Badia i Cardús, Montserrat

Hemeroteca Cientifica Catalana

IV Jornada Filològica organitzada per l'Associació d'Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit, La lingüística romànica al segle XXI (Barcelona, 23 d'octubre de 2009)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA 507
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
Siena), «Comunicare la verità: Ramon Llull e la filosofia in volgare alla fine del Duecento»; Maria
Sofia Corradini (Università degli Studi di Pisa), «La letteratura medica medievale in lingua d’oc
fra tradizione antica e Rinascimento europeo»; Michael R. McVaugh (University of North Caroli-
na at Chapel Hill), «Turning the Chirurgia of Teodorico into Catalan: the role of master Bernat de
Berriac»; i Harvey Hames (Ben Gurion University of the Negev - UAB), «Translated from Cata-
lan: looking at a fifteenth century Hebrew version of the Gospels». L’espai no permet aquí ser
exhaustiu amb la vintena de contribucions seleccionades, totes elles d’interès per als estudis romà-
nics. Convé destacar les de Jaume Mensa (UAB), «La vernacularització al català de textos bíblics,
teològics i profètics en la Confessió de Barcelona d’Arnau de Vilanova»; Antoine Calvet (investi-
gador independent, París), «Les traductions françaises et occitanes de l’œuvre alchimique du pseu-
do-Arnaud de Villeneuve (xive-xve siècles)»; Josep Maria Ruiz Simon (Universitat de Girona),
«‘Car nos ffassam aquest libre als homes lecs’: les raons de la vernacularització a l’obra de Ramon
Llull»; David Barnett (Queen Mary College, University of London), «A fifteenth-century collec-
tion of miracles of the Virgin from Barcelona Cathedral Archive»; Ilaria Zamuner (Università
degli Studi «Gabriele d’Annunzio», Chieti-Pescara), «Intorno ai volgarizzamenti italiani della
Chirurgia di Ruggero Frugardo da Parma (o da Salerno), con una nota su un manoscritto di recen-
te scoperta»; Bertha Mª Gutiérrez Rodilla (Universidad de Salamanca), «Las lenguas peninsulares
y la metalexicografía médica medieval»; Irma Taavitsainen (Helsingin Yliopisto/University of
Helsinki), «Disseminating learning: linguistic features of the commentary tradition and other lear-
ned texts in Middle English»; Sebastià Giralt (UAB), «Màgia astrològica medieval, entre el llatí i
el català»; Lluís Cabré i Montserrat Ferrer (UAB), «Els llibres de França i la cort de Joan d’Aragó
i Violant de Bar»; Jaume Riera (Arxiu de la Corona d’Aragó), «Lo Breviari de Baracan lo philòsof
en regiment d’alberch»; i Carmen Caballero (Universidad de Granada), «Las lenguas científicas de
las comunidades judías catalanas». Paral·lelament, es van presentar importants iniciatives digitals,
actualment en diferents fases d’elaboració, relatives a la sistematització i difusió de les fonts i els
estudis sobre Ramon Llull i el lul·lisme (DBLlull, Lola Badia), les traduccions literàries catalanes
medievals (Translat, Josep Pujol) i els textos científics i tècnics medievals en català (Sciència.cat,
Lluís Cifuentes), les dues darreres integrades en el Corpus Digital de Textos Catalans Medievals
(CODITECAM, presentat per Sadurní Martí). Al llarg de la sessió inaugural es va fer un acte re-
cordatori de l’hebraista Eduard Feliu, llavors recentment traspassat. Hi ha en fase de preparació la
publicació d’un volum col·lectiu a càrrec de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Lluís Cifuentes
IV Jornada Filològica organitzada per l’Associació d’Amics del Professor Antoni M.
Badia i Margarit, La lingüística romànica al segle xxi (Barcelona, 23 d’octubre de 2009). – La
quarta jornada dedicada al professor Badia tingué lloc el divendres 23 d’octubre de 2009 a la seu
de l’Institut d’Estudis Catalans, on ens aplegàrem una colla de col·legues, amics i estudiants, per
tal de seguir l’interessant desenvolupament de la temàtica escollida, que va versar sobre romanís-
tica, àmbit en el qual està treballant ell actualment.
L’obertura de l’acte anà a càrrec del president de la Secció Filològica, Joan Martí, el qual,
després de fer una lloança del Dr. Badia, constatà que avui dia la romanística està arraconada, dins
la globalitat en què s’ha d’incloure, mentre que va viure una gran esplendor al llarg del segle pas-
sat, i en el mateix sentit M. Teresa Cabré (UPF) es preguntà com és que els joves no s’interessen
per aquest camp d’estudi tan important.
Com ja ha esdevingut habitual, inicià la jornada el Dr. Badia i Margarit, amb la ponència «La
meva descoberta de la romanística (1949-1950)». Abans d’endinsar-s’hi, però, aclarí que aquest
021-Romanics XXXIII 04.indd 507 22/3/11 15:23:54
508 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
tema constituïa el tercer capítol d’un llibre que està escrivint, Romania Amica, unes memòries
sobre les seves coneixences i vivències, a partir del segon terç del segle xx, en el món de la roma-
nística, moviment científic nascut encara dins del segle xix. Començà referint-se a la seva fretura
per anar coneixent romanistes —amb els quals anà establint relacions professionals i amicals—,
per veure com treballaven i per poder consultar les seves obres. Als anys quaranta, després de la
Segona Guerra Mundial, i en l’aïllament del règim de Franco, esdevenia imprescindible establir
relació directa amb d’altres romanistes d’arreu, per anar progressant en les investigacions en el
camp de la lingüística i de la filologia romàniques, i és així com inicià una sèrie de viatges (a Lió,
Zuric, Munic, etc.). El 1949 intervingué en el «III Congrés Internacional de Toponímia i d’Antro-
ponímia» a Brussel·les, el primer al qual assistia i al qual presentava una comunicació, i que li
deixà una forta empremta. L’assistència hi fou molt nombrosa, atès que, acabada la guerra mun-
dial, els romanistes volien reprendre els contactes amb els seus col·legues. Hi conegué molts i bons
especialistes, i constatà, com deia Mgr. Gardette, «que els romanistes formàvem una gran famí-
lia». El contingut va ser de molt alt nivell; l’organització, modèlica; el sopar de comiat, un acte
amb intervencions molt bones; els assistents, amb ganes de tenir informació d’Espanya, llavors
molt aïllada de l’exterior. Tot seguit parlà del seu doble sojorn a Zuric, on passà uns mesos el
1950. Hi anà amb una beca del CSIC, per continuar amb els estudis de cromografia (fonètica ex-
perimental) que havia iniciat a Coïmbra el 1945. Com que aquesta activitat li ocupava els matins,
i no l’acabava de satisfer del tot, aprofità les tardes —que podia aplicar al que més li abellís— per
treballar al Seminari Romànic i a la Biblioteca, on resumia i copiava dels llibres i revistes que li
interessaven, i on féu noves coneixences de grans mestres de la romanística. Durant l’estada a
Zuric es refermà en la importància dels parlars alpins—parlars diversos, però poc diferenciats—,
que suposen un enllaç entre la cultura romana i la de les llengües medievals i modernes. Tanma-
teix, tendeixen a anar desapareixent per la pressió de les grans llengües de cultura actuals, tot i que
l’administració suïssa dedica molts mitjans a la seva supervivència. Per últim, exposà una «Ruta
de la Romanística», elaborada i realitzada per ell el 1950, després de l’estada a Zuric, i abans del
seu retorn a Barcelona, en la qual visità uns quants col·legues —«a cada fita, un col·lega»—, amb
els quals se sentia unit des dels punts de vista professional, patriòtic i ètic.
A continuació el Dr. Fernando Sánchez Miret, de la Universitat de Salamanca, dissertà, en una
exposició metodològicament modèlica, sobre «La història de /-r/ en català: perspectiva romànica».
Féu veure que, en català, és habitual la pèrdua de -r final, tant en els infinitius, aguts (cantar) o
plans (córrer), com en els substantius (pastor) i en els adjectius (dur) aguts, i en llurs plurals (pas-
tors; durs) —tot i que no deixen de presentar-se alguns problemes, perquè certs noms i adjectius la
conserven (cor, amor; sever, car)—, així com en les formes verbals amb infinitiu seguit de clític
(menjar-la). Davant d’aquesta situació, es plantejà algunes preguntes: 1. Quina fou l’evolució
històrica del procés de pèrdua?; 2. Com s’expliquen les excepcions?; 3. Com s’expliquen els fenò-
mens entre infinitiu i clític? Tenint en compte que la romanística és una disciplina comparativa,
assegurà que la pèrdua de -r final no és un fenomen panromànic, tot i que és molt difós. Com que
la -r que es perd és un so alveolar, bategant i breu, el procés de reducció articulatòria és el d’un so
ja molt feble per ell mateix. En català, històricament, la pèrdua comença en el grup [rs] (ursu > ós,
bursa > bossa). Pel que fa a la -r final, es perd en els infinitius plans seguits de clític amb consonant
inicial (convènceø-la), i per evitar grups amb clítics en forma plena—(mirar-nos-ho), que passa a
[miÇQanzu]; vull menjar-lo > vull menja’l. I aquesta pèrdua s’estén a d’altres posicions. Tot i això, i
per contra, els monosíl·labs són refractaris al canvi (mar; car). Així, el ponent establí jerarquies en
el canvi, i constatà que la pèrdua de -r final dels infinitius és molt freqüent a la Romània.
Després d’una breu pausa, s’inicià la taula rodona «La lingüística romànica al segle xxi»,
coordinada pel Dr. José Enrique Gargallo (UB). Hi intervingueren la Dra. Mercedes Brea (Uni-
versitat de Santiago de Compostela), el Dr. Ramon Cerdà (UB) i el Dr. Xavier Lamuela (UdG).
021-Romanics XXXIII 04.indd 508 22/3/11 15:23:54
CRÒNICA 509
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 33 (2011), p. 493-554
M. Brea recalcà que la pèrdua de valor de la Romanística afecta totes les humanitats, la lingüís-
tica romànica és considerada obsoleta, perquè ara hom s’especialitza en aspectes més específics.
Però insistí que cal tenir una visió de conjunt, que cal fer estudis diacrònics i comparatius. I es
referí també al pla de Bolonya, que s’ha anat desvirtuant, del qual, però, cal aprofitar els màsters,
vinculats a la investigació, terreny en què s’estan elaborant molts projectes. R. Cerdà, després de
constatar que el Dr. Badia, acabada la guerra civil, fou un contrapunt, en aquella universitat fran-
quista, exposà dues qüestions, l’una, externa, que les dues guerres mundials van ensorrar la impor-
tància que havia tingut fins llavors el germanisme, i la segona, interna, que és necessària una visió
molt generalista de tots els fenòmens romànics, tenint en compte que la lingüística romànica coe-
xisteix amb totes les altres tendències. X. Lamuela hi donà un enfocament més sociolingüístic, en
fer veure que la lingüística pura no pot explicar res del funcionament social de les llengües. Tant
el filòleg com el sociolingüista han de saber com enfocar l’estudi de les llengües: a qui es dedica
a una sola llengua li manca la visió de conjunt, però qui tan sols té una visió de conjunt no pot
conèixer les vicissituds de cada llengua, de manera que cal trobar un equilibri entre aquestes dues
situacions. Finalment, M. Brea reprovà que qualsevol article es tradueixi a l’anglès, quan de fet les
llengües romàniques són fàcilment comprensibles entre elles, tot i tenir-ne pocs coneixements, i,
doncs, esperonà els investigadors perquè publiquin les seves recerques en la llengua pròpia.
Montserrat Badia i Cardús
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Presentación de la Sintaxis histórica de la lengua española (octubre de 2009). – El 28
d’octubre de 2009 se presentaron a las 12:00 en la Facultad de Filología de la Universitat de Bar-
celona los dos volúmenes de la Sintaxis histórica de la lengua española. Segunda parte: La frase
nominal, dirigida por la Dra. Concepción Company Company y publicada en 2009 en México, por
la Universidad Nacional Autónoma de México y el Fondo de Cultura Económica. Al acto de pre-
sentación asistieron la Dra. Concepción Company, investigadora de la Universidad Nacional Autó-
noma de México; la Dra. Mar Garachana, de la Universitat de Barcelona, especialista en sintaxis
histórica del español; la Dra. Rosa Vila, Directora del Departamento de Filología Hispánica de la
UB; el Dr. Adolfo Sotelo, Decano de la Facultad de Filología de la UB; y el Dr. Pere Quetglas,
Vicerrector de Información y Comunicación de la UB.
Ante un público de especialistas en filología, la Dra. Concepción Company, directora de la
publicación, presentó esta segunda parte, de la cual destacó su continuidad, su madurez y su im-
portancia para la gramática histórica del español al poder contar actualmente, entre ambas partes,
con más de 3.000 páginas de nuevos estudios sobre sintaxis histórica del español. A continuación,
la Dra. Mar Garachana comentó el gran cuidado con que se ha realizado esta obra, su formato
unitario, ya que los diversos investigadores han seguido un esquema común, y la existencia de un
corpus unitario sobre el que se han llevado a cabo las distintas investigaciones. Por su parte, la
Dra. Rosa Vila señaló la gran calidad de esta obra y su importancia para la diacronía del español;
el Dr. Adolfo Sotelo también incidió en su utilidad para la historia de la literatura española y para
la realización de ediciones críticas; y, finalmente, el Dr. Pere Quetglas destacó el gran valor de
este tipo de publicaciones para la filología en general.
Carlos Sánchez Lancis
Universitat Autònoma de Barcelona
021-Romanics XXXIII 04.indd 509 22/3/11 15:23:55


IV Jornada Filològica organitzada per l'Associació d'Amics del Professor Antoni M. Badia i Margarit, La lingüística romànica al segle XXI (Barcelona, 23 d'octubre de 2009)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert