Biescas, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA MÚSICA MODERNA 
EN LA DECADA DELS 80 
Albert Biescas 
L'actualitat musical ha estat sempre marcada per molts i diversos comentaris 
com estils i pensaments existeixen. Albert Biescas ha estat vinculat a la música 
i concretament al jazz a través de les seves col.laboracions a mitjans informa- 
tius, entitats musicals i organització de concerts. I és el1 qui ens aproxima, amb 
la seva visió particular, a aquesta historia de la música moderna dels anys 80. 
Aquest és un article preparat I'any 1988, que Ilegint-lo avui ens pot portar a 
trobar-lo incomplet, jaque en un parell d'anys s'han desenvolupat a casa nos- 
tra diverses activitats musicals i han nascut grups musicals que no es recullen 
en el text. Pensem tanmateix que és un tema poc divulgat que justifica 
plenament la seva publicació. 
El fet musical. en general, ha estat 
marcat al llarg de la seva historia per 
les diferents variants interpretatives. 
molt Iligades als canvissociológics que 
la raca humana esta condemnada a 
patir o suportar. 
L'era del Barroc, del Renaixement 
o la Contemporania han donat el seu 
noma moviments culturals i, en conse- 
qübncia. a la música creada pels 
compositors clAssics de I'bpoca. A 
finals del segle XIX, els camps de cot6 
al sud dels Estats Units veien néixer 
els Espirituals Negres i els blues -un 
canta la Ilibertat- en mans. o millor dit. 
de la boca dels esclaus negres. Més 
tard aquesta expressió de llibertat 
musicada genera noves formes Iliga- 
des, com no, als canvis i progressos 
culturals i politics; neixel Jazzde mans 
de la població de color. successora 
dels primers esclaus portats al Nou 
Continent; el Rhythrn and Blues dóna 
pas al naixement del Rock a rnitjan 
dbcada dels 50. ja en el nostre segle; 
el Folk. el moviment beatllia i el reggae 
són els estendards dels hippies. ex- 
J O V E N T U T S  
M U S I C A L S  
. R e
cerits- atllmsl3ri 
IU ac lRAS 
~uARl i l -1~  cmda 
~ r a s i l r t i i * m ~ . r a ~ r ~ i ~ r l i ,  
ANEL CAA 
PiwX, 
lS*clC *m, WraCr 
MSEPM'EJLRIBAMO m 
a&-*cfir*l.*bb.elrs~i 
sala #mes del conserirdf~~~ pm@skmt 
9 munlupal áe rnu5~a. de mdnresd 
cursionistes i moviments per lapau. i la 
Cancó a Catalunya. igual que a d'al- 
tres paisos, sorgeix corn a expressió 
de llibertat d'un poble. 
A mesura que arribem al segle XXI. 
la tecnologia, la investigació i moder- 
nització dels paisos avanca molt rhpi- 
dament, i aixb fa que el moviment 
musical segueixi aquest mateix ritme 
incorporant noves tendbncies dificils. 
per altra banda, d'emmarcar en les 
formes clhssiques ben arrelades a 
través dels seus anys d'existencia. El 
Jazzi el Rockhan sevit de basei la pro- 
cedencia ideologica i ambiental dels 
seus interprets. els quals han configu- 
rat el resultat final d'aquestes noves 
tendencies corn el Funky, Heavy, Roc- 
kabilly, etc. 
Aquestes diferents formes d'inter- 
pretació es fan, moltes vegades, difi- 
cils d'enquadrar. El nom generic que 
s'ha donat a aquesta aglutinació d'Es- 
tils 6s el de Música Moderna, anem a 
con&ixeraquestfenomen itot el que ha 
comportat en la decada dels 80 a 
Manresa i la seva comarca. 
La investigació musicologica neix 
corn a ciencia a la segona meitat del 
segle passat; Catalunya participa d'a- 
quest moviment aportant-hi grans fi- 
gures. Dinsd'aquestasltuació, Manre- 
sa es troba en desavantatge. en tant 
que ignora quasi totalment la historia 
del que ha estat la seva música. Els 
historiadors I'han negligida i els mú- 
sics han preferit una tasca més practi- 
ca i no tant d'investigció. 
NoBs que Manresailasevacomar- 
ca no tinguin músicc, grups o entitats 
per ser estudiades, tampoc no li man- 
quen esdeveniments musicals de ni- 
vell internacional. Realment el que 
sembla haver succeit és que cadas- 
cun lluita individualment; les entitats 
tenen una pobra milithncia i les institu- 
cions treballen d'esquenaal moviment 
musical. A finals del 82 es va portar a 
terme a Manresa una interessant ini- 
ciativa per tal de valorar diferents 
aspectes culturals de la ciutat. les 
JORNADES DE CULTURA van servir 
per constatar la manca de planificació 
i coordinació per tal de donar un major 
resso al fet musical manresh, per in- 
tentar, a curt termini. impulsar i redre- 
car el panorama musical a la nostra 
ciutat. 
En aquests sic anys que han trans- 
corregut han succeit moltes coses, 
pero la pitjor és que en I'actualitat 
estem igual o pitjor que als inicis d'a- 
questa decada. 
HISTORIA D'UNA DECADA 
La decadadels 80 haestat molt rica 
a nivell musical i el balanc. a manca de 
dos anys per finalitzar. molt positiu, 
tanta nivell internacional corn estatal. 
El Jazz, el Rocki les noves tendencies 
englobades en la Música Moderna han 
donat nous noms per afegir a la llarga 
Ilista de "grans mestres"; figures Ile- 
gendaries corn Chick Corea. Miles 
Davis. Sting Springsteen s'han adap- 
tat períectament a I'era electronica i 
han continuat oferint extraordinaris 
productes: els grans cicles musicals 
han contribuit a poder participar "in 
situ" d'extraordinaris concerts, impen- 
sables en decades anteriors. 
L'any 81 va marcar el comenca- 
ment d'una revifalla musical a Manre- 
sa que per desgracia no ha continuat 
corn molts voldriem. 
Un equip de gent interessada per 
I'educació musical a la nostra ciutat 
presentava, el mesde gener, unesbós 
de projecte per tal de posar en marxa 
"Música a les Escoles", I'objectiu erael 
de cobrir I'ensenyament de música a 
les escoles públiques a nivell de par- 
vuls i primer cicle d'EGB. El setembre 
del mateix any es van convocar les 
primeres proves per a les places de 
professors de música. Per altra part, 
les dues escoles especialitzades 
musicalment, Esclat i Consewatori. 
continuaven laseva tascaaugmentant 
paulatinament el nombre d'inscnts. 
Coincidint arnb el 108. aniversari 
d'una de les sales arnb m& solera del 
jazz catala. JAU-CAVA de Terrassa. 
Manresa dóna la benvinguda a dues 
noves entitats lligades espintualment i 
sentimental. JAZZ-PROMOCIÓ i EL 
SIELU. 
JAZZ-PROMOCIÓ neix a conse- 
qü8ncia de les inquietuds d'un grup de 
gent interessada en portar al Bages 
les figures de I'art negre i d'oferir als 
músics manresans I'oportunitat de 
col.laborar en aquest nou marc musi- 
cal. Els primers actes en que apareix el 
nom de I'entitat són les NlTS DE JAZZ 
celebrades al, Ilavors, CAVORCA - 
avui GRIS-. Angel Bastardes, Pep 
Gorgas. Enric Serra i un servidor eren 
els encarregats d'oferir audicions de 
grans "jazzmen" com OSCAR PETER- 
SON. HERBIE HANCOCK. TETE 
MONTOLIU. etc. 
Poc abans de ser inaugurat EL 
SIELU arnb I'actuació de MANEL 
CAMP, I'Auditori de Sant Francesc 
oferia el primer concert en directe sota 
I'organització de la primera entitat jaz- 
zistica manresana, el catala LUCKY 
GURl i el seu Quartet van ser els 
elegits. Els dos darrers mesos del 81 
Jazz-Promoció i el Sielu jacomptabilit- 
zaven en el seu haver tres concerts 
dobles de nivell internacional: TETE 
MONTOLIU, RED RICHARDS-MI- 
CHAEL SILVA i LOU BENNET arnb 
BOBBY STERN i ALDO CAVIGLIA. 
L'any 82 continua la creixent puja- 
da del nivell musical a Manresa i, en 
conseqü8ncia al Bages, JAZZ-PRO- 
MOCIÓ i EL SIELU, agermanats. 
augmenten la quantitat i qualitat con- 
ceriistica i en els quatre primers me- 
sos de I'any, Manresas'ha converiit en 
un pas quasi obligat de les grans figu- 
res jazzistiques que visiten el nostre 
pais. 
Dues veus femenines de color, 
nascudes a Cleveland (Ohio), immer- 
ses en el món del cant coral i espiri- 
tuals negres. són la primera actuació 
:i ,, . , ., : ,3c 
TFAIKI: CONStliVr\l ORI 
&,4 /;,. 
, . ',.., 
, , ... .,, . i:.,. 
/$,,/ ,*,. 
. /  ,, , ,,.,,, 
internacional de I'any. LIZ McCOMB i 
CLEMENTINE JONES van demostrar 
que el "blues" i "gospel" tenia poder de 
convocatbriaa les nostres comarques. 
Al mes de febrer. i coincidint arnb les 
festes de la Llum, era un bateria de 
tallaintemacional, OLIVER JACKSON, 
el qual estava present a la sala manre- 
sanasielude lamade JAZZ-PROMO- 
c i ó .  
Del centenar d'actuacions que es 
van celebrar al SIELU i dels tres anys 
i escaig que JAZZ-PROMOCIÓ va 
contribuir afer créixerel nivell musical 
NEGRA, elsaxocatalaRlCARD RODA 
arnb MANEL CAMP TRIO, el grup de 
jazz-rock catala PEGASUS. CARLES 
CASES TRIO, TETE MONTOLIU 
TRIO. el popular guitarra brasiler 
JAYME MARQUÉS i la sorprenent 
actuació d'un jauman manresa, pro- 
fessor de Tete Montoliu i que als anys 
50 va ser habitual dels histbrics HOT 
CLUB i JAMBOREE de Barcelona. 
DAMIA COTS. 
al Bages. podria dir que la presencia 1 L~ESPERANCA MUSICAL 
d'un dels millors saxos-tenor del món, 
EDDlE "LOCKJAW" DAVIS, acompa- 
nyat del millor pianista de casa nostra 
i considerat entre els millors del món. 
TETE MONTOLIU. va ser I'esdeveni- 
ment més important succeit a Manre- 
sa en molts anys. 
Un home, EDDlE "LOCKJAW' 
DAVIS. que va formar part, el 52. de la 
gran Orquestra de COUNT BASlE i 
que ha participat i col.laborat arnb la 
flor i nata del jazz mundial, va posar 
molt alt el Ilistó de participació interna- 
cional al Bages I'abril del 82. un Ilistó 
molt dificil de superar. 
L'oferta jazzística de JAZZ-PRO- 
MOCIÓ i El Sielu va continuar tot I'any 
arnb grups com LA LOCOMOTORA 
Aquesta consolidació de JAZZ- 
PROMOCIÓ~ ELSIELU al 82 vadonar 
pas a la creació de nous grups manre- 
sans. La "Setmana d'animacib cultu- 
ral". celebrada a Manresa. dóna a 
coneixer una nova formació, MANEL 
CAMP TR10. fonada pel propi Manel 
Camp, el seu germa Jordi Camp i el 
sallenti Lluis Ribalta: era el comenca- 
ment d'un grup estable i arnb un nivell 
musical envejable. En CARLES CA- 
SES seguia els passos del seu com- 
pany i amic Manel i creava el seu propi 
tno arnb la col.laboració de Paco 
Rodriguez i Lluis Ribalta. el trio va 
comencar el seu recorregut arnb un 
marcat aire Corea. incloent de mica en 
mica una personalitat i creació propia. no es quedés estancat. valorar la 
hores d'ara aquest resultat ha estat positivitatd'aquestmovimentjaésfeina 
BLAUMAR~. amb un repertori propi i dels experts en aquest terreny que, 
amb una linia molt més actual. PEGA- reconec, no és el meu. 
SUS va ser un altre dels grups que van Cal destacar, encara que necessi- 
sorgir a la llum pública aquest any. taria molt més espai, la gran labor 
quatre dels més brillants i populars d'entitats culturals com TABOLA o 
músics catalans formaven un dels LLUNA CONCERTS i d'ESCLAT, per 
grups considerat com el millor de I'es- la seva tasca musical i la seva contri- 
tat espanyol de jazz-rock, Josep Mas bució a que la nostra comarca tos. en 
"Kitflus". Max Suñer. Rafael Escoté i aquests inicis de decada. coneguda 
Santi Arisa eren els components. i el forade la seva demarcació per la seva 
seu primer "llarga durada" NUEVOS capacitat organitzativa en aspectes 
ENCUENTROS. editat aquest mateix culturals i més concretament musi- 
any. la seva carta de presentació. cals. 
El 1982no tan SOIS vaser un any de L'oferta jazzistica ocorreguda el 82 
consolidació del jazz a Manresa. altres s'amplia el 83 i s'obre a d'altres camps 
estils com el Rock i el Heavy sorgien a com el rock i els cantautors. TABOLA 
les nostres comarques. Grups com K- comenqa I'any portant a Manresa una 
MELOT. JOKER, COLAPSOid'altres. de les poques Big-Bands existents al 
van donar esperances als joves amb país. LA LOCOMOTORA NEGRA; 
un ideal comú i I'oportunitat que d'al- JAZZ-PROMOCIÓ continua la seva 
tres grups seguissin els seus passos. programació jazzistica amb els portu- 
MERCADO NEGRO. SIMULACRO guesos RAO KYAO i ZE EDUARDO. 
PERFECTO. OTRASVOCES. RAYON el iugoslau ZLATKO KAUCIC i el grup 
VERT i molts d'altres han contribuit a brasiler BRAZUCA. EL SIELU, des- 
que el moviment rockerde la comarca marcant-se de JAZZ-PROMOClÓ per 
tal de fer servir la seva propia autono- 
mia. organitza dos concerts de rock, 
d'oposats resultats: el gwp belga COS, 
queja havia actuat a Manresa I'any 79 
i el grup angles THE MURPHY PA- 
TROL. un grup a tenir en compte en 
I'apartat de les anecdotes. PAU RlBA 
i TOTl SOLER van ser I'aportació d'al- 
tres estils diferents al jazz, que vafer el 
Sielu en aquest any; Toti. arnb I'awm- 
panyament de Pedro González. va 
posar I'accent mediterrh arnb reminis- 
cencies flamenques. morunes i catala- 
nes. Pau Riba va oferir la seva particu- 
lar vició de rock catala. 
Al mes de maig d'aquest any es 
creava una nova iniciativa a Manresa 
que. malauradament, no tindria conti- 
nuitat en els anys següents, era el 
FESTIVAL DE PRIMAVERA ROCK 
celebrat als Carlins arnb la participació 
de grups de casa nostra i arnb la 
col.laboració de músics de lora, GRA- 
ClELA YUSTE, JUNKEL. LA BANDA 
SONADA i MARTI BRUNET van ser 
entre d'altres. els que van participar en 
aquest nou intent $aportar quelc0m 
rnés a la historia musical del Bages. 
La resta de I'any continuava oferint 
els tradicionals concerts jazzístics de 
JAU-PROMOCIÓ i els darrers d'a- 
questa entitat. L'ajuntament manresh 
s'afegia ambelconcertdel gnip NlGHT 
INTUSSlNlAformatper ARNAU BOIX. 
CELEST~ VALL, JOAN FERRER. 
MARI0 ROSSI i TON1 SANTANACH, 
coincidint amb els actes de la Festa 
Major. El pub Sanrósde Súria. I'Aixeta 
de Solsona. Avinyó i Artés ofereixen al 
seu públic concerts amb assiduitat i El 
Sielu. un cop quedat sol després de la 
desaparició de JAZZ-PROMOCIÓ. 
organitza el seu segon aniversari amb 
una amplia i diversa programació: 
LLU~S VlDAL TRIO. L L U ~  ROVIRA 
QUINTET, EL BARRIO. TRlO SAXIA. 
BARCELONA BOULEVARD i les SIS 
HORES DE JAZZ amb la participació 
de músics de la comarca. 
Elfet més important, pero, d'aquest 
1982 va ser la mort de DAMIA COTS, 
un músici jazzman manresh que havia 
actuat a El Sielu el novembre del 82 
després de no haver-ho fet a Catalu- 
nya des dels anys 50. 
Damia Cots va tenir la seva epoca 
dels anys 50 actuant regularment ais 
Jambores i Hot Club de Barcelona. 
dos locals tipicament jazzístiffi de I'e- 
poca. Damia Cotsvatenir com alumne 
mes destacat un dels millors pianistes 
de jazz de I'actualitat. TETE MONTO- 



La música moderna en la dècada dels 80

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert