copinyes les del pi ver, ja siguin obertes o tancades. A Maria, del pi ver en diuen pinyera i les
1. AGUILÓ, C.: Els penitents de Setmana Santa a les illes Balears, «Randa», 38, Miscel.lània Josep M.
Llompart, IV (Barcelona, 1996), p. 99-109.
2. AGUILÓ, C.:Els noms baleàrics de Pisum sativum i l’etimologia de estrigassó, a «Festes de sant Agustí
de Felanitx» (Felanitx, 2000), sense paginar.
3. AGUILÓ, C.:Els noms mallorquins del garbellet, a Els tords, aucells d’hivern, «Quaderns de natura», 12,
Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient (Palma, 2002), p. 18-19.
4. AGUILÓ, C. / MESTRE, A.: Atles ornitonímic de les illes Balears, Universitat de les illes Balears. En curs
d’elaboració.
5. VENY, J.: Cap a una tipologia de l’etimologia popular, a Profesor Francisco Marsá. Jornadas de Filo-
logía (Universitat de Barcelona, 1990), p. 137-152.
pinyes són només el fruit d’aquesta espècie, ja que les del pi comú es diuen xoies (< de xaia?,
femenització de xai) si estan obertes. A Algaida, Santa Margalida i Sineu són copinyes només
les badades, sense indicació d’espècie, segons diuen alguns informants. A Búger conviuen
pinya i copinya, usats indistintament. El DCVB també registra copinya a Manacor, Petra i Sant
Llorenç, però, probablement, en els nuclis urbans que tenen bon contacte amb el litoral, el mot
copinya segueix exclusivament adherit al referent d’origen, sense fer cap concessió al des-
plaçament semàntic. A Campos, un informant diu copinyó, i no pinyó, al nom de la llavor,
però és possible que el fet no sigui general en aquesta població.
Sembla que a nombroses viles del Raiguer i de la Muntanya no es coneix cap denomina-
ció específica, semblant a les que campen per la resta de l’illa, per referir-se al fruit immadur
del pi i se’n diu senzillament pinya copa. El DCVB, en l’accepció 12 de l’entrada cóp, dóna
cobri a aquest adjectiu del món agrari, definit així: «Replegat i compacte, per acostament
mutu de les parts exteriors (Mall.). Col copa, figa copa, ametla copa». Tenc constància del
seu ús al costat de pinya a Alcúdia, Escorca, Caimari, Deià, Biniamar, Valldemossa, Alaró,
Lloseta, Puigpunyent, sa Vileta, Son Sardina, Consell, Sencelles, Costitx i Son Ferriol.
VARIACIÓ LÈXICA
És bàsicament en el centre de l’illa i a la part oriental on trobam les denominacions que
són objecte d’atenció en aquesta nota, basades totes en noms d’animals domèstics de l’activi-
tat ramadera dels mallorquins. Vegem-les detalladament.
Bou [bɔw]
El DCVB la registra a Mallorca, sense explicitar-ne les localitats i assenyala que els
al.lots l’empren per a jugar-ne a la baldufa. He recollit el mot a sa Colònia de Sant Pere, Artà,
Son Servera, Sant Llorenç, Son Carrió, Manacor, Portocristo, Son Macià, Felanitx, Cas Con-
cos, s’Horta i Calonge, pobles que formen una àrea llevantina ben compacta. Reapareix en el
terme de Palma a s’Aranjassa, es Pil.larí i ses Cadenes. Un tercer illot muntanyenc es troba a
Bunyola i Orient.
Mè, menet [mε], [menət]
Forma pel centre una àrea compacta que arriba a la badia d’Alcúdia, ja que mè és la uni-
tat característica de Santa Margalida, Llubí, Maria, Ariany, Sineu, Petra, Vilafranca, Porreres,
Montuïri, Pina, Algaida, Randa i Biniali. Ressorgeix a Biniamar. Esporàdicament és usada a
Muro i Sant Joan, però no és la paraula que aquestes localitats senten com a pròpia. A Muro,
Ariany i Montuïri, de vegades apareix el diminutiu menet.
Mena [mεnə]
Feminització de mè, la qual té plena vitalitat a Sant Joan. Ja hem observat que mè també
hi és present, però de forma secundària. El DCVB l’assenyala a Petra, d’on potser ja ha desa-
paregut.
Mencomè [mεŋkomε]
És la unitat predominant a Muro, al costat de les secundàries mè i menet. No té entrada al
DCVB. Tot i que no és fàcil intentar una aproximació etimològica, la relació amb mè sembla
evident.
COSME AGUILÓ312
Be [bε]
Absent del DCVB, amb aquesta accepció. Té molta vitalitat a s’Alqueria Blanca, Santa-
nyí, es Llombards i ses Salines, poblacions que desconeixen be en el sentit ramader. Reapareix
a Llorito, i a Consell conviu amb pinya copa.
Xot [ʃɔt]
Recollit a Campos, Llucmajor i Santa Eugènia com a forma única. Amb aquesta accepció,
no disposa d’entrada al DCVB.
Boc [bok]
Denominació característica de Capdepera, absent del DCVB.
Hem vist, doncs, que tals unitats lèxiques són preses de noms del bestiar boví (bou), oví
(mè / menet, mena, be, xot i tal vegada mencomè) i cabrum (boc). D’aquestes observacions
sorgeix una pregunta obligada: per quin motiu, el fruit immadur d’un arbre basa les seves múl-
tiples denominacions en unitats lingüístiques que designen caps de bestiar? Som de parer d’a-
nar a cercar la resposta en activitats lúdiques infantils i en figures rústegues del betlem de cre-
ació casolana.
ACTIVITATS LÚDIQUES
Una de les utilitats de la pinya closa que recorden els informants és que es feia servir de
baldufa. Ho han dit a Bunyola, Santa Eugènia, Vilafranca i Petra, lloc on s’usa la variant bal-
drufa. A Biniali, Algaida i Santanyí es feia servir de burot, ‘mena de baldufa amb la punta de
fusta que es feia ballar a tocs de llendera’.
A s’Aranjassa, en feien animals, posant-los cames i coa. També en feien a Montuïri. A Al-
gaida i Ariany les obertes simulaven ovelles i les tancades mens (‘xais’). A Santa Maria en feien
mens, sense donar-los nom. A Sineu i a Campos, posaven cames a les obertes i colls de filferro
i en feien guardes d’indiots. A Vilafranca feien corrals de pedretes (macs) amb barraques a dins,
per aixoplugar els mens. A Sant Jordi les empraven per armar guardes d’ovelles, xots i anyells,
que també encorralaven. Com a les antigues possessions, senyaven els caps de bestiar, llevant
a les pinyes una, dues, tres... escates. Feien mamar els petits, senyats d’idèntica manera, a les
mares respectives. Les guardes de bous s’improvisaven amb albergínies dotades de cames i coa.
UTILITAT RELIGIOSA
A moltes poblacions, com Ariany, Consell, Montuïri, Petra, Orient, es posaven pinyes
closes al betlem en representació d’animals, o simplement per adornar-lo, com a Muro i Lluc-
major. A ses Cadenes, a més, els pintaven. A Sant Joan les emblanquinaven i les dotaven de
cames fetes amb tatxes. A Llubí els posaven cames i els pintaven de blanc. A Maria s’hi po-
saven les xoies.
ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSA 313
UN CAS ANECDÒTIC DE POLISÈMIA
A Maria, es conta que la sogra d’un festejador que era pastor va dir a la filla que digués al
promès que per a Pasqua dugués un mè a la casa i així ho va fer l’al.lota. El Dijous Sant el pre-
tendent va anar a veure la noia. Abans s’havia posat un mè de pi, fermat amb una corda, dins
la butxaca. Quan va veure la futura sogra, li donà dient aquesta glosa: Jo vos duc mè i cordeta
/ per fer es favor complit. / Si deis que el voleu anit, / valtequit,6 madò Margeta.
CONCLUSIONS
Aquesta petita recerca, feta a través de fonts orals, permet fer les consideracions següents,
a manera de conclusions:
1. A Mallorca central i oriental, la pinya immadura ha generat a nombroses poblacions
una riquesa lèxica no detectada amb prou abast pel major dels reculls lexicogràfics (DCVB).
2. Una recerca més intensa, que cobreixi el territori mallorquí al cent per cent, pot pro-
porcionar encara noves sorpreses, ja que el recull no és geogràficament exhaustiu. Possible-
ment la resta de l’arxipèlag és estèril en aquest camp.
3. Totes les unitats lingüístiques detectades es troben vinculades formalment als noms
dels animals de la ramaderia mallorquina.
4. Les informacions orals permeten descobrir sense gaires marges d’error que la nai-
xença de tals noms parteix d’activitats lúdiques infantils i d’un ús ornamental casolà vinculat
a les festes nadalenques.
5. La unitat mencomè, característica de la vila de Muro i escàpola a les interpretacions
etimològiques, queda en reserva, juntament amb la xoia, per a filòlegs més abrinats. Tendrà al-
guna cosa a veure, em pregunt, amb manco (pel fet que en estat natural no té extremitats) o,
potser, amb mec, en el sentit de ‘sense llana’ (d’on mec > femení meca > masculí *meco; i així,
*mecomè ‘xai sense llana’ > mencomè, per dilació de la nasal [?]). Qui més hi sap, que disculpi
aquesta gosadia.
COSME AGUILÓ314
6. Forma col.loquial de vet-lo aquí.
ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSA 315


Els noms mallorquins de la pinya closa

Aguiló Adrover, Cosme

Secretaría de Estado de Cultura

Hemeroteca Cientifica Catalana

ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSACosme AGUILÓSantanyí (Mallorca)A Joan VenyPREÀMBULA les Balears, o més concretament a Mallorca, hi ha diversos conceptes que presenten unnotable diatopisme. La variació geogràfica és alta en els noms dels penitents de Setmana San-ta,1 en els de l’herba que encatifa el betlem, en els de les ones que rompen en alta mar, en elsde la lleguminosa Pisum sativum,2 en els de les trampes de ferro per a la caça,3 en els dels llar-dons, en els de l’ocell Muscicapa striata,4 etc.El fruit del Pinus halepensis, quan encara és verd i té forma cònica, abans d’obrir les es-cates i deixar volar les llavors, mostra també un grau elevat de diversitat en els noms que esreparteixen pel centre i el llevant de l’illa.ARBRES I FRUITSA més d’aquest pi tan comú, a Mallorca es troben exemplars dispersos de Pinus pinea, l’a-nomenat pi ver, que, aïllat o formant petits grups, es distribueix de manera tan esparsa comirregular pel territori. De totes dues espècies, el fruit s’anomena pinya i en algunes poblacionstambé copinya, per homonimització formal.5 A Llorito, les pinyes són les del pi d’Alep i lescopinyes les del pi ver, ja siguin obertes o tancades. A Maria, del pi ver en diuen pinyera i les1. AGUILÓ, C.: Els penitents de Setmana Santa a les illes Balears, «Randa», 38, Miscel.lània Josep M.Llompart, IV (Barcelona, 1996), p. 99-109.2. AGUILÓ, C.:Els noms baleàrics de Pisum sativum i l’etimologia de estrigassó, a «Festes de sant Agustíde Felanitx» (Felanitx, 2000), sense paginar.3. AGUILÓ, C.:Els noms mallorquins del garbellet, a Els tords, aucells d’hivern, «Quaderns de natura», 12,Govern de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient (Palma, 2002), p. 18-19.4. AGUILÓ, C. / MESTRE, A.: Atles ornitonímic de les illes Balears, Universitat de les illes Balears. En cursd’elaboració.5. VENY, J.: Cap a una tipologia de l’etimologia popular, a Profesor Francisco Marsá. Jornadas de Filo-logía (Universitat de Barcelona, 1990), p. 137-152.pinyes són només el fruit d’aquesta espècie, ja que les del pi comú es diuen xoies (< de xaia?,femenització de xai) si estan obertes. A Algaida, Santa Margalida i Sineu són copinyes nomésles badades, sense indicació d’espècie, segons diuen alguns informants. A Búger conviuenpinya i copinya, usats indistintament. El DCVB també registra copinya a Manacor, Petra i SantLlorenç, però, probablement, en els nuclis urbans que tenen bon contacte amb el litoral, el motcopinya segueix exclusivament adherit al referent d’origen, sense fer cap concessió al des-plaçament semàntic. A Campos, un informant diu copinyó, i no pinyó, al nom de la llavor,però és possible que el fet no sigui general en aquesta població.Sembla que a nombroses viles del Raiguer i de la Muntanya no es coneix cap denomina-ció específica, semblant a les que campen per la resta de l’illa, per referir-se al fruit immadurdel pi i se’n diu senzillament pinya copa. El DCVB, en l’accepció 12 de l’entrada cóp, dónacobri a aquest adjectiu del món agrari, definit així: «Replegat i compacte, per acostamentmutu de les parts exteriors (Mall.). Col copa, figa copa, ametla copa». Tenc constància delseu ús al costat de pinya a Alcúdia, Escorca, Caimari, Deià, Biniamar, Valldemossa, Alaró,Lloseta, Puigpunyent, sa Vileta, Son Sardina, Consell, Sencelles, Costitx i Son Ferriol.VARIACIÓ LÈXICAÉs bàsicament en el centre de l’illa i a la part oriental on trobam les denominacions quesón objecte d’atenció en aquesta nota, basades totes en noms d’animals domèstics de l’activi-tat ramadera dels mallorquins. Vegem-les detalladament.Bou [bɔw]El DCVB la registra a Mallorca, sense explicitar-ne les localitats i assenyala que elsal.lots l’empren per a jugar-ne a la baldufa. He recollit el mot a sa Colònia de Sant Pere, Artà,Son Servera, Sant Llorenç, Son Carrió, Manacor, Portocristo, Son Macià, Felanitx, Cas Con-cos, s’Horta i Calonge, pobles que formen una àrea llevantina ben compacta. Reapareix en elterme de Palma a s’Aranjassa, es Pil.larí i ses Cadenes. Un tercer illot muntanyenc es troba aBunyola i Orient.Mè, menet [mε], [menət]Forma pel centre una àrea compacta que arriba a la badia d’Alcúdia, ja que mè és la uni-tat característica de Santa Margalida, Llubí, Maria, Ariany, Sineu, Petra, Vilafranca, Porreres,Montuïri, Pina, Algaida, Randa i Biniali. Ressorgeix a Biniamar. Esporàdicament és usada aMuro i Sant Joan, però no és la paraula que aquestes localitats senten com a pròpia. A Muro,Ariany i Montuïri, de vegades apareix el diminutiu menet.Mena [mεnə]Feminització de mè, la qual té plena vitalitat a Sant Joan. Ja hem observat que mè tambéhi és present, però de forma secundària. El DCVB l’assenyala a Petra, d’on potser ja ha desa-paregut.Mencomè [mεŋkomε]És la unitat predominant a Muro, al costat de les secundàries mè i menet. No té entrada alDCVB. Tot i que no és fàcil intentar una aproximació etimològica, la relació amb mè semblaevident.COSME AGUILÓ312Be [bε]Absent del DCVB, amb aquesta accepció. Té molta vitalitat a s’Alqueria Blanca, Santa-nyí, es Llombards i ses Salines, poblacions que desconeixen be en el sentit ramader. Reapareixa Llorito, i a Consell conviu amb pinya copa.Xot [ʃɔt]Recollit a Campos, Llucmajor i Santa Eugènia com a forma única. Amb aquesta accepció,no disposa d’entrada al DCVB.Boc [bok]Denominació característica de Capdepera, absent del DCVB.Hem vist, doncs, que tals unitats lèxiques són preses de noms del bestiar boví (bou), oví(mè / menet, mena, be, xot i tal vegada mencomè) i cabrum (boc). D’aquestes observacionssorgeix una pregunta obligada: per quin motiu, el fruit immadur d’un arbre basa les seves múl-tiples denominacions en unitats lingüístiques que designen caps de bestiar? Som de parer d’a-nar a cercar la resposta en activitats lúdiques infantils i en figures rústegues del betlem de cre-ació casolana.ACTIVITATS LÚDIQUESUna de les utilitats de la pinya closa que recorden els informants és que es feia servir debaldufa. Ho han dit a Bunyola, Santa Eugènia, Vilafranca i Petra, lloc on s’usa la variant bal-drufa. A Biniali, Algaida i Santanyí es feia servir de burot, ‘mena de baldufa amb la punta defusta que es feia ballar a tocs de llendera’.A s’Aranjassa, en feien animals, posant-los cames i coa. També en feien a Montuïri. A Al-gaida i Ariany les obertes simulaven ovelles i les tancades mens (‘xais’). A Santa Maria en feienmens, sense donar-los nom. A Sineu i a Campos, posaven cames a les obertes i colls de filferroi en feien guardes d’indiots. A Vilafranca feien corrals de pedretes (macs) amb barraques a dins,per aixoplugar els mens. A Sant Jordi les empraven per armar guardes d’ovelles, xots i anyells,que també encorralaven. Com a les antigues possessions, senyaven els caps de bestiar, llevanta les pinyes una, dues, tres... escates. Feien mamar els petits, senyats d’idèntica manera, a lesmares respectives. Les guardes de bous s’improvisaven amb albergínies dotades de cames i coa.UTILITAT RELIGIOSAA moltes poblacions, com Ariany, Consell, Montuïri, Petra, Orient, es posaven pinyescloses al betlem en representació d’animals, o simplement per adornar-lo, com a Muro i Lluc-major. A ses Cadenes, a més, els pintaven. A Sant Joan les emblanquinaven i les dotaven decames fetes amb tatxes. A Llubí els posaven cames i els pintaven de blanc. A Maria s’hi po-saven les xoies.ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSA 313UN CAS ANECDÒTIC DE POLISÈMIAA Maria, es conta que la sogra d’un festejador que era pastor va dir a la filla que digués alpromès que per a Pasqua dugués un mè a la casa i així ho va fer l’al.lota. El Dijous Sant el pre-tendent va anar a veure la noia. Abans s’havia posat un mè de pi, fermat amb una corda, dinsla butxaca. Quan va veure la futura sogra, li donà dient aquesta glosa: Jo vos duc mè i cordeta/ per fer es favor complit. / Si deis que el voleu anit, / valtequit,6 madò Margeta.CONCLUSIONSAquesta petita recerca, feta a través de fonts orals, permet fer les consideracions següents,a manera de conclusions:1. A Mallorca central i oriental, la pinya immadura ha generat a nombroses poblacionsuna riquesa lèxica no detectada amb prou abast pel major dels reculls lexicogràfics (DCVB).2. Una recerca més intensa, que cobreixi el territori mallorquí al cent per cent, pot pro-porcionar encara noves sorpreses, ja que el recull no és geogràficament exhaustiu. Possible-ment la resta de l’arxipèlag és estèril en aquest camp.3. Totes les unitats lingüístiques detectades es troben vinculades formalment als nomsdels animals de la ramaderia mallorquina.4. Les informacions orals permeten descobrir sense gaires marges d’error que la nai-xença de tals noms parteix d’activitats lúdiques infantils i d’un ús ornamental casolà vinculata les festes nadalenques.5. La unitat mencomè, característica de la vila de Muro i escàpola a les interpretacionsetimològiques, queda en reserva, juntament amb la xoia, per a filòlegs més abrinats. Tendrà al-guna cosa a veure, em pregunt, amb manco (pel fet que en estat natural no té extremitats) o,potser, amb mec, en el sentit de ‘sense llana’ (d’on mec > femení meca > masculí *meco; i així,*mecomè ‘xai sense llana’ > mencomè, per dilació de la nasal [?]). Qui més hi sap, que disculpiaquesta gosadia.COSME AGUILÓ3146. Forma col.loquial de vet-lo aquí.ELS NOMS MALLORQUINS DE LA PINYA CLOSA 315

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38543/38526

Els noms mallorquins de la pinya closa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Secretaría de Estado de Cultura

Hemeroteca Cientifica Catalana